Category Archives: Exposicions

Exposicions

Premiats Ciutat de Barcelona 2014


PremisLogogrand

En total són una vintena de persones i entitats les que rebran aquesta distinció, que reconeix la producció artística i cultural desenvolupada l’any passat a Barcelona. L’entrega dels premis es farà l’11 de febrer al Saló de Cent.

Llistat de Premiats Ciutat de Barcelona 2014

Teatre: Clara Segura

Dansa: Roberto Oliván

Circ: el clown Leandre

Arts visuals: Eulàlia Grau

Audiovisuals: Andergraun Films

Música: Associació de Sales de Concerts de Catalunya

Cultura popular i tradicional: Esbart Ciutat Comtal

Traducció en llengua catalana: Jordi Martín Lloret

Literatura en llengua catalana: Joan Carreras

Literatura en llengua castellana: Álvaro Enrigue

Mitjans de comunicació: Javier Pérez Andújar

Agustí Duran i Sanpere d’Història de Barcelona: Pere Capellà Simó

Disseny: Curro Claret

Arquitectura i Urbanisme: El Born Centre Cultural

Ciència de la vida: William M. Keyes

Assaig, ciències socials i humanitats: Enric Iborra

Ciències experimentals i Tecnologia: Grup Sala

Educació: Institut Quatre Cantons

Gastronomia: Albert Adrià

Projecció internacional de la ciutat de Barcelona: Jaume Cabré

L’Ajuntament de Barcelona premia cada any la producció que s’ha fet a la ciutat. Es reconeix la tasca que han realitzat els creadors o col·lectius que hi treballen, però també les organitzacions que els promouen

La casa Lleó i Morera : El dia 20 de gener obre les seves portes aquest edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner


imagesCA057K3A

La casa Lleó i Morera

El dia 20 de gener obre les seves portes aquest edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner.

La Casa Lleó i Morera va ser un projecte encarregat per Francesca Morera i Ortiz l’any 1902 a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Al Passeig de Gràcia, 35 de Barcelona existia una antiga casa, anomenada Rocamora, construïda el 1864 pel mestre d’obres Joaquim Sitjas. Lluís Domènech i Montaner projectà una reforma integral de la casa preexistent, utilitzant gran varietat de materials i que s’estendrà fins el 1906.

Francesca Morera i Ortiz heretà la casa del seu oncle, Antoni Morera i Busó, però va morir abans de veure finalitzada l’obra. Va ser el seu fill, Albert Lleó i Morera, qui es va fer càrrec de les obres, donant-li el nom amb el que se la coneix actualment, Casa Lleó i Morera.

Lluís Domènech i Montaner va fer una remodelació de l’anterior edifici, aconseguint una autèntica obra modernista. La seva propietària li va encarregar enderrocar i reconstruir la façana, col·locar tres tribunes i balcons de pedra als diferents pisos, i fer les obres de l’interior. L’arquitecte, per poder realitzar aquesta obra modernista, es va envoltar d’un grup nombrós d’artistes i artesans, reconeguts per la seva capacitat creativa, com l’escultor Eusebi Arnau, el mosaïcista Mario Maragliano i l’ebenista Gaspar Homar, entre d’altres.

La façana i l’entresol van ser decorats per diferents ornaments, entre els que destacaven les escultures d’Eusebi Arnau que representaven dues parelles de figures femenines, però que van ser destruïdes en una reforma dels baixos de la Casa el 1943. A la façana hi trobem continues al·lusions al cognom de la família, representant la flor de la morera amb diferents materials, o les al·legories dels invents del segle XX. La façana està coronada per un templet que excedia l’alçada permesa per l’Ajuntament de Barcelona i pel que es va haver de demanar el permís necessari.

L’esclat del Modernisme el trobem a l’interior, amb un dels conjunts millor conservats de la ciutat: vitralls, mosaics, ceràmica, escultura, fusta, marbre, esgrafiat… El vestíbul i l’escala ens mostren les diferents arts aplicades modernistes que els artistes i artesans van saber plasmar partint de la idea i la direcció de l’arquitecte.

www.casalleomorera.com

“Slight Chance” de Pilvi Takala, a Fabra i Coats, fins al 19 de gener


“Slight Chance” de Pilvi Takala, a Fabra i Coats

pilvi_takala_72dpi_001

Slight Chance de l’artista Pilvi Takala és l’exposició que enceta el programa d’art contemporani de la nova temporada 2013/14 al Fabra i Coats. David Armengol i Martí Manen són els comissaris de la programació El text: principis i sortides que el Centre d’Art de Fabra i Coats exposarà fins l’estiu del 2014.

