Category Archives: Literatura

Literatura

El millor de Barcelona surt per Sant Jordi


El millor de Barcelona surt per Sant Jordi

Un dia de llibres, roses, portes obertes i moltes activitats per a tothom!

sant_jordi

 

 

 

 

Per molts, Sant Jordi és el dia que Barcelona està més bonica. És una jornada en la que tothom surt al carrer per passejar per la ciutat, mentre compra llibres i roses pels seus estimats. És una festa que celebra la cultura, les tradicions i l’alegria, amb la que tot ciutadà s’hi pot sentir identificat. És per això que durant Sant Jordi, Barcelona és més que mai de tothom qui la trepitja. Una de les activitats més populars durant la Diada són les portes obertes de molts edificis emblemàtics. És el cas, per exemple, de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Ateneu Barcelonès, el Recinte Modernista de Sant Pau, la Biblioteca de Catalunya i el Palau Güell, entre d’altres. És la millor ocasió per veure com son aquests espais que normalment veiem des de fora.

A part d’això, hi ha un gran número d’activitats de diferents tipus que tothom podrà gaudir. Com ja és habitual, es podrà donar sang en diferents punts, com les biblioteques Sagrada Família i Poblenou-Manuel Arranz. A part, hi haurà diversos tallers repartits per la ciutat, com el de manualitats de la Biblioteca Montserrat Abelló o el d’escriptura de l’avinguda Sant Ramon Nonat. Podrem escoltar música a la Biblioteca Barceloneta i ballar sardanes a la Plaça Sant Jaume. Totes aquestes i moltes més activitats seran el dia 23 d’abril per tota la ciutat i durant tota la jornada. Sortiu al carrer a celebrar Sant Jordi!

Podeu trobar tot el programa al web de l’Ajuntament de Barcelona.

El Triangle contará con reconocidos autores y una exposición de Dragones con motivo de la Diada de Sant Jordi 2019


 

El Triangle contará con reconocidos autores y una exposición de Dragones con motivo de la Diada de Sant Jordi 2019

María Dueñas, Albert Espinosa, Virginie Despentes, Moderna de Pueblo o Mario Vaquerizo son algunos de los autores que estarán el próximo 23 de abril firmando sus ejemplares en El Triangle

El C.C. El Triangle, situado en Plaza Catalunya 1, se unirá como cada año a lacelebración de la tradicional Fiesta de Sant Jordi y para esta ocasión contará con una exclusiva exposición de Dragones de gran formato en el Hall del centro comercial en la que todos los visitantes podrán hacerse una fotografía, publicarla en su instagram con el hashtag #SantJordiElTriangle y entrar en el sorteo de dos packs “Aventura para dos”  de la Vida es bella.

Para celebrar la Diada de Sant Jordi, el FNAC de El Triangle* contará con la presencia de destacados autores nacionales e internacionales el próximo 23 de abril: Blue Jeans, Elisa Victoria, Miguel Noguera, Cristina Villanueva, Ismael Serrano, Marc Masip, Pere Escobar, Manuel Valls,  Carla Zaplana, Iago de la Campa, Nekane González, Ramón Cotarelo, Hermanos Torres, Carme Ruscalleda, Mario Vaquerizo, Moderna de Pueblo, Zpu, Christina Rosenvinge, David Trueba, Carlos Ríos, Sara Soler, Alejandra Remon, Marc Artigau, Matilde Asensi, Virginie Despentes, Marwan, Dulcinea, Santi Balmes, Xavier Sardà, Estelle Maskame, Albert Espinosa, Destripando la Historia, Carlos Zanón, Rosa Montero, entre otros escritores y autores, quienes desde las 11.00h hasta las 14.00h y desde las 16.00h hasta las 20.00h estarán firmando ejemplares.

Además, el centro comercial El Triangle repartirá entre todos sus visitantes unos boletos en formato de “Rasca de la suerte” en el que los agraciadosserán obsequiados con una libreta que les será entregada inmediatamente, rellenado un formulario, en el stand de la acción.

 

Sobre el C.C. El Triangle:

El C.C. El Triangle, perteneciente a un fondo del grupo DEKA Immobilien Investment GmbH y gestionado por la consultora CBRE, cuenta con una SBA comercial total de 14.000 m2 y un edificio de oficinas de  11.000 m2 

El edificio El Triangle está ubicado en Plaça Catalunya 1, su situación lo ha posicionado como uno de los puntos de encuentro de Barcelona, convirtiéndose en uno de los lugares de referencia de la ciudad condal. El Triangle, propiedad de un fondo gestionado por DEKA Immobilien Investment y gestionado por la consultora CBRE, se inauguró el 12 de noviembre de 1998.

Actualmente la zona comercial cuenta con el 100% de ocupación en sus 22 locales de retail y restauración con tiendas únicas en España como Urban Outfitters, la flagship store de Havaianas y marcas de referencia como Fnac, Sephora New Store ConceptStarbucks. El edificio de Plaza Catalunya, 1 también cuenta con oficinas a las que se han unido empresas como Skyscanner, Regus, Erni, Grupo BacardiMy Taxi y recientemente MSI.

Mia Couto protagonitzarà el Pregó de Sant Jordi d’enguany 23 d’abril, a les 19 hores, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.


 

3



L’escriptor Mia Couto (Beira, Moçambic, 1955) serà l’encarregat de fer el tradicional Pregó de Sant Jordi que enguany se celebrarà el mateix 23 d’abril, a les 19 hores, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Couto és un dels escriptors més rellevants en llengua portuguesa i l’autor moçambiquès més traduït. Les seves obres s’han publicat a més de 30 països i en diversos idiomes, com anglès, francès, alemany, italià, serbi, català i l’estonià. Mia Cuto actualment viu a Maputo, ciutat prioritària de la Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona i amb la qual Biblioteques de Barcelona ha participat en projectes de cooperació directa, treballant conjuntament amb la formació de conductors de clubs de lectura a Maputo. El pregó està organitzat per Biblioteques de Barcelona en col·laboració amb les editorials Alfaguara i Edicions del Periscopi.

La qualitat literària de Mia Couto ha estat comparada amb noms d’autors com Gabriel García Márquez o Jorge Amado i premiada amb guardons com els prestigiosos Prémio Vergílio Ferreira (1999) pel conjunt de la seva obra, o el Neustadt International Prize for Literature 2014. L’any 2007 va esdevenir el primer autor africà a guanyar el premi literari Latin Union, i el 2013 va obtenir el premi Camões, un dels guardons més importants en llengua portuguesa.

La seva obra es caracteritza per una prosa poètica i lírica que ens transporta a mons on el realisme es fon de manera màgica amb el mite i la llegenda. A casa nostra, les seves darreres obres publicades són La confessió de la lleona (Edicions del Periscopi i Alfaguara, 2016), Terra somnàmbula(Edicions del Periscopi i Alfaguara, 2018), El último vuelo del flamenco (Alfaguara, 2018) i Trilogía de Mozambique (Alfaguara, 2018).

El Pregó de la lectura es fa a l’Ajuntament de Barcelona des del 2003, i el realitza un escriptor o escriptora amb reconeixement internacional que conversa amb un presentador-entrevistador sobre el valor de la lectura i també sobre la seva obra. Els autors convidats han estat fins ara Quino, José Saramago, Martí de Riquer, Emili Teixidor, Antonio Tabucchi, Alessandro Baricco, Bernardo Atxaga, José Luís Sampedro, Josep Maria Castellet, Raimon, Albert Sánchez Piñol, Donna Leon, John Banville, Claudio Magris, Yasmina Reza i Almudena Grandes.

Sant Jordi a la plaça de la Mercè


Sant Jordi a la plaça de la Mercè

 

Fires. Des de les 11h del matí, hi haurà la Mostra d’Entitats i serveis, amb Teatre Comunitari, un Dinar de Carmanyola i a la tarda activitats infantil, amb xocolatada i tallers.

-Benvinguda i presentació entitats: 11:00-11:15h.

–Mostra entitats:. de 11:00h. a 13:00h.

–Activitat dinamització.  “ El pati de les Veïnes”. Petit tast del projecte de teatre comunitari promogut per ART i PART on participen veïnatge i entitats del Gòtic, sota la direcció musical de Silvia Comes i el guió de l’escriptora  Begonya Garcia Carteron.

–Vermut veïnal: 12:30-13:00h. Amb la col·laboració dels alumnes de restauració  de Gabella.

–Dinar de carmanyola : 14:00h.

–Activitats infantils: Xocolatada i tallers  de 17:00 a 19:00h.

Entitats que organitzadores: CAP-Gòtic;  Casal Gent Gran Pati Llimona; Biblioteca Andreu Nin; CEM Frontó Colom; Ludoteca Placeta del Pi, Ludoteca Ample; Migraestudium; Infantil Pati Llimona; Fundació de l’Esperança; Arrels Fundació; Matern Infantil Rull; Fundació Benestar i Família; Fundació Acollida i Esperança; Projecte Paidos;  Xarxa laboral del Gòtic; Gabella; As. veïns i comerciants Avinyó, Districte Ciutat Vella.

