Monthly Archives: mayo 2016

Romy Schneider (Viena, 23 de septiembre de 1938 – París, 29 de mayo de 1982)


imagesCAWA94Q8Romy Schneider

Romy Schneider (Viena, 23 de septiembre de 1938 – París, 29 de mayo de 1982) fue una actriz nacida en Austria, de nacionalidad alemana y francesa. Realizó una carrera artística destacada. Representó el papel de la emperatriz Isabel de Baviera en la trilogía Sissi, Sissi emperatriz y El destino de Sissi, y recibió el premio César a la mejor actriz en dos oportunidades, por sus interpretaciones en las películas Lo importante es amar (1976) y A Simple Story (Una vida de mujer, 1978).

Romy Schneider nace durante la ocupación de la Alemania Nazi en Austria. Poseía también la ciudadanía francesa. Sus padres eran los actores Wolf Albach-Retty y Magda Schneider, que trabajó con ella en algunas películas. Por su lugar de nacimiento y ascendencia paterna, también podría considerarse austriaca, sin embargo nunca solicitó la ciudadanía austriaca y mantuvo la nacionalidad alemana de su madre, Magda Schneider.

Su primera película la realiza a los 15 años junto a su madre en Lilas blancas, asimismo canta el tema musical de la película. Después de esa película toma el apellido de su madre y cambia su nombre a Romy Schneider.

Las películas que siguen son de corte romántico por los que se hizo famosa en toda Europa: Los jóvenes años de una reina, La panadera y el emperador, Christine, Sissi, Sissi emperatriz y El destino de Sissi, la mayoría ambientados en la Viena imperial.

A partir de 1960 comenzó a trabajar en un cine más maduro compartiendo cartel con actores como Alain Delon y Jack Lemmon, y bajo las órdenes de directores como Claude Sautet, Claude Chabrol, Orson Welles y Luchino Visconti. Con este último rodó Ludwig en 1972, en la que vuelve a interpretar a la emperatriz Sissi.

El 5 de julio de 1981, su hijo mayor David, muere trágicamente a la edad de 14 años: trepando las rejas de su casa, resbala y queda atravesado por una de ellas que le perfora los intestinos. La actriz jamás se recuperaría de este golpe.

Al año siguiente termina de filmar su última película – Testimonio de mujer. Romy pide que al final de la película aparezca la dedicatoria: “Para David y su padre”.

2f238990ce16f0ef4d4cb7ab40ed1e38

 

 

 

 

 

 

 

 

Durante toda su vida los medios, sobre todo los oficiales de la España franquista, ocultaron la estrecha relación que sus padres mantuvieron con el entorno de Hitler.
Romy Schneider, gran fumadora, desolada y solitaria, intenta ahogar su pena en el alcohol. El 29 de mayo de 1982 -a los 43 años- la encuentran muerta en su apartamento de París. Como no se practicó la autopsia nunca se supo si murió producto de una crisis cardíaca o de un suicidio con una mezcla de alcohol y barbitúricos. Está enterrada -junto a su hijo David- en el cementerio de Boissy-sans-Avoir (Yvelines, Francia), a 50 km de París.

En 1990 el periódico austriaco Kurier creó los Romy TV Award en honor de la actriz.

En 2003 fue elegida en el puesto 78 de los 100 más grandes personajes de habla alemana de la historia en el programa de televisión Unsere Besten, siendo la segunda actriz elegida tras Marlene Dietrich, que ocupó el puesto 50.

La Warner Bros. comenzó a preparar una película acerca de su vida cuyo título iba a ser Eine Frau wie Romy (‘Una mujer como Romy’), que tendría a la actriz Yvonne Catterfeld como protagonista. El estreno estaba previsto para la primavera de 2009, si bien el proyecto parece haber sido abandonado por problemas de financiación y de gestión de derechos.

Filmografía

Durante su carrera, Romy Schneider recibe dos premios César a la mejor actriz: el primero en 1974 por Lo importante es amar de Andrzej Zulawski y el segundo en 1978 por Una vida de mujer de Claude Sautet.
1953: Lilas blancas, de Hans Deppe.
1953: Fuego de artificio (Feuerwerk) de Kurt Hoffmann.
1954: Los jóvenes años de una reina, de Ernst Marischka.
1955: Mi primer amor (Der letzte Mann), de Harald Braun.
1955: Sissi, de Ernst Marischka.
1956: Kitty (Kitty und die große Welt), de Alfred Weidenmann.
1956: Sissi Emperatriz, de Ernst Marischka.
1957: Monpti, de Helmut Käutner.
1957: El destino de Sissi, de Ernst Marischka.
1958: Eva (Die Halbzarte), de Rolf Thiele.
1958: Scampolo, de Alfred Weidenmann.
1958: Muchachas de uniforme (Mädchen in Uniform), de Géza von Radványi.
1958: Amoríos (Christine), de Pierre Gaspard-Huit.
1959: La panadera y el emperador, de Axel von Ambesser.
1959: Katia, de Robert Siodmak.
1961: Boccaccio ’70, de Luchino Visconti.
1962: El Proceso, de Orson Welles.
1962: Los Vencedores, de Carl Foreman.
1963: El Cardenal, de Otto Preminger.
1964: L’Enfer, de Henri-Georges Clouzot.
1964: Préstame tu marido (Good Neighbor Sam), de David Swift.
1965: ¿Qué tal, Pussycat?, de Clive Donner.
1966: La ladrona, de Jean Chapot.
1965: Las 10:30 de una noche de verano, de Jules Dassin.
1968: La piscina de Jacques Deray.
1970: Las cosas de la vida, de Claude Sautet.
1970: La califa, de Alberto Bevilacqua.
1970: ¿Quién?, de Léonard Keigel.
1970: Mi hijo, mi amor, de John Newland.
1971: Max y los chatarrreros, de Claude Sautet.
1971: Bloomfield, de Richard Harris.
1971: El asesinato de Trotsky, de Joseph Losey.
1972: César y Rosalía, de Claude Sautet.
1972: Luis II de Baviera (Ludwig), de Luchino Visconti.
1973: El tren, de Pierre Granier-Deferre.
1973: El cordero enardecido (Le mouton à 5 pattes), de Michel Deville.
1974: Un amor de lluvia, de Jean-Claude Brialy.
1974: El trío infernal, de Francis Girod.
1974: Lo importante es amar, de Andrzej Zulawski.
1974: Inocentes con manos sucias, de Claude Chabrol.
1975: El Viejo Fusil, de Robert Enrico.
1976: Mado, de Claude Sautet.
1976: Una mujer en la ventana, de Pierre Granier-Deferre.
1978: Una vida de mujer, de Claude Sautet.
1979: Lazos de sangre (Bloodline), de Terence Young.
1979: Una mujer singular (Clair de femme) de Costa-Gavras
1979: La Muerte en directo de Bertrand Tavernier.
1980: La banquera de Francis Girod.
1981: Fantasma de amor de Dino Risi.
1981: Detención provisional (Garde à vue), de Claude Miller.
1982: Testimonio de mujer (La Passante du Sans-Souci), de J. Rouffio.

