Activitats d´oci i de cultura

Tertulies, cinema, teatre, viatges, rutes…

Archive for the ‘Exposicions’ Category


canfelipa

“F de ficció” al Centre Cívic Can Felipa

Una exposició que explora les estratègies de la ficció a l’art contemporani

La ficció és quelcom que sol associar-se amb la narració, i per tant amb la literatura, el cinema i el teatre. Però malgrat això, es tracta d’un recurs que també té el seu espai dins de l’art contemporani. Cada vegada més artistes fan servir la ficció com a estratègia per parlar de diferents qüestions de la realitat.

F de ficció és un projecte que parteix de la premissa que l’art ha estat capaç de generar unes formes de ficció pròpies que es distancien de les narracions habituals. A l’exposició, que podem veure al Centre Cívic Can Felipa, els artistes Jose Begega, Paco Chanivet, Jaume Ferrete, Marla Jacarilla, Nicolás Rojas Hayes i Francesc Ruiz exploren la capacitat de l’art per produir nous marcs de ficció.

Alhora, l’exposició transita de la ciència ficció a la ficció científica, passant per la noció de “fake” (falsedat), la “fanfiction” i el “fanart”, tot explorant les relacions entre identitat i ficció. Així, F de Ficció funciona també com un compendi de les categories de la ficció.

Podem veure F de Ficció al Centre Cívic Can Felipa fins al proper 21/12.

Data d’inici:

24/10/2013

Data de finalització:

21/12/2013

Lloc: Centre Cívic Can Felipa

Direcció: C Pallars, 277

De dimarts a dissabte de 17:00 h a 21:00 h
Inauguració: Dijousn 24 d’octubre a les 21h

F de Ficció és un projecte expositiu que explora la capacitat de l’art a l’hora de produir nous marcs de ficció, i que funciona, alhora, com un compendi d’aquelles categories que componen el gènere ficcional. Des de la ciència-ficció a la ficció cientifica, passant per la noció de “fake”, la “fanfiction” com a “fanart” o les possibles relacions entre identitat i ficció. F de Ficció és una exposició que proposa una sèrie d’activitats relacionades a fi d’indagar en els processos de ficció dins de l’art.

Amb Jose Begega, Paco Chanivet, Jaume Ferrete, Marla Jacarilla, Nicolás Rojas Hayes, Francesc Ruiz.

Comissariat per Sonia Fernández Pan.

Davant l’horitzó (Fundació Joan Miró) 24/10/2013 – 16/02/2014

Posted by Catacultural On octubre - 23 - 2013


0842

Davant l’horitzó
24/10/2013 – 16/02/2014

Fundació Joan Miró
Parc de Montjuïc, s/n

Davant l’horitzó és una reunió anacrònica d’horitzons pintats i fotografiats, amb alguna incursió en el món de l’escultura, la instal·lació i el land art. El títol i l’esperit de l’exposició remeten al llibre Devant le temps, l’estudi de Georges Didi-Huberman sobre anacronisme i història de l’art. Guiada per grans pensadors com Walter Benjamin, Carl Einstein i Aby Warburg, la seva anàlisi posa sobre la taula la qüestió de l’anacronisme com un dels tabús de la història de l’art com a disciplina acadèmica.

L’exposició se centra en la representació de l’horitzó com a tema recurrent i gran desafiament pictòric, i s’estructura mitjançant una seqüència de converses i diàlegs anacrònics que tracten diversos aspectes de l’horitzó representat. El punt de partida és una sala introductòria dedicada a Joan Miró, seguida d’un gran bloc europeu dividit en sales sobre l’horitzó nòrdic, l’horitzó francès, les marines i el contrast entre l’horitzó expressionista i l’horitzó japonès, i que culmina en una capella dedicada a l’horitzó. A continuació, un segon gran bloc sobre l’horitzó nord-americà del segle XX, una secció final dedicada a l’horitzó postcolonial i un epíleg que recull les lliçons de l’exposició i planteja la pregunta: l’horitzó és el lloc de la pintura, la línia on es concentren els reptes i les paradoxes de l’activitat pictòrica?