El text: principis i sortides pretén mostrar les relacions emocionals que s’estableixen entre aquell que escriu i aquell que llegeix. Està format de cinc exposicions que s’organitzen a manera de llibre, començant amb un pròleg i acabant amb un epíleg.

En el paper de pròleg, tenim Slight Chance de la finlandesa Pilvi Takala, comissariada per Theodor Ringborg al Bonniers Konsthall d’Estocolm i ampliada i adaptada per a la ocasió i el recinte de Fabra i Coats. Una mostra individual amb obres que reflecteixen una manera directa i intuïtiva d’abordar el treball artístic. Takala es converteix en el seu propi personatge. En moltes de les seves obres és ella qui es passeja davant de la càmera, qui —des de certa actitud passiva— aconsegueix desencadenar desconcert o reacciones aïrades.

Slight Chance, a Fabra i Coats, fins al 19 de gener. Després serà el torn de les quatre mostres restants, que s’aniran succeïnt fins l’agost.

La Fundació Antoni Tàpies premiarà amb entrada lliure els participants de la Marató de Donants de Sang (18 de gener)


DSC_1116

Per primera vegada, una de les grans institucions museístiques del país, la Fundació Antoni Tàpies, es solidaritza amb la Marató de Donants de la Sang, organitzada pel Banc de la Sang, i que enguany se celebra el divendres 17 de gener. La Fundació Antoni Tàpies cedirà la planta superior del seu edifici com a seu de la Marató i premiarà amb entrada lliure al museu durant la jornada a tots els donants que hi participin.

Els donants podran accedir a l’exposició retrospectiva de l’artista català Antoni Tàpies. Col·lecció, # 6 i al projecte co-organitzat amb Hangar, Idensitat i la Sala d’Art Jove titulat FAQ: Zona de preguntes freqüents, una panoràmica de l’art emergent a la ciutat de Barcelona. Amb motiu del muntatge de la Marató, per tant, el museu tindrà deshabilitades la Sala Superior del museu, el Servei de Biblioteca i l’Auditori des de les 15.00 h del dia 16 fins a les 12.00 h del dia 18 de gener del 2014. Als visitants que no siguin donants, se’ls aplicarà una tarifa reduïda.

Entre les personalitats que és previst que participaran a l’acte i visitaran la seu de la Marató a la Fundació Antoni Tàpies hi ha la consellera de Benestar Social i Familia, Neus Munté, i no es descarta la presència de l’Alcalde de Barcelona, Xavier Trias.

La Marató té l’objectiu d’aconseguir 5.000 donacions.

Després de les vacances de Nadal és quan les reserves de sang estan en el punt més baix, per això s’ha organitzat una Marató de Donants de Sang del 17 al 24 de gener, que té l’objectiu d’aconseguir 5.000 donacions. La Fundació Antoni Tàpies també ha volgut sumar’s-hi, i divendres 17 de gener i dissabte 18 de 10 a 21 hores, serà un dels punts on acostar-se a donar sang. Durant la resta de la Marató, els ciutadans podran donar sang als hospitals Germans Trias i Pujol de Badalona, al Clínic, Sant Pau i Vall d’Hebron de Barcelona, al Josep Trueta de Girona, a l’Hospital de Bellvitge, a l’Arnau de Vilanova de Lleida, a la Fundació Althaia de Manresa, a l’Hospital Sant Joan de Reus, al Joan XXIII de Tarragona, a la Mútua de Terrassa i a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.

Amb l’eslògan “Siguis el donant que siguis, comparteix la teva sang”, l’esdeveniment s’ha concebut com una gran festa de la donació en què la ciutadania serà la protagonista. Qui vulgui col·laborar-hi podrà fer-ho donant sang o bé difonent la necessitat de donar sang a través dels seus contactes a les xarxes socials o simplement a través del correu electrònic. Per tant, tothom podrà contribuir a la Marató. Es necessiten 1.000 unitats de sang diàries per atendre les necessitats dels pacients, ja que una de cada 10 persones hospitalitzades necessita una transfusió sanguínia, i es calcula que un 25% de la població necessitarà rebre sang o un component sanguini durant la seva vida.

