Activitats d´oci i de cultura

Tertulies, cinema, teatre, viatges, rutes…

Archive for the ‘Teatre’ Category

VECINOS (del 28 de juny al 2 de juliol) Versus Teatre

Posted by Catacultural On juny - 16 - 2017


VECINOS

DEL 28 DE JUNY AL 2 DE JULIOL (2017)

 

Banner_vecinos-copia

 

 


Horari: De dimecres a dissabte a les 20:30h. Diumenge a les 18:00h.
Preu: 24€.  Durada: 70 min. Companyia de Madrid. DANSA

Vecinos, fusió de dansa contemporània, flamenc i alguna pinzellada de clàssica.

 

L’estètica de Carlos Chamorro és més convencional. Ell és una aquarel·la, una imatge que sense dir una sola paraula; tan en silenci com un quadre que trasllada el món d’un lloc a un altre; ens explica què és el que ens passa.

“Si hagués de definir a Mariana Collado amb una sola paraula, triaria, per fer-ho Escacs. Perquè és intel·ligència, anticipació, reflexió, lluita, i sobretot, bellesa. Mariana Collado és la dama blanca sobre el tauler, sobre el tablao.

Gabriel Ramírez. Tormentas en la boca. Correo de Andalucía, 11 de Junio 2016

       

Sinopsi
· Sempre que em creuo amb la meva veïna, sembla que és primavera …
· El meu veí em recorda a Robert Redford a Dos homes i un destí … que maco !!!

Alguna vegada has tingut la temptació, de trucar a la porta del teu veí a escoltar la teva cançó preferida? Habitualment, no ens parem a pensar en la proximitat que tenim amb les persones que habiten al nostre costat. Com en una frontera invisible, vivim aïllats en les nostres morades sense ser conscients de les vivències dels altres. Delimitem moments i emocions, que podríem compartir amb l’ocupant de la casa del costat.

VECINOS de Carlos Chamorro & Mariana Collado
(Cia. malucos Danza)

Direcció, idea original i coreografia Carlos Chamorro i Mariana Collado
Direcció producció i coordinació Lidia Lechado
Ballarins Mariana Collado, Carlos Chamorro

Compositors música original:
Guitarres Jaime González, José Almarcha y Yeray Cortés
“Cante” Loreto de Diego y Juan Debel
Piano Pablo Suarez
Violí Víctor Guadiana
Percussió Karo Sampela

Arrenjaments musicals Víctor Guadiana
Palmas, jaleos i veu en off Lucía de Miguel

Música:
Lletra “Jugar con fuego” Andrés Calamaro
“Naranjo en flor” Virgili Hugo Expósito i Homer Aldo Expósito
“On the wire” Yann Tiersen

Poemes i veu en off Eduardo Galeano
Vídeo animació Manolo GV
Vestuari Germán Cabrera
Il·luminació David Pérez
Fotografia Nacho Urrutia i Alberto Romo
Vídeo promocional Nacho Urrutia
Disseny gràfic i fotos cartell elultimocafé.com


 

Con 1.150 intérpretes, el Festival Bienal de Danza homenajea a los grandes del soul

 Poster SOUL_p

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’ESCOLA COCO COMIN presenta SOUL en el TEATRE APOLO

 

Os informamos que los próximos días 28, 29 y 30 de Junio tendrá lugar en el Teatre Apolo de Barcelona (Av. Paral·lel, 59) la representación del Festival Bienal de Danza de l’ESCOLA COCO COMIN, que, bajo el título SOUL, está dedicado a los creadores del soul, a los grandes artistas que irrumpieron con fuerza en la década de los 60 y a los dos sellos discográficos de referencia: Motown Stax y Atlantic Records.

 

Escrito y dirigido por la directora y coreógrafa Coco CominSOUL reunirá a un total de 1.150 intérpretes con edades de los 4 a los 58 años bajo la coordinación de 19 coreógrafos en una espectacular puesta en escena creada por Paco Azorín, la dirección de voces de Xavier Mestres, la actuación del actor y cantante Albert Martínez como presentador del espectáculo, y la música en directo del pianista Octavio Bonilla y los percusionistas Boris Talom & Xumo Nunjo.

 

En total, SOUL cuenta con un staff técnico y artístico de 62 personas y 13 empresassuministradoras a cargo de aspectos como las retroproyecciones e imágenes en 3D, los 20 micrófonos bajo el escenario para las actuaciones de claqué y danza española o los 1.647 vestidos 6.588 complementos que lucirán los bailarines en el espectáculo.

