Monthly Archives: septiembre 2015

Paco Ibáñez oferirà al Palau de la Música l’últim concert de “Vivencias” el 24 de novembre i Raphael, acompanyat per la Gran Orquesta del Vallés, presentará “Sinphónico” el 21 i 22 de desenbre al Gran Teatre del Liceu


cabecera-web-ok_ok

 

 

 

Paco Ibáñez i Raphael tornen al festival del Mil·lenni

Paco Ibáñez oferirà al Palau de la Música l’últim concert de “Vivencias” el 24 de novembre i Raphael, acompanyat per la Gran Orquesta del Vallés, presentará “Sinphónico” el 21 i 22 de desenbre al Gran Teatre del Liceu

Paco Ibáñez, la veu dels poetes, l’humanista, l’artista compromès, presenta el seu últim concert de “Vivencias” a Barcelona, un viatge a través de les cançons que han marcat la seva vida i la seva trajectòria artística quan es compleixen 50 anys del seu primer disc dedicat a Federico García Lorca i Luis de Góngora, il·lustrat per Salvador Dalí..

La tournée de “Vivencias” va començar (coincidint amb el seu 80 aniversari) al novembre de 2014 amb l’estrena en un dels teatres més emblemàtics de París, el Théâtre des Champs-Élysées. Ha continuat per diferents ciutats europees i llatinoamericanes i ha rebut magnífiques crítiques amb titulars com: “L’edat d’or del trobador”, “La poesia com a pàtria”, “Emoció I poesIa a ‘galope tendido’”, “Merci, Monsieur Ibáñez et bravo!”…

Grans èxits amb gran orquestra

El cantant de Linares segueix imparable a la seva segona joventut artística i, per a demostrar-ho, es llença a una revisió del seu cançoner en format gran orquestra simfònica amb “Raphael Sinphónico”. Ell mateix afirma: “ho he estat esperant 55 anys, treballant perquè al final arribés. Tot aquest temps, pas a pas, sense presa però a consciència. I aquí està… ‘sinphónico’. Des dels meus orígens fins ara amb una « ph » de la qual ja no em puc despendre. “

La gira arriba a Barcelona els dies 21 i 22 de desembre al Gran Teatre del Liceu, lloc que ha recollit incontestables triomfs en edicions anteriors. El repertori ofereix un repàs de la seva carrera on destaquen grans èxits com “Qué sabe nadie”, “Mi gran noche”, “Como yo te amo”, “Yo sigo siendo aquel”, “Enamorado de la vida”, “Payaso”…

El rei Lear (del 17 de desembre al 31 de gener) Teatre LLiure Montjuïc


El rei Lear

de WILLIAM SHAKESPEARE direcció LLUÍS PASQUAL

Teatre LLiure Montjuïc

del 17 de desembre al 31 de gener

Temporada 2015 – 2016
.

elreilear_esp

.

 

 

 

 

Núria Espert torna a ser Lear. Després de l’èxit esclatant de la temporada passada, vam fer pròrroga però no n’hi va haver prou. Com que no volem que us ho perdeu, ho tornem a programar.

Premi CERES 2015 al Millor Espectacle.

“Un muntatge històric. Un dels millors Lear que he vist.” Marcos Ordóñez (El País)
“Una tragèdia fosca, enorme, punyent. Núria Espert deixa el segell del seu magisteri.” Jose Carlos Sorribes (El Periódico)
“Espert transmet a la perfecció la debilitat de la senectut.” Santi Fondevila (Ara)
“Una labor d’orfebreria molt fina. Molt poques vegades a la vida tenim l’ocasió d’un plaer teatral d’aquesta envergadura.” María José Ragué-Arias (El Mundo)
“Grans interpretacions. Un Lear profundament humà.” Aída Pallarès (Núvol)
“Transmet a la perfecció la grandiositat de la tragèdia.” César López Rosell (recomana.cat)
“L’adaptació és perfecta. 24 actors en escena, magníficament dirigits per Pasqual.” Toni Polo (recomana.cat)
“Pasqual signa un dels seus millors muntatges i Espert es converteix en una reina antològica.” Ramon Oliver (Què fem?)
“Un Lear tan històric com el de Laurence Olivier.” David García (Desde el Patio)
“Espectacle admirable, al servei dels actors i de la paraula, amb una simplicitat radical i una esponjosa dicció escènica.” Francesc Massip (recomana.cat)

intèrprets Aleix Albareda rei de França / Jordi Bosch comte de Gloster / Jordi Collet duc d’Albany / Laura Conejero Regan / Rafa Delgado Oswald / Núria Espert Lear / Míriam Iscla Goneril / Jordi Llovet duc de Borgonya / Teresa Lozano bufó / Ramon Madaula comte de Kent / Julio Manrique Edgard / Òscar Rabadan duc de Cornwall / Andrea Ros Cordèlia / David Selvas Edmund

Carles Algué, Alberto Díaz, Eduard Lloveras, David Menéndez, Xavier Mestres, Martí Salvat, Josep Sobrevals, Joan Sureda, David Teixidó i Samuel Viyuela cavallers, oficials, missatgers, soldats i assistents

Juan de la Rubia organista

traducció de l’anglès Joan Sellent / versió Lluís Pasqual / escenografia Lluís Pasqual i Alejandro Andújar / vestuari Alejandro Andújar / caracterització Eva Fernández / il·luminació Pascal Mérat / direcció musical Dani Espasa / so Roc Mateu / vídeo Franc Aleu / esgrima i coreografies Isaac Morera / direcció coral Xavier Mestres

ajudant de direcció Leo Castaldi / assistent de direcció Samuel Viyuela / ajudant de vestuari Adriana Parra / professor de cant Xavier Mestres

confecció de vestuari Ángel Domingo i Luis Espinosa / acabats María Calderón

producció Teatre Lliure

espectacle en català
durada aproximada 1h. 40′ primera part / 15′ pausa / 1h. segona part

sobretítols en castellà i anglès el dissabte a les 21h. a partir del 19/12

08/01 funció accessible amb sobretítols per a persones amb discapacitat auditiva i audiodescripció per a persones amb discapacitat visual

10/01 col·loqui amb la companyia després de la funció

espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure

seguiu #elreilear al twitter

La 22a edició de l’Alternativa, del 16 al 22 de novembre


2015091610453284_300_379_1_0

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La 22a edició de l’Alternativa, que tindrà lloc del 16 al 22 de novembre, comptarà amb la visita de Hubert Sauper i dedicarà una retrospectiva al treball de Lucrecia Martel

Dins la programació d’aquest any el festival dedicarà un monogràfic al reconegut i polifacètic autor Hubert Sauper, que vindrà a Barcelona a presentar els seus films i a impartir una masterclass sobre el seu peculiar mètode de treball

L’Alternativa també farà una retrospectiva de l’obra de Lucrecia Martel, directora argentina de culte que té a Pedro Almodóvar com a productor dels seus darrers films

El Festival de Cinema Independent de Barcelona, l’Alternativa, arriba aquest any a la seva 22a edició. 22 anys fent visible el que està amagat, oferint al públic i als professionals una oportunitat única de conèixer i gaudir de projeccions i activitats que defensen la diversitat, la creativitat, la llibertat, el compromís i la reflexió.

Enguany tindrà lloc del 16 al 22 de novembre i comptarà amb dues seccions competitives a L’Alternativa Oficials (Llargmetratges i Curtmetratges) on es presentarà una cuidada selecció de cinema international contemporani. La secció L’Alternativa Paral·leles presentarà els homenatges a Hubert Sauper i Lucrecia Martel, films de nous creadors del panorama de cinema nacional i programació familiar, d’entre d’altre propostes. Per la seva part, L’Alternativa Hall oferirà programació gratuïta, rica i diversa al Hall del CCCB. L’espai per la formació i el debat es desenvoluparà a L’Alternativa Activitats, amb simposis, masterclass, tallers de creació i taules rodones. També hi haurà formació als seminaris de la secció Escoles de Cinema i a L’Alternativa Professionals, les jornades professionals i d’assessorament de projectes que organitza cada any el festival.

Hubert Sauper visitarà l’Alternativa

L’Alternativa dedicarà un monogràfic al director, guionista, productor i pilot Hubert Sauper (Kitzbühel, Àustria, 1966) que visitarà Barcelona durant el festival. Sauper, molt conegut pel seu film Darwin’s Nightmare (El malson de Darwin, 2004), que va ser nominat a un Oscar i ha sigut un dels films més polèmics de la dècada, realitza films polítics de no-ficció rodats en estil cinéma vérité. Aquest monogràfic comptarà amb alguns dels seus primers curts i migmetratges, així com amb el ja citat Darwin’s Nightmare i la seva última pellícula, We Come as Friends (Venim com a amics, 2014), un film que testimonia el retorn a l’Àfrica de Sauper pilotant un avió que es va fer ell mateix i que encara no s’ha vist a sales comercials. Entre els curtmetratges que podrem veure del director a l’Alternativa enguany trobem Ich habe die angenehme Aufgabe (Àustria, 1993), Kisangani Diary (Àustria/França, 1998) i Seules avec nos histoires (França, 2001).

Una retrospectiva repassará l’obra de Lucrecia Martel

L’Alternativa dedicarà una restrospectiva a la cineasta argentina Lucrecia Martel (Salta, 1966), una de les grans veus creatives del cinema contemporani. El seu estil el·líptic i el minimalisme narratiu perspicaç han fet que la crítica la reconegui com una directora amb un talent prodigiós. Va treballar en una sèrie de documentals per a televisió abans de presentar la seva obra de debut, La ciénaga (2002), que es va estrenar a la Berlinale. Els seus dos films següents, La niña santa (2004) i La mujer sin cabeza (2008) están tots dos coproduïts per El Deseo, d’Almodóvar i es van projectar al Festival de Cannes. Actualment està treballant en la postproducció del seu pròxim film, Zama. Aquesta retrospectiva comptarà amb diversos dels seus curts i tots dels seus llargmetratges.

