Es tracta d’una reproducció fidedigna i a escala real de la desapareguda font que l’arquitecte català va construir a Casa Vicens, el seu primer gran treball i que avui és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO
La reconstrucció de la font s’emmarca dins del pla de renovació de l’oferta museística del recinte, de més de 23.000 metres quadrats |
|
|
|
Dijous 21 de març 2019.- La desapareguda cascada que Antoni Gaudí va construir a la Casa Vicens de Barcelona ha estat reconstruïda al jardí del Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat. Es tracta d’una reproducció fidedigna i a escala real de la font que l’arquitecte català va construir a Casa Vicens, al barri de Gràcia, el seu primer gran projecte a Barcelona. Aquesta gran obra arquitectònica obrirà per a tot el públic a Setmana Santa.
La reconstrucció d’aquesta joia modernista de l’arquitectura de l’aigua està emmarcada en el compromís de la Fundació Agbar amb el coneixement i la divulgació del patrimoni de l’aigua, “des del qual s’ha emprès un esforç de recuperació d’un seguit d’obres que enriquiran els espais del Museu de les Aigües, un entorn que ja és per ell mateix història viva amb el llegat centenari i modernista de la Central Cornellà i dels seus pous d’extracció”, explica Eduard Pallejà, director de la Fundació Agbar.
En aquest sentit, “la reconstrucció d’aquesta cascada té un gran atractiu, ja que recupera una obra desapareguda d’Antoni Gaudí, alhora que representa un gran repte per la voluntat de rigor que s’ha imposat alhora de fer possible aquest projecte”, afirma Sònia Hernández, directora del Museu de les Aigües.
L’aportació del Museu de les Aigües complementa l’obertura al públic de la Casa Vicens i contribueix a difondre una obra i un patrimoni directament vinculats a la cultura de l’aigua. Els visitants del Museu descobriran una obra desapareguda genuïnament gaudiniana, que dona a conèixer un registre diferent de l’arquitectura de Gaudí.
La reproducció de la cascada formarà part del projecte de condicionament, senyalització i interpretació del jardí que el Museu està treballant amb l’objectiu d’integrar-lo en el contingut museogràfic. De fet, serà l’estrella de tot un seguit de fonts d’interès patrimonial que se situaran a l’aire lliure i dins un entorn enjardinat a l’estil industrial de la dècada dels 30.
La cascada de Gaudí contribueix a fomentar encara més la singularitat d’un Museu, que es troba dins d’un recinte ric en patrimoni industrial modernista obra d’Amargós i Samaranch, i conviu amb una central de bombeig en funcionament, responsable d’impulsar el 50% d’aigua que es consumeix a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Una reconstrucció fidedigna i sostenible
La reconstrucció de la cascada és fidedigna a l’original, perquè manté les mateixes dimensions de quan va ser construïda, i està realitzada a partir de les mateixes tècniques i materials utilitzats originalment durant el seu procés de construcció al jardí de Casa Vicens. Feta a partir de 27.000 maons i 3.000 rajoles, la cascada té un arc parabòlic sobre el qual hi ha un pas interior. A dalt dels dos pilars situats en cada extrem, hi ha els dipòsits que permeten que l’aigua brolli, recreant els efectes naturals ideats per l’arquitecte.
Els maons utilitzats s’han fabricat artesanalment, un a un, a la manera com es feia a l’època. Pel que fa al procés constructiu, no s’ha afegit cap mena de reforç estructural, més enllà dels maons i el morter originals. També es va fer una maqueta de paraboloides hiperbòlics, una mena de pilot a escala, per buscar solucions constructives de la part més complicada i singular de la font.
“Per a dur a terme aquesta tasca, es van localitzar fotografies i els plànols originals de la cascada que va projectar Gaudí per a Casa Vicens”, explica Daniel Giralt-Miracle, historiador i crític especialista en Gaudí, i responsable del projecte. De fet, la cascada és una de les anomenades obres de “Gaudí invisible”, perquè tot i haver estat enderrocada, se n’ha pogut fer la reconstrucció, gràcies a les noves possibilitats que dona la informàtica. A partir de tot el material recopilat, s’ha dut a terme un treball previ i minuciós de reconstrucció digital.
La construcció s’ha dut a terme en sis mesos, temps rècord tenint en compte la complexitat del projecte, on no hi ha cap element estàndard.
La iniciativa, a més, té en compte criteris de sostenibilitat. Incorpora un circuit tancat d’aigua que n’evita el malbaratament i, així, l’aigua que brolla de l’arc és permanentment reciclada.
Del jardí de Casa Vicens al Museu de les Aigües
Antoni Gaudí va dissenyar aquesta font ornamental el 1883, com a element principal del jardí de la Casa Vicens, una residència d’estiueig a la Vila de Gràcia, considerada un dels primers encàrrecs importants de l’arquitecte modernista, avui Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
La voluntat de recrear la natura, una constant en l’obra de Gaudí, ja n’és present en aquest primer projecte. Gaudí va dissenyar l’espai exterior de tal manera que estigués connectat amb l’interior de la casa, i pogués refrescar la tribuna de la casa a l’estiu. La font , que recreava els efectes sonors d’una cascada, va ser present al jardí fins al 1945, moment en què la pressió urbanística va obligar als seus propietaris a vendre part del terreny de la casa.
Sobre el Museu de les Aigües |