Crèdit imatge anexa:

Imatge de sala de l’exposició Antoni Tàpies. Col·lecció # 6 © Fundació Antoni Tàpies 2014.

Exposició : Takeshi Shikama exposa “Murmuris del bosc”


SHIK_057_640

Exposició
Takeshi Shikama exposa “Murmuris del bosc”
Sala Polivalent de la seu de Gas Natural Fenosa
Entrada LLuire

Fins al 7 de març del 2014 es poden veure les fotografies de boscos que els últims deu anys l’artista japonès ha fet a diversos llocs del món

La Sala Polivalent de la seu de Gas Natural Fenosa acull 50 fotografies de petit format relitzades per l’artista japonès Takeshi Shikama a boscos dels Estats Units, França i el Japó al llarg de l’última dècada. Comissariada per Alain D’Hoogue, Murmuris del bosc és una mostra del treball que aquest ex dissenyador reconvertit en fotògraf ha fet els últims anys de la seva vida.

Cansat del brogit de la megalòpoli, Shikama va instal·lar-se fa uns anys a una cabana de fusta construïda per ell mateix i des d’aleshores recorre el món buscant el que ell anomena “la respiració silenciosa” dels arbres i exposant-ne els resultats. A més a més de boscos, també fotografia espais urbans arbrats com el Central Park de Nova York o els Jardins de Luxemburg de París.

Les fotografies de Shikama estan fetes amb paper d’arròs tradicional japonès, el Gampi, fabricat per ell mateix de manera artesanal amb emulsió de platí, amb la finalitat de dotar de cos els matisos i detalls més subtils registrats a la pel·lícula. Les imatges dels boscos, en blanc i negre, estan impregnades de la tradició pictòrica de l’Extrem Orient: plenes de serenitat, conviden a la contemplació i fan referència a la fotografia paisatgística europea i nord-americana.

El mateix Shikama menciona, a més a més, la influència de fotògrafs pioners del segle XIX com ara Carleton Watkins, Eadweard Muybridge, Charles Nègre o Eugène Atget.

DISPOSITIUS POST- (del 17 al 31 de gener) Fundació Antoni Tàpies


FACTOTUM INVITACION2

Fundació Antoni Tàpies

Programació | En curs | FAQ: Zona de preguntes freqüents | DISPOSITIUS POST-

Del 17 al 31 de gener de 2014

DISPOSITIUS POST-

DISPOSITIUS POST- és un projecte d’IDENSITAT que proposa diverses fases amb l’objectiu de reflexionar, imaginar, debatre i proposar intervencions i usos de l’espai públic en un futur més enllà d’un escenari condicionat per la decadència i les tensions que genera la crisi.

Espais – Trames – Buits / Transformacions – Transferències – Creativitats

Si plantegem el supòsit de que la cultura és una construcció social i territorial, que la societat és una construcció cultural i territorial, i que el territori és una articulació espacial, temporal, social i cultural, la relació cultura-societat-territori adquireix aleshores una gran força i potencialitat en la seva articulació combinant creativitat i espai social.

L’actual escenari, immers en un procés de transformació que afecta l’economia, la política i l’estructura social, ha deixat a les ciutats espais buits, edificis a mig construir, infraestructures prorrogades… presències que contribueixen a escenificar un panorama post-bèl·lic, restes d’una guerra forjada en l’especulació i l’evolució de les enginyeries financeres i la pèrdua de valor de les polítiques públiques. La notòria incapacitat dels governs per reconduir l’actual situació es tradueix en la implementació de polítiques específiques fonamentades en l’austeritat selectiva i en l’experimentació, que tendeixen a reconvertir la societat en una empresa tecnològica territorial. Si aquesta empresa es recolza a més en un alt grau de competitivitat i connectivitat únicament virtual, la relació cultura-societat-territori queda mutilada.

Ens trobem, doncs, en un moment de transformació de la relació entre espais i trames, entre llocs i xarxes. De transformació també en la forma com la creativitat resultant de processos col·laboratius pot incidir en la forma de fer les ciutats des de les persones; en un moment favorable per assajar metodologies cooperatives que transfereixin coneixements i habilitats i que, al mateix temps, comparteixin diverses formes de fer i pensar sobre el lloc.