Grace Patricia Kelly (Filadelfia, Estados Unidos, 12 de noviembre de 1929-Mónaco, 14 de septiembre de 1982)


Grace Kelly

Grace Kelly

 

 

 

 

 

Grace Patricia Kelly (Filadelfia, Estados Unidos, 12 de noviembre de 1929-Mónaco, 14 de septiembre de 1982) fue una actriz de cine estadounidense ganadora de un premio Óscar, que terminó convirtiéndose en Princesa de Mónaco. Tras comenzar su carrera de actriz en 1948, tres años después debutó en el cine con la película Catorce horas y al cabo de dos años, en 1953, con el estreno de Mogambo, se convirtió en una estrella de Hollywood y llegó a registrar un total de 11 filmes. Con sus interpretaciones, reunió varias nominaciones a los Globos de Oro y los Premios de la Academia e incluso llegó a ganar un Óscar a la mejor actriz por su papel en la película The Country Girl. Cuando Grace se encontraba en la cima de su carrera, se retiró con tan sólo 26 años para casarse con el Príncipe Raniero de Mónaco con quien tuvieron tres hijos: Carolina, Alberto y Estefanía.

Como princesa de Mónaco, logró que el principado se revitalizara, aumentando el número de turistas y de dinero, lo que hizo recuperar la economía monegasca. Además, en su rol de presidenta de la Cruz Roja, promovió una gala benéfica que obtuvo mucha relevancia y ayudó a la mejora del hospital así como de otras infraestructuras hospitalarias de Mónaco.

Grace Kelly tiene un estrella propia en el Paseo de la Fama de Hollywood, situada en el 6329 de Hollywood Boulevard.

Por su carrera cinematográfica, anterior a convertirse en princesa de Mónaco, está considerada como uno de los mitos de la industria y una de las divas más reconocidas de la historia del cine.

Hija de John Brendan “Jack” Kelly y de Margaret Katherine Majer, nació en Filadelfia el 12 de noviembre de 1929 con el nombre de Grace Patricia Majer Kelly. Era la tercera de los cuatro hijos que tuvo la familia Kelly, la mayor, Margaret Katherine, conocida familiarmente como Peggy, nació en 1925, dos años más tarde, en 1927, nació John Brendan Jr., más conocido como Kell. En 1933 nació la última hija, Elizabeth Anne, conocida como Lizanne.

Su padre era un exatleta olímpico muy respetado en Filadelfia. Había nacido en 1890 en medio de una familia humilde de origen irlandés que había emigrado a los Estados Unidos. Su padre era un jornalero que había ido a parar a la capital de Pensilvania para trabajar en la industria textil. Se casó con Mary Costello con quien tuvo diez hijos, de los cuales sólo ocho sobrevivieron. En plena adolescencia, Jack se aficionó al remo y lo convirtió en su obsesión, hasta el punto de que se buscó un patrocinador para poder participar en la Diamond Challenge Scull de 1919, la competición más reputada de este deporte, pero su solicitud fue rechazada. Pero un año más tarde, consiguió dos medallas de oro en los Juegos Olímpicos de Amberes, una de ellas individualmente, y la otra por parejas con su primo Paul Costello. Después de esta hazaña organizó, con su hermano Charles, su propia fábrica de ladrillos Kelly for Brickwork, con la que se hicieron ricos. En 1917 conoció a la que sería su esposa, Margaret Katherine Majer, hija de unos emigrantes alemanes que se licenció como profesora de Educación Física en la Universidad de Temple, y que se casó con Jack Kelly el 30 de enero de 1924. Ese mismo año Jack Kelly volvió a ganar una medalla de oro con su primo en los Juegos Olímpicos de París.

Cuando nació Grace, la familia Kelly ya gozaba de una cierta bonanza económica y la hazaña olímpica de su padre hacía que fuera una familia respetada en Filadelfia. En otoño de 1934 sus padres la matricularon en el Academy of the Assumption, en Ravenhill, donde recibió una educación católica y donde completó sus estudios e hizo sus primeros papeles en el teatro interpretando el papel de la Virgen María en las obras de Navidad y donde comenzó a practicar ballet, su primera vocación. Aquí comenzó a aficionarse por la lectura y leer muchas obras de teatro sobre todo de su tío George, quien había ganado un Premio Pulitzer en 1926 por su obra de teatro Craig’s Wife.

Con catorce años, en 1943, se matriculó en la Old Academy Players en el barrio de East Falls, que tenía un grupo de teatro donde ya había actuado su hermana Peggy por fundaciones benéficas. Aquí es donde Grace decide que quiere triunfar en el escenario, sea como bailarina de ballet o como actriz. Seguramente su tío George Kelly, dramaturgo de renombre en Estados Unidos y ganador del Pulitzer, y su otro tío Walter Kelly que era cantante de un music hall y actor de vodevil que tuvo un cierto éxito radiofónico y como actor, influyeron en su decisión de trabajar en el mundo de la escena.

En 1947, Grace finalizó sus estudios secundarios que cursó en la Stevens School. En aquella época su hermana Peggy ya se había casado y esperaba su primer hijo, su hermano Kell, quien practicaba el remo como su padre, entrenaba al río Schuylkill preparándose para participar en la Diamond Challenge scull, que ganaría en dos ocasiones, y para participar en los Juegos Olímpicos del año siguiente; y su hermana Lizanne apenas finalizaba su educación primaria. Grace decidió que quería seguir sus estudios de ballet en el colegio femenino Bennington, en Vermont. Desgraciadamente, no se pudo matricularse, ya que allí le pedían un año más de matemáticas que Grace no había cursado. Entonces decidió matricularse en el Academy of Dramatic Arts de Nueva York donde, a pesar de presentar su solicitud fuera de plazo, fue aceptada por ser sobrina de George Kelly. Así Grace se fue de su Filadelfia natal para ir a vivir en Nueva York, donde inició su carrera.

Mientras estudiaba en Nueva York, Grace buscó un trabajo complementario a sus estudios de actriz, y curiosamente este trabajo era el mismo que había tenido su madre cuando era soltera: modelo. En aquella época anunció varios productos, pero sobre todo publicitó cigarrillos, productos de limpieza y lencería. Incluso llegó a patrocinar la marca de cigarrillos Old Gold , que se anunciaba en grandes carteles en las calles céntricas de Manhattan.

En 1948, justo después de terminar su primer año en el Academy of Dramatic Arts, Grace actuó con The Bucks County Playhouse, en New Hope, Pensilvania, donde interpretó un papel de la obra de su tío George: The Torch Bearers. El año siguiente le llegó la ocasión de actuar por primera vez en Broadway, con la compañía del célebre Raymond Massey, con una obra de August Strindberg titulada The Father, que se estrenó primero en Boston y, el 16 de noviembre de 1949, se estrenó finalmente en Broadway. Las críticas sobre la actuación de Grace fueron muy favorables y después de este éxito recibió un montón de ofertas para actuar en el teatro y en la televisión. En los dos años siguientes interpretó más de sesenta papeles dramáticos de todo tipo, sobre todo para televisión.

El éxito en la televisión le proporcionó la oportunidad de dar el salto a la pantalla grande, donde debutó con un papel poco relevante en la película de Henry Hathaway, Catorce horas. La película pasó inadvertida para el gran público, pero por Grace Kelly supuso el inicio de su gran carrera cinematográfica. Al poco tiempo la 20th Century Fox contactó con su agente para convocarla para un casting para la película Taxi . El director Gregory Ratoff quedó encantado con la actuación de la actriz, pero finalmente la productora decidió apostar por otra actriz.

El verano de 1951 fue contratada por la Elitch Gardens, obras de teatro que podía representar en cualquier momento, según lo requiere cada teatro y cada contrato. Mientras se encontraba trabajando para esta compañía recibió la oferta para actuar en la película de Fred Zinnemann, Solo ante el peligro, con Gary Cooper y Katy Jurado como compañeros de rodaje.

Poco después de terminar el rodaje y antes del estreno del filme, el legendario director de cine John Ford acudió al preestreno de la película y vio por primera vez Grace Kelly actuar. John Ford quedó satisfecho de la actuación y pensó en ella para participar en su próximo filme pero todavía tenía algunos dudas. Pero los elogios por parte de su amigo Gregory Ratoff le convencieron para contratarla para su próxima película, Mogambo, protagonizada por Clark Gable y Ava Gardner. Pero si Grace quería participar en esta película, tenía que firmar un contrato de siete años con la MGM. Finalmente accedió a firmar el contrato pero con las condiciones que la dejaran vivir en Nueva York y que sólo rodaría tres películas por año. Esta película le brindaría un Globo de Oro a la mejor actriz secundaria y la su primera nominación a un Premio de la Academia, convirtiéndola en una actriz de renombre.

Era el año 1953 y tras el éxito obtenido con Mogambo, la Warner Brothers pidió la cesión de Grace Kelly en la MGM para participar en una película de Alfred Hitchcock. 2 Se trataba de la película Crimen perfecto, protagonizada por Ray Milland. La película, como todas las de Alfred Hitchcock, tuvo mucho eco, y Grace quedó encantada con la manera de dirigir de Hitchcock .

El año siguiente, la Paramount la llamó para participar en otro filme de Hitchcock, se trataba de La ventana indiscreta, protagonizada por James Stewart. Con el actor mantuvo una gran relación de amistad. Después de esta película Grace había participado con grandes leyendas del cine como John Ford, Clark Gable, Ava Gardner, Gary Cooper y James Stewart. Pero siempre lo había hecho en un segundo plano, nunca como protagonista, y era cuestionada por algunos críticos que no creían que pudiera protagonizar algún papel importante. Ese mismo año también rodó una película sobre la guerra de Corea titulada Los puentes de Toko-Ri, interpretando a la esposa de William Holden, quien hacía de protagonista. Poco después de rodar la película, William Perlberg y George Seaton, quienes habían sido productores de Los puentes de Toko-Ri, le propusieron que interpretara un drama que había tenido éxito en Broadway, se trataba de The Country Girl. En este filme Grace volvía a compartir pantalla con William Holden y esta vez también la compartiría con otro de los grandes del momento: Bing Crosby. La película supuso la segunda nominación de Grace Kelly por un Premio de la Academia, pero esta vez como actriz principal. Aunque tenía contrato con la MGM, el éxito le había llegado con otras productoras, por lo que la MGM la obligó a participar en una película justo después de terminar de rodar The Country Girl. Por eso una vez acabado el rodaje, viajó hacia Colombia donde se rodó Green Fire, 2 una película que pasaría desapercibida por el público mayoritario. A finales de año, después de que Grace rodara cinco películas en sólo ocho meses, Alfred Hitchcock la convence para actuar en su nueva película: To Catch a Thief con Cary Grant de protagonista. De esta manera se convertiría en la primera actriz en actuar en tres películas consecutivas de Hithcock. La película se filmó en la Costa Azul. Y fue gracias a esta película que conoció Mónaco por primera vez y que conoció a quien sería su marido.

