Category Archives: Actualitat

Actualitat

El eclipse del 8 al 9 de marzo es un evento único que esta vez solo podrá verse desde el Pacífico.


eclipse-total--575x323

El eclipse del 8 al 9 de marzo es un evento único que esta vez solo podrá verse desde el Pacífico.

Cómo ver el eclipse solar total del 8 y 9 de marzo

Esta vez los privilegiados serán pocos por región pero muchos por población. Y es que a diferencias de los eclipses anteriores, el eclipse total de 2016 solo se podrá ver desde algunos puntos específicos del sudeste asiático: desde distintas zonas del Pacífico, como Hawái, y China, Japón y Alaska lugares en los que se podrá observar el eclipse de forma parcial.

La agencia espacial norteamericana retransmitirá en tiempo real la señal de vídeo del eclipse para todo el mundo a través de su canal de streaming público, un evento único que cada vez que sucede, por geografía, es diferente dependiendo del lugar en el que se observe.

Eso sí, los que por geografía tengáis la oportunidad de verlo en vivo y en directo, tenéis que tener en cuenta que, como bien apunta Javier Armentia, astrónomo y director del Planetario de Pamplona, cualquier observación del cielo en direcciones cercanas al Sol es peligrosa, por lo que no hay que mirar bajo ningún concepto al eclipse de forma directa, solo utilizando filtros o lentes cualificados para este tipo de fenómenos.

El eclipse del 8 de marzo podrá ser observable desde el Pacífico durante más o menos dos minutos a partir de las 01.30 horas peninsular española, alrededor de las 20.30, hora de México DF y 19:30, hora de Colombia.

Por Alberto Sánchez el 8 de marzo de 2016, 16:53

FREDERIC AMAT PRESENTA EL PROJECTE DE LA NOVA FAÇANA


detalle2

FREDERIC AMAT PRESENTA EL PROJECTE DE LA NOVA FAÇANA

L’artista defensa la seva nova proposta davant el Consell Assessor d’Art Públic de Barcelona

El nou projecte redueix l’impacte visual en disminuir la densitat dels cercles adherits a la façana, així com el diàmetre, garantint-ne la reversibilitat

El Liceu només tirarà endavant el projecte si existeix consens entre la Generalitat i l’Ajuntament

Barcelona, 8 de març de 2016

L’artista Frederic Amat ha presentat aquest matí el seu projecte de nova façana davant el Consell Assessor d’Art Públic de l’Ajuntament Barcelona. La nova proposta, en línia amb les recomanacions de l’Ajuntament, redueix l’impacte visual en disminuir la densitat dels cercles adherits a la façana, així com el seu diàmetre.

El projecte artístic, finançat íntegrament pel mecenes Josep Sunyol, contempla la instal·lació de 169 cercles de ceràmica esmaltada, que podran retirar-se sense malmetre el conjunt arquitectònic. Es tracta de la quarta intervenció sobre el conjunt neoclàssic del segle XIX, una aportació del segle XXI sobre la “pell” del Liceu.

En línia amb les recomanacions de l’Ajuntament, l’impacte visual es veu reduït en passar el diàmetre dels cercles de 115 cm. a 98 cm. Així mateix, es canvia la distribució dels cercles: se’n treuen de la façana del carrer Sant Pau i es porten a la part nova de l’edifici de La Rambla, la zona d’oficines. Pel que fa a la façana històrica de La Rambla, se’n manté el número però els elements queden més enfonsats.

La proposta artística d’Amat representa el cercle de Vitrubi, considerat la distribució idònia d’un teatre. Tres quartes parts del cercle representen el públic (la forma de ferradura que té el Teatre del Liceu) i l’altra part correspon a l’escenari. D’aquesta manera, la façana de Rambla representarà l’escenari, mentre que la de Sant Pau simbolitzarà el públic.

El director general del Liceu, Roger Guasch, ha demanat que la proposta d’Amat sigui valorada “en tota la seva dimensió, també la vesant social, doncs contribuirà a millorar l’entorn del barri i unir La Rambla de les Flors amb la del Raval”. Així mateix, ha explicat que la proposta tirarà endavant “només si existeix consens per part de les dues administracions implicades: Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona”.

Dia internacional de les dones (8 de març)


untitledDia internacional de les dones

El dia internacional de les dones o dia de la dona treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (l’ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme denunciant el masclisme i els micromasclismes. Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seva participació juntament amb l’home al camp del treball, i per tant del dret a l’independència econòmica, i a la societat en general.

 

Se celebra des del 8 de març de 1911.

 

Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los. D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

Nova York

En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves). En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.

Sufragi femení

Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia.

La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.

Primeres celebracions

Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l’any 1910 en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l’establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.

8 de març

Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.

Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d’obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s’utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.

La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, i va ser implantada per les Nacions Unides el 1977.

ESART obre un campus universitari a Barcelona dedicat a les arts escèniques, la música i la imatge (7 de març)


1472964_593468507373602_2110670342_nESART obre un campus universitari a Barcelona dedicat a les arts escèniques, la música i la imatge

Carrer Còrsega 409 – Barcelona

•Els programes de música, interpretació i dansa aporten les úniques titulacions universitàries de grau superior oficials reconegudes a tot l’àmbit europeu

•Barcelona guanya un nou equipament educatiu entre Gràcia i l’Eixample amb 4.000 metres quadrats.

•L’equip docent, dirigit per Joan Maria Gual, està format per reconeguts professionals en actiu del sector cultural, entre ells Alejandro Abad, Ester Bartomeu, Àngels Bassas, Arthur Bernstein, Mariona Castillo, Jordi Coca, Miriam Escurriola, Nil Fruitós, Mario Gas, Arnau Marin, Xavier Marcé, Mar Nadal, Montse Prat i Emma Vilarasau.

ESART, Escola Superior Universitària de les Arts Escèniques, la Música i la Imatge inaugura el proper 7 de març un nou campus al centre de Barcelona, que complementarà l’oferta formativa dels batxillerats creatius del Centre d’Estudis de Sant Cugat.

El nou centre vol respondre a la necessitat d’omplir el buit existent en el camp de la formació reglada en arts escèniques i música, aportant titulacions universitàries oficials reconegudes en tot l’àmbit internacional. Les instal·lacions ocupen més de 4.000 metres quadrats repartits en sis plantes de l’edifici del carrer Còrsega, 409 (antiga Escola Universitària de Treball Social de la Universitat de Barcelona).