Davant l’horitzó ha estat comissariada per Martina Millà, cap de l’Àrea de Programació i Projectes de la Fundació Joan Miró. La mostra compta amb el patrocini de Fundación BBVA.

L’exposició s’articula com una seqüència de converses i diàlegs anacrònics entre diferents representacions de l’horitzó. Si vols participar en aquest diàleg, comparteix el teu horitzó a les xarxes socials amb l’etiqueta #davantlhoritzo


1287661467

1287661467El pròxim dilluns, 21 d’octubre, a les 19h, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias farà entrega de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al Cercle Artístic de Sant Lluc. A l’acte també hi participarà el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana; l’actriu Margalida Minguillón que llegirà la glossa en nom del poeta i pintor, Narcís Comadira i el president del Cercle Artístic Sant Lluc, Lluís Utrilla.

La Medalla d’Or al Mèrit Cultural s’atorga al Cercle Artístic de Sant Lluc “pels seus cent vint anys d’inestimable labor en la promoció de la pràctica artística en totes les seves vessants i l’activa i infatigable acció de foment de la vida cultural de Catalunya”.
El Cercle Artístic de Sant Lluc neix l’any 1893 d’una escissió del Círculo Artístico d’un grup d’artistes que promovien un ideal d’art compromès i seriós, allunyat de certes postures bohèmies del modernisme.

En aquests primers anys l’activitat de l’entitat es caracteritza per iniciatives pel foment de la cultura catalana. El sentit de servei al país que anima els seus associats provoca que l’entitat, tot i haver acollit els millors representants de l’art i l’arquitectura modernista – Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Gaspar Homar, Josep Llimona, Eusebi Arnau, els germans Masriera – s’identifiqui també amb el projecte noucentista. Tant el gran ideòleg noucentista Eugeni d’Ors, com els protagonistes de la institucionalització del projecte, com Josep Pijoan, Francesc d’Assís Galí o Joaquim Folch i Torres en seran socis molt actius. Tampoc hi van faltar els renovadors dels llenguatge plàstic del noucentisme: el Cercle, obert a les engrescadores idees joves i lloc de tertúlia d’artistes i intel·lectuals com Joan Miró, Sebastià Gasch o Joan Prats, va promoure l’any 1918 la trencadora ‘Agrupació Courbet’, a més d’acollir membres d’ ‘Els Evolucionistes’. La participació en els corrents vitals de l’art català continua als anys vint en una altra vessant, l’art religiós, a través dels Amics de l’Art Litúrgic.

El Cercle aconsegueix reobrir el 1951 després d’anys de tancament per ser considerada una entitat “perillosa” per la seva matriu catalanista. La primera dècada d’activitat estarà marcada per la recuperació de les sessions d’apunts i de l’antiga biblioteca, juntament amb la promoció d’exposicions d’art religiós.

Als anys seixanta un grup de joves porta, dins i fora del Cercle, la renovació plàstica: és el ‘Cicle d’Art d’Avui’, organitzador del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i de les MAN (Muestras de Arte Nuevo). Els nous llenguatges s’imposen en les exposicions de l’entitat, que paral·lelament recupera les grans figures que havien marcat la seva història. Serà sota la protecció del Cercle que naixeran els Amics de Gaudí, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, Els Joglars, el Teatre Viu, la Coral Sant Jordi, seccions que van dur a terme una important tasca de resistència cultural catalanista enfront el franquisme.
L’any 1993, i coincidint amb els actes de celebració del seu centenari, van rebre la Creu de Sant Jordi i el premi ACCA de la crítica d’Art de Catalunya. El 2011 va ser declarada associació d’interès cultural per la Generalitat de Catalunya.

El Cercle aposta avui per recuperar la seva projecció ciutadana amb la renovació dels estudis i la promoció d’iniciatives d’alta significació estètica i cívica.


469x312

Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau

Més de 300 peces s’exhibiran durant 10 mesos a l’exposició “Barcelona prêt-à-porter, 1958-2008. Mig segle d’indústria i moda. Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau”, una gran passejada pel món de la moda que es podrà visitar del 27 de juny de 2013 al 30 de març de 2014 al Palau Robert. La mostra s’estructura amb el material de la Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau, una iniciativa sabadellenca creada el 2004.