 

SOUL, que se representará en 3 dobles funciones, narra cómo en los años 60 el sonido proveniente de la clase humilde negra estadounidense, con elementos de R&B y góspel, se adueñó de la cultura del país a pesar de la segregación racial. El profesor y productor Joan Ortínez ha seleccionado un total de 36 piezas musicales para este extraordinario viaje a través de más de cinco décadas, en el que sonará la música y se presentará la historia de auténticos mitos del soul como Aretha FranklinOttis ReddingStevie WonderRay CharlesJames BrownMarvin GayeJackson FiveThe Supremes o The Temptations.

 

El Festival de Danza de l’Escola Coco Comin se celebra con carácter bienal y persigue como objetivo no solo dotar de tablas escénicas a los alumnos y mostrar el trabajo a sus familiares en un espectáculo de gran formato, sino también ampliar la cultura y conocimientos musicales de los estudiantes. Según Comin, “trabajamos todos bajo un objetivo común y sin sentido competitivo, y nuestro lema es conseguir una satisfacción personal y subir un escalón más en cada nuevo espectáculo”.

 

Las entradas de SOUL, con precios de entre 27 y 47 €, saldrán a la venta el próximo jueves, 15 de junio, a través de www.teatreapolo.com y las taquillas del teatro.

 

WATCHING PEEPING TOM (28 Jun. – 09 Jul. 2017) Sala Atrium

Posted by Catacultural On juny - 26 - 2017


WATCHING PEEPING TOM

d’ Alícia Gorina. Cia Indi Gest

28 Jun. – 09 Jul. 2017

wpt_8

 

 

 

 

 

 

 

 

El protagonista de la pel·lícula Peeping Tom (Michael Powell, 1960), és un realitzador profundament pertorbat obsessionat en captar el terror amb la seva càmera. Segons Martin Scorsese veient aquesta pel·lícula “pots descobrir tot sobre les persones que fan cine”. Aquest espectacle vol ser una recerca de sinceritat sobre la mirada artística, una confessió sobre la implicació dels creadors en la seva obra, que sovint no poden diferenciar la realitat de la ficció, la vida de l’art, la veritat del teatre. On comença una cosa i acaba l’altra? On comença una cosa i acaba l’altra en aquest espectacle? És real el que veiem o és una obra de teatre?

“Quan dirigeixo un espectacle la ficció de l’obra de teatre entra per la porta de casa meva sense trucar, sense demanar permís, destructivament s’instal·la al meu sofà, sopa amb nosaltres a taula, dorm entre jo i el meu marit. Aquesta vegada vull fer el viatge a l’inversa, vull que sigui la meva vida real que entri a l’escenari sense demanar permís. Soc filla d’un home addicte al cinema i addicte a mirar, i visc obsessionada en crear espectacles que cridin l’atenció d’aquesta mirada. És això justament el que vull reconèixer utilitzant aquest gran referent que és Peeping Tom perquè cal morir per tornar a néixer com a espectadora i com a creadora per reflexionar sobre com la nostra obra som nosaltres i com nosaltres som la nostra obra. Qui sabrà diferenciar si el que està veient és una obra de teatre o la vida mateixa?” (Alícia Gorina)


De dimecres a dissabte a les 20.30h i Diumenge a les 19.00h

Idioma: català

Durada: 80 minuts

Conferenciant: Àlex Gorina

Intèrpret: Patrícia Mendoza

Alter Ego: Alba Pujol

Direcció escènica: Alícia Gorina

Dramatúrgia: Ferran Dordal

Creació visual i vestuari: Silvia Delagneau

Il·luminació: Raimon Rius

Producció: Indi Gest

Col·laboració en la producció: Festival Temporada Alta, Teatre Principal d’Olot, Nau Ivanow i Sala Atrium. Projecte realitzat en residència a La Seca-Espai Brossa.

Recomanem el visionat de la pel·lícula Peeping Tom. Està disponible a la plataforma online Filmin / filmin.es

 

“SERLO O NO” (a partir del 28 de juny) Teatre Borrás

Posted by Catacultural On juny - 6 - 2017


ESTRENA 28 DE JUNY

“SERLO O NO”

 

Wooden staircase in an abandoned house

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dos veïns es troben sovint en el replà de l’escala. Què pot arribar a passar quan un descobreix en internet que l’altre és jueu?
Una comèdia signada per un dels autors tràgics francesos més còmics de la seva generació Jean-Claude Grumberg, dirigida i interpretada per Josep Maria Flotats.