El Campus Barcelona vol oferir opcions formatives innovadores, dinàmiques i més properes a la realitat del món escènic actual. ESART és un espai formatiu nascut d’una experiència educativa i empresarial catalana, un projecte connectat amb els mètodes i programes educatius més moderns i avançats del Regne Unit –amb els quals convalida les titulacions de grau superior-, adaptats a la nostra realitat cultural. L’oferta formativa es divideix en tres grans àrees: música, interpretació i dansa i en tots tres programes s’integra la preparació per a l’accés a la professió des del punt de vista empresarial.

Programes formatius

Música

A diferència dels estudis de música reglada a nivell universitari a Espanya i els països de l’entorn —centrats en la formació d’intèrprets de clàssica o jazz—, el programa de Música: creació i producció d’ESART forma professionals en l’àmbit de les músiques populars contemporànies, des de la composició fins al màrqueting passant pel coneixement de la indústria.

Interpretació

El programa d’interpretació és eminentment pràctic i s’enfoca en la dimensió creativa, escènica i comercial de gèneres teatrals o escènics en general sense perdre de vista la concepció humanística de l’ensenyament, on els valors ètics fomenten l’esperit crític d’autosuperació i posen en valor la noció de l’art com a eina de transformació social.

Dansa

Pel que fa a dansa, ESART s’adreça a tots els estudiants que vulguin convertir-se tant en intèrprets, coreògrafs o professors com en gestors i empresaris amb capacitat crítica, capaços d’aportar el millor d’ells mateixos a la societat a través del coneixement i d’unes eines que els permetin desenvolupar la seva professió amb plenitud, responsabilitat personal i compromís col·lectiu.

ESART aposta per formar persones que esdevinguin professionals integrals amb capacitat i vocació internacional, compromesos amb el seu temps i que puguin respondre a la demanda del sector del segle XXI.

Més informació a www.campusesart.net

GRAFBCN2016 en la Fabra i Coats (del 4 al 6 de marzo)


 

 

· tumblr_inline_o3ewymBhTX1repbx4_500

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Viernes 4, a las 17:00h: da comienzo #GRAFBCN2016 en la Fabra i Coats. La entrada cuesta 1€ por día. Más de ochenta expositores te esperan con sus últimas y maravillosas novedades en edición independiente, fanzines y obra gráfica. Y además, desde las 17:30h del viernes 4 hasta las 14h del domingo 6 ofrecemos suculentas charlas y encuentros con profesionales del cómic y talleres para grandes y pequeños ininterrumpidamente.

· Información sobre cómo llegar y orden de los stands
· Programación completa de GRAF en este enlace.
· Información sobre los talleres para niños y mayores en este enlace.
Síguenos en twitter y en facebook a través del hashtag #GRAFBCN2016

EL bolso “Avenue”, el nuevo lanzamiento de Loewe


_DSC9787rojoEL bolso “Avenue”, el nuevo lanzamiento de Loewe:

Se caracteriza por su gran practicidad.

Está producido en piel de ternera grabada.

Está disponible en una amplia gama de colores: negro, piedra, azul marino, stone blue, azul eléctrico, rojo y amarillo.

Va a llegar a las estanterías de Loewe para su venta al público a mediados de este mes!

LOEWE MUJER OTOÑO INVIERNO 2016


001LOEWE MUJER
OTOÑO INVIERNO 2016

Los ángulos de hormigón de la sala Ségur y el ambiente íntimo creado por las obras de arte expuestas en la sala Miró, en el interior de la sede de la Unesco de París, son el entorno perfecto para la presentación de la colección de LOEWE para la próxima temporada Otoño-Invierno 2016.

Una colección sofisticada y fresca a partes iguales, salpicada de pinceladas de ingenio y toques de humor, en la que queda patente el dominio técnico de la marca, así como la redefinición y el perfeccionamiento continuos de los códigos modernistas propuestos a lo largo de las tres últimas temporadas.

Como eje central de la colección, faldas y vestidos que, mediante diversos métodos avanzados, acentúan la silueta de la mujer. La colocación de cada plisado se ha estudiado detenidamente, las prendas se han diseñado para sentirlas como una segunda piel, el corte de cada falda se ha calculado con precisión para lograr un movimiento exacto.

El concepto de experimentación impregna la colección. Las camisas de algodón deconstruidas extragrandes se convierten en vestidos y los abrigos informales están confeccionados en sarga acolchada, confiriendo a su espíritu funcional nuevas e inesperadas dimensiones.

004

 

El ‘juego de los contrarios’ ha definido el espectro de los materiales de la nueva colección. Como en temporadas anteriores, los tejidos naturales se yuxtaponen con otros sintéticos; por ejemplo, en un jersey de bambú orgánico combinado con nylon o en sedas salvajes alternadas con viscosa arrugada.
Asimismo, la colección incorpora nuevas texturas, como las creadas tejiendo gomas industriales para dar forma a una falda o cota de maya fabricada de alambre para confeccionar un vestido. Y un proceso de reconfiguración muy meditado ha cedido el paso a un concepto de tweed mucho más suave y moderno.

Los detalles estéticos de la colección implican igualmente un alto grado de técnica; son el resultado de un proceso de ingeniería, más que de mera mecánica. Las prendas integran piezas metálicas para construir una silueta informal mediante medios innovadores. También vemos pinceladas de oro en un corpiño de piel de ternera pintado a mano con pan de oro —para lograr un efecto sobrio y antiguo— y en impresiones en silicona.

Entre los numerosos bolsos de la colección, el bolso Amazona en primer plano, presente en tres nuevos modelos, incluida una versión con varios bolsillos que aúna la funcionalidad con una estética desenfadada. Completa la colección el nuevo bolso ‘Joyce’, con una prominente placa circular con el logotipo dorado. Y para terminar, un irresistible colgante de napa, pintado a mano y con forma de cara de gato, ancla la colección firmemente a la cultura de nuestros días.