Rita Hayworth (Nueva York, 17 de octubre de 1918 – Nueva York, 14 de mayo de 1987)


Gilda_trailer_hayworth1

Margarita Carmen Cansino Hayworth (Nueva York, 17 de octubre de 1918 – Nueva York, 14 de mayo de 1987), más conocida por su nombre artístico de Rita Hayworth, fue una de las actrices más emblemáticas de la época dorada del cine estadounidense. Además de ser símbolo sexual indiscutible de la década de 1940, ocupa el puesto 19º en la lista de las grandes estrellas del Séptimo Arte.

Nació en Nueva York, hija de emigrantes: su padre era el bailarín español Eduardo Cansino Reina, natural de Castilleja de la Cuesta1 (Sevilla, en España), pero nacido en el seno de una familia originaria de Paradas (provincia de Sevilla), y su madre era Volga Margaret Hayworth, una bailarina de los Ziegfeld Follies, de origen irlandés e inglés.2 Su padre era pariente del escritor Rafael Cansinos Assens (traductor al castellano de las obras completas de Goethe, Balzac, Tolstói y Dostoievski, entre otros).

Su padre apreció su talento natural, por lo que empezó su carrera como bailarina junto a él con su nombre real, Rita Cansino (tanto Marga como Rita son los diminutivos habituales de Margarita), a la edad de 13 años.

Llegó a Hollywood en 1933 como miembro del Spanish Ballet y pudo empezar a filmar gracias a la ayuda del eximio compositor José Iturbi y a las influencias del diplomático español en Estados Unidos Lázaro Bartolomé y López de Queralta (conocido como Lázaro Bartolomé Queralt).3 Desde 1935 participó como actriz en papeles secundarios, realizando muchas películas de serie B en las que sobre todo destacó por sus dotes para la danza y por su elegante aspecto. De esta etapa destaca la película Charlie Chan en Egipto (1937), de Louis King, película perteneciente a la saga dedicada al célebre detective oriental, en la que trabajó junto a Warner Oland, que encarnaba a Chan.

Fue su primer marido, Edward Judson, con quien se casó a los dieciocho años a pesar de la oposición de sus padres, quien la lanzó al estrellato, convirtiéndola en su mejor inversión personal. Judson le consiguió un contrato con Columbia Pictures, productora que necesitaba de estrellas importantes y a quien la actriz acabaría colocando entre las primeras compañías cinematográficas, reportando a la empresa millonarios ingresos sólo con su presencia. «Rita Hayworth es la Columbia», dijo Frank Sinatra. Para entonces, Harry Cohn, magnate de la productora, se enamoró de ella. La presión y las disputas por este motivo entre la actriz y el productor darían mucho que hablar entre los profesionales de la industria, y él estuvo toda la vida obsesionado con ella, quien no respondió nunca a sus requerimientos amorosos.

Su primer papel importante fue como actriz secundaria en la película: Sólo los ángeles tienen alas (1939), de Howard Hawks, lo que hizo que la crítica cinematográfica se empezara a fijar en ella. Poseía una personalidad tímida y bondadosa, que contrastaba con su fuerza y enorme impacto en la pantalla. En este film compartió cartel con Cary Grant, Jean Arthur y Thomas Mitchell. Luego rodó una comedia junto a Brian Aherne: Una dama en cuestión (1940), de Charles Vidor.

Rita ingresó triunfante tras esos éxitos en la Twenty Century Fox (compañía que años atrás la había rechazado), reclamada por el director Rouben Mamoulian, para interpretar a Doña Sol en la superproducción basada en la novela de Vicente Blasco Ibáñez, Sangre y arena (1941), junto a Tyrone Power y Linda Darnell. Esta película significó su lanzamiento como sex symbol, indiscutible durante toda una década. Su carrera la convirtió en una de las grandes estrellas de su época y en la actriz mejor pagada del momento.

Luego intervino en dos comedias musicales de amplio eco popular, junto a Fred Astaire: Desde aquel beso (1941), de Sidney Lamfield, y Bailando nace el amor (1942), de William A. Seiter. Estos éxitos y su talento la llevaron a protagonizar un musical ya clásico, Las modelos (1944), de Charles Vidor, junto a Gene Kelly y Phil Silvers, filme innovador en su día, al ser de los primeros en trasladar los números de baile de salón a ambientaciones callejeras. En esa época rodó también The Strawberry Blonde (1941), de Raoul Walsh, junto a James Cagney y Olivia de Havilland; Mi mujer favorita (1942), de Irving Cummings una cinta de corte biográfico junto a Victor Mature y Carole Landis; y Esta noche y todas las noches (1945), de Victor Saville, un musical que fluctúa entre la comedia y el drama de tono menor, junto a Lee Bowman y Janet Blair.

Gilda

  1946: Rita Hayworth (1918 - 1987) plays the sexy title role in the wartime film noir 'Gilda', directed by Charles Vidor. (Photo by Robert Coburn Sr.)

 

 

 

 

 

 

 

 

No obstante, su fama como mito erótico se consolidó con Gilda (1946), de Charles Vidor, una de las grandes películas del cine negro, en la que Rita protagoniza dos escenas ya míticas: primero, una sugerente interpretación musical de «Put the blame on Mame», con un striptease tan explosivo como breve (solo se quita un guante), y después una bofetada. Estas dos imágenes fueron en la época consideradas demasiado atrevidas en algunos países, que censuraron el filme, que a pesar de ello consiguió récords de taquilla en todo el mundo. La bofetada se convertiría en la más famosa de la historia del cine estadounidense; se la propinó a Rita su pareja en el film, Glenn Ford, y aunque ahora se cuestiona como ejemplo de machismo, hay que aclarar que en una escena previa Rita había golpeado igualmente a Glenn Ford.

La película fue un escándalo, y en países como España fue considerada “gravemente peligrosa” por la Iglesia Católica, debido a la famosa escena musical donde se quita un guante. Esta película la hizo inmensamente famosa, hasta el punto de que se colocó su imagen en la bomba atómica de pruebas arrojada por Estados Unidos sobre las Islas Bikini en ese mismo 1946. Dado el carácter pacifista de la actriz, este hecho la indignó profundamente. También ocasionó una histérica expedición a la Cordillera de los Andes, a fin de enterrar allí una copia de la película, para que se conservase en caso de un desastre nuclear.