Un humor crític, àcid, incisiu i intel·ligent entre veïns.

 

 

 

 

 

Sala: Teatre Borràs
Autor: Jean-Claude Grumberg
Direcció: Josep Maria Flotats
Actors: Josep Maria Flotats i Arnau Puig
Idioma: Castellà

 

 


ROBERT WILSON / MIKHAIL BARYSHNIKOV

baryshnikov_200x236

  • Letter to a Man
  • Direcció, disseny d’escenografia i concepte d’il·luminació Robert Wilson. Amb Mikhail Baryshnikov
  • Sala Gran
  •  al 

El director Robert Wilson i el llegendari ballarí Mikhail Baryshnikov s’uneixen per crear una proposta basada en els cèlebres diaris de Vàtslav Nijinski, publicats l’any 1936, dels quals Henry Miller va dir: «S’expressa de manera tan despullada, tan desesperada, que trenca motlles. Si no hagués acabat al manicomi, seria tan bon escriptor com ballarí».
Letter to a Man és un espectacle interpretat per Mikhail Baryshnikov, que s’endinsa en la ment fragmentada del gran artista de la dansa mentre aquest embogia perdent el contacte amb la realitat. Com en totes les obres de Wilson, moviment, text, llum, escenografia i música intervenen a parts iguals en una oportunitat única i irrepetible de poder gaudir d’aquests genis a l’escenari.

Horaris

De dijous a dissabte a les 20 h
Diumenge a les 18 h
Durada:

 

1 hora 10 minuts sense entreacte
Edat recomanada:

 

A partir de 14 anys
Espectacle en:
Espectacle en anglès i rus amb sobretítols en anglès.

Fitxa artística

Títol:
Letter to a Man
Direcció, disseny d’escenografia i concepte d’il·luminació
Robert Wilson. Amb Mikhail Baryshnikov
Producció
Un projecte de Change Performing Arts i Baryshnikov Productions. Productors executius Elisabetta di Mambro, Franco Laera. Associat amb Huong Hoang. Per encàrrec de Spoleto Festival dei 2Mondi, BAM, Cal Performances University of California Berkeley i Center for the Art of Performance at UCLA. Amb la col·laboració de Teatros del Canal de Madrid i Les Ballets de Monte-Carlo / Monaco Dance Forum.
  • Basat en els Diaris de Vàtslav Nijinsky

    Text
    Christian Dumais-Lvowski

    Dramatúrgia
    Darryl Pinckney

    Música
    Hal Willner

    Vestuari
    Jacques Reynaud

    Col·laboració en el moviment i locució del text
    Lucinda Childs

    Disseny d’il·luminació
    A.J. Weissbard

    Ajudanta del disseny d’escenografia
    Annick Lavallée-Benny

    Ajudant de direcció
    Nicola Panzer

    Disseny de so
    Nick Sagar / Ella Wahlström
    Disseny de vídeo
    Tomek Jeziorski
    Assistent de direcció
    Fani Sarantari
    Regidora
    Thaiz Bozano
    Cap tècnic
    Mauro Farina
    Director tècnic
    Reinhard Bichsel
    Cap d’il·luminació
    Marcello Lumaca
    Cap d’escenari
    Michele Iervolino
    Operador de canó de seguiment
    Fabio Bozzetta

    Assistent del dissenyador de vestuari
    Micol Notarianni

    Assistent de Robert Wilson
    Owen Laub

    Maquillatge
    Claudia Bastia

    Productora delegada
    Simona Fremder
    Un projecte de Change Performing Arts i Baryshnikov Productions.
    Productors executius
    Elisabetta di Mambro, Franco Laera
    Associat amb
    Huong Hoang
    Per encàrrec de Spoleto Festival dei 2Mondi, BAM, Cal Performances University of California Berkeley i Center for the Art of Performance at UCLA.
    Amb la col·laboració de Teatros del Canal de Madrid i Les Ballets de Monte-Carlo / Monaco Dance Forum i CRT Teatro dell’Arte.
    Agraïments especials
    The Vaslav and Romola Nijinsky Estate
    Farrah Strauss & Giroux’s “The Diary of Vaslav Nijinsky”, Unexpurgated Edition, editat per Joan Acocella
    Giorgio Armani
    “Asylum” i “Flooded Room with Chair” gentilesa de James Casebere 