022

 

Travellers’ Choice Los 25 mejores hoteles — España


abadia-retuerta-le-domaine

 

 

 

 

 

 

1 Hotel Abadia Retuerta Le Domaine

Sardón de Duero, España

 2 Hotel The Serras

  the-serras-barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
rivera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  camper
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 alma

 

 

 

 

 

 7 El Oceano Beach Hotel 

Mijas, España

  • el-oceano-beach-hotel

8 Hotel Astoria Playa Only Adults

astoria-lounge
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  normal-melia-royal-tanau

 

 

 

 

 

10 Protur Playa Cala Millor Hotel

 protur-playa-cala-millor

 

 

 

 

 

 

11 Hotel Maria Cristina, a Luxury Collection Hotel, San Sebastian

 hotel-maria-cristina
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 vallbusenda
  •  
  •  
  •  
  • almaaa
  •  
  •  
  •  
  • only-you-hotel-lounge
  •  
  •  
 
 
 
 
 
 
  •  
  •  
  •  
  •  

 

 

 

 

 

22  Catalonia Las Cortes

 
  •  
 
 
 
 
 
 
 
 
 montecarlo
  cotton-house-hotel
 
 

Festa de Sant Medir (3 de març)


untitledFesta de Sant Medir

La festa de Sant Medir és una celebració popular que té lloc a Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Concretament, consisteix en una romeria que es fa cada 3 de març, Festa de Sant Medir, des de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles, actualment barris de Barcelona, fins a l’ermita de Sant Medir a la serra de Collserola (terme de Sant Cugat del Vallès).

És coneguda per les tones de caramels i llaminadures que es llancen al públic des de cavalls, carrosses i camions. Al matí es fa una desfilada de colles pel barri i comença un romiatge fins a l’ermita de Sant Medir, a Collserola, on hi ha un aplec per a homenatjar el sant. En tornant, les mateixes colles encapçalen una gran cercavila pels carrers principals del barri i reparteixen els dolços entre el públic, que es prepara amb bosses, galledes i paraigües per recollir-ne tants com pugui.

La celebració en homenatge a sant Medir continua. La Bordeta i Sant Gervasi també fan cercaviles, amb la participació de les colles pròpies, i el romiatge fins a l’ermita. Un cop a l’ermita, es fa l’aplec conjunt en honor del sant, amb una missa i l’acte de col·locació de llaçades commemoratives a la bandera de cada colla. De tota manera, el barri de la Bordeta fa la celebració el diumenge següent a la festa. La tradició és que Sant Medir se celebri un dia feiner, tant a Gràcia com a Sarrià – Sant Gervasi, per la qual cosa si el dia 3 de març s’escau en diumenge, la festa es trasllada al dia 4. A la Bordeta, en canvi, la rua és sempre el diumenge següent a la festivitat.

L’origen de la festa de Sant Medir és a Gràcia en una promesa que va fer el 1828 el forner Josep Vidal i Granés, que tenia el negoci al carrer Gran. Va dir que si resolia una afecció de salut aniria cada any en romiatge a l’ermita de Sant Medir. Aquell any es va començar a fer i, de mica en mica, s’hi anaren afegint familiars, amics i més grups de gent, que després s’organitzaren en colles.

En les primeres cercaviles, en tornant del romiatge, el forner gracienc llançava faves al públic com a homenatge al sant, que –segons la llegenda– en sembrava. Amb el pas dels anys, les faves s’anaren substituint per caramels, fins al punt que avui la celebració s’anomena dolça festa.

Hi ha dues versions sobre l’origen de la tradició. La primera és que la celebració homenatja sant Medir, un pagès que segons la llegenda habitava a la serra de Collserola, en unes terres properes a Sant Cugat. Diuen que l’any 303, enmig de la persecució dels cristians sota ordres de l’emperador Dioclecià, el bisbe Sever de Barcelona fugia de la ciutat. I vet aquí que quan passava per Sant Cugat topà amb el pagès Medir que sembrava faves. El bisbe li explicà el motiu pel qual s’amagava i, decidit a morir abans de renunciar a la fe cristiana, li demanà que digués la veritat si algú preguntava per ell. Un cop se’n va haver anat, les faves començaren a créixer de manera miraculosa. Poc després, el perseguidors es trobaren el pagès Medir, que els va explicar la veritat: Sever havia passat per allà feia una estona mentre ell sembrava faves. Els homes es van pensar que se’n mofava i que protegia el bisbe i se l’emportaren. I, havent-los capturats tots dos, els empresonaren i els martiritzaren fins a la mort.

Una variació d’aquesta primera versió indica que un cabdill carlí que es va refugiar a l’ermita de Sant Medir quan aquest era perseguit pels enemics durant la guerra dels set anys. El cabdill, greument ferit, s’encomanà a Sant Medir de Barcelona i li prometé que en cas de sobreviure el visitaria cada any el dia de la seva festivitat. El devot, després de superar el mal trànsit i tal com havia promès, acudí anualment a l’ermita acompanyat d’amistats. I així va ser com progressivament es va anar establint aquest aplec i pelegrinatge a l’ermita.

La segona versió, del Costumari Català de Joan Amades, situa l’origen en Josep Vidal i Granés, un forner santcugatenc nascut possiblement el 1803 i molt devot de Sant Medir.[4] Vidal es va casar amb una barcelonina i obrí una pastisseria al carrer Gran de Gràcia núm. 111 cantonada carrer Sant Marc després que s’urbanitzés el 1828.[4] Vidal era una persona molt malaltissa i després d’un dels forts atacs de dolor, s’encomanà a Sant Medir i li prometé que en cas de curar-se aniria cada any en pelegrinatge fins a la seva ermita i que ho difondria per intentar estendre la devoció al Sant.[3] I així va ser com el 1830 Josep Vidal inicià el primer romiatge a Sant Medir.[4] Segons el Costumari Català, Vidal muntat sobre una egua i acompanyat de dos músics que tocaven la cornamusa i el timbal feien una cercavila pels carrers de Gràcia per difondre el romiatge abans d’enfilar cap a l’ermita.

Les colles : Federació de Colles de Sant Medir

El nombre de colles és tan alt que n’hi ha de Sants, de Sarrià-Sant Gervasi i de Gràcia. Hom relaciona el sant amb les faves, probablement per efecte de la llegenda. Antigament, els ermitans o organitzadors de l’aplec venien faves seques. Entre els pagesos del Vallès existeix la creença que hom pot fer tornar un camp estèril en productiu sembrant-hi faves de Sant Medir. També creuen que en el favar on s’ha sembrat una fava de Sant Medir no en surt cap amb la cella negra.

Són en total 26 colles les existents, tot i que de colles que s’han creat i han desaparegut en la història de Sant Medir n’hi ha hagut una bona colla també, essent l’última fins avui la Colla Nova de Gràcia. N’hi ha un total de 40 colles que es van fundar en altres anys anteriors i per circumstàncies adverses han desaparegut. També n’hi ha que han viscut dues etapes com Els Tivats, La Nova de Sant Medir Sarrià, Club Ciclista Gràcia, i Collserola. L’any en què més colles es van fundar fou el 1922.