Este momento de fama internacional también coincide con una de sus crisis en lo personal: su segundo matrimonio, con el célebre director Orson Welles, entró en crisis, y ella declaró a la prensa una frase que se haría célebre: «Todos los hombres que conozco se acuestan con Gilda, pero se levantan conmigo».

La suerte profesional continuaba en racha y en 1947 rueda junto a su todavía marido, el director Orson Welles, un filme que fue en su día poco valorado, pero que resultó de enorme trascendencia: La dama de Shanghái.

La película no tuvo mucho éxito comercial porque Welles le cortó el pelo, la tiñó de rubio platino, le dio un papel de arpía y la mató al final de la película, cosa que no gustó mucho a su público. Sin embargo, forma parte de la mitología del cine por su narrativa, estilística y ritmo, y Rita Hayworth declaró años después que «sabía que estábamos haciendo un clásico mientras la rodábamos».

Gilda, el papel más importante de su carrera, fue también el que marcó el inicio de su declive como estrella de Hollywood, ya que nunca consiguió el mismo éxito como sex symbol en ninguna de sus películas posteriores. Sin embargo, fue y es la película que la convirtió en una actriz inolvidable: «Nunca hubo una mujer como Gilda», era el eslogan de la película.

Otros títulos destacados de su filmografía son Los amores de Carmen (1948) y La dama de Trinidad (1952), que no lograron reeditar el éxito de Gilda, pese a repetir pareja protagonista con Glenn Ford (para el escritor y cinéfilo Terenci Moix, Rita fue la mejor ‘Carmen’ del cine); Salomé (1953), de William Dieterle, recreando la historia bíblica, junto a Stewart Granger y Charles Laughton; La bella del Pacífico (1953), de Curtis Bernhardt, nueva versión de un clásico de William Somerset Maugham ya adaptado para el cine en la década de 1920; Pal Joey (1957), que fue su último musical y único rotundo triunfo de la actriz ya en su madurez física e interpretativa, que incluye un número que ha pasado a la historia del género; Fuego escondido (1957), de Robert Parrish, junto a Robert Mitchum y Jack Lemmon; y Mesas separadas (1958), de Delbert Mann, junto a Burt Lancaster, Deborah Kerr, Wendy Hiller y David Niven.

Rita nunca fue nominada a los premios Óscar, pero asistió a la 36ª ceremonia de dichos premios para entregar el galardón a la mejor dirección en 1964, antes de que en la siguiente década empezara a tener problemas de memoria.

A finales la década de 1960 y principios de la de 1970 solo trabajó ya ocasionalmente en producciones modestas, de serie B, y en algunas coproducciones europeas, mostrando su declive físico e intelectual, ya que comenzaba a mostrar síntomas de la Enfermedad de Alzheimer prematura, que le impedía memorizar bien los guiones.

De esta última etapa destacan tres títulos: El fabuloso mundo del circo (1964) de Henry Hathaway, junto a John Wayne y Claudia Cardinale; El aventurero (1967), de Terence Young, junto a Anthony Quinn; y La ira de Dios (1972), de Ralph Nelson, que fue su última interpretación en la gran pantalla.

Cuidada y acompañada en sus últimos años por su hija Yasmine, Rita Hayworth cayó en un semicoma en febrero de 1987. Murió unos meses más tarde, el 14 de mayo de 1987, a los 68 años de edad a causa de la enfermedad de Alzheimer en su apartamento de Manhattan. El servicio fúnebre para Hayworth se llevó a cabo el 19 de mayo de 1987 en la iglesia del Buen Pastor, en Beverly Hills. Los portadores del féretro fueron los actores Ricardo Montalbán, Glenn Ford, Don Ameche y el coreógrafo Hermes Pan. Fue enterrada en el cementerio de Santa Cruz, Culver City.

Se casó cinco veces: con Edward Judson, con el famoso director Orson Welles (con quien tuvo a su hija Rebeca), con el príncipe iraní Ali Khan (con quien tuvo a su hija Yasmine Aga Khan), con el cantante y actor Dick Haymes y con el director James Hill.
Para trabajar en el cine tuvo que someterse a dieta para adelgazar un poco, tratamientos electrolíquidos y mediante electrodepilación se le amplió la frente y se acentuó el pico del pelo.
A los cincuenta años empezó a enfermar de alzheimer. Algo que, al no estar diagnosticado por aquel entonces, se confundió con el alcoholismo. Falleció a los 68 años (1987), víctima de esta enfermedad que se le tardó veinte años en diagnosticar. Está enterrada en el Cementerio de Holy Cross (California).
Está considerada una de las estrellas indiscutibles de la historia del cine y de la época dorada de Hollywood. Una mujer de mucha belleza e instinto para la interpretación, con una personalidad y una profundidad que trascendió su trabajo y que, como afirmó el director George Cukor, consiguió que sus fans se interesasen por la persona más que por sus personajes.
Tiene una estrella en el Paseo de la Fama de Hollywood. Exactamente en el 1645 de Vine Street.

A partir del estreno de su obra icónica, Gilda, Rita Hayworth empezó a captar todas las miradas. La escena donde ella, sensualmente, desnudaba su brazo retirando su guante, la convirtió en símbolo erótico. Dicha escena fue considerada peligrosa por la Iglesia católica. Estimada por unos y criticada por otros, despertó todo tipo de polémicas. Otra de las escenas más recordadas del filme es cuando le propinaba una sonora bofetada su compañero de reparto Glenn Ford, que se quedaría impresa en la retina de todos los espectadores de la época. En la película interpretaba canciones como «Put the blame on Mame» y «Amado mío» y sus contoneos la confirmaban como una sex symbol de la época dorada de Hollywood. De hecho, su nombre fue el elegido para la primera bomba atómica controlada de Estados Unidos. El estilo de femme fatal que irradia Gilda, con aquel vestido –ya todo un clásico- tan ceñido, los guantes, y sus populares pitillos hicieron todo un icono de estilismo del momento y todavía vuelven ahora como moda. La actriz llegó a afirmar: «los hombres se van a la cama con Gilda y se despiertan conmigo». Los productores y directores que reclamaban la estrella, se preocuparon de que este éxito la persiguiera por siempre jamás y cómo es habitual en el proceso de mitificación, desplegaron una espectacular campaña publicitaria de la actriz, pero sobre todo del personaje. Empezó a ser portada de numerosas revistas, productos, anuncios y carteles. Este fenómeno llegó a tal punto que incluso se pidió una expedición a los Andes para enterrar una copia del film y que se conservara en caso de que hubiera un posible desastre nuclear. Después de meses y meses de publicidad, aquel público dividido, ya no lo estaba. Todo el mundo hablaba de ella. Gilda ya no sólo era una película, era un símbolo, algo con que todos los americanos de la época habían aprendido a convivir e idolatrar. Había nacido una marca y un mito, que después de prácticamente setenta años, sigue patente.