El año 1955 comenzó muy bien para Grace, ya que en febrero se celebró la entrega de los Premios Óscar y ganó la estatuilla a mejor actriz por su papel en la película The Country Girl. Este papel también le valió para ganar un Globo de Oro a la mejor actriz dramática. 3

En 1955 mientras rodaba la película El cisne, inició sus relaciones amorosas con el Príncipe Raniero. Al terminar esta película la MGM le presentó un nuevo proyecto, se trataba del filme Alta sociedad (película de 1956), que era una adaptación musical de The Philadelphia Story, una comedia teatral de Philip Barry. Durante los dos rodajes se produjo un hecho que cambió por completo su vida, el príncipe Raniero III de Mónaco viajó hasta Filadelfia para pedir la mano de Grace Kelly.

Grace Kelly declaró más tarde:
«De pronto, el príncipe era uno más del clan Kelly. Él y mi padre tenían el mismo apretón de manos. Compartían los mismos gustos deportivos. Durante cuatro años, el príncipe había luchado porque su pequeño reino fuera algo más que un casino. Ambos luchamos por nuestra cuenta y eso es lo que nos unió».
El 5 de enero de 1956, el compromiso fue anunciado en el mundo. La noticia causó sensación en Hollywood, pero supuso que se retirara y finalizara su carrera cinematográfica, ya que el pueblo de Mónaco no podía permitir que su princesa apareciera de pareja con otros hombres en la pantalla. The Philadelphia Princess preguntó a Grace qué tipo de familia quería tener: «Les puedo decir que tendremos muchos hijos». Una vez finalizado el rodaje de Alta Sociedad, anunció a la MGM que se retiraba, rompiendo así el contrato que aún tenía en vigor con la productora. Su presidente, Dore Schary, accedió a dejarla marchar sin pedir a cambio hacerse con los derechos de la retransmisión de la boda. Bing Crosby declaró: «La echaremos mucho de menos al cine». En cuanto a Hitchcock dijo: «Casarse con un príncipe está en el camino de éxito de la Grace. Lo ha hecho con la facilidad de un trapecista. Pero no sé si la plataforma donde debe aterrizar será demasiado estrecha».

En 1956 se estrenaba su último filme finalizando así una carrera donde constaban 11 películas, así como un Óscar y dos Globos de Oro.

Contrajo matrimonio civil con el príncipe Raniero el 16 de abril de 1956 en el Salón del Trono del Palacio de Mónaco. La boda religiosa tuvo lugar tres días después, en la Catedral de Mónaco. Grace llevó un traje de novia diseñado por la estadounidense Helen Rose.

A partir de entonces su vida y su trabajo estuvieron dedicados por entero a su familia y a su nuevo país. Su figura y estilo dieron un nuevo impulso al Principado de Mónaco, el cual creció económicamente gracias al turismo de lujo y a la llegada de grandes fortunas e inversionistas, atraídos por las concesiones económicas y ventajas fiscales impulsadas por Raniero. Esta pujanza, y la consolidación de una familia reinante con descendencia, garantizaron la pervivencia de Mónaco como estado independiente, en lugar de ser anexionado por Francia.

El matrimonio tuvo tres hijos:
S.A.R. la Princesa Carolina (nacida el 23 de enero de 1957).
S.A.S. el Príncipe Alberto II (nacido el 14 de marzo de 1958).

A mediados de 1950 Gracia invitó a abandonar palacio a la Princesa Antonieta, hermana de su esposo, quien llegó a desaparecer de Mónaco por un tiempo.

El 13 de septiembre de 1982, Gracia sufrió un accidente cuando conducía su coche por una carretera cercana a Mónaco, la misma que aparece en la película Atrapa a un ladrón, donde la Princesa y Cary Grant hacen un picnic.

El lugar exacto del accidente está en las coordenadas 43°43′41.23″N 7°23′43.43″E. Llevaba a su hija Estefanía como acompañante, quien salió ilesa y de quien se rumoreó que era la que conducía el coche en el momento del accidente. Al día siguiente, la Princesa murió sin recobrar el conocimiento en el Centro Hospitalario Princesa Grace; tenía 52 años.

Gracia fue enterrada en la Catedral de San Nicolás el sábado 18 de septiembre de 1982. Raniero III, quien nunca pudo superar la pérdida de su esposa, fue sepultado junto a ella, el 15 de abril de 2005. Acudieron representantes de todas las Casas Reales del mundo, entre ellos reyes, reinas, príncipes, grandes duques y Jefes de Gobierno de algunas repúblicas.

El artista pop norteamericano Andy Warhol hizo un retrato de Grace Kelly para el Instituto de Arte Contemporáneo de Filadelfia como una edición limitada en serigrafía en 1984. Kelly ha sido representada también por otros artistas pop, incluyendo James Gill, quien hizo un retrato de la mencionada actriz en su imagen lateral. En 2007, en cantante libanés Mika lanzó el single “Grace Kelly” con el que alcanzó la fama.

Filmografía completa
Alta sociedad (1956). De Charles Walters. Como Tracy Samantha Lord.
El cisne (1955). De Charles Vidor. Como la Princesa Alexandra.
Atrapa a un ladrón (1955). De Alfred Hitchcock. Como Frances Stevens.
Los puentes de Toko-Ri (1954). De Mark Robson. Como Nancy Brubaker.
Fuego verde (1954). De Andrew Marton. Como Catherine Knowland.
La angustia de vivir (1954). De George Seaton. Como Georgie Elgin.
La ventana indiscreta (1954). De Alfred Hitchcock. Como Lisa Carol Fremont.
Crimen perfecto (1954). De Alfred Hitchcock. Como Margot Mary Wendice.
Mogambo (1953). De John Ford. Como Linda Nordley.
Solo ante el peligro (1952). De Fred Zinnemann. Como Amy Fowler Kane.
Catorce horas (1951). De Henry Hathaway. Como Louise Ann Fuller.

“LA PROMESA” ESTRENO 6 DE NOVIEMBRE


ESTRENO 6 DE NOVIEMBRE

“LA PROMESA”
(A PROMISE)

37f02dc5-2186-4eec-a051-b1f3b6eda4be

 

 

 

 

 

 

El aclamado director Patrice Leconte regresa a la gran pantalla con un delicioso drama romántico repleto de grandes nombres de la interpretación como Alan Rickman, Rebecca Hall y Richard Madden.

Emon tiene el placer de anunciar que el próximo 6 de noviembre llegará a los cines españoles “LA PROMESA” (A Promise), un delicioso drama romántico dirigido por el aclamado director Patrice Leconte (“El marido de la Peluquera”) y que cuenta con un reparto de auténtico lujo.

Rebecca Hall (“Transcendence”, “Iron Man 3″), Alan Rickman (“El mayordomo”, “La saga Harry Potter”) y Richard Madden (“La canción del cielo”, “la serie de televisión Juego de Tronos”) conforman
un espectacular reparto para dar vida a una historia de amor tan pasional como secreta.

El Most Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava estrenarà Barcelona Nit d’Hivern (5 de novembre)


El Most Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava estrenarà Barcelona Nit d’Hivern

041571

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

•El dia 5 de novembre es projectarà per primera vegada la pel·lícula, en la inauguració del tour previ a l’estrena del film

•Joan Dausà serà present a l’estrena a Vilafranca i cantarà els temes del film

•El dia 2 de novembre es podrà fer un petit tast del Most al CCCB, amb la projecció de Jerez & el misterio del palo cortado

•La cinquena edició del Most aposta de manera clara per la ficció amb la presència de dos llargmetratges de ficció amb el vi com a protagonista: Vinodentro i Toastmaster

•21 produccions competiran a la Secció Oficial Collita 2015, seleccionats d’entre 35 produccions de 7 països diferents

Del 5 al 15 de novembre tindrà lloc la cinquena edició del Most, Penedès Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, organitzat per Vinseum (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) i el Cine Club Vilafranca. Com cada any, el festival oferirà una acurada selecció de les millors peces audiovisuals relacionades amb el món de la vinya, el vi i el cava a Vilafranca, Sant Sadurní i a d’altres indrets del Penedès. El Most brindarà pel bon cinema amb la projecció de pel·lícules de grans directors i una bona selecció de curtmetratges.

El Most obrirà enguany les seves portes amb l’esperada Barcelona Nit d’Hivern, seqüela de l’aplaudit film de Dani de la Orden, Barcelona Nit d’Estiu, que el Most va preestrenar també en la seva edició de fa dos anys. Vilafranca serà la primera ciutat que veurà la pel·lícula, i comptarà amb la presència de Joan Dausà, que oferirà alguns dels temes de la pel·lícula en directe. En aquest conjunt de relats encarregat d’inaugurar el Most 2015, els espectadors seguiran el fil d’alguns dels personatges de la primera entrega, però ara durant la màgica nit de Reis; i a la vegada en viuran de noves de noves, protagonitzades, entre altres, per un noi que munta una festa boja per recuperar la seva exnòvia, un altre que vol deixar-se de nòvies i començar a sortir de festa, un Rei Melcior temerari que salta de la carrossa per perseguir una noia, una àvia que vol compartir amb la família un secret de fa anys o un avi rondinaire a qui la inesperada el portarà a recordar a l’amor de la seva vida.

La mateixa setmana de l’estrena del Most, Barcelona acollirà una presentació prèvia del festival amb la sessió d’una de les pel·lícules de temàtica vitivinícola més esperades de l’edició d’enguany. El dia 2 de novembre, al CCCB, es projectarà Jerez & el misterio del Palo Cortado, un film que parla sobre els 3.000 anys d’història del Xerès, i de l’entorn de Jerez, on s’ha succeït històries, llegendes i misteris com el d’un vi màgic: el Palo Cortado.