La més antiga de totes forma part de les que desaparegueren amb el temps i fou fundada l’any 1830, el del primer romiatge gracienc pel forner guarit, i per això s’anomenava La Colla d’en Vidal. La segona va ser L’Antiga de Sant Medir i aquesta encara existeix. En contraposició, en els últims anys se n’han fundat una munió de noves, la més recent de les quals és Les Tres Branques, fundada el 2000.

Actes destacats

Ofrena floral al monument de les colles. El tercer diumenge de febrer es fa una ofrena floral al monument dedicat a les colles de Sant Medir (Núria Tortras, 1969) a la plaça de Trilla. Aquest acte serveix per a inaugurar la festa. Més tard es fa la lectura del pregó des del balcó de l’ajuntament, a la plaça de la Vila.

Caminada popular. Dins els actes previs a la festa, es destaca la caminada popular a l’ermita de Sant Medir que organitza cada any la Colla Monumental des de Gràcia.

Desfilada i cercavila de les colles. A Gràcia, el matí del dia de la festa surten les colles, per ordre d’antiguitat, i fan una desfilada pels carrers del barri abans de començar el romiatge a l’ermita. A les vuit del vespre, quan tornen, hi ha la cercavila més concorreguda, en què grans i petits omplen els carrers del barri per veure les colles i recollir tants caramels i llaminadures com puguin. A Sarrià – Sant Gervasi també es fa la cercavila el mateix dia de la festa. Com a Gràcia, al matí les colles volten pels carrers del barri abans d’emprendre el romiatge fins a l’ermita de Sant Medir de Sant Cugat. Al vespre, quan tornen, fan la cercavila més multitudinària, i els carrers s’omplen de cavalls, carrosses, infants i llaminadures. A la Bordeta la cercavila es fa el diumenge següent i circula entorn de la parròquia de Sant Medir. La rua és formada per la banda de música de la Guàrdia Urbana i les colles de romeus amb cavalls i camions que llancen dolços al públic. En acabat, es fa una missa en honor del sant.

Romiatge i aplec a Sant Medir. El mateix dia de la festivitat, a migdia, les colles de Gràcia, Sarrià i la Bordeta arriben a l’ermita de Sant Medir, on es fa una missa. Tot seguit, es col·loquen les llaçades commemoratives a la bandera de cada colla.

Diada castellera. Cada any s’organitza una diada en què participen les colles castelleres dels barris vinculats a la festa de Sant Medir, els Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Sants, juntament amb els de Sant Cugat. La diada conjunta es fa el diumenge més proper a la festivitat i la seu és rotativa: cada any en un d’aquests llocs.

LA ZAPATERIA LLUíS MANUEL REABRE SUS PUERTAS TRAS UNA REMODELACIÓN TOTAL


unspecified 4LA ZAPATERIA LLUíS MANUEL REABRE SUS PUERTAS TRAS UNA REMODELACIÓN TOTAL

Situada en el corazón histórico de Barcelona, esta emblemática tienda nacida en los años 50 estrena imagen y mejora la experiencia de compra de su numeroso público nacional e internacional

Las alpargatas Toni Pons, la firma española que se distribuye en los cinco continentes, son su producto estrella durante todo el año

 

Barcelona vive una transformación constante que en los últimos tiempos se ha saldado con el cierre de comercios emblemáticos de la ciudad. Sin embrago, la zapatería Lluís Manuel no solo rompe con esta tendencia sino que encara una nueva etapa con la remodelación de su local, que se renueva completamente adaptándose a las últimas tendencias en retail, asegurando la satisfacción y comodidad de sus clientes.

Si no reconocemos la zapatería por su nombre, que es el de su actual dueño e hijo del fundador, al concretar su ubicación cualquier barcelonés sabrá de qué tienda estamos hablando. El comercio se encuentra en el número 37 de la calle Ferrán, justo en la esquina con la calle Avinyó, en pleno Barrio Gótico. Precisamente en esos históricos bajos se encontraba el local que inspiró el cuadro Las señoritas de Avinyó a Pablo Picasso, sin duda se trata de una localización emblemática para los amantes del arte.

Su larga historia, ubicación y su apuesta por las alpargatas y el calzado “Made in Spain” de calidad hacen de Lluis Manuel una zapatería icónica en la que barceloneses y visitantes encuentran una oferta única. La calle Ferran, que une las Ramblas con la Plaza Sta. Jaume recibe diariamente a miles de visitantes que valoran un comercio de los “de toda la vida” en medio de tantos establecimientos totalmente enfocados al turismo, y además a partir de ahora con una nueva imagen que todavía le da más encanto.

unspecified 8

 

 

 

 

 

 

TRADICIÓN Y MODERNIDAD

La remodelación y reapertura de la zapatería Lluís Manuel es el ejemplo perfecto de la unión entre modernidad y tradición. Si por parte de este comercio estamos hablando de la segunda generación que lo regenta y casi 60 años de historia, al frente de Toni Pons, la marca de alpargatas que son el emblema de esta zapatería, está la tercera generación que aporta la experiencia de 70 años creando el icónico calzado.

Ambas empresas han sabido adaptarse a los tiempos, modernizar su oferta y conectar con público de todo el mundo. La marca Toni Pons, con presencia en los cinco continentes, ofrece temporada tras temporada colecciones que suman a los modelos más intemporales multitud de propuestas absolutamente tendencia en sus colores, diseños y materiales. Además toda su producción es nacional, sus procesos de fabricación son artesanales y sostenibles, utilizándose materiales naturales como el yute, la lona de algodón, el caucho o la piel.

Por lo que se refiere a Lluís Manuel, desde sus inicios la zapatería ha apostado por marcas nacionales con productos de calidad y una excelente relación calidad-precio. En 2009 su propietario decide hacer una apuesta por las alpargatas, un calzado tradicional en constante evolución y con una gran aceptación entre sus clientes internacionales. La firma Toni Pons se convierte desde ese momento en su único proveedor en este tipo de calzado y sus colecciones han ido ganado peso en los escaparates de Lluís Manuel, hasta representar el 90% de sus ventas anuales. Y para dar servicio a los clientes de todo el mundo que alguna vez han pasado por Lluís Manuel y que se han vuelto adictos a las alpargatas de Toni Pons, en el año 2014 inauguraron su tienda online con el nombre de Espadrilles Barcelona, que permite a comparar este calzado en cualquier época del año y desde cualquier lugar.

unspecified 7

 

 

 

 

 

 

La reapertura de la zapatería Lluís Manuel tras su espectacular remodelación es un motivo de alegría para los amantes del buen calzado y para la ciudad de Barcelona, que ve como uno de sus comercios históricos inicia una nueva etapa con un prometedor futuro.