Filmografía

La nave de Satan (1935)
Charlie Chan en Egipto (1935)
Contrabando humano (1936)
Juego mortal (1937)
Siempre hay una mujer (1938)
Sólo los ángeles tienen alas (1939)
Una dama en cuestión (1940)
La pelirroja (1941)
Sangre y arena (1941)
Desde aquel beso (1941)
Mi chica favorita (1942)
Bailando nace el amor (1942)
Las modelos (1944)
Esta noche y todas las noches (1945)
Gilda (1946)
La diosa de la danza (1946), de Alexander Hall
La dama de Shanghái (1947)
Los amores de Carmen (1948)
La dama de Trinidad (1952)
Salomé (1953)
La bella del Pacífico (1953)
Fuego escondido (1957)
Pal Joey (1957)
Mesas separadas (1958)
Llegaron a Cordura (1959)
Sangre en primera página (1959)
El último chantaje (1962)
El fabuloso mundo del circo (1964)
Las flores del diablo (1966)
El aventurero (1967)
La ira de Dios (1972)

Clinton «Clint» Eastwood Jr. (San Francisco, California, 31 de mayo de 1930)


 

 

images

 

 

 

 

 

Clinton «Clint» Eastwood Jr. (San Francisco, California, 31 de mayo de 1930actor, director, productor, guionista, músico y compositor estadounidense. Su primer papel relevante fue como secundario en el reparto de la serie de televisión Rawhide (1959–1966). Alcanzó la fama interpretando al Hombre sin nombre en los spaghetti western conocidos como Trilogía del dólar que dirigió Sergio Leone en la década de 1960 —Por un puñado de dólares, La muerte tenía un precio y El bueno, el feo y el malo — y a Harry Callahan en la serie de películas de Harry el Sucio durante los 70 y 80. Estos papeles, entre otros, lo convirtieron en un icono cultural de cierto tipo de masculinidad.[1] [2]

Por su trabajo en Unforgiven (Sin perdón, 1992) y en Million Dollar Baby (2004), Eastwood fue galardonado con los premios Óscar a mejor director y mejor película. Estas películas en particular y otras como Play Misty for Me (Escalofrío en la noche, 1971), Thunderbolt and Lightfoot (Un botín de 500.000 dólares, 1974), The Outlaw Josey Wales (El fuera de la ley, 1976), Escape from Alcatraz (Fuga de Alcatraz, 1979), Tightrope (En la cuerda floja, 1984), El jinete pálido (1985), Heartbreak Ridge (El sargento de hierro, 1986), En la línea de fuego (1993), Los puentes de Madison (1995) y Gran Torino (2008) fueron éxitos de crítica y público.[3]

Además de dirigir muchas de las películas que le han convertido en una estrella del cine, Eastwood ha dirigido otros filmes en los que él no actúa, como Mystic River (2003) y Cartas desde Iwo Jima (2006), por las que fue nominado a los Óscar, y Changeling (El intercambio, 2008). Eastwood ha sido especialmente aclamado por la crítica en Francia, también por películas que no fueron muy bien recibidas en su propio país, y por ello ha sido galardonado con los más altos honores del país europeo: en 1994 recibió la Orden de las Artes y las Letras de la República Francesa y en 2007 la Legión de Honor. En el año 2000 recibió el León de Oro a toda su carrera en el Festival Internacional de Cine de Venecia.

Desde 1967 Eastwood posee su propia productora de cine, Malpaso Productions, que ha producido la mayor parte de sus películas. También fue alcalde de la localidad californiana de Carmel-by-the-Sea desde 1986 a 1988. Según afirmó su hija Alison en 2011, Eastwood tiene ocho hijos de seis mujeres diferentes,[4] aunque solo se ha casado dos veces.

PRIMERS NOMS CONFIRMATS DEL 48 VOLL-DAMM FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA (a partir del 24 de novembre)


 

Asaf Avidan, Avishai Cohen, Bill Frisell, Hiromi, José James, Michel Legrand, Madeleine Peyroux, Chucho Valdés i Lizz Wright, entre d’altres, primers noms confirmats del 48 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona

Logo48FIJBcopia_110829

 

 

 

El pianista cubà, padrí del festival, l’inaugura el 24 d’octubre amb un quintet que colidera amb Joe Lovano

De Cajón! reviu amb una sèrie de cinc concerts: Antonio Lizana, Las Minas Puerto Flamenco, José Mercé, Vicente Amigo i Michel Camilo-Tomatito

Terence Blanchard i Gonzalo Rubalcaba encapçalen l’espectacular programació al Conservatori del Liceu

El programa de classes magistrals inclou noms com The Bad Plus, Jack DeJohnette i Fred Hersch, entre molts altres

La segona edició del sopar-concert amb maridatge de vins a Casino de Barcelona tindrà com a protagonista Kyle Eastwood

Cinc abonaments temàtics permeten obtenir descomptes de gairebé el 40% sobre el preu de l’entrada

El 48 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona presenta la seva primera tongada de concerts confirmats. El festival serà inaugurat pel seu padrí, Chucho Valdés, amb un nou projecte: un quintet que colidera amb el saxofonista Joe Lovano (BARTS, 24 d’octubre).

La sala del Paral·lel serà un dels epicentres del festival, amb concerts de tota mena: el trio format per Jack DeJohnette, Ravi Coltrane i Matt Garrisson, amb nou disc per ECM, In Movement (25 d’octubre); Bill Frisell i el seu homenatge a l’imaginari musical dels Estats Units, When You Wish Upon A Star –amb Petra Haden, filla de Charlie Haden, com a vocalista– (28 d’octubre); la presentació del nou disc de James Vincent McMorrow (31 d’octubre); un molt especial recital de piano a càrrec del fenomen James Rhodes (10 de novembre); el retorn al festival del vocalista i oud Dhafer Youssef, també amb un preciós disc sota el braç, Diwan Of Beauty & Odd (16 de novembre); l’última aventura d’un dels grans vocalistes del segle XXI, José James, Love In A Time Of Madness (17 de novembre), i finalment, la molt inquieta trobada entre el reggae de Jamaica i l’anomenat so nòrdic amb l’espectacle Sly & Robbie meet Nils Petter Molvaer (21 de novembre).