En el marc de FAQ: Zona de preguntes freqüents, DISPOSITIUS POST- es concreta en dos parts complementàries:

- SEMINARI +TALLER+ SEMINARI EXPANDIT [Seminari + Taller, 17 a 25 de Gener de 2014] i [Seminari Expandit, durant el curs 2013-2014]

- EXPOSICIÓ DE PROJECTES I INTERVENCIONS A L’ ESPAI PÚBLIC [Consell de Cent entre Comte Borell y Viladomat, entorn al solar de Germanetes] [17-31 de Gener de 2014]

SEMINARI +TALLER+ SEMINARI EXPANDIT, és una proposta que parteix de la intenció de crear espais de reflexió permanent en els quals conflueixin perspectives i pràctiques diverses que contribuiran a imaginar la construcció de dos espais-ciutat i de les relacions que en ells es desenvolupin en un escenari de transformació, de canvi de paradigma social, cultural, institucional, polític i econòmic.

En aquest escenari post-, quin hauria de ser el paper de les pràctiques i institucions culturals en relació amb la societat? Quines són les potencialitats i les limitacions de les xarxes d’acció ciutadana a l’hora d’assumir i liderar propostes de transformació de futur? Quines estratègies traçar per enfrontar a la confusió generada pel desmantellament programat de l’àmbit d’allò públic? Cóm ens plantegem formes diverses d’experimentar/pensar/construir noves institucions des de les pràctiques culturals? Aquests i d’altres qüestions s’articularan en tres eixos de discussió i debat:

- CULTURES/POLÍTIQUES POST- polítiques culturals i institució
- CREACIÓ/SOCIETAT POST- polítiques socials i autogestió
- PROSPECCIONS DE FUTUR/ REALITATS O FICCIONS POST- realitats

Seminari Post- s’organitza a partir de la combinació de dos espais de reflexió y debat:

- [SEMINARI] + [TALLER], del 17 al 25 de gener. Seminari obert al públic que comptarà amb una conferència inaugural, diferents debats i taules rodones i un taller.

- [SEMINARI EXPANDIT], en col·laboració amb diversos grups d’investigació especialitzats (art, sociologia, urbanisme i polítiques culturals) del context local, que es concep como un espai permanent de reflexió interdisciplinària, de formació continuada i d’acompanyament a la producció de projectes. El Seminari Expandit s’estén de novembre de 2013 i durant tot 2014.

EXPOSICIÓ DE PROJECTES I INTERVENCIONS A L’ESPAI PÚBLIC. Compta amb la participació de Catie de Balmann, Maria Anwander, Olaia Sendón, Álvaro Muñoz Ledo, Constanza Jarpa, Juan Pablo Martínez, Miquel García, Juan Arturo Piedrahita e Isadora Willson, Colectivo Raons Públiques, Laia Solé, Grup DIX-POSITIVOS, Gian Luca Cresciani.

DISPOSITIUS POST- consta de diverses fases entre 2013 i 2014. Compta amb la con la col·laboració de la Fundació Antoni Tàpies, Recreant Cruïlles el recolzament de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Institut Francès de Barcelona i Hangar. Forma part de ECLECTIS (European Citizens’ Laboratory for Empowerment: Cities Shared. Projecte cofinançat per la Unión Europea – Programa Cultura) www.eclectis.eu

Activitats
Fuga: variacions sobre una exposició (15 novembre – 13 desembre 2013 )
FACTOTUM (18 de desembre 2013 – 12 de gener 2014)
DISPOSITIUS POST- (Del 17 al 31 de gener de 2014)
Primera acció pública de Declinación Magnética (Dimecres 20 de novembre, 19 h)
Visita guiada I (Dimarts 19 de novembre, 18.30 h)
Sessió 2 SECCIÓ IRREGULAR: ‘Xerrada amb Manuel Segade’ / ‘Nou bio-accionisme vienès’ (Dimecres 20 de novembre, 20.30 h)
Llars de creació (Dissabte 30 de novembre, 12 h)
Núm. 22 (3 – 8 desembre 2013, 10 – 19 h )
Visita guiada II (Dimecres 4 de desembre 2013, 18 h)
Laboratori de la sospita (Dimecres 11 de desembre 2013, 18.30 h)
Enseignement universel (Dimecres 18 de desembre 2013, 18.30 h)
Taula rodona: FAQ (Dijous 6 de febrer 2014, 18.30 h)
Gnossienne Nº.1 (17 de desembre, 17 h)
Taula de treball. CULTURA Xn (Dissabte 11 de gener de 2014 a les 10:30 h)
Descripció d’un quadre (Bildbeschreibug) (15 de gener de 2014 a les 20 h)
Efectes Col·laterals – Més enllà de Milano Radicale (Dimarts 14 de gener a les 18:30 h)
DISPOSITIUS POST- | L’art dans l’espace public: un activisme (Dissabte 18 de gener del 2014 a les 18:00 h)
DISPOSITIUS POST- | Seminari (Divendres 24 i dissabte 25 de gener del 2014)
DISPOSITIUS POST- | Taller (Divendres 24 i diumenge 26 de gener del 2014, a les 10:00 h)
DISPOSITIUS POST- | Intervencions a l’espai públic (Dissabte 25 de gener de 2014)
Joc / So / Cosa (Dissabte 1 de febrer a les 11 h)