Secció Collita: 21 produccions internacionals especialitzades

La secció Collita 2015, centrada en la producció audiovisual sobre la vinya i el vi, projectarà enguany 21 treballs, entre documentals, pel·lícules de ficció i vídeos promocionals. La seva procedència segueix sent molt variada i arriba de països com Itàlia, Suïssa, França, Xile i Estats Units. La selecció s’ha dut a terme a partir d’entre un total de 35 produccions de 7 països diferents.

Enguany, la secció Collita comptarà amb un pes especial del cinema de ficció, amb la presència dos llargmetratges de ficció en competició: Vinodentro i Toastmaster. A Toastmaster, un nebot visita el seu oncle Kapriel, en una darrera oportunitat de llegar la tradició familiar del ‘mestre del brindis’. Alek, però, té els seus propis plans, i enlloc d’aprendre velles tradicions vol fer una pel·lícula sobre qui, segons ell, va ser l’home més perillós de la màfia armènia, el seu oncle Kapriel. Per altra banda, a Vinodentro es narra el canvi de Giovanni Cutton quan tasta el vi per primer cop a la seva vida. En només tres anys, evoluciona de treballador tímid d’una entitat bancària i marit fidel passa a ser director, seductor de doners i l’expert de vi més valorat a Itàlia.

La secció Gran Reserva (conformada per una selecció de grans films que s’han projectat en festivals i que s’estrenaran comercialment en els pròxims mesos), Brot (mostra de curtmetratges que aquest any arriba a la 20a edició), Mini Most Filmets (amb curtmetratges d’animació infantils fruit de la col·laboració amb el Festival Filmets) i altres activitats paral·leles completen l’oferta del Most Festival en aquesta cinquena edició.

Fiesta del Cine ( 3,4 y 5 de noviembre)


banner_home_2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Qué hay que hacer para participar en la Fiesta del Cine?

Para participar en la Fiesta del Cine es necesario solicitar la acreditación en la Web www.fiestadelcine.com. Con esto, podrás acudir al cine durante los días MARTES 3, MIÉRCOLES 4 y JUEVES 5 de Noviembre por 2.90€ cada entrada.

¿Cómo consigo la acreditación?

Sólo tienes que rellenar un formulario de registro en www.fiestadelcine.com
Una vez te hayas registrado correctamente, te enviamos tu acreditación al e-mail que nos hayas facilitado. Cuando la recibas, sólo tienes que imprimirla o mostrarla con el móvil y presentarla en el cine a la hora de comprar tu entrada junto con tu DNI. También puedes comprar la entrada por Internet, y presentar la acreditación en el cine en el punto de control de acceso, cuando vayas a disfrutar la película.

Tú acreditación = una entrada a 2.90€ por sesión durante los 3 días de la promoción (MARTES 3, MIÉRCOLES 4 y JUEVES 5 de Noviembre)

¿Puedo acreditar a varias personas con una sola dirección de correo electrónico?

SI. Para ello, debes acceder al apartado de “Acreditación para Grupos” que figura en la web de la Fiesta del Cine.

De esta forma con 1 sola dirección de correo electrónico, se puede acreditar hasta un máximo de 10 personas.

¿Las personas mayores de 60 años también tienen que acreditarse en la página web?

Las personas mayores de 60 años NO es necesario que se registren en la web. Podrán disfrutar de la Fiesta del Cine sin necesidad de registrarse. Tan solo tendrán que mostrar el DNI en la taquilla del cine para comprobar su edad para acceder al precio reducido de 2.90€ cada entrada, durante los días de la promoción.

¿Y los menores de 14 años?

Para facilitar la participación de las familias en la Fiesta del Cine, NO será necesario que los padres/madres acrediten a sus hijos menores de 14 años a través de la web.

Los menores de 14 años podrán disfrutar de los 3 días de la Fiesta del Cine comprando sus entradas en taquilla directamente, sin necesidad de mostrar acreditación.

¿Tengo que pagar para conseguir la acreditación?

No. La acreditación es gratuita. Sólo hay que registrarse en la Web www.fiestadelcine.com

¿Qué pasa si pierdo la acreditación?

En caso de que pierdas tu acreditación, tienes que entrar en www.fiestadelcine.com y pinchar en “Consigue tu acreditación”. Aquí te pediremos que confirmes el e-mail con el que te has registrado previamente y la recibirás de nuevo.

Mi dirección de correo electrónico es un Hotmail y no me llega la acreditación ¿Qué puedo hacer?

Hotmail establece una serie de restricciones a la hora de envíos numerosos a sus cuentas de correo, por lo que es posible que no llegues a recibir tu acreditación en el correo.

Desde la Fiesta del Cine, para solucionar este problema, hemos habilitado una solución para los usuarios de Hotmail: Una vez completas el formulario de inscripción en la web, en lugar de enviarte la acreditación al correo, se abrirá una nueva pestaña en tu navegador (no la cierres, ¡es tu acreditación!) desde donde podrás descargarte directamente la acreditación para disfrutar de la Fiesta del Cine, sin necesidad de esperar a que te llegue al correo electrónico.

¿Cuántas entradas puedo comprar en la taquilla de los cines con la acreditación? ¿ me permite comprar para varias personas?

Si compras tus entradas en taquilla, puedes comprar una entrada por acreditación, persona y sesión.

¿Puedo comprar entradas por Internet o en los cajeros de los cines?

SI. En este caso, el sistema de venta por Internet o en los cajeros de los cines permite comprar varias entradas de cine en una sola transacción. En caso que compres varías entradas a través de este sistema debes asegurarte que TODAS las personas cuentan con la acreditación, ya que para que sean validas, habrá que enseñar una acreditación por cada entrada adquirida en el punto de control de acceso a la sala de cine.

¿Tiene suplemento la compra de entradas por Internet?

La compra de entradas para la Fiesta del Cine a través de Internet, está sujeta a las condiciones de venta de cada plataforma de venta de entradas, pudiendo llevar suplemento.

¿La acreditación es nominativa e intransferible?

Sí, la acreditación que recibas por e-mail llevará impreso tu nombre y apellidos. Tanto la acreditación como el DNI del portador hay que enseñarlo en taquilla a la hora de adquirir una entrada.

¿Debo entregar una copia de mi acreditación en la taquilla cada vez que compre una entrada?

No. Debes conservar tu acreditación durante los 3 días de la promoción para poder acceder al precio especial.

Cuando adquieras tu entrada en taquilla tan solo deberás mostrar la acreditación y el DNI para comprobar que los datos son correctos.

¿Para qué cines vale la acreditación?

Una vez obtenida la acreditación, ésta es válida para cualquier cine y localidad de la lista de cines participantes que se puede consultar en www.fiestadelcine.com

¿Qué Películas se pueden ver?

Todas las que estén en cartelera de los cines adheridos que figuran en la Web www.fiestadelcine.com

¿Las salas 3D también cuestan 2.90€ con la acreditación?

Depende de cada empresa, el suplemento por utilización de material necesario para ver este tipo de películas (gafas especiales) así como las condiciones particulares de cada cine para acceder a este tipo de proyecciones.

¿Y las butacas VIP, eventos especiales como una Ópera o proyecciones tipo IMAX o isens?

Al igual que el 3D, el acceso a las butacas VIP, proyecciones y eventos especiales está sujeto a las condiciones particulares de cada cine, pudiendo llevar suplemento.

¿Puedo utilizar el Carnet Joven, 3ª edad u otros?

No. La Fiesta del Cine no es acumulable con otras ofertas, cupones o descuentos.

‘PATUFET, EL MUSICAL’ ARRIBA AL TEATRE COLISEUM A PARTIR DEL 31 D’OCTUBRE


‘PATUFET, EL MUSICAL’ ARRIBA AL TEATRE COLISEUM A PARTIR DEL 31 D’OCTUBRE

Una nova versió dirigida a tots els públics

2cd1430f-d99f-49f4-a470-84cd138326ae

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els creadors d’aquesta nova proposta són Ferran González i Joan Miquel Pérez, autors dels èxits ‘Pegados, el musical’, ‘Merda d’artista’ o ‘Clicks’

A partir del dissabte 31 d’octubre, es podrà veure a l’escenari del Teatre Coliseum l’obra PATUFET, EL MUSICAL, un espectacle familiar que revisa el conte més popular entre els infants i pares de Catalunya. Una versió jove i moderna que està signada per Joan Miquel Pérez i Ferran González, dos dels nous autors de grans èxits musicals com ‘Merda d’artista’ o ‘Pegados, el musical’, i que està dirigida per Alicia Serrat i protagonitzada per Aina Quiñonez (Los Miserables), Pol Nubiala (Boig per tu), Pau Doz (Grease), Xènia Reguant (Pegados, el musical), Jofre Borras i Miquel Malirach (Mali Vanilli).

En aquest espectacle el petit heroi es troba en un món contemporani on correrà tot tipus d’aventures acompanyat per una banda sonora excepcional, per projeccions audiovisuals en semi 3D que il·lustraran els paisatges per on transcorre la història. Tot de la mà de nous amics: Marieta, molt delicada ella; la Tecla (d’ordinador…), llesta i eixerida, i en Click (de Playmobil), malhumorat, pessimista i rondinaire. Una nova proposta amb una història intel·ligent que diverteixi al públic més petit, però que també aconsegueixi una reflexió en els adults.

Anexa afronta per primera vegada en els seus 38 anys de trajectòria la producció d’un musical de perfil familiar amb aquesta versió de PATUFET, EL MUSICAL.

Lloc:
Teatre Coliseum
Gran Via de les Corts Catalanes, 595

Horaris:
Dissabtes i diumenges a partir del 31 d’octubre
Dissabte: 16h.
Diumenge: 12h. I 16:30h.