Zapatería Lluís Manuel

C/ Ferrán, 37 – Barcelona

Teléfono de información: 933 17 81 93

S’obre la convocatòria per a la direcció de La Virreina Centre de la Imatge


L’Institut de Cultura informa:  

S’obre la convocatòria per a la direcció de La Virreina Centre de la Imatge

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

icub120206_001_0

 

 

 

 

 

 

L’Institut de Cultura de Barcelona ha publicat una convocatòria oberta per a la presentació de projectes per a la direcció de La Virreina Centre de la Imatge. Aquesta direcció tindrà vigència fins a finals del 2018 amb possibilitat de pròrroga per a dos anys més.

Es podran presentar a la convocatòria persones jurídiques i físiques, a títol individual o agrupades en col·lectius o plataformes i entitats de gestió, interessades a desenvolupar un projecte amb vocació comunitària. El termini per a la presentació de projectes finalitza el 31 de març. Es poden consultar les bases a https://seuelectronica.ajuntament.barcelona.cat/ca/licitacions

La Virreina Centre de la Imatge és un equipament cultural públic que té l’objectiu d’explorar els llenguatges de la imatge, concebuda com a productora de saber i de coneixement, amb una orientació especial a la creació artística contemporània i a la construcció d’imaginaris sobre la ciutat actual. I ho ha de fer a partir de programes expositius connectats al sistema cultural de la ciutat (centres d’art i pensament, museus, arxius, biblioteques, centres cívics), tot incorporant la funció de mediació i educadora a la mateixa definició del centre; mantenint la funció de recerca, producció i comunicació de pensament sobre la imatge, els relats sobre la ciutat i la creació contemporània, i vetllant per la dimensió local i global, a partir del treball en xarxa i de la construcció de comunitats vinculades als àmbits de treball del centre. Aquest objectiu principal s’ha de desenvolupar des de la vocació de servei públic i en conjugació amb els següents objectius estratègics:

Espai expositiu. Desenvolupar un programa expositiu en sincronia amb l’objectiu principal del centre. Desplegar sistemes, programes i accions per a l’exhibició i presentació de pràctiques artístiques vinculades a la imatge i a la construcció d’imaginaris sobre la ciutat.

Recerca i valoració del patrimoni. Promoure el reconeixement d’arxius i patrimonis, en especial d’aquells que reflecteixen la memòria històrica col·lectiva i les diverses cultures particulars que produeixen valor patrimonial.

Dispositiu de mediació. Esdevenir una estructura de mediació que vinculi els contextos artístics, culturals i educatius amb els processos de disseminació socials.

Programes públics. Desenvolupar una línia de programació d’activitats públiques i una de publicacions relacionades amb el programa i els objectius del centre.

Treball en xarxa. Accentuar el treball en xarxa i la creació de comunitats tant a escala local com internacional, i també la cooperació amb agents, institucions i equipaments diversos d’àmbit local, nacional i internacional, amb centres educatius, col·lectius i associacions autogestionades i, en especial, amb tota mena d’agents i centres relacionats amb la imatge i amb la memòria. En aquest sentit, el programa ha de contribuir a la consolidació i vertebració d’iniciatives culturals des de criteris de coparticipació, coproducció i cofinançament.

Transparència i bones pràctiques. Basar el projecte i les activitats del centre en paràmetres d’eficàcia, i assegurar-se d’aplicar el codi de bones pràctiques i els criteris de transparència en la gestió.

 

Comissió de valoració

La valoració dels projectes la durà a terme una comissió de persones de caràcter independent i vinculant, a proposta del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona, formada per Nora Ancarola (Plataforma d’Artistes Visuals de Catalunya), Pedro G. Romero (artista), Daniel Giralt-Miracle (historiador de l’art i membre del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona), Yaiza Hernández (professora universitària), Zoe López Mediero (investigadora i productora cultural), Gerardo Peral (gestor cultural) i Mercè Tatjer (historiadora). També formaran part de la comissió de valoració, amb veu i sense vot, Berta Sureda (comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona) i el/la directora/a de Cultura de Sectors i Innovació de l’Institut de Cultura de Barcelona.

Els projectes seran avaluats en funció dels següents criteris: plantejament de la dimensió expositiva, propostes de recerca i valoració del patrimoni, programa de mediació, programes públics, cooperació i treball en xarxa, propostes per a una gestió coherent amb les bones pràctiques i la transparència en la gestió i viabilitat pressupostària.

 

Processos previs a la convocatòria

D’acord amb els processos iniciats des de la posada en marxa del Consell de la Cultura de Barcelona (2007), i amb l’objectiu d’aprofundir en la democratització de les institucions culturals públiques i dels processos de participació en la presa de decisions, la convocatòria per a la direcció de La Virreina Centre de la Imatge ha incorporat diversos elements, en coherència amb el desenvolupament de bones pràctiques i amb l’horitzó de construcció d’un codi ètic que reculli les recomanacions i els compromisos principals per a la direcció d’aquest centre.

En aquesta línia, i en sintonia amb l’objectiu d’ampliar la participació de professionals i persones expertes en el procés d’elaboració de les bases de la convocatòria, s’ha realitzat un procés de consulta i de diàleg, sobre la base de dues taules de treball. Una taula integrada per col·lectius i agents socials i culturals, i una altra taula integrada per persones vinculades a la direcció i a la gestió d’equipaments i programes culturals públics. L’objectiu d’ambdues taules ha estat incorporar una diversitat de mirades al procés d’elaboració de les bases tècniques. Posteriorment, el Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona ha elaborat una proposta de membres de la Comissió de Selecció del Concurs.

Programació d’exposicions 2016 – 2017 Museu Nacional de Catalunya



Programació d’exposicions

                                                                          

horaris-i-preus-8_0

 

 

 

 

 

 

 

 

www.museunacional.cat

S

empre en estreta relació amb la temàtica de les seves col·leccions, el Museu Nacional continua treballant en diverses línies d’exposicions que tracten d’aprofundir en el co-

neixement i la difusió dels artistes presents a la col·lecció i proposen visions transversals a partir dels grans temes que contenen, tot enfortint les xarxes de col·laboració amb altres institucions homòlogues, com ara el Museo del Prado, el Museo de Bellas Artes de Bilbao o el Musée Picasso de París, així com amb la xarxa de museus d’art catalans.