Tres Tombs (17 de gener)


3tombsvilanovageltru

Tres Tombs

Els Tres Tombs és una festa popular a l’entorn de la festivitat de sant Antoni Abat (17 de gener). El ritus principal consisteix en donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l’interior de la població. Per això, aquest ritus s’anomena Tres Tombs o també “Passades”, “Beneïdes” i “Passant”.[1] Antigament es donava tres voltes al voltant d’un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l’església de Sant Antoni o, en el seu defecte, a la imatge del sant, des d’on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets es costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

Les poblacions catalanes que celebren de manera destacada els tres tombs són:

Barcelona. Concretament al Barri de Sant Antoni i a l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el 1432 hi va haver un incident entre el gremi de llogaters de mules i el de bastaixos de ribera. Es decidí que el gremi de llogaters ho celebrés el primer diumenge passada la diada per a què les gales dels dos gremis no es confonguessin.

Igualada. Són els tres tombs més antics portats a terme ininterrompudament des de l’any 1822[2] i exemplifiquen la importància que segueixen tenint les celebracions de Sant Antoni a Catalunya. La transcendència històrica dels traginers de l’Anoia l’han convertit en una diada molt especial, declarada festa d’interès turístic nacional l’any 1981. Destaca la importància de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, la diligència Igualada-Barcelona i el Museu del Traginer.

Montblanc. La bandera de la comissió de Sant Antoni es hissada durant les festes al balcó de l’Ajuntament.
Valls. És un dels Tres Tombs més matiners del calendari català i té lloc el cap de setmana abans del 16 de gener. Els Tres Tombs de Sant Antoni Abat de Valls són declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya. En destaca la profusió de carros de treball i el seu pas pels carrers del barri antic és un dels moments més genuïns d’aquesta celebració a Catalunya.

Vilanova i la Geltrú. Per la qualitat, quantitat i diversitat dels participants és en una de les més importants. El 18 de gener de 1851 el Diari de Vilanova publicà: Parece que esta mañana durante los tres tombs, ha habido tambien una desgracia, como sucede casi todos los años… . Es realitzava una cursa de genets i qui guanyava era proclamat el banderer de l’any vinent.

Altres poblacions que realitzen actes:

Àger
Alguaire
Almenar
Amposta
Ardèvol
Argentona
Artesa de Segre
Ascó
Balaguer
Banyeres del Penedès
Batea (Terra Alta)
Bellpuig d’Urgell
Benicarló
Benissanet
La Bisbal del Penedès
Bot (Terra Alta)
Breda
Caldes de Montbui
Camarasa
Cambrils
Canovelles
Castellnou de Seana
Castellterçol
Centelles
Cerdanyola del Vallès
Collbató [3]
Cornellà de Terri
Esplugues de Llobregat
Falset
Fígols de les Mines
Flix i Granadella
Guissona
L’Hospitalet de Llobregat
La Llacuna
Lleida
La Sentiu de Sió
Llinars del Vallès
Lloret de Mar
Manlleu
Martorell
Massalcoreig
Miravet
Montmajor
Montmeló
Móra d’Ebre
Móra la Nova
El Perelló
Piera
La Pobla de Massaluca
La Pobla de Segur
Prades
Puigcerdà
Ripollet
Roda de Ter
Roquetes
Rubí
Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu de Codines
Sant Fost de Campsentelles
Sant Joan Despí
Sant Llorenç de Morunys
Sant Vicenç de Castellet
Santa Eugènia de Berga
Santa Eulàlia de Ronçana
La Seu d’Urgell
Santa Perpètua de Mogoda
Taradell
Tarragona
Terrassa
Tivenys
Torà
Torre de l’Espanyol
Tortosa
Tremp
Ulldecona
Ulldemolins
Vallirana
Vallromanes
Vilafranca del Penedès
Vila-seca i Salou
Vilassar de Dalt