Horaris

Dies Preus Observacions
Dimarts Entrada Gratuïta. Tot el dia

Festival del Llibre d’Artista i la Petita Edició del 23 al 27 d’abril


santjordi2019

 

 

 

 

 

Sant Jordi 2019 Barcelona del 23 al 27 d’abril

23 d’abril Plaça de Sant Just
23-27 d’abril Centre Cívic Pati Llimona

• Mostra d’obres inèdites
• Expositors internacionals
• Laboratori editorial col·lectiu

El Festival del Llibre d’artista i de la petita edició neix dotze anys enrere des d’una idea de Elisa Pellacani que, amb l’Associació ILDE, l’organitza gràcies a la col·laboració del Centre Cívic Pati Llimona a la ciutat de Barcelona en concordança amb el 23 d’abril.
Amb un caràcter independent i experimental de foment i d’intercanvi sobre els diferents llenguatges que redescobreix en el llibre formes alternatives de comunicació amb l’altre i de narracions, el Festival del Llibre d’artista i de la petita edició és un aparador cap a l’estudi i al coneixement de la creativitat editorial.

El Festival 2019 és:
SEXYBOOKSEls llibres sedueixen.
El desitjar és part de la seducció. A través de llibres d’artistes de cultures, formacions i pertinences diverses, un camí sobre la transposició d’alguna cosa intangible en un cos: mai igual, a vegades més o menys sorprenent com més o menys saben fer-nos sorprendre els llibres amb les seves històries, però nu com algú del qual podem veure, i encara tocar, aquella part plena de fascinació que és el seu sentir, i pensar.

• Mostra d’obres inèdites
Del martes 23 al dissabte 27 d’abril, C.C. Pati Llimona
Setanta nous llibres d’artista d’autors internacionals ofereixen visions i reflexions sobre la seducció, catalogat amb les fotografies de Laura Sassi i textos inèdits en el dotzè llibre de la sèrie publicat per l’editorial Consulta librieprogetti.

En exposició els llibres de:
Pietro Antolini Andreina Argiolas Anna Arienzo Elisabetta Baiocchi Karen B. Bean Isabella Branella Marina Burani Loretta Cappanera Totò Cariello Pinuccia Casali Diego Cassinelli Claudia Castiglioni Centre d’Estudis Mollet Anita Cerpelloni Annie Cicale Giuseppe Culcasi Marianna De Palma Gwen Diehn Nadia Fagnani Laura Felici Ester Fernandez Martinez Matteo Ferretti Maria Fire Lorenza Franzoni Ivan Garcia Sala Marina Gasparini Martine Gautier Ilaria Gradassi Davide Guerzoni Gianni Guerzoni Martha Gurrola Izaki TaldeaBenedetta Jandolo Daniela Kasimir Gualtiero Linetti Dámaris Llaudis Reyes Maurena Lodi Susana MalagónVirginia Maluk Manzano Virginia Mc Kinley Mauro Molinari Gianremo Montagnani Stéphanie Montalvo Maria Nery Paolo Oliva Csaba Pàl Valentina Partito Elisa Pellacani Fabio Pera Fidel Pereiro Michela Perini Aleix Pons Franquilandia Raft Maria Antonia Sánchez Fernández Olga Serral Clarós Carme Sol i Serena Anna Soncini Nicoletta Testi Marilena Torlai Celia Torres Sola Alessia Vacca Diana Isa Vallini Ivo Vezzani Pia Wortham Simonetta Zanuccoli Carla Zenteno Rivera Luca Zioni

• Laboratori editorial col·lectiu
Tercera edició
Dimecres 24 i dijous 25, C.C. Pati Llimona, de 17 a 20 hores
Amb l’Escola Itinerant del Llibre
Preu: 25 euros, materials inclosos
Inscripcions: ildebook@gmail.com / 657257158

Dues sessions molt especials per a practicar les fases necessàries per el naixement d’una nova edició: els participants del taller col·laboraran en totes les etapes de realització artesanal d’un llibre d’ artista, per completar de manera col·lectiva una petita edició de 30 exemplars, que es presentarà al C.C. Pati Llimona el dissabte, en el marc del Festival del llibre d’Artista. Cada participant s’endurà un exemplar de la edició i formarà part dels autors de la edició.

• Expositors i artistes presents en el Festival 
Dimarts 23, Plaça Sant Just;
divendres 26 i dissabte 27, C.C. Pati Llimona
de 10.30 a 19 hores
Núria Arias, Arantxa Campos, Carmen Hurtado Perez, Pere Pich (Barcelona i Terres de l’Ebre) • Juana Alía Berruga (Barcelona) • La Frivé – Carla Busquets (Barcelona) • Anita Cerpelloni – Paper Project Venice (Venezia, Italia) • Lord Danix (Barcelona) • Izaki Taldea (Iruña, Nafarroa) • Daniela Kasimir – BuchManufaktur Kasimir (Amburgo) • Maurena Lodi (Modena, Italia) • Susana Malagón, Enrique Carro (Barcelona) • Margarita Mascaró Pérez – Taller de pintura creativa (Barcelona) • IEA Oriol Martorell (Barcelona) • Fidel Pereiro, Aleix Pons (Barcelona) • Franquilandia Raft (Vila Velha, Brasil) • Olga Serral (Barcelona) • Carme Sol I Serena (Barcelona) • Susoespai. Creació i salut mental (Barcelona) • Pia Wortham (Barcelona)

• Cloenda del Festival
Dissabte 27 d’abril, a les 18 hores, Pati Llimona

Projecte i organizació
ILDE (I Libri de…)
Escuela Itinerante del Libro
MAT.ilde – muntatge

Direcció artística
Elisa Pellacani

Amb la col.laboració de
Ajuntament de Barcelona, Centre Cívic Pati Llimona
FareLibri, Reggio Emilia, Italia
Consulta librieprogetti edicions

Info
ildebook@gmail.com
www.patillimona.net

T’esperem el 23 d’abril a l’#AntigaFàbrica. La festa es viu al #SantJordiMusical19


sant-jordi-muiscal

Sempre ens han explicat la llegenda de Sant Jordi, però mai hem sabut què va passar després. I si quan Sant Jordi va matar el drac va començar la festa?

Nosaltres la celebrarem al Sant Jordi Musical: un dia ple de música en directe, amb signatures de discos, food trucks i moltes més sorpreses.

Ja saps qui actuarà als escenaris de l’#AntigaFàbrica?

MOLL DE CÀRREGA
12.00 h – Obeses
13.00 h – Ramon Mirabet
14.00 h – Lildami
15.00 h – The Penguins
17.00 h – Oques Grasses
18.00 h – Sense Sal
19.00 h – Lax’n’Busto
20.00 h – Roba Estesa

SALA DE MÀQUINES
12.30 h – The Crab Apples
13.30 h – Paula Valls
14.30 h – Marcel Lázara i Júlia Arrey
16.30 h – Nyandú
17.30 h – Pavvla
18.30 h – Mareta Bufona
19.30 h – Aliena

SALA DE BÀSCULES / TERRASSA

12.00 h – DJ Juliana Canet
13.00 h – DJ Òscar Broc
14.00 h – DJ Ajo Casal
15.00 h – DJ Albert Miralles i Roger Seró
16.00 h – iCat Poetry Slam
17.00 h – DJ Marc Isern
18.00 h – DJ Miqui Puig
19.00 h – DJ Dani Nel·lo

SALA DE COCCIÓ
12.30 h – Miquel Abras
13.30 h – Albert Freixas
14.30 h – Cesk Freixas
16.30 h – Pau Alabajos
17.30 h – Donallop
18.30 h – Escarteen Sisters
19.30 h – Marialluïsa

Saps qui hi estarà signant discos?

12.00 h – 20.00 h
Suu, L’Últim Indi, The Crab Apples, Obesses, Els Catarres, Buhos, Ramon Mirabet, The Penguins, Paula Valls, Albert Freixas, Lildami, Marcel Lázara i Júlia Arrey, Cesk Freixas, Oques Grasses, Roba Estesa, Nyandú, Pau Alabajos, Itaca Band, Pavvla, Donallop, Maruja Limón, Doctor Prats, Sense Sal, Ju, Mareta Bufona, Escarteen Sisters, Lax’n'Busto, Aliena, Marialluïsa.

T’esperem el 23 d’abril a l’#AntigaFàbrica. La festa es viu al #SantJordiMusical19

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

* Recordeu que l’entrada és gratuïta i que l’aforament de l’Antiga Fàbrica és limitat.
* En el cas dels concerts de la Sala de Màquines es lliurarà una única entrada per persona i concert a partir de les 11.30 h per als concerts del matí i una hora abans de cada concert per als concerts de la tarda: les entrades es repartiran de forma individual per a un únic concert per intentar que tothom tingui lloc segons ordre d’arribada i fins a completar l’aforament. Tria el teu concert preferit i agafa el teu tiquet!
* No hi està permesa l’entrada amb bicicletes o patinets, ni tampoc la d’ampolles de vidre, begudes alcohòliques ni animals.