Una altra de les sales del festival, de fet on va néixer l’any 1966, és el Palau de la Música, que acollirà la pianista Hiromi al capdavant del seu espectacular The Project Trio (26 d’octubre); el trio de la llegenda del jazz francès Michel Legrand (11 de novembre); l’esperat debut a Espanya de Michael Feinstein, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i un programa dedicat a Frank Sinatra (19 de novembre); la presentació de l’últim disc de Madeleine Peyroux (25 de novembre), i una estrena, com cada any, de La Locomotora Negra, aquest any amb un espectacle anomenat The Jazz Giants (2 de desembre).

Tant BARTS com Palau seran dues de les sales que acolliran el retorn, ara com a finestra del festival de jazz, del recordat De Cajón! Seran cinc concerts que començaran amb una de les estrelles rutilants del futur, el saxofonista i cantaor Antonio Lizana (Luz de Gas, 27 d’octubre), i seguiran amb un espectacle, Las Minas Puerto Flamenco, ideat a partir del cèlebre i prestigiós festival flamenc de Las Minas (BARTS, 29 d’octubre). Els altres tres concerts tindran com a seu el Palau de la Música, amb la presentació també de tres novetats discogràfiques: Doy la cara, de José Mercé (4 de novembre), la nova entrega de Vicente Amigo, encara sense títol (5 de novembre), i Spain Forever, el disc que tanca la trilogia del duo format pel pianista Michel Camilo i el guitarrista Tomatito (18 de novembre).

L’Auditori viurà el retorn de la cantant Lizz Wright (1 de novembre) i el debut al festival d’un músic inclassificable, Asaf Avidan, en un recital en solitari (8 de novembre). El Teatre-Auditori de Sant Cugat, per la seva banda, acollirà un altre esperadíssim retorn, el del contrabaixista Avishai Cohen al capdavant del seu trio (12 de novembre). Després de l’èxit de l’any passat, la sala Cotton Club de Casino de Barcelona proposa un nou maridatge exquisit entre gastronomia i música, aquest any amb Kyle Eastwood (habitual col·laborador del seu pare, Clint Eastwood) com a protagonista (26 de novembre).

El Conservatori del Liceu, des de fa anys consolidat com una de les sales de referència del festival, proposa una espectacular sèrie de concerts: SF Jazz Collective (2 de novembre), Gonzalo Rubalcaba amb el seu emocionat homenatge a Charlie Haden (3 de novembre), Liceu’s SuperSax Project (5 de novembre), Terence Blanchard (7 de novembre), James Brandon Lewis (8 de novembre), Dino Saluzzi (9 de novembre), Rudresh Mahanthappa (14 de novembre), The Bad Plus (15 de novembre), Craig Taborn (17 de novembre), el trompetista Avishai Cohen (19 de novembre), Nils Wogram-Bojan Z (28 de novembre), Marc Copland-John Abercrombie (30 de novembre), Guillermo Klein Septet BCN Edition (1 de desembre), Fred Hersch amb l’Orquestra Jazz de Matosinhos (2 de desembre), Tête-à-tête, un homenatge a Tete Montoliu a càrrec dels pianistes Ignasi Terraza i Bert van den Brink (3 de desembre), i la presentació del disc del Giulia Valle Trio Live in SF (4 de desembre). Dins de l’apoteòsica sèrie de concerts al Conservatori del Liceu hi haurà també una nova col·laboració del festival amb un altre esdeveniment musical, el ClazzJazz, amb qui presentarem dues produccions: unas Cuatro estaciones de Vivaldi a càrrec de Pepe Rivero i l’Orquestra de Cambra del Conservatori que suposa un viatge per tots els colors de l’anomenat latin jazz (23 de novembre), i un homenatge tropical als Beatles imaginat pel pianista Iván Melón Lewis al capdavant de la Liceu Big Band (29 de novembre).

El Conservatori del Liceu serà també, gràcies al generós mecenatge de la Fundació de Música Ferrer-Salat, seu de l’impressionant cicle de classes magistrals del festival, que començarà el 25 d’octubre amb Jack DeJohnette i pel qual passaran gairebé tots els artistes que actuen al conservatori barceloní (entre ells, The Bad Plus, Terence Blanchard, Fred Hersch i Gonzalo Rubalcaba).

El festival proposa cinc abonaments o recorreguts temàtics a partir del nom dels seus artistes (Chucho Valdés, Jack DeJohnette, Terence Blanchard, Gonzalo Rubalcaba i De Cajón!), a banda de l’anomenat Recorregut Free Jazz (que cadascú pot construir-se a mida), amb descomptes d’entre el 30 i el 40% sobre el preu de l’entrada. Els estudiants de música tenen a més a més un descompte especial de gairebé el 65% pels abonaments que tenen com a seu el Conservatori del Liceu (els Recorreguts Terence Blanchard i Gonzalo Rubalcaba), amb una estimulant proposta que suposa veure concerts de primer nivell per només 10 euros l’entrada.

ENTRADES AVUI A LA VENDA> theproject i ticketmaster

barcelonajazzfestival.blogspot.com.es

facebook.com/barcelonajazzfestival

twitter.com/bcnjazzfest

____________________________________________

 

 

Asaf Avidan, Avishai Cohen, Bill Frisell, Hiromi, José James, Michel Legrand, Madeleine Peyroux, Chucho Valdés y Lizz Wright, entre otros, primeros nombres confirmados del 48 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona

El pianista cubano, padrino del festival, lo inaugura el 24 de octubre con un quinteto que lidera con Joe Lovano

De Cajón! revive con una serie de cinco conciertos: Antonio Lizana, Las Minas Puerto Flamenco, José Mercé, Vicente Amigo y Michel Camilo-Tomatito

Terence Blanchard y Gonzalo Rubalcaba encabezan la espectacular programación en el Conservatori del Liceu

El programa de clases magistrales incluye nombres como The Bad Plus, Jack DeJohnette y Fred Hersch, entre muchos otros

La segunda edición de la cena-concierto con maridaje de vinos en Casino de Barcelona tendrá como protagonista Kyle Eastwood

Cinco abonos temáticos permiten obtener descuentos de casi el 40% sobre el precio de la entrada

El 48 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona presenta su primera tanda de conciertos confirmados. El festival será inaugurado por su padrino, Chucho Valdés, con un nuevo proyecto: un quinteto que lidera con el saxofonista Joe Lovano (BARTs, 24 de octubre).

La sala del Paralelo será uno de los epicentros del festival, con conciertos de todo tipo: el trío formado por Jack DeJohnette, Ravi Coltrane y Matt Garrisson, con nuevo disco para ECM, In Movement (25 de octubre); Bill Frisell y su homenaje al imaginario musical de los Estados Unidos, When You Wish Upon A Star -con Petra Haden, hija de Charlie Haden, como vocalista- (28 de octubre); la presentación del nuevo disco de James Vincent McMorrow (31 de octubre); un muy especial recital de piano a cargo del fenómeno James Rhodes (10 de noviembre); el regreso al festival del vocalista y oud Dhafer Youssef, también con un precioso disco bajo el brazo, Diwan Of Beauty & Odd (16 de noviembre); la última aventura de uno de los grandes vocalistas del siglo XXI, José James, Love In A Time Of Madness (17 de noviembre), y finalmente, la muy inquieta encuentro entre el reggae de Jamaica y el llamado sonido nórdico con el espectáculo Sly & Robbie meet Nils Petter Molvaer (21 de noviembre).