Primeres Jornades del Cercle de Cultura ( 16 i 17, 30 i 31 de gener del 2014)


steve_greenf642fb

CULTURA: Horitzó Europa

Un altre model és possible

Memorial Eduard Delgado i Clavera

16 i 17, 30 i 31 de gener del 2014

Steve Green, president de la selecció i el comitè de seguiment de les Capitals Europees de la Cultura

Polítiques culturals a Europa: canvis, perspectives, reptes.
Què ha passat a Europa els darrers vint anys en matèria de cultura: polítiques públiques i relacions público-privades, desenvolupament de la indústria cultural i l’economia creativa. Situació de l’accés i les pràctiques culturals.

Steve Green serà el primer ponent de les jornades CULTURA: HORITZÓ EUROPA que s’iniciaran el dia 16 de gener amb una sessió que serà presentada per Jordi Pardo, consultor internacional expert en projectes culturals i de desenvolupament.

Steve és expert en polítiques culturals i actualment és el president de la selecció i el comitè de seguiment de les Capitals Europees de la Cultura. Els seus articles sobre el mesurament de poder tou s’han utilitzat en més de 80 països i el seu paper a New Directions en Diplomàcia Cultural ha estat citat per molts autors a països com la Xina, EUA o Àustria. Ha participat activament en el desenvolupament d’una política cultural europea en estreta col·laboració amb la Comissió Europea i representa al Regne Unit en les reunions intergovernamentals sobre política cultural europea.

Es membre de la Royal Society of Arts i està llicenciat en Ciències en Economia i Història Econòmica per la Universitat de Hull (Regne Unit). Es poden consultar els seus treballs a www.prasino.eu.

Dates: 16-17, 30-31 de gener de 2014

Horari: 16:00 a 19:30 hores

Lloc: Sala Gaudí de La Pedrera (aforament limitat)

Tarifes: Inscripció a una sessió: 10 euros
Inscripció a les 4 sessions: 25 euros
Socis del Cercle de Cultura: inscripció gratuïta

Clica aquí per inscriure’t

http://www.eventbrite.es/e/cultura-horitzo-europa-registration-9654969273

AVANÇAMENT DE PROGRAMA

16 de gener:
Polítiques culturals a Europa: canvis, perspectives, reptes. •Ponència introductòria a càrrec de Steve Green. Expert en polítiques culturals. Membre de l’equip d’experts de les Capitals Culturals d’Europa.

17 de gener:
El funcionament de la cultura a Alemanya. Àmbits estatal i federal. •Ponència introductòria a càrrec de Christine Merkel. Gestora cultural especialista en polítiques culturals i cooperació. Cap de la divisió Alemanya d’UNESCO, i membre del grup d’experts en política cultural de la UNESCO.

30 de gener:
Dinamarca: estructura, organització i finançament de la cultura en un país petit. •Ponència introductòria a càrrec de Gustavo López. Expert en polítiques culturals i integració.

31 de gener:
Les indústries culturals a Europa. La perspectiva privada. •Ponència introductòria a càrrec de Julianne Schulze. Peacefulfish Productions, Ltd. Consultors internacionals en Economia Creativa. Empresa amb diferents delegacions a Europa i seu a Londres

LOEWE PRESENTA “BACKSTAGE” DE ANNA BAUER (desde el 16 de enero, hasta el 16 de marzo)


Kate_Moss Anna Bauer Angelika Books

LOEWE PRESENTA “BACKSTAGE” DE ANNA BAUER

Loewe inaugura la nueva temporada de exposiciones con el proyecto “Backstage” de la fotógrafa alemana Anna Bauer.

“Backstage” es un libro que recoge 5 años (2007-2012) o 10 temporadas del calendario de la moda. Todos los habitantes de semejante planeta: modelos, diseñadores, fotógrafos, directores de arte, maquilladores, peluqueros… aparecen retratados en él. A medio camino entre la fotografía de backstage y el espíritu intrépido de la fotografía documental del “Wild West” de Avedon, la obra de Anna Bauer refleja ese momento único, efímero y exigente que representa el desfile de moda y para el que trabajan durante meses ejércitos de profesionales.