Barcelona, Antiga Fàbrica, Música, Gastronomia

Aquesta és la segona edició de la Festa de Sant Jordi a Montjuïc i s’organitzarà als Jardins de Fabià Puigserver, C/ Lleida 57


sant-jordi
Aquesta és la segona edició de la Festa de Sant Jordi a Montjuïc i s’organitzarà als Jardins de Fabià Puigserver, C/ Lleida 57, una placeta encantadora entre Poble-sec i Montjuïc.
Les principals institucions culturals de la muntanya s’uneixen per posar en valor el seu extraordinari llegat a través dels seus propis llibres en un entorn de música en viu, activitats infantils i vermutillo per als més grans.
La venda dels llibres serà solidària i es destinarà a l’ONG de Poble-Sec Bona voluntat en acció, per impulsar el seu programa de reforç escolar.
Organitzen l’acte l’Associació de Comerciants de Poble-sec Paral·lel i el bar Petit Montjuïc. L’iniciativa compta amb el recolzament del Districte de Sants Montjuïc.
Després de l’èxit de la primera edició s’hi han sumat noves institucions i museus. Participen en l’edició d’aquest 2019 el CaixaForum, la Fundació Joan Miró l’Institut del Teatre, el Mercat de les Flors, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Olímpic, la Fundació Mies van der Rohe i el Teatre Lliure.
PROGRAMA
23 d’abril, de 16h a 22h.
Jardins de Fabià Puigserver, c/ Lleida 57
  • 16h Escola de música Jam Session
  • 18h Matuke Bossa Love
  • 19h Becerrito Dani Álvarez & JP Balcázar
  • 20h-22h Dj’ Reverendo Tedi KGB
La festa es complementa amb activitats per difondre la riquesa dels Jardins de Laribal, coneguts per la Font del Gat, i que és el nexe verd de les principals institucions culturals de Montjuïc.
  • 16h-18h Posa color al Cobi i la Petra i troba la frase misteriosa als mots encreuats del Museu Olímpic.
  • 16:30h-19:00h Joc poètic de Teatre Cafuné, per descobrir les parts més romàntiques dels jardins de Laribal.
  • 17h Passejada pels Jardins de Laribal dirigida per Oriol Granados, director del Centre d’Estudis Montjuïc. La sortida es farà des del Museu d’Arqueologia.

XVIè aniversari de l’Antic Teatre – Off Sant Jordi 2019


Antic Teatre · Llibreria Calders · El Culturista · On The Road
23 d’abril. D’11 a 21:30 h. Antic Teatre (c. Verdaguer i Callís 12, Barcelona)

El 23 d’abril tornarem a ajuntar forces per celebrar per 5è cop l’aniversari de l’Antic Teatre i la diada de Sant Jordi a les instal·lacions de l’Antic. Hi haurà parades de llibres, tallers infantils, escriptors que signaran i lectures tant a la terrassa al jardí com a la sala del teatre. Totes les activitats són gratuïtes tret de l’espectacle del vespre (taquilla inversa).

- Signatures (organitzades per les llibreries Calders i On The Road): d’11 a 20 h passaran per l’Antic més de 50 autors, entre els quals: Eva Baltasar, Javier Pérez Andújar, Cristina Morales, Edurne Portela, Paul B. Preciado, Luna Miguel, Mireia Sallarès, Irene Solà, Shaina Joy Machlus, Lluís Calvo, Marta Orriols, Valentín Roma, Xavier Antich, Joan Fontcuberta, Júlia Bertran, Pol Rodellar, Borja Bagunyà, Max Besora

- Lectura de textos del grup La Bellesa per al proper espectacleBarcelona Eindhoven +65 Empremtes, a les 12 h al jardí.

- Tallers infantils (organitzats per El Culturista): de 16 a 19 h,dos tallers on els petits aprendran a fer el seu propi llibre (amb l’editorial Gustavo Gili) i a dibuixar els seus viatges (amb l’autora Arianna Squilloni), més un contacontes (a càrrec de l’editorial Flamboyant).

- Espectacle Frau i estrofa immobiliària (organitzat per L’(H)original) a les 20 h a la sala del teatre. Sinopsi: «De les moltes maneres que hi ha de punxar la bombolla immobiliària, des de L’(H)original apostem la dissidència de la veu poètica per dir el malestar urbà, reivindicar el carrer en contraposició a la burocratització del mal anomenat “espai públic”.

Presentem, doncs, un recital des de la resistència de la poesia en viu i en viu, reforçada per les vinyetes d’en Pau Badia (nomdenoia) i la teoria urbana d’Itziar González».

Hi llegiran els poetes: David Caño, Núria Martínez-Vernis, Martí Sales, Carles Rebassa, Pau Badia (nomdenoia), Itziar González, Misael Alerm, Guim Valls, Oriol Estripaboires, Francesc Gelonch, Laia Carbonell, Raquel Santanera, Maria Sevilla, Patricia Heras.

El 2019 ArtsLibris assoleix la desena edició, que tindrà lloc els dies 26, 27 i 28 d’abril


El 2019 ArtsLibris assoleix la desena edició, que tindrà lloc els dies 26, 27 i 28 d’abril com a colofó de la setmana en què la ciutat de Barcelona celebra el Dia del Llibre.

Aquesta edició d’aniversari presenta novetats importants. Per primer cop, la fira expandirà les seves activitats cap a altres espais i institucions de Barcelona, tot reforçant la seva vinculació amb la ciutat. Diversos artistes duran a terme projectes específics per a l’ocasió, i el cinema —en aquest cas, el documental— formarà part de la programació. A tot això s’hi sumen les edicions pròpies: un nou llibre d’artista per a la Sèrie AL, que ArtsLibris publica en col·laboració amb la Fundació Banc Sabadell i que aquest any el realitzarà Mariana Castillo Deball, i una edició limitada de guants i bosses dissenyats per Dora García i editats en col·laboració amb la Fundació Blueproject.

Així mateix, el 2019 ArtsLibris reforça, a la fira, la presència d’expositors internacionals, en particular iberoamericans, i prepara una nova secció dedicada a la publicació digital.

 

 

 

ACTIVITATS

expand_moreLlista d’expositors ArtsLibris

Barcelona 2019

expand_less25 d’abril | Auditori MACBA:

Seminari: Pràctiques editorials: fotollibres, llibres d’investigació, fanzins.

Aquest seminari es proposa analitzar algunes de les formes d’edició més específiques del moment present. Així, el debat girarà al voltant de tres tipus de pràctica artística concrets —la fotografia, la investigació artística i el fanzín—, els quals, al seu torn, generen altres tantes tipologies de publicació: el fotollibre, la publicació resultat d’un procés d’investigació i el fanzín. Durant les sessions es tractaran, entre d’altres, aspectes com els antecedents històrics d’aquestes pràctiques, les seves motivacions essencials, la seva condició “alternativa” en relació amb cert mainstream editorial en què no acaben d’encaixar del tot, la seva capacitat per infiltrar-se en els canals de distribució convencionals i apropiar-se’n o bé crear les seves pròpies vies de circulació, i la seva complexa relació amb una indústria editorial en ple procés de transformació i, simultàniament, amb el món de l’art.

El seminari s’estructura en tres sessions de diàleg:

17:00 – 17:15     Presentació

17:15 – 18:15     Voltes i revoltes del fotollibre. Laia Abril conversa amb Horacio Fernández

18:15 – 19:15     La investigació com a mètode, el llibre com a resultat. Mariana Castillo Deball conversa amb Hiuwai Chu

19:15 – 19:30     Pausa

19:30 – 20:30     Editar al marge: fanzins i autoedició. Andrea Galaxina conversa amb Clara-Iris.

expand_less27 d’abril | Fundació Antoni Tàpies:

Cicle de Cinema: Explica’m un llibre. Els llibres d’artista en el cinema

Explica’m un llibre. Els llibres d’artista en el cinema tindrà lloc el dissabte 27 d’abril a l’Auditori de la Fundació Tàpies, i estarà dedicat al documental sobre el llibre d’artista. Formen part del programa tres migmetratges:

 

 

The Books of Ed Ruscha

Ed Ruscha (director), Mason Williams

1969

38 min

V.O. en anglès sense subtítols

En aquesta peça, que forma part de la breu filmografia d’Ed Ruscha, l’artista californià compon un irònic «documental» sobre els seus llibres d’artista en què l’absència de guió previ i la pretesa solemnitat del registre es combinen, com passa en les seves altres pel·lícules, en una autoparòdia ben divertida. El protagonista del film és el guitarrista i compositor Mason Williams, que, amb una actitud desenfadada que per moments frega la irreverència, fulleja, rellegeix i comenta els icònics títols de Ruscha —Twenty-six Gasoline Stations, Some Los Angeles Apartments i Every Building in Sunset Strip, entre d’altres— mentre es pren una copa i gaudeix del capvespre.

 

Bookworks Revisited. Part 1: A Selection

Ulises Carrión

1987

36′ 33” min

Vídeo transferit a digital

Color, so

V.O. en anglès amb subtítols en castellà

Mirant de cara a la càmera i aguantant els llibres a les mans, en aquesta pel·lícula Ulises Carrión comenta, un per un, uns noranta títols del seu arxiu. Els seus comentaris i descripcions actuen com una excel·lent introducció al gènere del llibre d’artista, en què Carrión va desgranant les diverses formes en què els artistes han emprès la reinvenció creativa del llibre, alhora que reclama la seva condició d’obres d’art de ple dret.

 

Page 1

Valérie Mréjen

Produïda per Association Bob Calle du Livre d’Artiste, París

2019

15 min

Vídeo digital

Color, so

V.O. en francès amb subtítols en castellà

En ocasió de la posada en marxa del Premi Bob Calle al Millor Llibre d’Artista Europeu, instituït el 2017 per l’Association Bob Calle pour le Livre d’Artiste (París), l’artista visual i escriptora francesa Valérie Mréjen ha realitzat un documental amb entrevistes a artistes que han tingut un paper rellevant en la genealogia del llibre d’artista conceptual, com Annette Messager, Jean Michel Alberola, Christian Boltanski i Peter Downsbrough, i també als dos guanyadors de la primera edició del Premi Bob Calle: el suís Stevan Sulzer i el català Francesc Ruiz.