  • SUGAR – CON FALDAS Y A LO LOCO

     

    big-sugar-400x570558

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    SUGAR  - Con faldas y a lo loco’ és una comèdia musical per a tots els públics basada en la pel·lícula Con faldas y a lo loco, que ens transporta a Chicago dels anys 30. Dos músics de jazz són testimonis de la mort d’un mafiós i es veuen obligats a fugir de la ciutat.
    La seva única opció és passa per disfressar-se de Daphne i Josephine i entrar a una banda musical formada íntegrament per dones. En aquesta orquestra coneixeran a Sugar i es dirigiran a Miami, escapant dels mafiosos que els persegueixen.
    ‘SUGAR  - Con faldas y a lo loco’ representada en el Teatre Tívoli durant 4 úniques setmanes està formada per 19 actors i 5 músics en directe, sent un dels musicals més atractius d’aquest estiu.

     

    Sala: Teatre Tívoli
    Direcció: Pau Doz
    Actors: Bealia Guerra, Xavi Duch, Rubén Yuste, Jordi Llordella, Pep Cortés, Maria Santallusia, Carles Sánchez i Dani Claramunt
    Durada: 120 mins
    Idioma: Castellà

     

     

    “Faldilles, instruments musicals i molts riures”
    David Elfa Novoa

    “Sugar és un muntatge de gran format que encara guanya en la proximitat….”
    Andreu Sotorra

    “Recuperant l’esperit de “Ningú no es perfecte”. Sugar es un triomf del teatre…”
    Pep Vila

    “Coreografia espectacular amb trama còmica i producció honesta.”
    Jordi Bordes

    “Faldilles, instruments musicals i molts riures”
    David Elfa Novoa

    “Sugar és un muntatge de gran format que encara guanya en la proximitat….”
    Andreu Sotorra


Reposicions de les peces guanyadores de la 1a edició del Festival Mikro Teatre el proper 30 de juny, 1 i 2 de juliol:

PREMI Teatre Akadèmia - MALA NIT
PREMI del públic - MIRADES

 
MALA NIT
d’Albert Tola
Direcció: Andrea Segura
Amb Alícia González Laà i Txabi Grass

Funcions   30/6: 21h i 22h I 1/7: 21h i 22h I 2/7: 18.30h i 19.30h

e70d2934-ac82-46cc-b5da-c42261e03515
Una dona llegeix a la sortida de la filmoteca: és un illot no gaire visible enmig de la gent que l’envolta en una nit que sembla no acabar mai de fer-se fosca. L’arribada d’un jove immigrant provocarà el trencament del seu recolliment com un missatge que, dins d’una ampolla, arriba a la sorra d’alguna platja. Aquí, l’ampolla és una llauna de cervesa, i el missatge, potser rau en el fet mateix del seu enviament. Què vol l’immigrant de l’autòcton, i l’occidental de l’oriental? Onada rere onada, faran un veritable tour de force per salvar les distàncies que els separen de l’altre.
MIRADES
d’Emili Corral
Direcció: Emili Corral
Amb Míriam Monlleó i Óscar Jarque

Funcions   30/6: 20.30 h i 21.30 h I 1/7: 20.30 h i 21.30 h I 2/7: 18 h i 19 h

En Ricard aconsegueix convèncer la Irene, la seva dona, per anar a veure un espectacle de teatre experimental. Tots dos es miren la mateixa funció però, el que reben, és ben diferent. I és que, com a la vida, una mateixa escena pot ser viscuda de formes molt diverses, gairebé contradictòries, segons amb els ulls que es miri. Les discrepàncies i la “petita” fòbia de la Irene cap al fet teatral provoca un seguit de situacions a tocar de l’absurd on actors i espectadors intercanvien, i fins i tot, perden els papers.