Editado por Angelika, editora de libros que toma el nombre de su dueña Angelika Taschen, Backstage es un compendio de cientos de daguerrotipos o polas que documenta 5 años en un mundo caprichoso y cambiante. La técnica del daguerrotipo choca con los tiempos empleados hoy en día y nos recuerda el origen de la fotografía. En un mundo dominado por lo digital parece anacrónico dedicar más de 15 minutos a la preparación de la cámara para la ejecución de un solo disparo. Loewe, casa enraizada en la tradición y la artesanía del trabajo de la piel, se identifica así con el trabajo de Anna. Dualidad entre pasado y presente que siempre es futuro.

“Backstage” se podrá visitar desde el 16 de enero, hasta el 16 de marzo en la Galería Loewe del Paseo de Gracia 91.

Dian Fossey (San Francisco, Estados Unidos, 16 de enero de 1932 – Ruhengeri, Ruanda, 26 de diciembre de 1985) zoóloga estadounidense


Dian Fossey
zoóloga estadounidense

Gorillalegacies
Dian Fossey (San Francisco, Estados Unidos, 16 de enero de 1932 – Ruhengeri, Ruanda, 26 de diciembre de 1985) (53 años), fue una zoóloga estadounidense reconocida por su labor científica y conservacionista con los gorilas de las montañas Virunga (Gorilla beringei beringei) (en Ruanda y el Congo).

Nació en San Francisco en 1932, y se graduó en Terapia Ocupacional en el San Jose State College en 1954 pasando varios años trabajando en un hospital de Kentucky. Motivada por el trabajo de George Schaller, destacado zoólogo estadounidense que se dedicó al estudio de los gorilas, Fossey viajó a África en 1963. Allí observó y estudió a los gorilas de las montañas en su hábitat natural y conoció al arqueólogo británico Louis Leakey, de quien aprendió la importancia del estudio de los grandes simios para comprender la evolución humana.

En 1966 logró el apoyo de la National Geographic Society y la Fundación Wilkie para trabajar en Zaire, pero pronto la complicada situación política del país la forzaría a trasladarse a Ruanda para continuar sus investigaciones. Su paciencia y su meticulosa observación de los gorilas le permitieron comprender e imitar su comportamiento, ganando paulatinamente la aceptación de varios grupos. Aprendió a reconocer las características únicas de cada individuo, llegando a tener con ellos una relación de confianza y afecto. Karisoke, su lugar de estudio, se convirtió en centro internacional de investigación sobre los gorilas cuando ella fundó el Centro de Investigación de Karisoke en 1967. En 1974 recibió el grado de doctora en Zoología por la Universidad de Cambridge.

En 1983 publica Gorilas en la niebla, libro que expone sus observaciones y su relación con los gorilas en todos sus años de estudios de campo.

En sus 22 años de estudio con los gorilas, Fossey enfrentó y combatió la actividad de los cazadores furtivos que estaban llevando la especie de los gorilas de la montaña a la extinción. Esta lucha le creó muchos enemigos, y se sospecha que fue el motivo de su asesinato en 1985.

Su muerte, a machetazos, fue atribuida al jefe de los cazadores furtivos de gorilas contra los que luchó. En un principio se señaló a los furtivos, pero posteriormente fue acusado Wyne McGuire, un joven estudiante que se encontraba bajo la asesoría de Fossey y al que se le acusó de ‘celos profesionales’. McGuire huyó a Estados Unidos poco antes de que un Tribunal ruandés le acusase del crimen y le condenase a morir fusilado en cuanto pisara territorio de Ruanda. Hoy en día, sin embargo, la teoría más extendida es la del asesinato a manos de los furtivos con el apoyo de las autoridades ruandesas.

Su trabajo contribuyó en gran parte a la recuperación de la población de gorilas y a la desmitificación de su comportamiento violento.

Fossey fue encontrada asesinada en el dormitorio de su cabaña en las montañas de Virunga, Ruanda, el 26 de diciembre de 1985. La última entrada en su diario decía:

Cuando te das cuenta del valor de la vida, uno se preocupa menos por discutir sobre el pasado, y se concentra más en la conservación para el futuro.

