Les grans actrius catalanes del segle XX, símbol de modernitat (del 27 d’octubre al 27 de març) Palau Robert

Les grans actrius catalanes del segle XX, símbol de modernitat

1-Margarida-Xirgu300x452

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Margarida Xirgu

L’exposició “Actrius catalanes del segle XX” que es presenta al Palau Robert posa en relleu el protagonisme d’aquest col·lectiu a l’escena durant el segle XX. Un fenomen contemporani que es vincula amb la modernitat, una manifestació cultural bàsicament occidental.

La mostra, organitzada per la Generalitat de Catalunya i l’Institut del Teatre, es pot visitar del 27 d’octubre al 27 de març. Joan Casas i Joaquim Noguero en són els comissaris.

El paper destacat de la dona, tant en el teatre com en altres àmbits al segle XX, reflecteix un fenomen contemporani, una situació de canvi que és el resultat de profundes transformacions culturals El protagonisme creixent de les dones coincideix amb un moment esplendorós per a la dramatúrgia i el teatre del país.

Les actrius catalanes han representat, després de superar la condició gairebé de maniquí o d’atractiu de cartell, tots els papers de l’auca (empresàries, directores, estrelles, etc.). El teatre actual no seria el mateix sense un segle XX amb un protagonisme rellevant de les dones.

El relat expositiu porta a l’aproximació a grans actrius com ara Margarida Xirgu, Elena Jordi, Mary Santpere, Matilde Almendros, Assumpció Balaguer, Montserrat Carulla, Carlota Soldevila, Núria Espert, Anna Lizaran, Rosa Novell, Vicky Peña, Emma Vilarasau, entre moltes altres. Aproximació que es concreta des de diverses perspectives, que passen tant pels rols que han protagonitzat com pel record deixat a la premsa o les il·lusions i les connotacions que han representat en cada moment històric.

 

Àmbits

9-Rosa-Maria-Sarda350x243

 

 

 

 

 

 

 

Rosa Maria Sardà
El vestíbul del Palau Robert acull la instal·lació Camerino(s) d’introducció a l’exposició, realitzada per Laura Clos «Closca», graduada en Escenografia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de l’Institut del Teatre.

El projecte és el guanyador del concurs convocat per l’Institut del Teatre entre els graduats de l’especialitat d’Escenografia. Aquest forma part de les diverses iniciatives que des de l’Escola es duen a terme per donar veu i presència professional als seus graduats més recents gràcies a projectes en l’àmbit del disseny escènic, fruit de la col·laboració amb d’altres entitats i institucions.

Laura Clos ‘Closca’ ens proposa que abans que comenci la funció, abans que comencem a visitar l’exposició, passem pel camerino de les protagonistes. Un espai sense filtres ni focus, un espai privat i íntim on hi descobrim les seves pertinences i el rastre dels seus personatges. Hi ha cinc tocadors que podrien ser d’algunes actrius que coneixerem a l’exposició, però no importa quines són sinó com la seva absència ens regala un espai buit però ple de vida i històries.

Lluminós calidoscopi. A l’entrada de l’exposició apareix un calidoscopi amb fotografies i dibuixos d’actrius com a introducció visual a la mostra i també la projecció en diversos fragments de la pel·lícula Actrius, de Ventura Pons. El joc calidoscòpic i les projeccions reflecteixen les tipologies possibles d’actrius, els diferents registres; que no hi ha, en definitiva, una manera millor que l’altra de ser actriu més enllà de la passió.

Amb veu d’actriu, el testimoni directe, amb declaracions de les actrius sobre la seva pròpia feina, tant recordant-les en entrevistes històriques com amb l’elaboració expressa d’un muntatge audiovisual en què algunes grans actrius d’avui responen què és per a elles una actriu i recorden fragments significatius dels seus papers.

3- Maria Vila
Personatges, el valor de la màscara detalla els rols que parlen de la dona i han esdevingut grans icones del teatre de tots els temps en diversos registres. S’hi mostren alguns dels grans papers interpretats per les dames catalanes del teatre: personatges tràgics grecollatins, grans rols shakespearians, personatges de la dramatúrgia catalana del segle XX –de Víctor Català i Josep Maria de Sagarra a Joan Brossa–, la tensió sexual de les grans protagonistes d’Àngel Guimerà, el crit de les grans protagonistes de Lorca, la ironia que evidencien les Doña Inés de Mary Santpere o de Lloll Bertran, i les sentides dramatúrgies de la mare coratge de Brecht, de les criades de Genet o de la Winnie de Beckett.

Un segle en deu imatges. Un resum del segle XX en deu imatges representatives de deu estadis teatrals. Les imatges de fotògrafs com Pau Audouard, Amadeu Mariné, Pau Barceló, Manel Gausa, Colita, Pilar Aymerich, Josep Ros Ribas, Pau Ros, Josep Aznar i David Ruano reflecteixen el poder de la foto, l’expressivitat en escena de grans moments del segle xx.

Magatzems d’il·lusions.En aquest apartat es presenten aspectes que van més enllà de l’escena i el glamur de les actuacions. Aspectes com la formació en el teatre amateur, la importància de l’humor i del musical, la direcció d’escena, l’espai real de les bambolines del teatre, la tramoia que permet el funcionament de l’obra o el magatzem que guarda les emocions que dormen al darrere del que veiem en escena. Els cartells o escenografies d’obres de teatre seleccionats vinculen els seus noms a l’estètica de cada dècada del segle XX.

Premsades en paraules, el testimoni plural i fins i tot contradictori que la premsa ens ha llegat d’un segle d’actrius. Extractes i fragments rellevants de crítiques que subratllen el testimoni viu del moment, l’aproximació provisional, parcial de cada època en publicacions com La Veu de Catalunya, La Vanguardia, La Publicitat, Mirador, Destino, Serra d’Or, El Observador, Avui o El Periódico de Catalunya.

Flash back. L’espai final mostra un cronograma amb l’evolució del teatre català al segle XX. Referències històriques que comencen amb la recuperació de la llengua i la ràpida universalitat i acaben amb la nova edat d’or del teatre i les actrius. La informació es complementa amb un audiovisual amb imatges d’arxiu cedides per Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola.

Activitats paral·leles
Elena Jordi Durant els sis mesos que durarà l’exposició l’Institut del Teatre de Barcelona oferirà un seguit d’activitats paral·leles a càrrec de diferents docents, graduats i alumnes de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) del centre. Les activitats es presenten en tres formats:

Dilluns de Teatre, representacions d’espectacles sorgits d’assignatures impartides a l’ESAD;
Dijous de Tertúlia, amb taules rodones i conferències al voltant de diversos temes lligats amb l’exposició organitzades per l’IT i l’Institut Català de les Dones ;
i Dissabtes de Taller, amb sessions pràctiques, a càrrec de professors de l’ESAD, dirigides a públic infantil, adult i familiar.

Crèdits
Producció i coordinació: Generalitat de Catalunya i Institut del Teatre

Comissaris: Joan Casas i Joaquim Noguero

Museografia: Isabel López Vilalta

Grafisme: Design by Atlas

Guió expositiu i textos: Joaquim Noguero

Documentació: Centre de Documentació – Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l’Institut del Teatre

Imatges: Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola, i Els films de la Rambla