 

Comissària: Mela Dávila Freire. | Calendari: dissabte 27 d’abril de 2019, a les 18.00 h. | Durada: 1,5 h. | Preu: 4 € i gratuït amb l’entrada a la fira ArtsLibris. | No cal fer reserva prèvia. Aforament limitat.| Activitat en col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies.

 

 

 

expand_less

Visita’ns!

Dates:

Del 26 al 28 d’abril de 2019

 

On:

Arts Santa Mònica

La Rambla, 7, 08002 Barcelona

 

Horaris:

Divendres, 26 d’abril: de 13:00 a 21:00h

Dissabte, 27 d’abril: de 12:00 a 21:00h

Diumenge, 28 d’abril: de 12:00 a 18:00h

 

Preu:

Divendres, 26 d’abril: entrada gratuïta

Dissabte, 27 d’abril: 4€ general / 2€ reduïda*

Diumenge, 28 d’abril: 4€ general / 2€ reduïda*

Entrada gratuïta:

  • Menors de 12 anys

 

* Entrada reduïda:

  • Estudiants
  • Professors
  • Aturats
  • Jubilats
  • Carnet de la xarxa de Biblioteques de Barcelona
  • Club Tr3sc

 

 

expand_lessTallers

Taller d’enquadernació de llibres

[Amb els i les alumnes de les Arts del Llibre de l’Escola Llotja de Barcelona]
En aquest taller d’enquadernació, l’objectiu és que els participants realitzin dos llibres amb cosits vistos i cobertes de diferents materials.

Horari: divendres 26 d’abril de 19:00 a 20:30, i dissabte 27 d’abril de 17:00 a 18:30

Preu: 5 €

Fins a 12 participants

Activitat recomanada a partir de 18 anys.

 

Illes de llibres

[Amb Readers & Publishers, Barcelona, Glasgow i Amsterdam]

En una fira de llibres d’artista i fotollibres conviuen editorials, llibreries, antiquaris, artistes, llibres… i també lectors. I d’aquesta convivència sorgeixen illes espontànies de coneixement i interessos similars que poden ser sorprenents. Explorant el format de mapa, Readers & Publishers proposa un taller en què traçar una sèrie de recorreguts que travessen la fira, establint vincles originals i inesperats entre els seus components. Els participants del taller seran els autors d’aquestes cartografies, que oferiran noves lectures de ArtsLibris 2019.

Horari: dissabte 27 d’abril, de 19:00 a 20:30

Activitat gratuïta

Fins a 12 participants

Activitat recomanada  a partir de 16 anys.

 

Animaladas

[Amb Moreno&Soria, Terrassa]

A partir del llibre Mundo Animal, de José Antonio Soria, els participants del taller creen el seu propi llibre d’artista per endur-se a casa. El llibre es realitza sobre un leporello, un desplegable, en què els participants estampen els caps del animals, creats en segells, per després fer-los servir per dibuixar diverses escenes, amb la qual cosa els reconverteixen i els transformen en nous personatges o en animals personalitzats.

Horari: diumenge 28 d’abril de 12:30 a 14:00

Preu: 4 €  (Per reservar plaça amb antel·lació: morenosensoria@gmail.com)

Fins a 12 participants

Activitat recomanada a partir de 8 anys.

expand_lessSerie AL

Sun Ra. En algún lado y en ninguno. Poemasrealitzat per Mariana Castillo Deball, Tania Islas Weinstein i Alberto Ortega

 

En algún lado y en ninguno és un recull de poemes del músic de jazz i poeta Sun Ra (Alabama 1914 – Birmingham 1993), seleccionats i traduïts a l’espanyol per Mariana Castillo Deball, Tania Islas Weinstein i Alberto Ortega.

L’aventura va començar en una biblioteca que sembla una nau espacial, al costat d’un monument en forma de bombó cremat que celebra la primera reacció atòmica generada per l’ésser humà amb una placa que, tímidament, suggereix que aquesta poderosa energia s’utilitzi per a fins benèfics. Dins d’aquesta biblioteca lunar, a la Universitat de Chicago, hi ha el centre de col·leccions especials que resguarda l’arxiu d’Alton Abraham – Col·lecció Sun Ra, que comprèn el període 1822-2008. Alton Abraham (1927-1999), emprenedor i tècnic hospitalari, va ser amic i soci de Sun Ra, i al llarg de la seva vida va col·leccionar manuscrits, documentació efímera, artefactes, fotografies i gravacions de vídeo i àudio de la feina de Sun Ra i els seus col·laboradors. En el seu arxiu, que ocupa 48 m lineals de prestatgeria i està format per 146 caixes i una carpeta gran, hi trobem el maletí de Sun Ra, que conté la targeta del seu advocat, el comprovant de l’assegurança del seu cotxe, un amulet cabalístic i un bitllet d’un milió de dòlars perforat al centre. També hi descobrim els seus poemes mecanografiats, amb correccions fetes a mà i en diverses versions.

Els poemes de Sun Ra generen una geometria paral·lela, un món precís i ambigu al mateix temps. Un entusiasme sideral ens va fer pensar que la traducció dels seus poemes a la nostra llengua materna ens podria acostar al seu cosmos, i simultàniament ens permetria compartir-los amb el firmament de parla hispana.

 

Sun Ra. En algún lado y en ninguno. Poemas

Selecció i traducció a càrrec de Mariana Castillo Deball, Tania Islas Weinstein i Alberto Ortega.

Barcelona i Berlín: ArtsLibris / Bom Dia Boa Tarde Boa Noite, 2019

120 pàgines

B/n, sense il·lustracions

Impressió offset, 15 x 23 cm

Tiratge: 1000 ex.

 

Mariana Castillo Deball (Ciutat de Mèxic, 1975) es mou entre les ciències i les arts visuals en una pràctica que sol incloure —i reflectir— llargs processos d’investigació que, sovint, li permeten estudiar les diferents formes en què es poden llegir els objectes a partir del context històric i la seva realitat actual. Les seves instal·lacions, performances, escultures i projectes editorials sorgeixen de la recombinació de diferents llenguatges, i del treball en col·laboració.

Buscant iniciar un diàleg amb institucions i museus més enllà de l’art contemporani, Castillo Deball col·labora amb col·leccions etnogràfiques, biblioteques i arxius històrics. Sovint produeix múltiples, llibres o objectes amb diferents usos i formats, per explorar com podrien generar nous territoris. D’aquesta manera, quan s’obre camí a través dels camps de l’antropologia, la filosofia i la literatura, Castillo Deball s’inspira en una àmplia varietat de fonts, a mesura que participa en l’intercanvi de coneixement vivint-ho com un procés transformador per a tots els involucrats.

expand_less

Edició limitada ArtsLibris 2019

Dora García

El 2019 Dora García és l’autora de les nostres edicions de bosses i guants de cotó, que compten amb el suport de la Blueproject Foundation. Aquest projecte recupera la primera frase de diversos clàssics de la literatura universal.

expand_lessArtistes convidats

Del 26 al 28 d’abril | Arts Santa Mònica

 

 

Amb motiu del desè aniversari, ArtsLibris ha convidat cinc creadors que comparteixen un marcat interès pels suports impresos en la seva pràctica creativa a realitzar una intervenció en el context d’ArtsLibris Barcelona 2019.

 

Guerrilla Girls

If you keep women out, they get resentful

Des de la seva constitució com a grup, les Guerrilla Girls han recorregut a diversos formats impresos com a suport per a la divulgació dels seus missatges, que combinen un àcid to d’ironia amb potents proclames de reivindicació feminista, dirigides a denunciar el patriarcat que domina i sustenta el sistema de l’art. Els cartells, les postals i els adhesius que es reediten constantment, units als clàssics ítems de marxandatge (tasses de porcellana, samarretes, estoigs…) conformen, juntament amb les accions públiques, les estratègies de comunicació més conegudes d’aquest col·lectiu. La postal que ArtsLibris reedita en ocasió del seu desè aniversari és una de les seves peces icòniques. A la postal, la frase “Les dones s’omplen de rancor si se les exclou”, irònicament atribuïda a l’exponent de la filosofia de la calma i l’assossec, Confuci, apareix il·lustrada amb la cara d’un goril·la en ple atac de fúria.

El col·lectiu Guerrilla Girls va ser fundat a Nova York el 1985. Els seus components són dones artistes la identitat de les quals és anònima des de llavors perquè l’interès que el col·lectiu desperta recaigui en les seves activitats de denúncia, i no pas en l’obra o la trajectòria dels seus integrants. L’objectiu del col·lectiu és denunciar les situacions de discriminació per qüestions de gènere i raça que es donen en el món de l’art contemporani; els seus mètodes s’associen a les “tàctiques de guerrilla”: enganxades de cartells, accions de protesta, distribució de material imprès, etc. Per tal de mantenir secreta la seva identitat, en les seves aparicions públiques les Guerrilla Girls sempre porten posades màscares de goril·la (paraula que, en anglès, es pronuncia de forma molt semblant a “guerrilla”), animal que és també el seu símbol identitari.