El Cráneo de Fossey había sido dividido por una panga (machete), una herramienta ampliamente utilizada por los cazadores furtivos, que había confiscado a un cazador furtivo en años anteriores y colgado como decoración en la pared de su sala de estar junto a su dormitorio. Fossey fue encontrada muerta junto a su cama, con su pistola a su lado. Ella estaba en el acto de cargar su arma, pero escogió el tipo incorrecto de municiones durante la lucha. La cabaña mostró signos de una lucha porque había vidrios rotos en el suelo y las mesas, junto con otros muebles volcados. Todos los objetos de valor de Fossey todavía estaban en la cabaña – miles de dólares en efectivo, cheques de viaje, y equipo fotográfico permanecían intactos. Ella estaba a 2 metros (7 pies) de distancia de un agujero cortado en la pared de la cabaña en el día de su asesinato.

Fossey fue enterrada en Karisoke, en un sitio que ella misma había construido para sus amigos gorilas muertos. Fue enterrada en el cementerio de gorilas cerca de Digit y cerca de muchos gorilas asesinados por los cazadores furtivos. Los servicios conmemorativos se llevaron a cabo también en Nueva York, Washington y California.

El testamento de Fossey establecía que todo su dinero (incluidas las ganancias de la película de Gorilas en la niebla) debería ser destinado a la Fundación Digit para financiar las patrullas contra la caza furtiva. Sin embargo su madre, Kitty Price, impugnó el testamento y ganó.

En 1988 la vida y obra de Fossey fue retratada en la película Gorilas en la niebla (Gorillas in the Mist), dirigida por Michael Apted y protagonizada por Sigourney Weaver

Exposición: EL BAR EN MOVIMIENTO (del 15 de enero al 19 de febrero) Sala Fènix


bar-001-618x476   del 15 Enero – 9 febrero 2014, 17/21 horas

VERNISSAGE

miércoles 15 de Enero 2014, 20 horas

El día de abertura, Performance:

EL BAR EN MOVIMIENTO Las letras, la música y la pintura unidos para crear una atmósfera de bar.

De vivencias, de ambiente cercano, familiar, amigable. Las música de los bares, las letras que llenan sus silencios… la pintura que refleja los colores… el movimiento. La acción se desarrolla en cualquier bar de cualquier ciudad de cualquier país. T

res personas se encuentran y hablan de la vida en el escenario. Hablan con su comunicación particular… uno hablando. otro tocando y el otro pintando. 45 aproximadamente de espectáculo en silencios y musicas.

Donde el espectador puede contemplar como una obra de arte crece poco a poco, los versos acompañan su pincelada y la musica de fondo… puede ser dos vasos chocando o una charla entre amigos, llenan el espacio y unen escenario y artista. El movimiento se demuestra moviéndose. BAR Con tan corto nombre cuántos significados nacen de esa palabra: BAR. Un bar son encuentros y huidas, búsquedas y rupturas, felicidades y tristezas, pasiones y tedios, comedias y dramas, luz y sombra, amor-desamor, amistad. Con las vivencias clavadas en la retina de la memoria Mínguez intenta descubrir los momentos que desfilan en un bar cualquiera. Ha pintado uno concretamente, de New York, el Harry’s Bar, desde varios puntos de vista. Su atmósfera no deja a nadie indiferente.

También presenta otros bares de Barcelona y Madrid, que podrían ser de cualquier parte del mundo y muy diferentes. Más modernos, menos sofisticados, con gente, sin gente. Algunos sonarán, otros no. Hablando de sonar: casi todos tienen su música. Adivinarla cual es cual es un pequeño juego… Juego de bar, por supuesto. Un bar son pequeños mundos donde flotan los seres humanos (algunos animales, todo hay que decirlo) y van volando de un lado a otro sin que se sepa de donde vienen o donde se perderán. “Este bar, estos bares, somos nosotros.”

 

Alberto Mínguez

Alberto Mínguez, Pintor Nací en Barcelona en 1967 y pinto desde que era niño ayudado por un ambiente familiar donde somos unos cuantos artistas. He vivido en Barcelona, Madrid y Sevilla. Intento ser fiel a mis principios: aprender del color y buscar la luz. Mi carrera profesional la he cruzado con la pintura ya que soy publicista. Pintando creando y creando para pintar.

No sé si tengo estilo propio o catalogarlo dentro de una corriente artística al uso. Hay alguna ahora por cierto? según como me salga el cuadro ese día me gustaría ponerlo en una tendencia o simplemente en una inquietud: si gustan o no: Lo más importante. He expuesto en el Auditori de Montcada, en la galería Blue de El Masnou, en la Galería del Carme de Vic, varios años en el Supermercado del Arte.