Preus:
Menors de 14 anys: 14€
Adults: 22€

Funcions escolars:
Preu únic: 12 €
Preu promocional: 10 € reservant les entrades abans del 30 de setembre de 2015

Venda d’entrades:
www .grupbalana.com
Taquilla del Teatre Coliseum
Gran Via de les Corts Catalanes, 595

UNA ALTRA PEL·LÍCULA [SPEED-THE-PLOW] Teatre Borrás, del 29 d´octubre al 29 de novembre


DEL 29 D’OCTUBRE AL 29 DE NOVEMBRE

si_218_0

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

UNA ALTRA PEL·LÍCULA

[SPEED-THE-PLOW]

Julio Manrique dirigeix Mamet en estat pur

Mireia Aixalà, David Selvas i Julio Manrique interpreten aquesta sàtira sobre Hollywood

Julio Manrique torna a David Mamet després de dirigir Els boscos i American Buffalo amb Una altra pel·lícula (Speed-The-Plow), una comèdia frenètica carregada d’una dura crítica a la indústria cinematogràfica. El muntatge, produït per Temporada Alta amb coproducció amb La Brutal, s’estrenarà al Festival de Tardor de Catalunya el 23 d’octubre i arrancarà la temporada al Teatre Borràs de Barcelona sis dies més tard. Des d’una fluïdesa argumental molt addictiva, Mireia Aixalà, David Selvas i el mateix Manrique donen vida als protagonistes d’aquesta sàtira ferotge sobre el capitalisme.

La 14ena edició del Festival de Creació Contemporània – Escena Poblenou tindrà lloc del 22 al 25 d’octubre de 2015


La 14ena edició del Festival de Creació Contemporània – Escena Poblenou tindrà lloc del 22 al 25 d’octubre de 2015

11986439_867432306698243_7492501180798336567_n

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Del 22 al 25 d’octubre torna una nova edició d’Escena Poblenou, el festival de creació contemporània més participatiu de la ciutat, amb una programació que continua donant suport a la creació de propostes innovadores i emergents i també d’artistes consagrats.

Noves dramatúrgies, teatre, circ, dansa, humor, arts del moviment, site-specific, projectes artístics de comunitat, espais de diàleg i performance envairan el Poblenou, en diferents espais singulars i sales del barri.

El festival compta amb el Projecte Embrions, per donar a conèixer iniciatives que estan en estat de gestació i que en un futur esdevindran projectes escènics; el Projecte Escena +Dones, per oferir un espai de visibilitat, exhibició i reflexió de les dones a l’escena; el Projecte Educació i Joves, que vetlla per implicar els més joves en els processos de creació; i el Projecte Territori, molt vinculat amb la singular història del barri del Poblenou.

L’edició d’enguany té un marcat caire social, ja que creu que ara més que mai és necessari fer d’altaveu de projectes que parlen d’una realitat social actual que ens està colpejant, com la de l’exili. Així doncs, Escena Poblenou acollirà l’espectacle Fugit de la companyia Kamchàtka amb la collaboració de Metges Sense Fronteres.

A més, recolza la creació de nous artistes, a través de la concessió de tres beques residència per a que puguin desenvolupar els seus projectes i presentar-los finalment al festival.

Escena Poblenou comptarà amb diverses activitats paral·leles com jornades, xerrades i tallers, adreçades a professionals i al públic general, sobre creació i públic, art i activisme social, complicitats per al suport a la creació nacional i internacional… I també es presentarà la Plataforma d’Arts al Carrer.

Escena Poblenou és un festival que neix per donar suport a la creació contemporània, que aposta per una programació innovadora, arriscada, compromesa i per donar visibilitat a projectes escènics, culturals i socials que generin diàleg amb el públic, el barri del Poblenou i la ciutat en general.

Una programació que compta amb la complicitat del Festival Sismògraf d’Olot, l’espai El Graner, l’Antic Teatre i la sala d’arts visuals i projecte Lab Centre Cívic Can Felipa.

EL PROJECTE EMBRIONS

Una de les vessants del Festival Escena Poblenou és el Projecte Embrions, que vetlla per recolzar i dedicar un dia de la programació (el dijous 22 d’octubre) a iniciatives que estan en estat de gestació –idees embrionàries-, i que en un futur esdevindran projectes escènics. Així, es facilita als artistes la possibilitat de presentar els seus projectes en estat de gestació a programador/es nacionals, internacionals i públic. El projecte també compta amb una jornada professional, que persegueix enfortir vincles dins el sector.

Els projectes seleccionats d’aquesta edició són Cospress, de la companyia Kimani; Dimitir no es un nombre ruso, de Mirage Teatro; Díptico por la identidad, de Vértebro; Fràgil, de Diana Gadish i Ka-yi-ha, de Los Moñekos.

Cospress, de la companyia Kimani formada per Helena Canas i Cristina Aguirre, mostra l’experiència de dues dones que arrosseguen un farcell gran fet de llençols, ple de trossos de maniquins i de cossos perfectes. Comencen a construir i a desconstruir nous cossos, fins arribar a la bogeria. Un joc que les durà a la destrucció dels seus propis cossos. D’altra banda, Dimitir no es un nombre ruso és una investigació de Mirage Teatro sobre la incertesa que ens genera enfrontar-nos a allò que no hem fet mai abans. Un procés personal i emocional sobre l’acceptació de la presa de poder i responsabilitat. Vértebro presentarà Díptico por la identidad, una aproximació al gènere i la recerca de la identitat personal.

Diana Gadish presenta Fràgil, un espectacle de clown ple de poètica visual, on un indret habitual del carrer es converteix en un espai molt diferent al que estem acostumats habitualment. Finalment, veurem Ka-yi-ha, de Los Moñekos, el seu primer espectacle de dansa al carrer, un work in progress que compta amb la collaboració del compositor i músic Mauro Paganini, que interpreta un constructor boig d’instruments.

Les propostes seleccionades del Projecte Embrions es podran veure el dijous 22 d’octubre de manera itinerant a diversos espais del Centre Cívic i la plaça Can Felipa.

A més, de les propostes presentades al Projecte Embrions 2014 se n’han seleccionat dos, que han obtingut acompanyament durant tot l’any i que, enguany, presentaran al Festival Escena Poblenou el seu treball acabat. Entre tazas, d’Eléctrico 28, és un site-specific que fusiona ficció i realitat, que vol obrir la ment de l’espectador per percebre el dia a dia com una orquestació, celebrant el poder de la imaginació per fer del món un lloc millor. D’altra banda, I-GUA, de Niko&Berto, és una installació temàtica vinculada amb la memòria històrica, que busca sensibilitzar sobre la sostenibilitat de l’aigua, com a dret humà i com a bé social de primera necessitat.

EL PROJECTE ESCENA +DONES

El Festival té un compromís amb les dones creadores, amb la voluntat de ser un espai de visibilitat, exhibició i reflexió de les dones a l’escena. És per aquest motiu que Escena Poblenou dóna suport, dins de la seva programació, a espectacles creats per dones.

Al Projecte Escena +Dones enguany hi participaran Las XL, que ens mostraran Abandónate mucho, un espectacle de música i teatre que deconstrueix el mite de l’amor romàntic. També es podrà veure l’espectacle de circ Enfila S.A, de Les Estampades, on dues dones dels anys 50 que treballen en una fàbrica tèxtil, van “teixint” les seves històries. Un homenatge a totes les dones que en els moments difícils no van trencar el fil de la seva vida.

Les propostes Fràgil de Diana Gadish i Entre tazas, d’Eléctrico 28, anteriorment esmentades, també s’emmarquen dins d’aquesta secció del festival.

EL PROJECTE EDUCACIÓ I JOVES

Un dels eixos sobre els que pivota el Festival Escena Poblenou és el de l’educació. Al Projecte Educació i Joves és vital aquest compromís amb l’educació i amb els més joves, per tal que visquin i entenguin la cultura i l’escena de més a prop. Escena Poblenou vol que s’hi sentin implicats i participin dels processos de creació formant part d’un projecte creat al llarg de l’any en diversos tallers i amb una presentació pública que tindrà lloc dins del festival.

Enguany aquest projecte el realitza l’artista Jaime Refoyo i els alumnes de l’Institut 4 Cantons, que ens proposen en forma de performance una experiència destinada a explorar les fronteres entre el moviment natural del cos i l’espai que envolta aquesta acció.

A través de la pràctica del mètode GEOCOCO (Geografia de la Consciència Corporal), els alumnes crearan formes geomètriques complexes de línies rectes i corbes, perfectament executades a mà alçada amb l’única ajuda d’un llapis i un paper.

SUPORT A LA CREACIÓ – RESIDÈNCIES DE CREACIÓ ARTÍSTICA

Escena Poblenou dóna recolzament a nous artistes a través de la concessió de tres beques residència per a que diferents artistes puguin desenvolupar els seus projectes. La dotació de la beca consisteix en una cessió d’espais per a assajar i una aportació econòmica per a la creació.

La Beca Noves Dramatúrgies ha estat atorgada a la companyia Colectivo N-340 per El Cuaderno de Bitácora. Un viatge que proposa un recorregut per la carretera N-340 des de Puerto Real (Cadis) fins a Barcelona. 1.248 kilòmetres que seran recollides en un quadern, un arxiu de viatge i d’experiència.

La Beca Arts del Moviment ha estat enguany per a Joan Català i Roser Tutusaus per Menar, un procés d’investigació on dos individus proven les seves forces de manera incansable, per construir imaginaris apilats en la memòria.

Finalment, la Beca Art i Territori s’ha atorgat als artistes Niko&Berto, per a la seva installació I-GUA, esmentada anteriorment, un projecte de memòria històrica, que busca sensibilitzar el públic sobre la sostenibilitat de l’aigua.

Aquesta beca s’emmarca dins del Projecte Territori, molt vinculat amb el barri del Poblenou. El territori és un dels protagonistes del festival, degut a la seva particularitat i singularitat i també al teixit cultural i artístic del barri. Escena Poblenou vol seguir potenciant vincles artístics i comunitaris al barri, per tal que la cultura impulsi noves relacions i un sentit de comunitat a través de l’escena. A I-GUA, s’hi ha implicat la Fundació Joia (Salut Mental), el Casal de Gent Gran de Poblenou i el collectiu Inky Fingers de Barcelona.

Les beques residència Escena Poblenou es duen a terme en collaboració amb l’Antic Teatre, El Graner, el Festival Sismògraf i Lab Centre Cívic Can Felipa.