Otra de las salas del festival, de hecho en la que nació en 1966, es el Palau de la Música, que acogerá la pianista Hiromi al frente de su espectacular The Project Trio (26 de octubre); el trío de la leyenda del jazz francés Michel Legrand (11 de noviembre); el esperado debut en España de Michael Feinstein, con la Orquesta Sinfónica del Vallés y un programa dedicado a Frank Sinatra (19 de noviembre); la presentación del último disco de Madeleine Peyroux (25 de noviembre), y un estreno, como cada año, de La Locomotora Negra, este año con un espectáculo llamado The Jazz Giants (2 de diciembre).

Tanto BARTS como Palau serán dos de las salas que acogerán el retorno, ahora como ventana del festival de jazz, del recordado De Cajón! Serán cinco conciertos que comenzarán con una de las estrellas rutilantes del futuro, el saxofonista y cantaor Antonio Lizana (Luz de Gas, 27 de octubre), y seguirán con un espectáculo, Las Minas Puerto Flamenco, ideado a partir del célebre y prestigioso festival flamenco de Las Minas (BARTS, 29 de octubre). Los otros tres conciertos tendrán como sede el Palau de la Música, con la presentación también de tres novedades discográficas: Doy la cara, de José Mercé (4 de noviembre), la nueva entrega de Vicente Amigo, aún sin título (5 de noviembre ), y Spain Forever, el disco que cierra la trilogía del dúo formado por el pianista Michel Camilo y el guitarrista Tomatito (18 de noviembre).

L’Auditori vivirá el retorno de la cantante Lizz Wright (1 de noviembre) y el debut en el festival de un músico inclasificable, Asaf Avidan, en un recital en solitario (8 de noviembre). El Teatro-Auditorio de Sant Cugat, por su parte, acogerá otro esperadísimo retorno, el del contrabajista Avishai Cohen al frente de su trío (12 de noviembre). Tras el éxito del año pasado, la sala Cotton Club de Casino de Barcelona propone un nuevo maridaje exquisito entre gastronomía y música, este año con Kyle Eastwood (habitual colaborador de su padre, Clint Eastwood) como protagonista ( 26 de noviembre).

El Conservatorio del Liceo, desde hace años consolidado como una de las salas de referencia del festival, propone una espectacular serie de conciertos: SF Jazz Collective (2 de noviembre), Gonzalo Rubalcaba con su emocionado homenaje a Charlie Haden (3 de noviembre ), Liceu’s SuperSax Project (5 de noviembre), Terence Blanchard (7 de noviembre), James Brandon Lewis (8 de noviembre), Dino Saluzzi (9 de noviembre), Rudresh Mahanthappa (14 de noviembre), The Bad Plus (15 de noviembre), Craig Taborn (17 de noviembre), el trompetista Avishai Cohen (19 de noviembre), Nils Wogram-Bojan Z (28 de noviembre), Marc Copland-John Abercrombie (30 de noviembre), Guillermo Klein Septeto BCN Edition (1 de diciembre), Fred Hersch con la Orquesta Jazz de Matosinhos (2 de diciembre), Tête-à-tête, un homenaje a Tete Montoliu a cargo de los pianistas Ignasi Terraza y Bert van den Brink (3 de diciembre), y la presentación del disco del Giulia Valle Trio Live in SF (4 de diciembre). Dentro de la apoteósica serie de conciertos en el Conservatori del Liceu habrá también una nueva colaboración del festival con otro evento musical, el ClazzJazz, con quien presentaremos dos producciones: unas Cuatro estaciones de Vivaldi a cargo de Pepe Rivero y  la Orquesta de Cámara del Conservatori que supone un viaje por todos los colores del llamado latin jazz (23 de noviembre), y un homenaje tropical a los Beatles imaginado por el pianista Iván Melón Lewis al frente de la Liceu Big Band (29 de noviembre).

El Conservatori del Liceu será también, gracias al generoso mecenazgo de la Fundació de Música Ferrer-Salat, sede de la impresionante ciclo de clases magistrales del festival, que comenzará el 25 de octubre con Jack DeJohnette y por el que pasarán casi todos los artistas que actúan en el conservatorio barcelonés (entre ellos, The Bad Plus, Terence Blanchard, Fred Hersch y Gonzalo Rubalcaba).

El festival propone cinco abonos o recorridos temáticos a partir del nombre de sus artistas (Chucho Valdés, Jack DeJohnette, Terence Blanchard, Gonzalo Rubalcaba y De Cajón!), además del llamado Recorrido Free Jazz (que cada uno puede construirse a medida), con descuentos de entre el 30 y el 40% sobre el precio de la entrada. Los estudiantes de música tienen además un descuento especial de casi el 65% para los abonos que tienen como sede el Conservatori del Liceu (los Recorridos Terence Blanchard y Gonzalo Rubalcaba), con una estimulante propuesta que supone ver conciertos de primer nivel para sólo 10 euros la entrada.

ENTRADAS HOY A LA VENTA> theproject y ticketmaster

barcelonajazzfestival.blogspot.com.es

facebook.com/barcelonajazzfestival

twitter.com/bcnjazzfest

 
 
 

Sant Cugat acollirà el X Curs Internacional de directors d’Orquestra Antoni Ros Marbà el proper juliol (del 18 al 30 de juliol de 2016)


Sant Cugat acollirà el X Curs Internacional de directors d’Orquestra Antoni Ros Marbà el proper juliol

 

signaaa

 

 

 

 

 

 

 

La realització del curs és fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Sant Cugat, l’ESMUC, el Conservatori del Liceu, la Fundació Pau Casals, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat i la Fundació Victòria de los Ángeles. EL Palau de la Música Catalana va acollir la signatura del conveni entre totes les entitats

Sant Cugat acollirà, del 18 al 30 de juliol, la desena edició del Curs Internacional de Direcció d’Orquestra Antoni Ros Marbà. Serà possible gràcies a la col·laboració institucional entre l’Ajuntament de Sant Cugat, l’ESMUC, el Conservatori del Liceu, la Fundació Pau Casals, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat i la Fundació Victòria de los Ángeles, que van signar un conveni de col·laboració el passat divendres al Palau de la Música Catalana.

