EL SOMNI DE GULLIVER (8, 9 i 10 de juliol) Grec 2016 – Lliure de Montjuïc

EL SOMNI DE GULLIVER

8, 9 i 10 de juliol

Grec 2016 – Lliure de Montjuïc

 
 
 gulliver

Roland Olbeter estrena l’òpera mecànica ‘El somni de Gulliver’, en el marc del Grec 2016 – Festival de Barcelona.

Una òpera mecànica que utilitza les projeccions audiovisuals, els autòmates i la música interpretada per instruments robotitzats per explicar-nos la història d’un viatge universal.

Una delicada posada en escena que, sense actors ni veus damunt de l’escenari, mostrarà el treball de molts creadors: composició musical, veus, escenografia, projeccions, instruments robotitzats i autòmates.

L’univers d’Olbeter hi és present arreu del muntatge i basteix un gran teatre de personatges mecànics on Gulliver, el protagonista, es mou en un món recreat mitjançant la música original d’Elena Kats-Chernin, enregistrada prèviament i interpretada per reconeguts cantants d’òpera (Antoni Comas, Claudia Scheneider, Joan Martin Royo, Carlos Fesser, Jordi Domènech i Toni Gubau, entre d’altres) i instruments electroacústics robotitzats.

El somni de Gulliver és una coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona, Miavion S.L., Bayerische i el Teatre Nacional de Catalunya i té com a soci tecnològic a Festo.

Als Viatges de Gulliver, la coneguda obra que Jonathan Swift va publicar el 1726, s’explicava la història fantàstica d’un viatger que descobria tot de països extravagants. Simbolitzaven, de fet, els mals que afecten la humanitat. En ple segle XXI, Roland Olbeter rescata l’autèntica història que amaga l’obra de Swift: la recerca del sentit de la vida.

La fabulosa maquinària que Olbeter posa a escena serveix per explicar-nos la història de Gulliver, un astrònom a punt de morir. El científic somia que construeix una nau que el porta a descobrir quatre mons desconeguts. En cadascun d’aquests planetes coneixerà éssers diversos que il·lustren grans qüestions: des de la submissió al poder fins a la tendència a lliurar-se al plaer sense límit, passant pel desig d’immortalitat o el canvi constant que implica l’existència. Un format diferent per explicar una història on les màquines creen un món paral·lel propulsat per motors i pistons per parlar-nos d’aquelles coses que preocupen.

 

La idea de fer l’òpera mecànica ‘El somni de Gulliver’ va sorgir ara fa 10 anys quan em vaig trobar una preciosa edició il·lustrada d’aquest llibre de Jonathan Swift durant un viatge a Londres. Portava temps amb la idea de fer una obra de titelles automatitzades en la línia de la meva feina de màquines i artefactes robotitzats, i veia en aquest llibre una oportunitat ideal de fer-ho. El seu contingut molts cops surrealista, però també el seu caràcter universal i profundament humanista el predestinaven per a convertir-lo en una ‘òpera mecànica’.

La música, escrita per la compositora Elena Kats-Chernin és un fidel reflex del poc ortodox que ha sigut el caràcter d’aquesta obra fins avui dia. Els instruments que generen la música podrien haver estat inventats pels habitants de l’illa ‘La Putana’ del tercer capítol del llibre de Gulliver. Tot respira el mateix caràcter entre gran i petit, còmic i tràgic, veritat i mentida.

Roland Olbeter

El somni de Gulliver és una òpera mecànica per a marionetes automatitzades i tota l’escenografia està muntada sobre un remolc.

La música, composició original d’Elena Kats-Chernin, ha estat enregistrada prèviament per 10 cantants lírics i 10 instruments robotitzats ideats per Roland Olbeter.

Tots els elements de l’espectacle ─les marionetes, el vídeo, els llums, el so i els efectes especials─ es manipulen mitjançant un show control, un “cervell” que centralitza el moviment de les marionetes amb servomotors i pistons pneumàtics. El resultat és una sincronització i reproducció òptimes.

L’espectacle és autosuficient i només requereix d’una presa de corrent per funcionar.


SINOPSI

En Gulliver és un científic que ha dedicat tota una vida a investigar els misteris de l’espai. Ja vell, mentre el temps se li escola de pressa, té un darrer somni i, desafiant la ciència i la tecnologia, puja a una nau espacial per iniciar un viatge que l’ha de dur fins als confins de l’univers. A partir d’aquest moment Gulliver recorrerà un camí per intentar trobar respostes a preguntes fonamentals formulades al llarg de tota la seva llarga existència.

L’òpera consta de quatre actes que representen les quatre etapes diferents del viatge de Gulliver. La primera etapa transcorre al planeta dels lil·liputencs i és una reflexió entorn de la submissió al poder i les idees imposades arbitràriament.

 Al segon acte descobrim Gulliver al planeta dels sentits, al costat de Glumdalklitsch, una dona fenomenal i bella que es desviu per procurar i rebre plaer, tota ella és pura sensualitat i amb les seves arts intentarà fer canviar el rumb del viatger interestel·lar. 

 Al tercer acte Gulliver arriba a la lluna dels immortals, i és el moment en què es planteja la possibilitat d’existir per sempre i superar així la mort.

En el darrer acte Gulliver aconsegueix ser al centre mateix de l’univers, el lloc on es decideix el destí de tots els éssers i de totes les coses. Allà hi viuen només els corbs, uns ocells que segons la tradició simbolitzen alhora la vida i la mort.

La raó fonamental del viatge de l’heroi és, doncs, aconseguir trobar el sentit de la vida i les accions i és aquest justament l’eix central que travessa tota l’òpera i la idea primera que ha regit la nostra particular lectura de l’obra de Swift Els viatges de Gulliver. 

 
 
 
   

EL SOMNI DE GULLIVER

8, 9 i 10 de juliol de 2016

19:00h

Durada: 73 minuts. Espectacle en català. 18€ 

Grec 2016 Festival de Barcelona. Lliure de Montjuïc

www.gulliversdream.com 

https://www.facebook.com/gulliversdream

https://www.instagram.com/gulliversdream/ 

 
VÍDEO – TEASER: https://www.youtube.com/watch?v=pSUEJcpmvSM

VENDA D’ENTRADES: http://lameva.barcelona.cat/grec/es/programa/el-somni-de-gulliver