 

Muntadas

Red

L’1 d’octubre de 2017 es va commemorar el 68è aniversari de la creació de la República Popular de la Xina. Aleshores, Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) estava finalitzant el projecte Asian Protocols (Similitudes, diferencias y conflictos 2011-2018), que l’havien vinculat a la Xina. I així, durant aquell 1 d’octubre, es va dedicar a identificar i recopilar imatges i elements gràfics en què el color vermell, el color “nacional” xinès, era predominant.

El projecte Red, que sorgeix a partir d’aquest recull, es materialitza en el context d’ArtsLibris amb l’edició d’una col·lecció de postals que reuneixen una selecció de les imatges que Muntadas va fer aquell 1 d’octubre i en les quals es posen en contrast alguns dels aspectes més relacionats amb l’espectacle i banalitat del capitalisme, i el color vermell, element d’identificació del comunisme per antonomàsia.

L’obra d’Antoni Muntadas abasta nombrosíssimes disciplines i formats, entre els quals les publicacions impreses de tota mena (llibres, cartells, postals, tanques publicitàries, adhesius, etc.) han ocupat i ocupen un lloc destacat com a part integrant de molts dels seus projectes. En les obres de Muntadas dels mitjans de comunicació, i les relacions de poder que aquests mitjans desencadenen o reflecteixen, constitueixen molt sovint el seu objecte d’anàlisi, estudi, crítica i font de materials, que és una altra de les constants al llarg de la seva trajectòria, de la mateixa manera que una perspectiva marcadament internacional, reflex de la seva incansable activitat per tot el món.

 

Àlex Gifreu i Cecilia Martín

Books never die

«És una veritat contundent. Una imatge / manifest que aposta per la potència del llibre per transmetre idees, conceptes o experiències que perduraran en el temps. Una fotografia d’una taula feta en un despatx d’Oslo juntament amb la frase Books never die [Els llibres no es moren mai] que segueix els postulats tipogràfics de la tècnica del cut-out que van fer servir Raoul Hausmann, els situacionistes, els anònims enviats per correu per exigir alguna cosa o alguns pamflets del maig del 68 conformaran el dors del manifest.

Books never die celebra la perdurabilitat del llibre, la seva permanència, les seves altres utilitats i, precisament per això, la seva fisicitat. Un llibre és més que paraules impreses sobre paper; és la forma material d’una idea, d’un pensament que pot passar de mà en mà, d’any en any, de lloc a lloc. El llibre com a expressió de resistència.»

Àlex Gifreu i Cecilia Martín

Àlex Gifreu no és un dissenyador habitual. La seva pràctica professional no coneix límits. Fronteres que tota l’estona es dilueixen. Apareixen, desapareixen, flueixen. Abans de fundar el seu actual estudi, Bureau, va ser cofundador de l’estudi gràfic Bis. L’any 2000 va crear l’editorial Cru, que ha editat ja 52 publicacions d’artista. Personatge clau a l’hora de definir la funció del disseny gràfic aplicat a l’art com un mitjà per “ordenar les idees d’altres sobre el paper”. Per a ell, el llibre és una extensió de l’obra.

Cecilia Martín és investigadora, ponent i estratega de marca i comunicació per art i cultura, i es dedica a l’estratègia del disseny ajudant museus i institucions artístiques a desenvolupar un llenguatge propi que ajudi a connectar. Ha realitzat projectes estratègics per a museus i institucions culturals, a més de dur a terme investigacions per al desenvolupament de nous públics. És editora en cap d’Art Insights, col·laboradora d’A*Desk i professora d’Art i Comunicació del Màster d’Art Actual de l’IL3 de la Universitat de Barcelona.

 

Lara Baladi

ABC de la revolució

L’ABC de la revolució és el més recent d’un gran nombre de projectes (accions en els mitjans, obres i publicacions) que des de 2011 tenen el seu origen en Vox Populi, un arxiu en codi obert que recull fotografies, articles de premsa, sàtira política, relats de testimonis presencials i vídeos sobre la revolució egípcia de 2011 i altres moviments de protesta social globalment. El disseny d’aquest abecedari està inspirat en els llibres escolars egipcis i russos dels anys cinquanta, en què, perquè els nens aprenguessin a reconèixer l’alfabet, a cadascuna de les lletres se li associava una imatge. Aquesta estructura es converteix en un complex assaig visual que actua com a comentari de la revolució de 2011 a Egipte, però s’expandeix a altres aixecaments socials, reinterpretant la naturalesa aparentment “lúdica” de les estratègies pedagògiques estatals i, alhora, plantejant la necessitat d’observar els processos revolucionaris amb una perspectiva crítica.

Lara Baladi, d’origen egipci i libanès, es defineix a si mateixa com a artista multidisciplinar, arxivera i educadora, i viu entre Egipte i Cambridge, Massachussets, on és professora al programa de ciència, art i tecnologia del MIT. En la seva pràctica artística, que es va iniciar en la fotografia, Baladi qüestiona l’autenticitat i l’autoritat de la memòria i el temps. A través de processos d’investigació en arxius, narratives sociopolítiques, mitologies i històries personals, la seva obra abasta la fotografia analògica i digital, el collage, el vídeo, les instal·lacions multimèdia, l’arquitectura, l’escultura, la tapisseria i fins i tot el perfum. El 2006, Baladi va fundar la residència d’artistes Fenenin el Rehal (en àrab, “artistes nòmades”) al Desert Blanc d’Egipte. Durant les revoltes de 2011 a Egipte va posar en marxa dues iniciatives de comunicació, Ràdio Tahrir i Tahrir Cinema. Actualment forma part del Consell de Directors de Townhose Gallery, al Caire, i de la Arab Image Foundation (AIF) al Líban.

expand_lessSpeakers’ Corner

26, 27 i 28 d’abril

Divendres, 26 d’abril

16:00

NO PIC, Andrés Galeano

El llibre NO PIC (autoeditat, 2018), d’Andrés Galeano, recull una col·lecció d’imatges digitals trobades a internet que sorgeixen per representar que no hi ha imatge. Es tracta d’imatges que neguen la imatge; “no-fotos” que apareixen quan no hi ha un determinat producte disponible o un usuari no vol posar una imatge al seu perfil. Són, en definitiva, imatges-paradoxa que afirmen, mitjançant una imatge, que no hi ha imatge.

 

17:00        

Artefactes de seducció: les biblioteques adquireixen joies perquè tu les llueixis, Javier Pérez Iglesias

Una performance —amb tots els documents nomenats fent acte de presencia— en la qual es parla sobre la política d’adquisicions de la biblioteca com a espai de seducció. A partir de l’experiència a la Biblioteca de la Facultat de Belles Arts de la Universidad Complutense de Madrid, es presenta un model de biblioteca participativa i oberta a publicacions bastardes, anòmales, inclassificables, capritxoses… Un món de llibres d’artista, fotollibres, llibres objecte i no-llibres que parlen, expliquen i ens importen.

 

18:00

L’autoedició com a forma de resistència. Toni Amengual en conversa amb Horacio Fernández

Les tasques d’edició, publicació i distribució d’un llibre formen part del procés creatiu i poden abordar-se, per tant, com a part del treball d’autoria. L’aprenentatge i la implicació que requereix l’autoedició són, segons Toni Amengual, necessaris per a comprendre com funciona el món del fotollibre des de dins. En aquesta xerrada, Amengual i Horacio Fernández comentaran aquests processos, plantejant si la veritable revolució del fotollibre no haurà estat la revolució de l’autoedició.

 

19:00

Prix Bob Calle 2019 du Livre d’Artiste, conversació amb Laurence Dumaine-Calle

Bob Calle, fundador i primer director del Carré d’Art a Nîmes Jean Bousquet (1988-1993), va ser un apassionat dels llibres d’artista. En homenatge al seu interès, l’Associació Bob Calle per al Llibre d’Artista (París) pretén, atorgant un premi anual, contribuir al reconeixement d’aquest format artístic. Laurence Dumaine-Calle, directora de l’Associació i principal impulsora del guardó, comentarà les dues primeres edicions, lliurades a 2017 (en que un dels dos premiats va ser Francesc Ruiz) i 2019.

 

Dissabte, 27 d’abril

12:15

Red, amb Muntadas

L’1 d’octubre de 2017 es va commemorar el 68è aniversari de la creació de la República Popular de la Xina. Aleshores a la Xina, durant aquell 1 d’octubre Muntadas es va dedicar a identificar i recopilar imatges i elements gràfics en què el color vermell, el color “nacional” xinès, era predominant. En aquesta conversa, l’artista comentarà amb Mela Dávila les diverses materialitzacions del projecte Red, que sorgeix a partir d’aquest recull fotogràfic.

13:00

Post.Print: Why Are We Here?

Juntament amb brand-new-life.org, avant.org, dpr-barcelona.com i alguns altres amics, Continent, un col·lectiu de publicació experimental i revista en línia, ha decidit acceptar l’invitació a participar a ArtsLibris preparant un “estand com a debat”, on al llarg dels dies de la fira es plantegen preguntes com ara “Què vol dir estar en línia en una fira de publicacions?”, “Què podria significar ser post-print?” “Com definir els desitjos, projeccions i conceptes que aquesta denominació entranya?” [Xerrada amb anglés]

16:00

Undercover – Motto Books, amb Alexis Zavialoff

Alexis Zavialoff, fundador de la llibreria, distribuidora i editora Motto Books, xerarrà sobre diversos models de publicació no convencionals i els seus contextos, tot mostrant exemples d’edicions pirates i altres experiments editorials difícils. Abordant el tema a través d’una sèrie d’anècdotes, aquesta presentació vol donar una ullada al treball d’aquells artistes que empenyen els límits de la publicació.