El curs es durà a terme del 18 al 30 de juliol de 2016 a l’Escola i al Conservatori Municipals de Música Victoria dels Àngels de Sant Cugat. Durant la primera setmana els alumnes desenvoluparan una intensa activitat d’anàlisis de les obres del repertori proposat pel mestre Ros Marbà, tot realitzant l’anàlisi harmònic i estilístic, i també de pràctica gestual. La segona setmana tindran lloc les pràctiques amb orquestra, tenint com a orquestra pilot l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat i l’Orquestra de Cambra de Granollers. Les classes amb el mestre Antoni Ros Marbà comptaran també amb la col·laboració de l’assistent del curs, el professor Santiago Serrate, que s’encarrega de les tasques de suport del treball proposat als alumnes pel mestre Ros Marbà.

La realització del Curs serà possible gràcies al’acord a què han arribat els sis organismes signants del conveni, on es detalla l’aportació de cada un d’ells al projecte.

Ajuntament de Sant Cugat: suport institucional, suport tècnic i logístic i cessió de les instal·lacions i equipaments de l’Escola Municipal Victòria dels Àngels i Conservatori de Sant Cugat per al desenvolupament de les classes teòriques i pràctiques. A més, l’Ajuntament atorgarà d’una beca de quantia igual a l’import de la quota d’inscripció per a un/a alumne/a del Conservatori de Sant Cugat.

 

ESMUC: Marc acadèmic, crèdits universitaris , certificació acadèmica i aportació d’ una classe-conferència a càrrec d’un professor de l’ESMUC.

 

Fundació Pau Casals: Aportació del solista de violoncel, Pablo Pérez Martínez, i gestió econòmica del curs.

 

Conservatori del Liceu: Conferència del professor Víctor Estapé.

 

Fundació Victoria de los Ángeles: Aportació de cantants solistes  per a les sessions on s’interpretin  fragments d’òpera.

 

Orquestra Simfònica Sant Cugat: contractació dels músics de l’orquestra necessaris per configurar la plantilla bàsica durant les pràctiques orquestrals, instruments de percussió, col·laboració  amb la logística i regidoria d’orquestra.

 

L’objectiu del Curs és completar la formació de joves professionals i estudiants avançats, tot posant al seu abast l’oportunitat de poder efectuar pràctiques amb una orquestra professional i treballar amb un director de prestigi internacional com el mestre Antoni Ros Marbà.

 

Va dirigit a:

 

Alumnes actius: Podran inscriure’s com a alumnes actius els directors i estudiants de música avançats, els quals participaran en tot el treball del curs amb la possibilitat de realitzar pràctiques amb les orquestres oficials del curs.

 

Alumnes oients: Podrà inscriure’s com a públic oient qualsevol persona interessada en ampliar els seus coneixements musicals. La inscripció es podrà fer per tot el curs o per sessions diàries.

 

En finalitzar el curs: l’ESMUC lliurarà Certificat Acadèmic d’assistència al curs.

 

ANTONIO OROZCO actuará el próximo 24 noviembre en sala Razzmatazz (Barcelona), el 4 marzo en Sala Mirona (Salt-Girona) y el 17 marzo en Sala Riviera (Madrid)


ANTONIO OROZCO actuará el próximo 24 noviembre en sala Razzmatazz  (Barcelona), el 4 marzo en Sala Mirona (Salt-Girona) y el 17 marzo en Sala Riviera (Madrid)

 

image005

 

 

 

El exitoso Tour Destino de Antonio Orozco, que le está llevando por los principales escenarios del país, añade tres nuevas fechas, en las emblemáticas Sala Razzmatazz de Barcelona el próximo 24 noviembre, en la Sala Mirona de Salt (Girona) el 4 marzo y en la Sala Riviera de Madrid el 17 marzo. Las entradas ya están  a la venta en TICKETMASTER www.ticketmaster.es

Tour Destino es la gira de presentación de su último trabajo DESTINO (Universal Music) del que ya es disco platino y en la que también hace un repaso a su extensa discografía.

(Más info TOUR DESTINO en www.antonioorozco.com )

—————————————————————————————————————–

ANTONIO OROZCO es uno de los artistas más brillantes y con más talento del panorama musical en nuestro país. Actualmente se encuentra en un momento clave de su carrera. Su capacidad de trabajo y sensibilidad artística, le convierten en el artista con el futuro más prometedor y de mayor proyección internacional de las próximas décadas.
 
Con más de 1.500.000 discos vendidos, 9 discos de platino y un disco de oro, ANTONIO OROZCO es uno de los artistas más laureados y queridos de nuestra música. Ganador del Premio Ondas 2003 al “Mejor Artista en Directo”y  ha sido nominado a los Latin GRAMMY® entre los mejores compositores del mundo por su canción “Estoy hecho de pedacitos de ti”.

Desde el principio de su carrera, los éxitos y reconocimientos han marcado una carrera imparable con más de 1.000 conciertos en España y Latinoamérica.

La trayectoria musical de ANTONIO OROZCO está avalada por 9 álbumes publicados hasta la fecha:  Un reloj y una vela (2000), Semilla del Silencio (2001), El Principio del Comienzo (2004), Edición Tour 05 (2005), Cadizfornia (2006), Renovatio (2009)  Diez (2011) y Dos Orillas (2013) – Dos Orillas Deluxe (reedición con DVD grabado en directo en el FESTIVAL CAP ROIG) (2014) y su último y esperado álbum Destino (2015

‘Star Trek’ conquereix Sitges, La 49a edició del Festival, que se celebrarà del 7 al 16 d’octubre, pren la mítica sèrie com a leit motiv


 

‘Star Trek’ conquereix Sitges

La 49a edició del Festival, que se celebrarà del 7 al 16 d’octubre, pren la mítica sèrie com a leit motiv 

2016_premsa_newsletter_03

 

 

 

 

L’univers de la mítica saga Star Trek serà el leit motiv de la propera edició de Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que se celebrarà del 7 al 16 d’octubre. Star Trek fa 50 anys i Sitges –a les portes de la seva 50a edició, que arribarà l’any vinent– s’obre de ple a l’univers trekkie dedicant-li el cartell i programant diferents projeccions i activitats.

La franquícia Star Trek, creada per Gene Roddenberry l’any 1966, es composa de cinc sèries de televisió, una sèrie d’animació en 2D i dotze pel·lícules, a més d’una dotzena de videojocs, diferents jocs de rol, centenars de novel·les i relats de ficció. Es tracta d’un autèntic fenomen de culte i amb una infinita legió de fans, que tindran l’oportunitat de trobar a Sitges la gènesi i manifestacions de la galàxia trekkie.