La primera de les exposicions de 2016 estarà dedicada a presentar un dels ingressos més importants dels duts a terme al museu. Les dinou obres d’art medieval i una del Renaixement de la donació Antonio Gallardo Ballart s’exposaran temporalment com un conjunt abans d’integrar-se a la col·lecció permanent. Aquest acord d’extraordinària importància és també un exemple del camí a seguir per garantir el creixement de les col·leccions d’art del nostre país.

Pel que fa les monografies que el museu presenta per difondre l’obra d’artistes que formen part de les col·leccions, aquest any estaran dedicades a Lluïsa Vidal, una de les poques dones artistes representades a la col·lecció, i a l’escultor i dibuixant Ismael Smith. En els dos casos es tracta de continuar amb la línia de recuperació d’artistes de rellevància que encara cal valorar en la seva justa mesura.

Fruit de la col·laboració amb el Museo del Prado i el Museo de Bellas Artes de Bilbao és la mostra dedicada al pintor renaixentista Luis de Morales, el Divino Morales, que arribarà a Barcelona aquest estiu després de ser presentada a Madrid i a Bilbao.

Pel que fa les col·laboracions internacionals, Picasso i l’art romànic, organitzada conjuntament amb el Musée Picasso de París, explorarà influències i afinitats entre l’obra de l’artista malagueny i l’art d’aquest període, que ell coneixia bé per la seva estada a Gósol i les seves visites a aquest museu.

Les sales de la col·lecció permanent acolliran altres dues mostres que facilitaran noves lectures i el descobriment d’algunes novetats. La primera, dedicada a Marianne Breslauer, permetrà descobrir una interessant fotògrafa i el viatge que va fer a Espanya el 1933.

Finalment, en el marc de la commemoració del 150è aniversari del naixement del pintor Ramon Casas, el museu prepara una mostra que treu a la llum un conjunt d’obres inèdites d’un format inusual, les ombres xineses, a més d’altres materials gràfics inèdits que revelen un Casas lúdic i bohemi.

Programació

 

Art Medieval i del Renaixement

      Donació Antonio Gallardo Ballart. Noves obres mestres                                                     

        per al museu — 16 març – 3 juliol 2016                                                                                  

        El divino Morales — 16 juny – 25 setembre 2016                                                                   

Exposicions monogràfiques

        Lluïsa Vidal — setembre 2016 – gener 2017                                                                             

        Ismael Smith, la bellesa i els monstres — desembre 2016 – març 2017                         

Intervencions a la col·lecció

       Ramon Casas i les ombres xineses d’Els Quatre Gats — juny-octubre 2016                   

        Marianne Breslauer — segon semestre 2016                                                                     

        Picasso i l’art romànic — novembre 2016 – febrer 2017                                                       

 

Donació Antonio Gallardo Ballart

Noves obres mestres per al museu

 

Organitza i produeix

Museu Nacional d’Art       de Catalunya

Comissari

Jordi Camps

Amb la col·laboración de

Cèsar Favà, Gemma Ylla-

Català i Joan Yeguas

Dates

16 de març – 3 de juliol   de 2016

L

es obres de la col·lecció Gallardo, que s’exposaran temporalment com un conjunt abans d’integrar-se a la col·lecció permanent, són, sense dubte, un dels ingressos més importants realitzats a les col·leccions d’art medieval en tota la història del museu i un fet destacadíssim pel seu enorme valor artístic i patrimonial i la importància de l’acord establert. Aquest acord és un exemple del camí a seguir per tal de garantir el creixement de les col·leccions d’art del nostre país.

Es tracta d’una magnífica selecció de 20 obres d’art que daten dels segles xii al xvi i ens porten des de la plenitud del romànic fins al Renaixement.

Moltes d’aquestes peces són fonamentals per completar i enriquir les col·leccions medievals del museu, encara que també forma part d’aquest conjunt una que pertany al Renaixement.

Les obres d’art romànic que integren aquest conjunt són fragments de pintura mural datats entre els segles xii i xiii procedents de Catalunya i Castella i ocupen llacunes significatives de la col·lecció. Així, el fragment de Tubilla del Agua (Burgos) mostra amb un exemple castellà l’amplitud del cercle encapçalat per l’absis de Santa Maria de Taüll; alhora que el fragment de la Pentecosta de Bellcaire ofereix una nova mirada als corrents d’influència francesa. Els fragments ’Estaon i de San Pedro de Arlanza permeten reforçar el nombre i la qualitat del que ja es conserva al museu.

Pel que fa a les obres que pertanyen a l’època del gòtic, molt més nombroses que les del romànic, predomina la pintura sobre taula. En especial destaca la representació d’artistes clau dels segles xiv i xv, com per exemple els Serra, Lluís Borrassà o Bernat Martorell. Es completa, d’aquesta manera, la visió de la pintura italogòtica i la que s’ha englobat sota el terme d’«internacional». Especial menció cal dedicar a la taula atribuïda a Lluís Borrassà, un pintor molt poc representat als fons del Museu Nacional.

També cal assenyalar obres de figures tan destacades com ara Nicolás Francés, l’autor del gran retaule de la catedral de Lleó, o Martín Bernat, una de les figures clau de la pintura medieval aragonesa.

L’ingrés al Museu Nacional d’Art de Catalunya d’aquesta extraordinària col·lecció té com a precedents altres importants ingressos com el de la col·lecció Matías Muntadas (1956), el llegat de Santiago Espona (1958), la donació de la colecció de Pere Fontana (1976) o el llegat de José Antonio Bertrand (1981).

LLuíS BoRRASSà. Compartiments de predel·la amb santa Caterina d’Alexandria i Jesucrist, c. 1411-1413. dipòsit de la Generalitat de Catalunya, dació Gallardo 2015

 


LuiS dE MoRALES. Crist presentat al poble, detall. Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando

Organitzen Museu Nacional d’Art  de Catalunya, Museo de Bellas Artes de Bilbao i Museo del Prado

Comissària Leticia Ruiz, cap del departament de Pintura Espanyola del Renaixement del Museo del Prado

Dates

16 de juny –

25 de setembre de 2016

 

E

l Museu Nacional d’Art de Catalunya presentarà al mes de juny una exposició dedicada al pintor Luis de Morales, dit el Divino (1510-1586). La mostra, coorganitzada amb el Museo del Prado i el Museo de Bellas Artes de Bilbao, aplega unes 50 obres precedents de museus, col·leccionistes privats i institucions religioses i suposa la culminació d’un exhaustiu estudi sobre un artista que en el seu temps va assolir la fama gràcies a les seves taules devocionals, d’una gran càrrega emocional.