 

17:00

Glances, d’Alicja Kwade

La Blueproject Foundation i l’autor Pol Capdevila presenten el catàleg de l’exposició d’Alicja Kwade concebuda per “Il Salotto” de la Fundació. Glances reuneix treballs inèdits —Clout-Count, una estructura sonora de grans dimensions; Between Glances, escultures que juguen amb el reflex i el concepte de doble; i In-Between, una sèrie que plasma experiències temporals— i obres anteriors, què desvetllen el seu interès per les experiències físiques i perceptives i la manera d’habitar l’espai i el temps.

 

18:00

Quo vadis, fires del llibre d’artista?, amb Bia Bettancourt i Ginés Martínez

Bia Bettancourt és la fundadora de Plana – Festival Internacional de Publicações de São Paulo, que va començar en 2012. Ginés Ginés Martínez, al seu torn, és l’iniciador de l’Encuentro de Editores Inclasificables, que se celebra a la biblioteca pública Casa de las Conchas de Salamanca també des de 2012. En ocasió del desè aniversari d’ArtsLibris, compartim conversa amb tots dos per parlar del que són i el que voldrien ser les fires de llibres d’artista, en un context de canvi i transformació tan ràpid com l’actual.

 

19:00

Presentació dels Premis Art Byblio 2019

Per tercer any consecutiu l’Escola Llotja, en col·laboració amb ArtsLibris, ha convocat el Premi Art Byblio, al qual poden presentar-se tots els estudiants d’art a nivell nacional. Amb aquest premi, la Llotja pretén impulsar la producció de llibres d’artista en el context de les escoles d’art. En aquesta presentació es mostraran els projectes guanyadors en la edició d’aquest any, que passaran a formar part del fons de llibres d’artista de l’Escola Llotja.

 

Diumenge, 28 d’abril

12:15

Dieter Roth i la tradició islandesa, amb Silja Pálmarsdóttir i Dulkápan

El 1957, l’artista suïsso-alemany Dieter Roth es va casar amb Sigríður Björnsdóttir i es va traslladar amb ella a Reykjavik. A Islàndia, lluny dels centres de la modernitat europea, Roth va publicar una sèrie de llibres d’artista i va fundar, amb el poeta islandès Einar Bragi, la editorial forlag ed. Des d’aleshores, Islàndia ha mantingut una rica tradició en el terreny del llibre d’artista, gairebé desconeguda entre nosaltres. Silja Pálmarsdóttir conversa amb l’editorial Dulkápan sobre aquesta tradició.

 

13:00

Eloi Gimeno, in memoriam

Ara que Eloi Gimeno, l’apassionat dels llibres, la tipografia i la fotografia, ja no hi és, els seus amics ens hem proposat mantenir viva la seva memòria, ordenant i conservant el seu treball i el seu record. Aquesta és la primera de les convocatòries que organitzarem al llarg del 2019: una assemblea al voltant d’Eloi Gimeno, un acte plural en què es presentaran els grups de treball que estan començant a recopilar informació i documentació sobre el seu llegat.

Marcel Proust (Auteuil, 10 de julio de 1871 – París, 18 de noviembre de 1922)


a5a0700f136e088acc2ea05e5ad96ed0Marcel Proust

Marcel Proust (nombre completo: Valentin Louis Georges Eugène Marcel Proust; Auteuil, 10 de julio de 1871 – París, 18 de noviembre de 1922) fue un novelista, ensayista y crítico francés cuya obra maestra, la novela En busca del tiempo perdido (título original en francés: À la recherche du temps perdu), compuesta de siete partes publicadas entre 1913 y 1927, constituye una de las cimas de la literatura del siglo XX, enormemente influyente tanto en el campo de la literatura como en el de la filosofía y la teoría del arte.

Proust nació en una familia acomodada y cultivada (su padre era un médico de renombre internacional y su madre una mujer judía muy cultivada) y siempre estuvieron cubiertas sus necesidades materiales durante toda su corta vida. Fue un niño hiperprotegido por una notoria fragilidad de salud, estado que lo acompañaría durante el resto de su vida, generalmente en forma de ataques de asma, hasta sus últimos años de encierro y su temprana muerte a los cincuenta y un años.

 

Ya de joven comenzó a frecuentar los salones aristocráticos, lo que le permitió conocer a toda clase de literatos y artistas y, al mismo tiempo, le valió una fama de snob sobre la que André Gide, escritor y editor de la Nouvelle Revue Française, se fundaría más tarde para rechazar el manuscrito de À la recherche… casi sin leerlo.1 Se sirvió de la fortuna familiar para vivir sin trabajar y dedicarse a escribir, aunque sin ningún éxito por más de veinte años; en ese tiempo, sólo consiguió escribir una novela que nunca concluyó y que no publicó, además de artículos y traducciones que no recibieron demasiada atención.

 

En 1907, comenzó la que sería la primera parte de su gran novela y que titularía Por el camino de Swann (Du côté de chez Swann), publicada en 1913 a cuenta del autor. La segunda parte, A la sombra de las muchachas en flor (À l’ombre des jeunes filles en fleur) obtuvo el Premio Goncourt en 1919, primer reconocimiento de cierta notoriedad que Proust recibió cuando le quedaban sólo tres años de vida. Muy enfermo, dedicó esta última etapa exclusivamente a terminar su obra maestra, encerrado en su casa y sin ver casi a nadie. Sin haberla acabado, murió en noviembre de 1922 de una bronquitis mal curada. Su hermano tomaría a su cargo la edición de los manuscritos, que fueron apareciendo uno a uno hasta que en 1927 se publicó el tomo séptimo y final: El tiempo recobrado (Le temps retrouvé).

À la recherche du temps perdu es una gran reflexión sobre el tiempo, el recuerdo, el arte, las pasiones y las relaciones humanas atravesada por un sentimiento del fracaso y el vacío de la existencia, animada por más de doscientos personajes –que Proust compuso cuidadosamente amalgamando en cada uno trazos de tal o de cual de las personas que había conocido a lo largo de su vida– y fundamentalmente por el narrador, a quien seguimos en su largo y minucioso recordar desde el día en que una magdalena remojada en té reabrió inesperadamente a su memoria las puertas de un pasado lejano y olvidado ya, que poco a poco comienza a ser exhumado mediante toda clase de recursos imaginables puestos en práctica a lo largo del relato: descripciones poéticas, comparaciones y metáforas, reflexiones filosóficas y exposiciones literarias de teorías metafísicas, anécdotas, discusiones y conversaciones que entrecruzan los más variados personajes en los más diversos lugares.

Varios ejes estructuran la obra, entre los cuales destacan:
El amor y los celos, ilustrados especialmente en la relación entre Swann y Odette, así como en la que el narrador tiene con Albertina
El arte en todas sus formas: pintura, música, literatura, teatro, arquitectura, escultura.
La condición existencial y la subjetividad esencial que la constituye
Las relaciones entre tiempo y memoria.
Los distintos ámbitos y esferas sociales que contrastan entre sí, como la familia y los amigos, la ciudad y el pueblo, los salones burgueses y los aristocráticos.
La homosexualidad, tema tratado en los personajes de Roberto de Saint-Loup, el Barón de Charlus y Carlos Morel.2

Proust ofrece un gran panorama de la decadencia de la nobleza francesa a fines del siglo XIX, pero también salva mediante la riqueza imaginativa de su memoria para la posteridad ese modo de vida. También escribió Los placeres y los días (recopilación miscelánea), Jean Santeuil (novela inconclusa y póstuma, publicada en 1952), además de numerosos artículos escritos para la prensa (principalmente de crítica literaria y recopilados en Contra Saint-Beuve y Parodias y misceláneas) y de una cantidad abrumadora de cartas –más de cien mil– cuya publicación se completó en 1993 y alcanzó los veintiún tomos de Epistolario.3 Tradujo a John Ruskin (The Bible of Amiens, Sesame and Lilies) con ayuda de su madre, de excelente inglés, para la comprensión del idioma.

Marcel Proust nació en París, en el barrio de Auteil (el actual distrito 16.to). Fue el hijo mayor de Adrien Proust, famoso epidemiólogo francés, profesor en la Facultad de Medicina de París y consejero del gobierno en materia de sanidad, y de Jeanne Clemence Weil, judía alsaciana nieta de un antiguo ministro de Justicia, quien, poseedora de una vasta cultura, fue determinante en cuanto a la vocación literaria de Proust; a ella dedicó este su más intenso afecto en la vida.

La característica fragilidad e hipersensibilidad de Proust proviene de su mismo nacimiento y primeros años:
El niño (…) nació tan débil que el padre temió que no sobreviviera. Se le aplicaron toda clase de remedios. Tenía los signos de una inteligencia y una sensibilidad precoces, pero su salud permanecería delicada.4
Por otra parte, Adrien y Jeanne tuvieron un segundo hijo, Robert, nacido en 1873, que, a diferencia de Marcel, satisfizo los propósitos de su padre respecto del futuro profesional de su prole, pues devino un cirujano exitoso, con lo que Proust pudo esquivar bien pronto la presión familiar y convertirse desde bien pronto en un hombre de letras.