Enguany el festival té un marcat caire social. Escena Poblenou creu que ara més que mai és necessari fer d’altaveu de projectes que parlen d’una realitat social que ens està colpejant i on és urgent actuar. Així, el festival acollirà Fugit, de la companyia Kamchàtka, amb la collaboració de Metges Sense Fronteres.

L’espectacle Fugit tanca la trilogia de la companyia, que representa una fugida suggestiva, una fugida no com a mitjà d’escapament, sinó com a forma de lluita. És l’evocació d’una història dels que marxen, però també dels que marxaran. És, en definitiva, un homenatge a qui va tenir el coratge de desprendre’s d’allò superflu, d’abandonar allò conegut i anar cap a l’esperança d’un món millor.

En aquest cas Fugit és una de les propostes on l’actualitat més imminent hi està altament relacionada de manera directa i Escena Poblenou vol fer-se’n ressò a través de les arts escèniques.

A més de la programació emmarcada en els diversos projectes d’Escena Poblenou, trobem altres propostes com Indomador, d’Animal Religion, on un personatge transforma l’escenari en un animalari, intentant domar-se el seu instint animal.

És un espectacle que ens mostra la força incontrolable que tots tenim dintre i que ens connecta amb la nostra animalitat més profunda. Cossos trangènics, verticals, acrobàcies amb talons, culleres dintre al nas, lluita de galls i balls rituals. Un dels plats forts d’aquesta edició d’Escena Poblenou, que pretén també potenciar projectes que itinerin en circuits de creació contemporània.

Mimaia Teatro i El Topic presenten Adiós Bienvenida, un espectacle de titelles que reflexiona sobre els cicles de la vida i sobre com la vida passa en un cicle continu, com un peix que es mossega la cua. Aquesta proposta ens parla de la necessitat que s’acabin les coses perquè en tornin a començar de noves.

De la mà de Joan Estrader, podrem veure Mr. Kebab, un espectacle d’humor ple de surrealisme, que no ens deixarà indiferents. El mateix Joan Estrader presentarà Humor para torpes, un curs pràctic, on podrem descobrir com elabora els seus espectacles d’humor absurd. Serà un taller per a tot aquell que busca descobrir i desenvolupar les seves habilitats còmiques, com ara la improvisació, el joc i la complicitat entre el company i el públic.

L’escola de dansa aèria On Air presentarà Escrito en al aire, un espectacle que barreja la dansa aèria amb testimonis històrics d’antics veïns del barri, que els alumnes de l’escola interpretaran durant l’actuació. Una reflexió històrica sobre la dimensió artística, industrial i treballadora del Poblenou.

Open Door és el teatre de carrer de Pere Hosta que, amb una porta enmig de la Rambla del Poblenou, ens transportarà a llocs on l’imaginari entre i surt per passar a través de la porta a una veure el carrer d’una manera diferent.

També comptaren amb el projecte de música electropop “Pyramids on the street”, format per l’artista alemany Marcel Biller i la italiana EleonoraGalise.

A més, per primera vegada Escena Poblenou organitza el dissabte a la nit una festa a Can Ricart, un dels espais més emblemàtics del barri i símbol de territori veïnal. Serà una trobada entre veïns del barri, entitats activistes del Poblenou i artistes, que tindrà un gran aire festiu. També comptarem amb l’actuació de diversos grups de música, que properament s’anunciaran.

REFLEXIÓ A ESCENA POBLENOU

A més, durant els dies del festival, hi haurà una xerrada sobre creació i públic, una trobada de l’Associació d’espectadors i espectadores on es debatrà sobre els processos de creació, sobre com es comparteixen amb el públic i com el públic incideix en ells. També comptarà amb la presència d’artistes que han rebut el suport del Festival Escena Poblenou.

De la mateixa manera, també es durà a terme una xerrada sobre art i activisme social, organitzada conjuntament amb Agost Produccions; i una altra jornada de complicitats per al suport a la creació nacional i internacional, amb l’objectiu d’obrir un espai de reflexió i acció per crear complicitat i afavorir suport a la creació. Es convidarà a diferents professionals de l’àmbit escènic (nacional i internacional), i a representants de l’Associació d’espectadors i espectadores.

Es presentarà també la Plataforma d’Arts al Carrer, que neix per agrupar sota un mateix sostre els festivals, fires i mostres que tenen les arts de carrer com a principal eix conductor de la seva programació. Entre les finalitats de l’associació, destaquen: donar visibilitat i comunicar l’activitat escènica al carrer que es fa a Catalunya; fomentar acords de mobilitat o coproducció de les arts de carrer entre els diversos esdeveniments que conformen l’associació; donar visibilitat als valors socials de les arts de carrer, com ara la democratització cultural, la cohesió social o l’esperit crític entre la ciutadania; acostar les arts de carrer a nous públics…

Escena Poblenou és un festival que neix per donar suport a la creació contemporània, que aposta per una programació innovadora, arriscada, compromesa i per donar visibilitat a projectes escènics, culturals i socials que generin diàleg amb el públic, el barri del Poblenou i la ciutat en general.

El festival va néixer fa 14 anys a partir d’una idea dels artistes Ada Vilaró i Sergi Estebanell i a partir de la suma de confluències entre artistes, diverses entitats culturals i socials i els mateixos veïns del barri. És un festival obert a la ciutat i amb projecció i mirada internacional. Actualment, l’Ada Vilaró està al càrrec de la direcció artística.

Durant aquests anys s’han programat més de 300 espectacles de qualitat, de companyies de Catalunya, Espanya i Europa, tant d’artistes amb llarga trajectòria com d’artistes emergents i més de 30.000 espectadors els han pogut gaudir. Escena Poblenou obre camins, crea ponts i amplia horitzons. És un festival de resistència que comprèn una programació contemporània a l’abast de tothom.

Aquest any el festival ha obtingut la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona, en reconeixement al compromís i a la vocació de servei de ciutat. L’any 2014 va obtenir també el Premi FAD Sebastià Gasch per “la voluntat de mantenir viva a casa nostra l’escena contemporània. Per la vocació internacional i multidisciplinària i pel suport a la creació i creadors/es”.

La Perla 29 TEMPORADA 2015/2016


TEMPORADA 2015/2016
#sortida29

autopista01

Homenatge a Ovidi Montllor

                   08/10/2015 19:00 – 08/10/2015 21:00

Biblioteca de Catalunya

Carrer l’Hospital, 56, Barcelona, España

Els espectadors homenatgem
Ovidi Montllor

El seu art, la seva veu, el seu cos,… ho emprava per portar més enllà la poesia, el teatre, el cinema, el compromís. És per això -si és que calia trobar una excusa- que els espectadors, avui, el volem recordar, el volem tornar a tenir a prop, tornar a sentir les seves paraules, compartir amb els seus amics les seves entremaliadures, les seves alegries, les seves angoixes…
Avui els que formem part de l’Associació d’Espectadors del Teatre Lliure i els Amics de La Perla 29, #AsSocPerla, tenim el goig d’estar en comú-unió amb Ovidi.

 

 

Al nostre gust

De dimecres a divendres a les 20:30h

Dissabte a les 18h i a les 20:30h

Diumenge a les 18:30h

Durada de l’espectacle: 2 hores

Biblioteca de Catalunya (Carrer Hospital, 56 / Metro L3 Liceu)

i_broggi_000-290x221

 

 

 

 

 

 

 

A la nit, a vegades sospitem com comença tot però ningú no sap com acabarà. Amb AL oferir-li? Només allò que desitja. La nit com la ficció empara espais i personatges que el teatre, amb la ficció, passa el mateix… Un home discuteix amb un client. Què vol semblen sorgits del no-res, i de mica en mica l’escenari s’omple d’actors que són NOSTRE personatges i de personatges que són actors, i avancem pel bosc d’Ardem i ens perdem  amb Rosencrantz i Guildenstern, amb Di Filippo contant passes per un escenari, amb Txèkhov, amb Handke, amb l’amic Eleuteri d’Espriu i molts d’altres. Les paraules ens arrosseguen i ens porten molt més lluny del que podríem imaginar, a un espai nou, a GUST una història nova, on l’art i la vida es citen i el resultat sempre és sorprenent.

Direcció
Oriol Broggi
Producció
La Perla 29
Dramatúrgia
Marc Artigau
Oriol Broggi
Amb
Laura Aubert
Jordi Figueras
Toni Gomila
Montse Vellvehí
Ramon Vila
Ernest Villegas
Il·luminació i espai
Oriol Broggi
Disseny de so
Damien Bazin
Disseny de vestuari Berta Riera
Ajudant de direcció Marc Artigau
Espectacle de creació
ORIOL BROGGI
Va néixer a Barcelona el 1971. És llicenciat en Dramatúrgia i Direcció Escènica. Ha estat director del CAET. Com a director artístic de La Perla 29, ha dirigit obres de gran èxit com Incendis, Una giornata particolare, L’orfe del Clan dels Zhao, Hamlet, El rei Lear i Antígona. Ha guanyat diversos Premis Butaca pels espectacles esmentats, entre d’altres i el Premi Ciutat de Barcelona.
Al nostre gust perquè res és “ mai del tot nostre, perquè no sabem si el destí ens empeny cap alguna banda o som nosaltres qui decidim on i quan comença el viatge. Som amos de les nostres accions, o carreguem els pecats dels nostres ancestres?