L’exposició inclou dues obres de la col·lecció del Museu Nacional, Crist amb la creu i Eccehomo, junt a d’altres com la Mare de Déu amb el Nen i sant Joanet, procedent de la Catedral Nueva de Salamanca; Crist amb la creu, de la col·legiata de Nuestra Señora de la Asunción de osuna, o les obres del Real Colegio Seminario Corpus Christi de València, a més de 19 obres de la col·lecció del Museo del Prado, entre les quals destaca la popular Mare de Déu de la llet. La mostra també presenta una escultura d’Alonso Berruguete procedent del Museo Nacional de Escultura de Valladolid vinculada estretament a la temàtica de Morales per l’espiritualitat que reflecteix.

Luis de Morales, que va treballar a Extremadura i Portugal, va ser durant 50 anys un pintor molt prolífic que va assolir fama gràcies a les seves petites taules de temàtica religiosa. Amb una marcada vocació comercial, va adaptar a la clientela de l’època un producte artístic i devocional que enllaçava amb les tradicions flamenques de finals del segle xv i inicis del xvi, matisades per elements italianitzants. Aquestes imatges, senzilles en les seves composicions i molt properes al creient, afegien a la seva gran eficàcia visual una indubtable càrrega emocional.

Les creacions més representatives de Morales van conèixer una àmplia representació i èxit gràcies a l’existència d’un taller propi i a les repeticions elaborades per altres pintors i pels seus seguidors.

 

 


Lluïsa Vidal

 

Organitza i produeix Museu Nacional d’Art  de Catalunya

Comissària

Consol oltra

Dates setembre 2016 – gener 2017

 

d

onar a conèixer la figura de l’artista Lluïsa Vidal (1876-1918) és l’objectiu d’aquesta mostra, que es proposa revisar totes les facetes de la seva obra: la de pintora, la de dibuixant i també la seva tasca com a il·lustradora.

Lluïsa Vidal va formar part de la generació jove dels artistes modernistes catalans. Va ser una gran retratista, molt valorada per la seva capacitat de copsar l’estat emocional dels personatges. L’exposició mostrarà els seus retrats més representatius, en els quals es percep una clara influència dels mestres clàssics espanyols. un altre aspecte molt rellevant de l’obra de Lluïsa Vidal és la pintura de gènere, tan característica de la pintora i on mostra amb total naturalitat la vida quotidiana de les dones. un dels valors d’aquestes escenes és precisament aquesta visió genuïna i excepcional d’una dona sobre el món de les dones.

La mostra també inclourà la pintura a l’aire lliure i els temes preferits de l’artista, com ara les festes populars, els balls de poble, les platges i els carrers, gairebé sempre amb figures, colors vibrants, traç segur i pinzellades agosarades.

Es mostraran, també, les petites obres que Lluïsa Vidal va fer pensant que mai sortirien del seu taller, les petites peces que ens desvetllen què hi ha al darrere de l’obra d’art, el que no està a la vista, i que ens expliquen la seva història. Transmeten la importància del primer traç, dels esbossos i tempteigs que la pintora elabora fins arribar a l’obra definitiva.

A l’àmbit dedicat a la il·lustració es mostraran els dibuixos originals que va elaborar per a les revistes Feminal i La Ilustración Artística. S’hi exposaran els originals d’aquestes publicacions amb les il·lustracions de la pintora i també s’hi podran llegir les cròniques que els crítics van escriure de les seves exposicions a la Sala Parés.

La mostra comptarà també amb una part documental en la qual s’exposaran fotografies familiars, cartes, fotografies d’obres de la pintora publicades a revistes, llibres publicats amb les seves il·lustracions, crítiques de les exposicions de la pintora a diferents diaris de l’època o el diploma atorgat per l’Ajuntament de Barcelona a la pintora el 1907 per un dels seus dibuixos.

Ismael Smith, la bellesa i els monstres

 

 

Organitza i produeix

Museu Nacional d’Art       de Catalunya

Comissari

Josep Casamartina i

Parassols

Dates desembre 2016 – març 2017

 

E

l Museu Nacional d’Art de Catalunya revisarà en aquesta exposició l’obra i la personalitat de l’escultor i dibuixant ismael Smith (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972), un artista molt present a la col·lecció d’art modern del museu.

La mostra abastarà tota la seva trajectòria i reunirà obres de les múltiples disciplines que Smith va practicar: l’escultura, el dibuix, la illustració, el cartellisme, el disseny gràfic, l’interiorisme, la ceràmica, el disseny de joies, els gravats, els ex-libris i, fins i tot, la pintura, una faceta gairebé desconeguda de l’artista. En total s’exposaran més de cinquanta escultures, més de cent cinquanta dibuixos i projectes de monuments, prop de cinquanta gravats –que reflecteixen la seva important producció en aquest camp– un conjunt de joies i una collecció completa d’ex-libris, activitat per la qual va ser molt reconegut als Estats units.

Les obres procedeixen del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que compta en els seus fons amb més de 400 dibuixos de l’artista; del Museo Reina Sofía, la Hispanic Society de Nova York, la Fundación Mapfre, Calcografía Nacional/Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, el Museu d’Història de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya, els Museus de Sitges, la Fundació Palau, l’institut d’Estudis Catalans, la Casa Museu Pau Casals, el Museu de la Música, el Museu Abelló i el Museu d’Art de Cerdanyola, a més de col·leccions particulars de Barcelona, Madrid i Nova York.

ismael Smith va ser molt famós a Catalunya durant els primers quinze o setze anys de la seva carrera, de 1903 –quan amb disset anys va obtenir el primer guardó a Barcelona–, fins al 1919 –que va marxar a viure als Estats units–. després, però, tampoc seria un artista oblidat del tot, però se’l mantindria acotat al terreny de la il·lustració satírica i del bibelot i no se’l consideraria, com es mereix, digne de figurar entre els grans escultors catalans del segle xx. Aquest fet, vindria donat per la seva producció transgressora, sempre portada al límit, en el món d’ordre noucentista en què estava immers.

Enmig del classicisme i l’academicisme que envairien l’escultura catalana de la primera meitat del segle xx, l’obra de Smith era una provocació constant i l’artista en va pagar les conseqüències. La deformació de caràcter grotesc, en uns casos, o expressionista, en d’altres, en l’escultura, l’ambigüitat sexual de bona part de les seves figures, ja fossin masculines o femenines dels seus dibuixos satírics o les escenes mig esperpèntiques dels seus gravats no podien encaixar mai en el plàcid mediterranisme que s’estava imposant com a única sortida possible al modernisme.