La familia de Proust acostumbraba a viajar desde Auteil a la casa de sus tíos Amiot y Elisabeth Proust, hermana de Adrien, en la temporada de Pascua. La casa se encontraba en Illiers, el pueblo del padre, a unos 25 kilómetros de Chartres. Mientras que en Auteuil, cerca del Bois de Boulogne, además de en Cabourg y en Trouville se inspiraría Proust para crear el Balbec de a À la recherche…, Illiers fue el modelo para el imaginario Combray. Tanto es así que, en 1971, Illiers fue rebautizada Illiers-Combray en honor de Proust, y allí acuden, casi en procesión religiosa, los fieles proustianos a tomar una taza de té con magdalenas para recordar el famoso pasaje de Por el camino de Swann.

Marcel, niño débil, sufría especialmente la primavera, pues el polen liberado por las flores en los primeros días de la estación le provocaba crisis de asma. Hacia 1880, cuando contaba solo nueve años, Proust sufre su primera crisis de gravedad al volver de un paseo por el Bois de Boulogne junto a sus padres: se ahoga y la respiración no le vuelve, su padre lo cree muerto y solo in extremis logra salvarse. Como consecuencia, las visitas a Illiers se reducen hasta el punto de suspenderse, lo que hizo a Proust ver a Illiers siempre como un paraíso perdido. Su asistencia al colegio resultó irregular; ni allí ni luego en el liceo Condorcet sería considerado un estudiante de demasiado provecho.

Luego de asistir a un pequeño curso primario, en el que tendría como compañero al hijo del compositor Georges Bizet, Jacques, de quien se haría gran amigo en sus años de adolescencia y el salón de cuya madre frecuentaría más adelante, inició sus estudios secundarios en 1882 en el liceo Condorcet. Aunque su asistencia al colegio sería siempre irregular, destacó en lengua y literatura: ya se sabía de memoria a autores como Víctor Hugo y Alfred de Musset.5 Destacó además en la clase de filosofía, uno de cuyos profesores fue Alphonse Darlu, y sus composiciones llamaban la atención por sus frases extensas y acaracoladas. Entabló amistad, además de con Jacques Bizet, con Fernand Gregh y Daniel Halévy, junto a quien solía publicar en las revistas literarias del liceo.

Su primer amor fue Marie de Bénardaky, hija de un diplomático polaco. Con ella jugaba cada jueves a la tarde en los jardines de los Campos Elíseos, junto a Antoinette y Lucie Faure, hijas del futuro presidente Félix Faure, a Léon Brunschvicg, Paul Bénazete y Maurice Herbette, entre otros. Dejó de ver a Marie en 1887, y sus primeros intentos de amar a otra persona que a su madre se quedaron sin objeto. Proust recuperará el recuerdo de la niña de los Campos Elíseos en los episodios del narrador con Gilberte en À la recherche…

De sus últimos años en el Liceo datan sus primeras tentativas literarias (más tarde, en 1892, Gregh fundaría una pequeña revista con sus antiguos condiscípulos, Le Banquet, de la que Proust sería asiduo colaborador). Es también en esta época cuando comienza a ganarse su reputación de snob, pues ya en 1888, a la edad de diecisiete años, Proust comenzó a frecuentar salones parisinos en los que entablaría relación con damas de la alta burguesía, artistas y literatos de la época. Su ascenso mundano comenzaba y ya no se detendría hasta su retiro de los salones mucho más adelante (se llegaría a decir que “se proustituía” sobre alguien que experimentaba un veloz ascenso social), pues la elegancia de Proust y el encanto de su charla maravillaba a las damas del gran mundo. Incansablemente cada noche frecuentaba salones y cafés. Su coche de caballos, su simón, era famoso en todo París. Su encanto e inteligencia le permitían hacer amistades con gran facilidad. Para otros, en cambio, el comportamiento de Proust era reprobable y le provocaba mala fama; así para André Gide, quien admitiría haber prejuzgado los manuscritos de À la recherche por la mala impresión que su autor le había causado.1

Fue esta una de las etapas que más mediatizaron al autor y a su obra. También fue por esos años cuando Proust mantuvo la primera relación homosexual de que se tiene registro en su vida. Su amante fue Lucien Daudet, hijo del escritor Alphonse Daudet, y su relación, escandalosa para una época en que no se dudaría, por ejemplo, y exactamente en ese mismo tiempo –1895– en condenar a Oscar Wilde a prisión y trabajos forzados por el delito de homosexualidad, fue revelada por Jean Lorrain en Le Journal.

Este periodo de su vida, sin embargo, concluyó rápidamente ya que, en 1889, Proust decidió ingresar como voluntario en el servicio militar. Esta decisión pudo deberse a que buscaba convivir con los compañeros y, también, a que de esa forma podía acortar el tiempo del servicio obligatorio. Marcel declaró haberle sido esta experiencia una de las más gratas en la vida. Su valoración final lo situó en el puesto 63 de 64. Completado en 1890 su servicio, quiso reengancharse, pero ya se lo impidió su pésimo estado de salud. Por esos años se hizo amigo de Robert de Bailly y también de Gasto Arman de Caillavet y su novia Jeanne Pouquet. En ellos se inspirará para crear los personajes de Roberto de Saint-Loup y de Gilberta en À la recherche…. Comenzó a frecuentar el salón de Madame de Caillavet, quien vivía separada de su marido y era amante de Anatole France. A través de ella, Marcel conoció al famoso escritor, sobre el cual fraguó el personaje de Bergotte, a Alexandre Dumas (hijo) y al filósofo Victor Brochard.

Para satisfacer a su padre, estudió Derecho y se recibió de abogado, pero se negó a ejercer y logró convencer a su padre de que no podría vivir de otra cosa que no fuesen las letras y la filosofía. Así que emprendió también su Licenciatura en Letras, que completaría en 1895. Durante sus estudios fue alumno, entre otros, de Albert Sorel, quien lo juzgó “no inteligente” en su examen, y de Henri Bergson, cuyas ideas sobre el tiempo influirían en su obra. Aun cuando consiguió obtener el título en la disciplina que más placía a su sensibilidad, tampoco en ella ejerció la profesión, sino que se sirvió de la fortuna familiar para continuar frecuentando salones mientras escribía pequeños textos que nunca tuvieron mucha repercusión.

En 1896, a los 25 años, publicó su primer libro: Los placeres y los días, recopilación miscelánea de poemas en prosa, nouvelles y retratos de estilo decadente, para el cual Proust consiguió que Madeleine Lemaire lo ilustrara y que Anatole France lo prologara. El libro pasó sin embargo desapercibido y si la crítica se pronunció a su respecto fue para juzgarlo con severidad, como fue el caso de Jean Lorrain. Este, escritor y homosexual que escandalizaba por hacer públicas sus inclinaciones de forma exagerada, hizo una crítica feroz al libro y, además, daba a entender que Proust era amante de Lucien Daudent. Proust se sintió ofendido, no aceptaba que su homosexualidad se reconociera en sociedad, y lo retó a duelo, el cual afortunadamente no tuvo consecuencias pues parece que ambos dispararon al aire Toda la reputación que consigue es la de un mundano dilletante, reputación con la que cargará además hasta la publicación de Por el camino de Swann y que influirá en que su obra no sea reconocida desde el primer momento.

En 1906 Marcel Proust recibe un golpe terrible, el fallecimiento de su madre, que tan importante fue para él. Se sintió en absoluta soledad y enfermo, sólo tenía a su hermano Robert, pero estaba casado. Se trasladó a Versalles para vivir cerca de una amiga de su madre. Se estaba gestando lo que sería una de las obras más grandes de la literatura universal.

En 1893, Proust había conocido al aristócrata Montesquiou, poeta homosexual, de gran influencia en su vida y su obra. Montesquiou fue quien lo introdujo, entre 1894 y 1900, en el ambiente aristocrático, presentándolo en salones como el de la condesa Greffuhle, el de la princesa de Wagram o el de la condesa de Haussonville. Fue a partir de esta nueva experiencia mundana que Proust se hizo del material y de la disposición necesarias para componer su gran obra.

Pero ésta no comenzaría a escribirse sino hacia 1907, y lo que Proust produjo en esta época fue otra novela que de alguna manera anuncia À la recherche… por su estilo, por sus temas, por el protagonista, por el afán de rescatar el tiempo pasado, por prefigurar ya la revolución de la novela, pero que su autor, insatisfecho, dejaría inconclusa. Se trata de Jean Santeuil, proyecto emprendido durante el verano de 1895, novela que relata la vida de un joven preso de pasión por la literatura en el París mundano de finales del siglo XIX. La novela sólo fue publicada póstumamente, por Bernard de Fallois, en 1952, para lo cual se debieron editar lo que no eran más que fragmentos, lo mismo que darle un título. En ella evoca Proust especialmente el «Caso Dreyfus», del cual fue un participante apasionado: fue él uno de los primeros en hacer circular una petición en favor del capitán Dreyfus, judío acusado injustamente de traición, la cual hizo firmar, entre otros, por Anatole France. Sin embargo, el caso Dreyfus, del que no se conocería la verdad públicamente hasta mucho después, desató una fuerte ola de antisemitismo, especialmente en el medio aristocrático que Proust frecuentaba, lo que habría sido una más entre varias razones para que éste abandonara toda vida social a comienzos del nuevo siglo.