E.V.A del (30 de juny al 6 d’agost)Teatre Romea

Posted by Catacultural On juny - 9 - 2017


  • 5e6b5e98-84d2-4a75-9741-29c4a277d218
  • T de Teatre celebra els 25 anys dalt dels escenaris amb l’espectacle E.V.A. Després d’abordar temes com la maternitat, el sexe, les crisis generacionals i la pràctica escènica, el dolor serà el protagonista d’aquesta obra. 
  • E.V.A. (Escala Visual Analògica del Dolor) és una comèdia dramàtica on quatre històries creuades de quatre excompanyes d’escola ens faran reflexionar sobre el dolor, la seva poètica i les seves formes. 
  • El muntatge es podrà veure del 30 de juny al 6 d’agost al Teatre Romea dintre de la programació del Grec 2017 Festival de Barcelona. Està dirigit per Julio Manrique, escrit per Marc Artigau, Cristina Genebat i el mateix Manrique, i interpretat per Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico i Àgata Roca.
  • E.V.A. és una coproducció de T de Teatre, Grec 2017 Festival de Barcelona i Teatre Romea amb el suport d’ICEC (Generalitat de Catalunya).
E.V.A. és una comèdia dramàtica amb la qual les T de Teatre ens conviden a reflexionar sobre el dolor. Ens parlen de la poètica que de vegades l’acompanya i ens presenten un catàleg de les diverses formes que adopta a partir de les històries de quatre antigues companyes d’escola: una actriu que pateix un bloqueig i no pot cantar; una anestesista experta en l’E.V.A. que ha acabat anestesiant els seus sentiments; una mare soltera a punt de deixar marxar del niu la seva filla (l’Eva!), i una agent de la propietat immobiliària que mai no s’ha atrevit a fer les seves pròpies eleccions a la vida.
Les integrants de T de Teatre, que enguany celebren vint-i-cinc anys de trajectòria, són les encarregades de compartir amb el públic els dolors diversos que pateixen aquestes dones. Des de la formació de la companyia, les T de Teatre han creat una desena d’espectacles com ara Petits contes misòginsHomes! i Criatures. Sempre disposades a ampliar i enriquir la seva mirada, han col·laborat amb directors com Javier Daulte (Com pot ser que t’estimi tant), Alfredo Sanzol (DelicadesAventura!), Pau Miró (Dones com jo) i Ciro Zorzoli (Premis i càstigs).

Ara es posen sota a les ordres de Julio Manrique en una peça coescrita pel director juntament amb Marc Artigau (UshuaïaT’estimem tantGrace) i amb l’actriu, traductora i dramaturga Cristina Genebat (Santa Nit). El repartiment està format per Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico i Àgata Roca.

L’espectacle es podrà veure del 30 de juny al 6 d’agost al Teatre Romea i s’emmarca dins la programacio del Grec 2017 Festival de Barcelona. És una coproducció de T de Teatre, Grec 2017 Festival de Barcelona i Teatre Romea amb el suport d’ICEC (Generalitat de Catalunya).

Un tret al cap (del 30/06/2017 al 30/07/2017) Sala Beckett

Posted by Catacultural On juny - 7 - 2017


Del 30/06/2017 al 30/07/2017

TEATRE-BARCELONA-Un_tret_al_cap-SALA-BECKETT-390x560

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pau Miró proposa una història tendra i amarga a la vegada, interpretada per tres personatges femenins que ens parlen de les formes diverses que pren la censura tant en l’àmbit públic com en el privat. L’última creació del dramaturg Pau Miró pren la forma d’un thriller periodístic que, tot i això, no renuncia a l’humor ni a mostrar els aspectes més íntims dels personatges protagonistes. Aquesta proposta forma part del Grec 2017 Festival de Barcelona.

Sinopsi

Tres dones formen un triangle encapçalat per una periodista massa incòmoda per al diari en el qual treballava i que l’acaba d’acomiadar. L’acompanyen en escena la seva germana, que només vol gaudir dels darrers anys de la seva vida en plenitud, i una víctima que exigeix que el seu cas surti a la llum pública. Totes tres han anat a parar a un carreró sense sortida del qual només podran sortir-ne dient aquelles coses que són tan difícils de dir…

Autor i director: Pau Miró

Repartiment:
Periodista: Emma Vilarasau
Dona: Imma Colomer
Noia: Mar Ulldemolins

Escenografia: Sebastià Brosa
Il·luminació: David Bofarull (A.A.I)
Vestuari: Berta Riera
Caracterització: Toni Santos
Espai sonor: Marta Folch
Vídeo: Taller Estampa
Fotografia: David Ruano
Ajudant de direcció: Alícia Gorina
Alumne en pràctiques: Gerard Jaurena

Agraïments: Rosa M. Calaf i Les Impuxibles

Una coproducció de la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia i el Grec 2017 Festival de Barcelona

QUEJÍO (30 DE JUNY, 1 I 2 DE JULIOL) Teatre Poliorama

Posted by Catacultural On juny - 26 - 2017


phpThumb_generated_thumbnail

 