 

 

 

El Petit Príncep

Del 4 de desembre de 2015 al 10 de gener de 2016
Durada de l’espectacle: 1 hora i 15 minuts

Teatre BARTS (Avinguda Paral·lel, 56 / Metro L3 Paral·lel

foto-de-portada-de-post-290x221

 

 

 

 

 

 

 

Torna el musical que va emocionar a més de 50.000 espectadors la temporada passada, esgotant entrades dia rere dia, amb més de dos mesos de pròrroga.
Acompanya el Petit Príncep en el seu viatge des de l’asteroide B612 fins a la Terra, PETIT passant per molts planetes i paisatges fantàstics. Coneix el geògraf, la rosa, els fanalers;  i deixa’t endur per aquesta història d’Antoine de Saint-Exupéry que ha donat la volta al món, convertint-se en un referent universal.
Direcció
Àngel Llàcer
Direcció i
composició musical

Manu Guix
Producció
Àngel Llàcer
Manu Guix
La Perla 29
Adaptació i dramatúrgia Àngel Llàcer
Marc Artigau
Lletres de les cançons
Marc Artigau
Manu Guix
Amb
Xavi Duch
Elena Gadel
Ivan Labanda
Àngel Llàcer
Josep Palau
El Petit Príncep
Amb la col·laboració de Guillem Martí

Teatre musical

ÀNGEL LLÀCER
Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut de Teatre de la Diputació de Barcelona, és un dels actors i directors de teatre més polifacètics de l’escena espanyola. Entre les moltes representacions en les quals ha estat protagonista o membre destacat del repartiment hi ha Teatre Sense Animals, Mein Kampf, Boeing Boeing o els musicals A Little Night Music, La Tienda de los Horrores i The Full Monty. Per aquesta última producció va ser nominat als Premis Max de Teatre com a millor actor de musical i va obtenir el Premi Butaca 2002.

El Petit Príncep, el musical sobre el poètic relat d’Antoine de SaintExupéry, s’ha ficat a la butxaca a petits i grans. El luxós embolcall i la qualitat del muntatge, amb direcció d’Àngel Llàcer i música de Manu Guix, l’han convertit en una de les perles de la programació. El Periódico
El tándem formado por la orgullosa, y a la vez, frágil rosa, encarnada por Elena Gadel, y el curioso y valiente protagonista llenan de mágia el escenario llevando a todos los presentes a planetas maravillosos.
La Vanguardia

Sonoros aplausos y discretos bailes denotaban emociones, recuerdos y reafirmaciones. Mientras los pequeños descubrían un nuevo mundo, sencillo, lleno de amor y delicadeza, los mayores recordaban que todos tenemos un pequeño príncipe dentro, sólo hay que saber escucharlo.
El País
El Petit Príncep és un espectacle d’aquells que faran memòria i que trigarà molt a desaparèixer de l’imaginari col·lectiu que el visqui de primera mà: per la seva concepció, pel seu rigor i fidelitat a l’original, per l’aplicació de les tècniques audiovisuals més sofisticades i per no deixar de banda una poètica imprescindible.
Núvol

 

La Julieta

Roses. 21 de gener. Castelldefels. 2 de març. La Bisbal d’Empordà. 20 de març. Sant Llorenç de Morunys. 26 de març. Font Romeu. 29 de març. Tolouges. 31 de març. Rubí. 15 d’abril. Sant Quirze del Vallès. 24 d’abril. Andorra. Del 23 al 27 de maig.

La-Julieta_5_11

 

 

 

 

 

 

La Julieta / © Júlia Ribera

Oriol Broggi i Joan Arqué codirigeixen Rosa Gàmiz en un espectacle de públic familiar LA textos clàssics als més petits de manera directa i sense filtrar. Això sí, sempre vigilant a partir de la història de Romeo i Julieta. Altra vegada una proposta que acosta els que l’atenció de les criatures no es perdi ni un moment amb una proposta que atrau i JULIETA sedueix des del seu inici. La Julieta és un espectacle que parla de teatre. Volem que la proposta ajudi a entendre què és el món del teatre, què implica i com s’hi treballa. Farem una mica de pedagogia, parlarem de la importància de l’espai on té lloc la funció, dels assajos, l’escenografia, el vestuari, la representació, els personatges, el text, la història que s’explica, les emocions i els gestos… Rosa Gàmiz farà de narradora i es posarà a la pell de la protagonista, la Julieta Capuleto, que ens explica la seva història.
Teatre familiar
Parlarà de teatre, del que cal per preparar una obra, del que hi ha darrera de cada
muntatge i s’anirà animant fins a representar escenes del clàssic Romeo i Julieta de William Shakespeare.

Direcció
Joan Arqué
Oriol Broggi
Producció
La Perla 29
Amb
Rosa Gàmiz

#AsSocPerla
Associació dels Amics de La Perla 29, #AsSocPerla
La imaginació i la sensibilitat són elements claus per gaudir i apreciar una obra d’art. Submergint-nos en l’atmosfera creada per la llum, el so, els objectes, i amb una especial fixació pel moviment, les expressions, les pauses…, aconseguim commoure’ns i identificar-nos amb allò que se’ns presenta als ulls com la màgia d’un univers nou sobre l’escenari d’un teatre…

Des dels Amics de La Perla 29, #AsSocPerla, et donem la benvinguda a una nova temporada teatral i et proposem acompanyar-nos en aquesta aventura plena d’emocions al voltant del bon teatre i les arts escèniques, amb la il·lusió d’anar fomentant junts les inquietuds artístiques, creatives i d’expressió, que com a bon espectador sempre ens han d’acompanyar.
De la mà de La Perla 29 anirem descobrint des de dins les noves obres de la temporada, envoltats sempre d’aquesta manera tan fresca i propera de fer teatre que tenen. Però més enllà de participar en els processos creatius i interactuar amb la companyia, #AsSocPerla es proposa donar continuïtat a les seves activitats dirigides a aprendre, a conèixer els instruments que facin créixer el nostre judici crític, que contribueixin a la formació i educació com a espectadors actius i, sobre tot, que ens diverteixin i ens ho facin passar bé.
Parlo d’activitats com: “Entre bambolines”, com a continuïtat del cicle ”El públic i la direcció escènica” de la qual vam gaudir la temporada passada, ens endinsaran en el punt de vista creatiu i de complicitat entre el director i actors de diferents obres de l’actualitat teatral. Continuarem amb “Parlem-ne”, com a punt de trobada d’espectadors post funció, amb participacions com els “microrelats”, xerrades, col·loquis, ‘Perlamania’, i tantes noves iniciatives que ens emocionaran…
No t’ho pots perdre!
Fes-te soci d’#AsSocPerla

 

Dansa d’Agost

Del 8 de març a l’1 de maig de 2016

De dimarts a dissabte a les 20:30h, diumenge a les 18:30h

Durada de l’espectacle: 2 hores i 15 minuts

Biblioteca de Catalunya (Carrer Hospital, 56 / Metro L3 Liceu)

41B7C475J1L__SX317_BO1204203200_-290x221

 

 

 

 

 

 

 

Dansa d’Agost descriu amb tendresa i nostàlgia però també amb cruesa la vida de cinc DANSA Beg, a la Irlanda rural de l’any 1936.
germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally
De les cinc germanes Mundy, l’única que treballa fora de la casa familiar és la més gran, D’AGOST la Kate, que fa de mestra a l’escola de la parròquia. L’Agnes (Nora Navas) treballa des de  casa cosint guants, i la Rose (Màrcia Cisteró), que té una lleu disminució psíquica, l’ajuda. La Maggie (Marta Marco) i la Chris (Carlota Olcina) són mestresses de casa. Les cinc són solteres, però la més petita, la Chris, té un fill de cinc anys, en Michael (Albert Triola) amb en Gerry Evans (Oscar Muñoz), un encantador rodamón. En Gerry mai s’ha ocupat del seu fill i són la mare i les seves germanes les qui s’han encarregat d’educar en Michael.
De Brian Friel A la casa de la família també hi viu el pare Jack (Ramon Vila), el germà gran. Després d’haver-se passat la vida fent de missioner a l’Àfrica, va haver de tornar a Bally Beg en contreure la malària. El relat dels nous hàbits que va adquirir a Uganda fan trontollar el fràgil equilibri de la casa, i quan el Gerry anuncia que se’n va a Espanya a lluitar amb les Brigades Internacionals, i la Rosie revela que està enamorada, la sensació que tot és a punt de canviar a la llar de les germanes Mundy es fa més forta que mai.
Direcció i traducció
Ferran Utzet
Producció
La Perla 29
Amb
Màrcia Cisteró
Marta Marco
Òscar Muñoz
Nora Navas
Carlota Olcina
Albert Triola

Ramon Vila
Resta de repartiment en curs

Espai
Sebastià Brosa
Elisenda Pérez
Vestuari
Annita Ribera
Il·luminació
Guillem Gelabert
Regidor
Marc Serra

L’obra, dividida en dos actes, està ubicada al mes d’agost de 1936, i és el propi Michael qui s’encarrega d’explicar al públic, molts anys després, els records que conserva d’aquella època. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.

Fa més de 20 anys, en la temporada 1992-93 del Teatre Lliure de Gràcia, es va representar Dansa d’agost amb un elenc de luxe: Emma Vilarasau, Anna Lizarán, Ramon Madaula i Muntsa Alcañiz, entre d’altres, dirigits per Pere Planella.

TEXT DEL DIRECTOR
Quina responsabilitat, muntar una obra tan emblemàtica a casa nostra com Dansa d’Agost! I alhora, quina il.lusió, enfrontar-se a un text tan ric en matisos i en emoció, tan destre en la difícil tasca de capturar «un tros de vida». I quin honor, poder-ho fer amb aquest equip de formidables actrius i actors que s’han animat a participar en aquest projecte! I finalment… quina sort, poder-ho fer a casa, a La Perla 29!
Dansa d’Agost (Dancig at Lughnasa, 1990) és, possiblement, l’obra més reeixida del dramaturg irlandès Brian Friel i, sens dubte, la més exitosa internacionalment de totes les que va escriure. És una obra d’estructura i desenvolupament impecables, i que fa plena justícia a la idea que Friel és el Txèkhov irlandès.