En 1896 Proust publicó a su cuenta Los placeres y los días, una recopilación de poemas en prosa, retratos y relatos largos en un estilo decadente, ilustrado por Madeleine Lemaire, dueña del salón que Proust frecuentaba con asiduidad junto con su amante francovenezolano Reynaldo Hahn, el cual contribuyó al libro con partituras compuestas por él, y prologado por Anatole France. El libro le atrajo a Proust una reputación de diletante mundano que no se disiparía hasta la misma publicación de los primeros tomos de À la recherche… a partir de 1913. Con el paso del tiempo, además de los diferentes problemas y la vida social agitada que llevaba, Proust continuó profundizando su pasión por la literatura, hasta que dio con la obra de un esteta inglés, John Ruskin, que cambiaría la orientación de su vida y de su carrera literaria.

La estética de Ruskin

John Ruskin, que prohibió que se tradujera su obra mientras él viviera, fue descubierto por Proust a través de la lectura de artículos y de obras como la de Robert de la Sizeranne, Ruskin et la religion de la beauté. La muerte de Ruskin en 1900 fue aprovechada por Proust para iniciar la traducción de su obra. Para este fin emprendió varios peregrinajes al norte de Francia, a Amiens y sobre todo a Venecia, en donde residió una temporada con su madre. También es en esta época que aparecen sus primeros artículos sobre Ruskin, publicados en La Gazette des Beaux Arts.

Este episodio de su vida está registrado en Albertina desaparecida. Los padres de Marcel jugaron un papel determinante en el trabajo de traducción: el padre lo aceptó como un medio de poner a trabajar a un hijo que se rebelaba contra las funciones sociales y que acababa de abandonar un trabajo no remunerado en la biblioteca Mazarine; la madre influyó más aún: Marcel no dominaba el inglés, así que ella realizó una primera traducción literal del texto. A partir de allí Proust pudo “escribir en excelente francés ruskiniano”, como anota un crítico ante la aparición de la primera traducción de The Bible of Amiens en 1904. La segunda, publicada en 1906, fue del libro Sesame and lilies. Proust las acompañó de un abundante aparato crítico, con largos y ricos prefacios –casi tan extensos como el texto mismo– y con múltiples notas. A medida que traducía a Ruskin, Proust tomaba distancia de las posiciones estéticas del autor inglés. Esto es particularmente evidente en el último capítulo de su prefacio a la primera traducción, en donde alterna entre la admiración y la confesión de distancia con respecto a las traducciones anteriores. Con todo, y aun cuando estas traducciones fueron alabadas por personalidades como Henri Bergson, constituyeron un fracaso editorial.

La escritura de À la recherche

Última página manuscrita de À la recherche du temps perdu

Núm. 102 del Boulevard Haussman, donde Proust se recluyó entre 1905 y 1919.
Tras la muerte de sus padres, sobre todo tras la de su madre en 1905, su frágil salud se deterioró en demasía a causa del asma y de la depresión por la pérdida materna. Permaneció recluido durante quince años en el 102 del Boulevard Haussmann en París, donde hizo cubrir las paredes de corcho para aislarse de ruidos y dedicarse sin ser molestado a su obra maestra, À la recherche du temps perdu. Vivía exclusivamente de noche, tomando café en grandes cantidades y casi sin comer –según cuenta Celeste Albaret, su criada en esos años, en un libro de memorias–, sin cesar nunca de escribir y de practicar sobre su texto interminables correcciones, supresiones y añadidos de papeles que Celeste se encargaba de pegar en las páginas correspondientes, que podían alcanzar, en consecuencia, considerables extensiones.

Proust comenzó la obra hacia 1907. No sale de casa, trabaja durante la noche y duerme de día; tiene a su servicio a un joven matrimonio de criados, Nicolas y Céline Cottin. En 1912 aparecieron varios fragmentos de su novela en Le Figaro, y por esta época, según sus cálculos, el libro daría dos volúmenes de setecientas páginas cada uno. Finalmente, la primera parte, Por el camino de Swann se publica en noviembre de 1913 con dinero del bolsillo de Proust, luego de haber sido rechazada por la Nouvelle Revue Française, rechazo del cual fue principal responsable André Gide, quien admitiría que la declaró sin valor alguno sobre la base de la imagen social que tenía del autor y de un pasaje que leyó al azar y le desagradó

La continuidad de la publicación debería esperar a raíz de la primera guerra mundial (1914-1918). Proust sentía ganas de ir al campo de batalla pero su salud no se lo permitió y fue declarado inútil para el servicio, mientras que a su hermano Robert se lo ascendió a capitán y que varios de sus amigos morían en la guerra. Con todo, él prestó ayuda desde su casa en todo lo que se le solicitó. Mientras tanto, se dedicó por completo a su obra, rehaciéndola y alcanzando así la extensión que tiene en la actualidad. En estos años a Proust se lo llamaba “Proust, el del Ritz” debido a que frecuentaba mucho este hotel, donde conoce a nuevos y jóvenes escritores y a varios amantes entre sus camareros suizos, ya que los franceses habían sido movilizados.

Apenas terminada la guerra, se publicó el segundo volumen, A la sombra de las muchachas en flor –ahora aceptada por la NRF, luego de las sentidas disculpas de Gide–, que al año siguiente obtendría el premio Goncourt, no sin cierta controversia debido a la decisión del jurado. En 1922 se publicó Sodoma y Gomorra. En el mes de septiembre Proust sufrió de crisis asmáticas. El 10 de octubre fue la última vez que salió a la calle, y una semana después de declarársele una neumonía, el 18 de noviembre de 1922, murió. Fue enterrado en el cementerio de Père-Lachaise, donde yace junto a los restos de su padre y de su hermano. Todavía habrían de pasar cinco años antes de que se terminaran de publicar las demás partes: La prisionera (1923), La fugitiva (1925) y El tiempo recobrado (1927). Muchas obras –incluida su extensa correspondencia– serían recopiladas y publicadas de manera póstuma, la última en 2012.

El estilo literario
En general la obra de Proust posee un estilo literario muy característico e inconfundible, influido por el impresionismo y con marcado carácter simbolista. Domina un tipo de descripción atomizada y narrativamente recurre a un tempo lento y moroso, de párrafo amplio y complejo; su manera de abordar cualquier cuestión es siempre indirecta, en espiral.

Huyendo del realismo artístico y sus excesos naturalistas, Marcel Proust mostrará su transfiguración de la realidad por medio de distintas formas de subjetivismo, como por ejemplo la forma imaginativa de tratar el tiempo y sus observaciones y descripciones impresionistas, pero todas estas técnicas quedan resguardadas a la sombra de la principal característica de la obra de Proust: el fluir proteico de la conciencia, reducida a la durée bergsoniana.

Proust hace uso del monólogo indirecto, el cual supone la presencia de un narrador omnisciente que presenta pensamientos no articulados por la palabra y regularmente conduce al lector a través de una estructura episódica que también es una modificación de la clásica estructura tradicional, por dos razones: por el uso de la analepsis o flashback y por su especial contenido temático. El contenido de la novela no es lineal, y solo reduciéndolo a la caricatura puede denominarse argumental, porque no narra sucesos, como en la escuela tradicional, sino el efecto que producen en la sensibilidad, el pensamiento, la imaginación y la memoria. La obra de Proust presenta también diálogos simultáneos que suceden en un mismo tiempo-espacio.

Los cambios de narración, de lugar, de tiempo, de perspectiva y de narrador, hechos a partir de recuerdos, ofrecen una impresión especial. La novela proustiana posee un tiempo psicológico, manipulado por el narrador.

Obra

Se ofrecen una ordenación cronológica (con la excepción de las partes de À la recherche…, que son listadas juntas) y los títulos originales entre corchetes.
1896: Los placeres y los días [Les plaisirs et les jours]
1904: traducción de la obra de J. Ruskin The Bible of Amiens [Le Bible d'Amiens], con prefacio y notas.
1904: “La muerte de las catedrales” ["La mort des cathédrales"], artículo publicado en Le Figaro el 16/8.
1906: traducción de la obra de J. Ruskin Sesame and Lilies [Sésame et les lys].
1913-1927: En busca del tiempo perdido [À la recherche du temps perdu] 1913: Por el camino de Swann [Du côté de chez Swann]
1919: A la sombra de las muchachas en flor [À l'ombre des jeunes filles en fleurs]
1921-1922: El mundo de Guermantes I y II [Le côté de Guermantes]
1922-1923: Sodoma y Gomorra I y II [Sodome et Gomorrhe]
1925: La prisionera [La prissonière] (póstuma)
1927: La fugitiva [Albertine disparue] (póstuma)
1927: El tiempo recobrado [Le temps retrouvé] (póstuma)

1919: Parodias y misceláneas [Pastiches et mélanges]
1927: Crónicas [Chroniques] (póstuma)
1952: Jean Santeuil [íd.] (póstuma)
1954: Contra Sainte-Beuve [Contre Saint-Beuve] (póstuma)
1971-1993: Correspondencia, recopilación en veintiún tomos por Philip Kolb. (póstuma)
2009: Chardin y Rembrandt [Chardin et Rembrandt] (póstuma)
2012: Le Mensuel retrouvé (póstuma)