 

 

 

 

 

 

CANTAOR           Manuel Vera “Quincalla”

CANTAOR           Florencio Rolán

CANTAOR           Manuel Márquez de Villamanrique

GUITARRA          Jaime Burgos

BAILAOR              Juan Martin

DONA                 Mónica de Juan

FLAUTISTA         Juan Romero

 

ESPAI ESCÈNIC                         Salvador Távora

VESTUARI                                        Salvador Távora

IL·LUMINACIÓ                                  José Luis Palomino

TÈCNICS                                           José Luis Blanco y José de la Maya

FOTOGRAFIA                                    Curro Casillas

VÍDEO                                                  Pilar Távora

COMUNICACIÓ                             Isaac Sánchez

COORDINACIÓ ARTÍSTICA         Concha Távora

PRODUCCIÓ                                   Rafa Herrera

ASSISTENT DIRECCIÓ                  Lilyane Drillon

 

QUEJÍO

Yo conocía, porque estaba en ellos, casi todos los ambientes en los que el cante y el baile de Andalucía se daban o se vendían. Me hacía mil veces la pregunta de por qué los cantes y los bailes no reflejaban las realidades concretas de los andaluces que los hacíamos.

Poco a poco, no haciendo estudios sobre ello, sino buscando en mi propia realidad, llegué al descubrimiento de que, por un potente fenómeno canalizador, nuestros cantes y nuestros bailes andaban por un lado, y nuestras necesidades por otro. Busqué, día tras día, un auténtico modo de expresión de nuestras realidades actuales, y llegué al convencimiento de que nuestra actualidad estaba fuertemente falseada y ocultada por sólidos tópicos: una corriente traumatizadora había hecho de todo lo andaluz, y de los andaluces, de los que cantábamos y de los que no cantaban, instrumento utilizable para poner una careta alegre y colorista a un pueblo triste y sin color.

A esta corriente traumatizadora que se nos había echado encima, producto del “estudio” que de nosotros habían hecho algunos escritores y poetas, a los que alguien más capacitado que yo debería juzgar detenidamente, le salió al paso unos llamados flamencólogos, que con excepciones estudiaban los cantes desde cómodas situaciones sociales que les permitían la investigación de los mismos, sólo en función de un interés musical-arqueológico. Casi todos con un “cantaor” al lado, al que promocionaban en compensación de las musicales informaciones que recibían. Informaciones éstas, la mitad de las veces, “camelísticas”, o de “ojanetas”, pero que pasaban a serios libros dogmáticos y clasificativos de nuestros cantes. El resultado, casi siempre el mismo: del “cantaor” informante hacían un “artista cotizable” -evadido social- con su promoción, y del libro un catecismo condicionante que limitaba la expresión.

Me planteé entonces la necesidad de investigar en el pasado, no de cómo cantaban nuestros bisabuelos, sino “por qué”, y llegué a ver muy claro que un ¡ay!, su ¡ay!, antes de ser producto utilizable, era el grito inconcreto, temeroso, resignado y conformista, que, en el límite de lo posible, denunciaba la aplastante situación socio-económica en que vivían.

Había que poner todo “esto” en su sitio, y teníamos que hacerlo nosotros, los que habíamos aprendido por nuestros propios medios, a leer y a escribir, los que estábamos dentro de esos mecanismos de unos y otros. Había que “mostrar” la verdad del retorcido proceso a todos los traumatizados, andaluces y no andaluces, a los que son -éramos, ignorándolo- parte proyectora de la careta, y a los que les había llegado la “máscara” como falsa imagen alegre y festera de un pueblo serio: Andalucía.

Partí de una idea teatral que nació en mi mente, no sé, quizás por el desconocimiento de estudios del teatro convencional al uso, quizás por evitar caer en un manido teatro “parlanchín” y frío que nunca me había interesado, y quizás, también, por la influencia de mi participación en “ORATORIO”, un montaje de Juan Bernabé y el Teatro Lebrijano de un texto de Alfonso Jiménez Romero. La cosa es que nació lo que yo deseaba: un duro esquema abierto a la aportación de vivencias individuales. A él se fueron integrando Joaquín, Pepito, Juan, Angelines, José, Miguel, y ya, todos unidos en la extremada entrega física que nos exigía la idea, y echando a un lado flamencólogos, academicistas y momificadores de pasadas culturas, nos fuimos buscando “por dentro” el más auténtico modo de expresión heredada: el cante y el baile.