La de Smith és una obra inquietant i variada que aniria quedant al marge del discurs oficial de l’art català, fins arribar al desclassament i el menyspreu. de fet, la seva figura no es començaria a revisar seriosament, encara que sempre de forma molt parcial, fins uns anys després de la seva mort, a partir dels anys vuitanta del segle passat. L’exposició que prepara el Museu Nacional es proposa culminar aquest procés de recuperació.

Ramon Casas i les ombres xineses

d’Els Quatre Gats

Pràctiques heterodoxes

RAMoN CASAS.

Invitació per al sessió d’ombres xineses a

Els Quatre Gats

. Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Organitza i produeix

Museu Nacional d’Art  de Catalunya

Comissari

Francesc M. Quílez

Dates juny-octubre 2016

 

E

n el marc dels actes de commemoració del 150è aniversari del naixement del pintor Ramon Casas (1866-1932), el Museu Nacional d’Art de Catalunya prepara una intervenció a les sales de la col·lecció d’art modern que treu a la llum un interessant conjunt d’obra gràfica inèdita.

La col·lecció excepcional d’obres de Casas que conserva el Museu Nacional s’ha vist enriquida recentment amb un ingrés molt original, rar i singular: un grup de 9 ombres xineses dibuixades per Casas i retallades i construides per Josep Meifrèn, germà del pintor Eliseu Meifrèn i membre del cercle d’amics d’Els Quatre Gats.

Aquesta descoberta documenta el contacte de Ramon Casas amb pràctiques artístiques molt populars que, seguint el model dels cabarets i cafès teatres parisencs, van assolir una gran difusió en els mitjans bohemis barcelonins. Aquest conjunt d’ombres xineses configura un conjunt únic en el seu gènere i suposa la mostra visible del seu entroncament amb el fenomen de la modernitat.

Sota el perfil de les figures representades hem pogut identificar personalitats com àngel Guimerà, Maurici Vilomara, Pompeu Gener, Pere Romeu o un autoretrat del mateix Casas.

 

La mostra inclourà altres elements gràfics com ara cartells, fotografies, dibuixos, invitacions, programes, molts d’inèdits, procedents del fons del museu.

Tot aquest material artístic i documental ajudarà a contextualitzar la gènesi de pràctiques lúdiques que, com les ombres xineses, la representació de titelles o l’atracció pel món del circ eren els signes de la necessitat d’evasió que van sentir els artistes barcelonins de l’època.

 

Marianne Breslauer

 

 

 

Organitza i produeix

Museu Nacional d’Art       de Catalunya

Comissària

Mercedes Valdivieso

Dates segon semestre 2016

Sales de la col·lecció permanent

 

M

arianne Breslauer (1909-2001) forma part de tota una generació de dones fotògrafes que van saber aprofitar les noves lliber-

tats que la República de Weimar els va oferir per lliurar-se a aquesta activitat. Pertanyent a una família de la burguesia il·lustrada d’origen jueu, la seva carrera va quedar interrompuda amb l’arribada al poder del nacionalsocialisme, el 1933, i ella es va veure abocada a l’exili.

Malgrat la seva curta trajectòria com a fotògrafa –només onze anys entre 1927 i 1938– el llegat de Marianne Breslauer, amb els seus retrats i fotoreportatges, és un exemple singular de la denominada “nova fotografia”.

des del seu descobriment a la dècada de 1980 la seva obra s’ha mostrat en importants exposicions individuals, la darrera el 2010 a la Berlinische Galerie de Berlín.

L’objectiu d’aquesta mostra, que es desplegarà a les sales de la col·lecció permanent, és mostrar el conjunt de l’obra de Marianne Breslauer amb especial atenció a les fotografies realitzades al maig de 1933, quan, en companyia de la seva amiga l’escriptora Annemarie Schwarzenbach (1908-1942), va recórrer Barcelona, Andorra, osca, Pamplona i San Sebastián. Ambdues van fer aquest viatge per encàrrec de l’agència alemanya Akademia, però al seu retorn a

 

Alemanya, Breslauer no va poder publicar les fotografies donat que era jueva i que es va negar a fer-ho sota un pseudònim, com li proposava l’agència. Malgrat això, diverses revistes suïsses van publicar reportatges amb aquestes imatges i textos de Schwarzenbach.

A més d’una trentena de fotografies d’aquest viatge, també es mostraran d’altres preses a Berlín, París, itàlia i Palestina. Aquesta serà la primera vegada que s’exposarà a Espanya el conjunt de la seva obra.

 

Picasso i l’art romànic


Organitzen i produeixen Museu Nacional d’Art de Catalunya i Musée Picasso de París

Comissaris Juan José Lahuerta i Emilia Philippot

Dates novembre 2016 – febrer

2017

 

A

questa exposició, organitzada conjuntament amb el Musée Picasso de París, portarà a Barcelona unes 40 obres que ens permeten explorar possibles afinitats entre l’obra de Pablo Picasso i l’art romànic.

La mostra posa el focus sobre dues dates que marquen la relació de Picasso amb l’art d’aquest període. El 1906, en un moment decisiu de transformació del seu estil, l’artista s’instal·la durant uns mesos al poble de Gósol, als Pirineus. Gairebé trenta anys més tard, el 1934, visita les col·leccions d’art romànic del que avui és el Museu Nacional d’Art de Catalunya, un esdeveniment àmpliament comentat per la premsa barcelonina del moment.

Partint d’aquestes dues dates, l’exposició girarà a més sobre tres eixos temàtics. El primer són les obres realitzades el 1906 i el 1907 i la relació que mantenen amb l’obra de la Mare de Déu amb el Nen, que en aquell moment es trobava a l’església de Gósol i que avui forma part de la col·lecció del museu. El segon eix té a veure amb un tema tràgic, el de la Crucifixió, molt present en l’art romànic, i que a Picasso el va preocupar en diferents moments de la seva vida, especialment entre 1930 i 1937. El tercer es refereix a una imatge també molt present a la col·lecció romànica del museu: la calavera.

 

L’exposició, que es desplegarà a les sales d’art romànic de la collecció permanent, no tractarà d’establir una relació mecànica entre les obres romàniques i les de Picasso, ni plantejarà la cerca d’una influència directa, donat que una de les característiques principals de l’obra picassiana és precisament la seva capacitat de transformar tota influència en una cosa diferent i pròpia, que al mateix temps conserva i supera els models originals. L’objectiu de la mostra és intentar copsar les possibles afinitats que s’hi poden establir.