La mostra, que té com a comissari l’historiador i crític d’art Josep Casamartina i Parassols, creador conjuntament amb Anna M. Casanovas de l’esmentada col·lecció, l’organitza el Departament de la Presidència, amb la col·laboració del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya. El mecenatge va a càrrec de la Fundació Banc Sabadell, Armand Basi i Desigual, i hi col·labora Naulover.

Barcelona, punt de referència internacional

Aquesta gran exposició proposa una mirada retrospectiva a 50 anys de la història recent de la moda prêt-à-porter a Barcelona, punt de referència internacional. Uns anys en què es va implantar i consolidar el disseny i la confecció de roba seriada. El fenomen, al qual es van sumar les cases d’alta costura, les empreses confeccionistes de low cost, petits tallers, creadors i boutiques, va donar un impuls a la indústria tèxtil de Catalunya, molt important en aquella conjuntura per a l’economia catalana.

És la primera vegada que es fa una mirada amb caràcter retrospectiu a la moda catalana dels darrers 50 anys, amb la presentació de peces d’indumentària corresponents a les cinc dècades que contempla l’exposició, a més d’imatges d’arxiu i filmacions. En l’exposició s’hi inclouran els dissenyadors més rellevants, però també les marques, els confeccionistes i els petits tallers, per tal de donar una visió àmplia del tema.

L’expressió prêt-à-porter significa (“a punt per portar”) i es va manllevar de l’anglès ready to wear. Designa un sistema de fabricació seriada de peces de vestir per a un públic universal; va començar als Estats Units i Alemanya a finals del segle XIX per a roba de feina.

La proposta expositiva segueix una cronologia sistemàticaen què es fa esment dels fets més rellevants pel que fa al món del tèxtil i la moda femenina a Catalunya, les marques, els dissenyadors, l’evolució de la indústria, els nous salons i les passarel·les. Els continguts es reforcen amb imatges i vestits de cada moment de la història de la Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau.

L’exposició també vol retre homenatge a grans fotògrafs de la moda, noms com ara Oriol Maspons, Manuel Outumuro, Antoni Bernat, Colita, J. M. Ferrater, Jaume de Laiguana, Leopoldo Pomés, Daniel Riera, Joseph Hunwick, Gianni Ruggiero o Philippe Drégui, que són presents a la mostra amb alguns dels seus treballs.

Difusió del patrimoni tèxtil

La Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau, Col AdM, és una iniciativa sabadellenca, creada l’any 2004, per Josep Casamartina i Parassols i Anna M. Casanovas Crusafont, que es nodreix, bàsicament, de donacions i que té per objectiu recopilar, estudiar i difondre el patrimoni tèxtil i la moda a partir de l’organització d’exposicions, la col·laboració amb museus i entitats, públiques i privades, i escoles de disseny, com també mitjançant l’edició de publicacions i el seu propi web.

Durant els deu mesos de durada de l’exposició, es renovaran les peces de vestir dues vegades, l’octubre de 2013 i el gener de 2014, amb la qual cosa la xifra de vestits superarà les 300 peces, i així es podran donar a conèixer noves marques i dissenyadors del propi fons de la Col. AdM o que es recopilin durant l’exposició.

També cal destacar que diverses escoles de disseny col·laboraran cada mes en la renovació del gran aparador de l’exposició, a la planta baixa del centre, per mostrar els treballs dels seus alumnes.

Aquesta nova exposició representa certa línia de continuïtat amb dues grans exposicions que s’han presentat al Palau Robert: la primera, dedicada a Pertegaz, l’any 2004-2005, en reconeixement a la seva trajectòria en el món de la moda, i “Barcelona alta costura”, que es va presentar durant el 2011, centrada en l’època daurada de l’alta costura, i que també va ser,com ara, muntada a partir del fons de la Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau.
Amb aquesta mostra es dóna suport institucional al sector de la moda, que té un pes específic molt important en l’economia catalana pel seu dinamisme i la voluntat de projecció.

www.antonidemontpalau.com

VIDEO

SUMARI

Activate the Wp-cumulus plugin to see the flash tag clouds!

Col.laboradors


Facebook de Catacultural