Así surgió el espectáculo, sin palabras, sin tiempos ni actos calculados por condicionamientos, con los elementos necesarios para provocarnos la confesión, y cambiada la necesidad teatral de representar por el deseo -consciente- de “mostrar”.

“QUEJIO” es, en definitiva, el resultado de unas experiencias o la suma de todo un proceso de vivencias. Es la presentación o recreación de un clima angustioso, en el que se producen el cante, el baile, el lamento o la queja del pueblo andaluz. Se han estudiado o tratado siete cantes y tres bailes, enumerados en diez Ritos o ceremonias, a través de un planteamiento en el cual casi se consigue fundir cante y baile con la posible o casi segura situación de una colectividad oprimida, en la que la queja o el grito trágico de sus individuos sólo ha servido, por una premeditada canalización, para divertir a los responsables.

Salvador Távora

Febrero 1972

Festival Grec (Juliol 2017)

Posted by Catacultural On maig - 28 - 2017


Teatre, música, circ, musicals, dansa… Aitana Sánchez-Gijón, Blaumut, Mayte Martín, Mario Gas, Mishima, Israel Galván…

 7df517e5-d693-48a4-9263-1f9abf23240f

Consulta la nova programació i tria el teu espectacle!

http://lameva.barcelona.cat/grec/?utm_source=FESTIVAL+GREC&utm_campaign=0e17497d1d-170525_Grec_Inici+venda+%28Ppants%29&utm_medium=email&utm_term=0_4b2f0b5d56-0e17497d1d-82700973

 

 

ASSAJAR ÉS DE COVARDS: LA GALA (2 de juliol) Teatre Tantarantana

Posted by Catacultural On juny - 26 - 2017


ASSAJAR ÉS DE COVARDS: LA GALA

Cia Casa Real (Catalunya)

DIUMENGE 2 DE JULIOL

 ac9ff722ccee9f796dea38c810f03e02_XL

 

 

 

Assajar és de covards, el cicle de jam sessions teatrals amb textos inèdits i música en directe, celebra el final de la seva quarta temporada al Tantarantana amb un tancament creatiu de 48 hores. Quatre dramaturgs, quatre directors, vuit actors, quatre músics, un escenògraf, un figurinista, dos fotògrafs, dos realitzadors, dos tècnics i un artista plàstic, juntament amb els organitzadors del cicle, acamparan a les instal·lacions del teatre durant el primer cap de setmana de juliol amb l’objectiu de produir quatre peces de teatre des de zero.

El tancament començarà a les 10:30 del matí del dissabte dia 1 amb la creació dels equips (que es configuraran per sorteig i estaran formats per un dramaturg, un director, un músic i dos actors) i arribarà al moment culminant eldiumenge 2 a les 19h, quan es representaran les quatre peces de teatre que hauran nascut fa poc més de 24 hores. Els més de trenta valents que han acceptat el repte no podran abandonar les instal·lacions del teatre fins el moment de mostrar els muntatges resultants, la tarda del diumenge. Els organitzadors del tancament, integrants de la Cia Casa Real, gestionen els equips, els espais d’assaig i creació, els àpats i els moments de descans, mentre que els creadors han d’escriure, assajar i muntar una peça breu que es mostrarà a públic a La Gala de diumenge 2 de juliol a les 19h. “L’adrenalina de crear en comunitat i amb un temps limitat genera de seguida una energia increïble i la certesa de que junts es poden fer grans coses: és el que volem transmetre a tota l’escena teatral de la ciutat”, asseguren els organitzadors de la proposta, que la duen a terme per quarta vegada.

A més de l’estrena de les quatre peces resultants del tancament, l’agenda d’activitats de Assajar és de covards: La Gala inclourà una exposició de cartells, una exposició de fotografies, l’actuació del combo dels quatre músics que participen al tancament i evidentment, una jam session actoral oberta a tots els membres del públic. La proposta arriba enguany a la seva quarta edició.

Espectacle en català – castellà | Durada 120′ aprox.

Horari sessió: Diumenge a les 19h

Preu col·laboració: 10€

*Les entrades es reserven pel web i es paguen a taquilla el mateix dia de la funció. El servei de reserva és gratuït.

 

VIDEO

SUMARI

Activate the Wp-cumulus plugin to see the flash tag clouds!

Col.laboradors


Facebook de Catacultural