L’esquella de la torratxa, Serafí Pitarra (7, 8 i 9 de març de 2014) Sala Tallers TNC

LESQUELLA_imatgedescripcio

L’esquella de la torratxa

Serafí Pitarra

Creació: EGOS Teatre
Sainet líric

7, 8 i 9 de març de 2014

Serafí Pitarra es fa conèixer als escenaris públics barcelonins amb L’esquella de la Torratxa, que s’estrena el 1864 al teatre de l’Odeon, a la Plaça de Sant Agustí. La popularitat que assolirà l’obra serà extraordinària, especialment quan faci el salt als Camps Elisis dels Jardins del Passeig de Gràcia aquell mateix estiu, que marcarà, així, la primera fita important del nou teatre en català, que en dos anys normalitzarà la seva presència d’una manera impressionant. L’èxit assolit per les produccions en la llengua autòctona durant les temporades d’estiu s’entén gràcies a la naturalesa musical d’aquestes sarsueles, que sovint eren sainets en els quals s’havien integrat unes quantes cançons per satisfer els gustos del públic.

Una petita vila catalana està a punt de celebrar eleccions per triar diputat, i l’alcalde intentarà comprar els vots dels vilatans per al seu protegit. Ben aviat, però, tot es complicarà amb l’aparició d’un altre candidat i amb el descobriment dels secrets de joventut de l’alcalde, que generaran una trama delirant en què el menys important serà respectar les normes del joc democràtic.

La sarsuela L’esquella de la Torratxa és una paròdia del drama romàntic La campana de la Almudaina de Joan Palou i Coll, en la qual els conflictes d’honor de l’obra en castellà, esdevenen en el text de Pitarra la paròdia d’un sistema polític on el caciquisme encara té una marcada presència.

Avui mateix, si guanyo, amb cartes closes
escric a n’els ministres i adverteixo
que explicaré al Congrés les faltes grosses
que passen contra el país que protegeixo
si al punt no em concedeixen quatre coses.
La primera, ha de ser un permís doble
per fer un ferrocarril d’aquí a l’Havana
i tres fàbriques grans en aquest poble
de botons, panyo fi i teixits de llana.
La segona, que això de Barcelona
que es diu l’Ensanche es faci ben de pressa
havent d’arribar just fins a Cardona,
perquè ens hi entrin les terres de Manresa.
La tercera, un bon medi per combatre
la gran misèria que pertot se fica:
es manarà que un duro en valgui quatre
i així Espanya serà el redoble rica.
L’última, un tractat amb Nord-Amèrica
perquè el Mississipí vingui aquí a Espanya
i tot el que té sec la nació Ibèrica
serà de regadiu.

(Serafí Pitarra, L’esquella de la Torratxa)

Amb
EGOS Teatre

Direcció musical i piano
Francesc Mora

Amb
Anna Alborch
Lali Camps
Rubèn Montañà
Albert Mora
Toni Sans
Maria Santallusia

Producció
Teatre Nacional de Catalunya