Dansa d’Agost destaca, d’entrada, per la quantitat i riquesa dels personatges femenins que proposa. Poques obres ofereixen cinc papers femenins tan ben dibuixats, tan reconeixibles, tan atractius com ho són les cinc germanes Mundy -en aquest ocasió interpretades per Nora Navas, Marta Marco, Màrcia Cisteró i Carlota Olcina, en el que promet ser un recital interpretatiu d’alçada. Friel cuina la seva peça a foc lent, i ens descriu un món rural abocat a la desaparició, incapaç d’adaptar-se la modernitat. Un món on els homes són vells, són nens, o no hi són, pèro on en canvi les dones -les cinc valeroses dones de Glenties a qui Friel dedica l’obra, les cinc germanes Mundy- s’entesten a viure, lluiten per resistir, parlen (parlen!) , s’organitzen, es barallen, es reconcilien, ploren, riuen, s’estimen i ballen.
La Irlanda de Friel viu un permanent conflicte entre la repressió catòlica i la llibertat pagana, i és el ball espontani i salvatge qui s’encarrega d’alliberar tota la tensió acumulada. Però Dansa d’Agost, organitzada a partir dels records de Michael, el fill de la més petita de les Mundy, no mostra un món ideal, ni tan sols idealitzat per la mirada infantil: Dansa d’Agost és el retrat fidel i nostàlgic però també implacable d’unes dones que intenten mantenir-se dempeus sabent que el seu món és a punt d’esfondrar-se.

Amb Dansa d’Agost tanco una trilogia irlandesa a la Perla 29 que va començar el 2011 La Presa i va continuar el 2014 amb traduccions/Translations.
Ferran Utzet

 

ELS CORS PURS De Joseph Kessel
Del 3 de maig al 12 de juny de 2016 De dimarts a dissabte a les 20:30h, diumenge a les 18:30h Durada de l’espectacle: 2 hores

Teatre Romea (Carrer Hospital, 51 / Metro L3 Liceu

image-0001-290x221

 

 

 

 

 

 

 

Direcció
Oriol Broggi
Traducció
Ramon Vila
Producció
La Perla 29
Teatre Romea
Amb
Pablo Derqui
Miranda Gas
Borja Espinosa
Espai
Oriol Broggi
So
Damien Bazin
Vídeo
Francesc Isern
Ajudant de direcció
Montse Tixé
Els cors purs explica la història d’uns habitants de Cork, a la Irlanda de principis del segle XX, just després de la independència i del principi de la divisió interna entre els partidaris de Varela i els de Collins. L’inici de la IRA. Els dos protagonistes viuen el seu amor enmig d’una guerra civil, amb un fill que volen protegir del conflicte però que es veu obligat a escollir bàndol. Un vespre després de mesos de no veure’s, poden fer una trobada clandestina, en un fosc pub, de la ciutat, tenen poc temps per parlar, per estimar-se, malgrat l’enorme separació que els seus ideals els imposa. I malgrat tot s’estimen…
“Irlanda, any 1919. Uns actors que ens expliquen el Relat de dues vides que lluiten entre l’amor i la ideologia, i el seu fill, al mig, que haurà d’escollir bàndol i ser fatal per un dels dos.

Aquesta història l’explicaran els actors. Ells són els que llegeixen, diuen i interpreten allò que expliquen. Davant nostre, sense filtres. I poc a poc els anem fent personatges, tots nosaltres, en un esforç conjunt que ha de fer que les emocions arribin més endins dels nostres cors. És així com ens plantegem aquest espectacle; com una cerca d’allò que hi ha darrera les paraules del curt i intens relat de Joseph Kessel, buscant una manera d’arribar-hi, alguna nova forma. Necessitem trobar la manera de transmetre allò que ens ha emocionat en llegir-lo, i no tenim gaires elements: tres bons actors, un escenari buit i una mica de música, traduint així les paraules en imatges i accions. I buscar una mena de poesia que pugui omplir el Teatre Romea durant una estona, al vespre, d’aquest hivern que ens pot transportar a la Irlanda del conte. Amor, passió i política. Uns cors purs, que lluiten per continuar sent-ho i busquen la manera de lluitar contra la vida que els envolta.
Oriol Broggi

Els cors instintius són purs sense que hi intervingui cap “ noció moral, purs a la manera del vi, d’una pedra o d’un peix, purs per la seva violencia i la seva integrtat.
JOSEPH KESSEL

 

CAÏM I ABEL
De Marc Artigau
Juny/juliol 2016

De dimecres a divendres a les 20:30h

Dissabte a les 18h i a les 20:30h

Diumenge a les 18:30h D

urada de l’espectacle: 2 hores

Biblioteca de Catalunya (Carrer Hospital, 56 / Metro L3 Liceu)

projecte-290x221

 

 

 

 

 

 

 

“I si jo no creuo el riu, en vindran d’altres  amb el mateix nom i els mateixos ossos, amb les mateixes mans i el mateix alè, i els tindràs aquí dempeus, davant teu, i no tindreu prou bales -t’ho puc ben assegurar- a la teva puta ciutat per foradar-nos el cap.
Direcció i dramatúrgia

Marc Artigau
Producció
La Perla 29
Repartiment en curs

Em demanen des de La Perla que escrigui quatre paraules per parlar de Caïm i Abel. És complicat descriure el que un escriu, perquè ara mateix sóc al bell mig de la història. Enfangats fins als genolls. Rodejat de personatges que mengen, es queixen i dormen amb mi. Caïm i Abel ara és una història que creix i em devora. Però puc dir-vos que hi ha un vigilant que apunta amb una arma a un home. És de nit i fa fred. Som en un riu. Avui. En una frontera. Tots dos homes és la primera vegada que es veuen, que parlen, però aquesta trobada sense ells saber-ho els canviarà per sempre.
Caïm i Abel no és la història de dos germans. No hi ha bons i dolents. És la història de dues famílies. Una viu en un costat de la tanca – tan semblant a la nostra- i l’altra viu quilòmetres enllà, no sabem on. Caïm i Abel parla de supervivents. Dues generacions, dues maneres d’entendre la realitat. En pocs anys -dels vuitanta fins avui- el món s’ha precipitat cap a una vida global, el capitalisme ens ha inserit un grapat de necessitats que no existeixen, i nosaltres carregats a l’esquena de la millor Europa (o del millor occident) hem decidit què és el que està bé i què no per a la resta del món. Més enllà de la tanca no sabem què hi ha, potser no ens fa por, però preferim ignorar-ho, en aquest costat de la tanca el món no és tal i com l’hem imaginat..
Arran de l’èxit d’Incendis, La Perla 29 encarrega al jove dramaturg Marc Artigau que escrigui un text ambiciós i llarg sobre un tema que afecta durament a la nostra societat.

 

 

 

EN GIRA

EL PETIT PRÍNCEP
Octubre/novembre 2015
Catalunya i Balears
Torna el musical que va emocionar a més de 50.000 espectadors la temporada passada, esgotant entrades dia rere dia, amb més de dos mesos de pròrroga. Acompanya el Petit Príncep en el seu viatge des de l’asteroide B612 fins a la Terra, passant per molts planetes i paisatges fantàstics. Coneix el geògraf, la rosa, els fanalers; i deixa’t endur per aquesta història d’Antoine de Saint-Exupéry que ha donat la volta al món, convertint-se en un referent universal.
Direcció: Àngel Llàcer
Direcció i composició musical: Manu Guix Adaptació i dramatúrgia: Àngel Llàcer i
Marc Artigau
Amb: Xavi Duch, Elena Gadel, Ivan
Labanda, Àngel Llàcer, Josep Palau i el Petit
Príncep. Col·laboració: Guillem Martí

 

UNA GIORNATA PARTICOLARE
D’Ettore Scola
Gener/febrer 2016
Catalunya i Balears
Mentre la família nombrosa de l’Antonietta surt de casa per anar a veure la marxa militar organitzada per Mussolini amb presència del mateix Hitler, ella descobreix que al pis del costat un home viu angoixat la resistència al règim. Es coneixen, parlen i de sobte l’Antonietta descobreix que la vida pot tenir moltes contradiccions, pot anar molt més enllà de la seva petita quotidianitat com a mestressa de casa. Un intercanvi intens de poques hores que farà passar una bona estona als dos personatges, però sobretot els canviarà per sempre.
Direcció: Oriol Broggi
Amb: Pablo Derqui, Clara Segura i Rosa
Gàmiz

 

LA JULIETA
Novembre 2015 / maig 2016 Catalunya i Andorra
Oriol Broggi i Joan Arqué codirigeixen Rosa Gàmiz en un espectacle de públic familiar a partir de la història de Romeo i Julieta. Altra vegada una proposta que acosta els textos clàssics als més petits de manera directa i sense filtrar. Això sí, sempre vigilant que l’atenció de les criatures no es perdi ni un moment amb una proposta que atrau i sedueix des del seu inici.
Direcció: Joan Arqué i Oriol Broggi
Amb: Rosa Gàmiz

TEMPORADA 2015/2016
#sortida29
Més informació: www.laperla29.cat

Piaf! THE SHOW (dissabte 17 d’octubre) Teatre-Auditori Sant Cugat


Piaf! THE SHOW

Data
dissabte 17 d’octubre . 21:00 h

archivo2-espectacles-497

 

 

 

 

 

 

 

 

“Un recorregut per la increïble vida i la carrera professional d’Edith Piaf en el centenari del seu naixement.”

Piaf! THE SHOW és un viatge musical, amb imatges inèdites de la icona francesa, per l’època de La vie en rose. Una experiència audiovisual única protagonitzada per Anne Carrere, amant de les cançons clàssiques franceses, que va ser seleccionada al càsting a París per ser Edith Piaf en aquest màgic espectacle que captiva al públic pel poder de la seva veu i el seu carisma natural. La cantant, Germaine Ricord, amiga íntima de Piaf, va quedar impressionada per la similitud de la veu de Carrere amb la de la llegendària cantant parisenca.

L’espectacle, que commemora el centenari del naixement de Piaf,ens apropa a la seva persona i la seva vida, des dels carrers del barri de Belleville on va néixer fins a la seva consagració amb himnes comara La vie en rose o Non, je ne regrette rien.

Un emocionant concert teatralitzat.

Aquest concert es farà en format Sala Cabaret

Del 9 d’octubre fins al 8 de novembre la platea del Teatre-Auditori es convertirà en una SALA CABARET. Aquest concert i altres espectacles es podran veure còmodament prenent una copa dins el teatre. Una experiència única i un autèntic luxe que no et deixarà indiferent.

Anne Carrere, veu
Arnaud Fuste, piano
Guy Giuliano, acordió
Fabrice Bistoni, contrabaix
Laurent Sarrien, percussió i batería

Més informació http://tasantcugat.cat/programacio/index.php?id=497&categoria=1