El cartell de Sitges 2016 pren com a referència, precisament, Star Trek. Ha estat realitzat, un any més, per l’agència China, amb Rafa Antón com a director creatiu executiu, Miguel Ángel Duo com a director creatiu i Antonio G. Cárceles com a director d’art. El cartell de Sitges 2016 mostra una icònica gràfica d’Star Trek i està acompanyat d’una segona peça tipogràfica, que uneix el Festival amb el més enllà.

L’equip de China resumeix d’aquesta manera la seva creació: “No hi ha res que generi més ganes de viatjar que un mapa enorme. I la imatge d’aquest any és precisament un intent de reflectir el mapa més gegant del món: el de l’univers. Volíem capturar de manera sutil la infinitat de l’espai i les ganes d’explorar-lo, d’arribar on cap altre home hi ha arribat mai. I al mateix temps, localitzar el Festival en aquest mapa. Un petit gran festival en una petita ciutat d’una petita península d’un petit planeta. Una direcció clara que ajudi a tots els fans d’Star Trek de l’univers a trobar-se aquest octubre i compartir plegats aquesta passió pel cinema i els mons per explorar”.

 

Retrospectiva de cinema soviètic

La 49a edició del Festival escalfa motors i comença a definir l’esquelet inicial de la seva programació, del qual realitzarà un avanç a principis de juliol. A més de l’univers trekkie, Sitges 2016 presentarà una retrospectiva de cine soviètic, que inclourà una selecció de títols de gènere fantàstic d’entre 1957 i 1978 produïts a estats actualment inexistents, com l’URSS, la República Democràtica Alemanya (RDA) i Txecoslovàquia. La selecció també inclourà films polonesos de la mateixa època. Sota el títol Red Planet Marx: la conquesta (soviètica) de l’espai, la retrospectiva desenvoluparà el concepte de la space opera, amb els viatges espacials i la conquesta de l’univers com a elements protagonistes. A més, es programar&a grave; una producció nord-americana de l’època, realitzada a partir del metratge d’alguna de les pel·lícules del cicle i creada amb la intenció de comunicar una versió ideològicament acceptable de la versió soviètica. Cada projecció estarà presentada per un especialista en la matèria i tindrà un post-screening.

Blood Window, la finestra del Festival dedicada al fantàstic emergent iberoamericà, tornarà a tenir un caràcter de segell transversal que aglutinarà les produccions d’aquest continent que se seleccionin en les diferents seccions del Festival. Blood Window i Sitges han col·laborat estretament al darrer Marché du Film del Festival de Cannes 2016.

Els curtmetratges prendran rellevància en la programació de Sitges 2016 i, amb l’objectiu que gaudeixin d’una major visibilitat, es projectaran en diverses sessions a l’Auditori. Aquesta novetat reforça el fet que, des de l’edició 2014, el Festival està qualificat per poder presentar els curts guanyadors de les seves categories oficials a la candidatura dels Oscar de l’Acadèmia de Hollywood.

SGAE Nova Autoria

Per setzè any consecutiu, el programa SGAE Nova Autoria recollirà els curtmetratges d’alumnes d’escoles de cinema catalanes dins el marc del Festival. Els curts de ficció, animació i documentals seleccionats competiran pels Premis SGAE Nova Autoria al millor guió, millor direcció i millor música original. A través d’aquests guardons, la SGAE i la Fundació SGAE ofereixen la possibilitat als autors emergents d’exhibir els seus treballs i donar-los a conèixer al gran públic en el marc d’un esdeveniment audiovisual de projecció internacional.

Jurat Carnet Jove

L’Agència Catalana de la Joventut, de la Generalitat de Catalunya, i el Festival han obert la convocatòria per participar a la dotzena edició del Jurat Carnet Jove, amb data de termini el 4 de juliol. El Jurat Carnet Jove té com a objectiu professionalitzar la crítica cinematogràfica i oferir l’oportunitat a cinc persones joves interessades en aquest camp, o bé en el món del cinema en general, perquè puguin formar part d’un jurat oficial del primer Festival del món dins el gènere fantàstic. El Jurat Carnet Jove està integrat dins les estructures de jurats del Festival i atorga dos premis: Premi Jurat Carnet Jove a la Millor Pel·lícula de la Secció Oficial Fantàstic Competició i Premi Jurat Carnet Jove a la Millor Pel·lícula de la Secció Midnight X-Treme, secció del Festival que conté les pe l·lícules de gènere de terror amb esperit més independent.

Suport a Sitges 2016

Un any més, el Festival agraeix el compromís de les entitats i empreses col·laboradores: Gas Natural Fenosa (patrocinador principal), Moritz i Torres (patrocinadors), Meliá Sitges (patrocinador i seu oficial), Movistar+ (soci multimèdia), Deluxe (col·laborador), La Vanguardia (diari oficial), TV3 (televisió oficial), Autolica – Mercedes Benz (vehicle oficial) i Bacardí (còctel oficial).

Sitges 2016 s’organitza gràcies a la implicació de l’Ajuntament de Sitges i de l’Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i compta amb el suport de l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, de la Diputació de Barcelona i del Carnet Jove – Departament de Benestar i Família.

 

 

LES CARES D’SCARAMOUCHE… AL DESCOBERT! estrena 23 de setembre


 

LES CARES D’SCARAMOUCHE… AL DESCOBERT!

Dagoll Dagom presenta el repartiment del seu nou musical de gran format amb Toni Viñals, Ivan Labanda, Ana San Martín i Mireia Mambo com a protagonistas

scaramouche_tots_xarxeslo_400

 

 

 

 

 

FOTO: MARTÍ E. BERENGUER

18 actors damunt de l’escenari i orquestra en viu faran temporada al Teatre Victòria a partir del 23 de setembre

Des d’avui es poden adquirir les entrades per les primeres funcions

DAGOLL DAGOM ha reunit   per primera vegada els actors que formen el repartiment d’SCARAMOUCHE, el nou musical de gran format amb música d’Albert Guinovart i llibret de Joan Lluís Bozzo. La companyia, acompanyada d’orquestra en viu, estrenarà el 23 de setembre al Teatre Victòria, on hi farà temporada.

Toni Viñals (Scaramouche), Ana San Martín (Olympia), Ivan Labanda (Marquès de l’Echalonne), Mireia Mambo (Camilla), Jordi Coromina (Bàrtolo), Clara Moraleda (Fanny), Albert Mora (Philippe) encapçalen un repartiment que completen Frank Capdet, Josep Maria Hernández, Anna Alborch, Pep Ferrer, Eduard Mauri, Jan Forrellat, Lucía Torres, Cristina Murillo, Mireia Dolç i Neus Pàmies.

Els actors han superat un procés de càsting de dos mesos i mig pel que han passat més de 300 aspirants. La companyia comença el mes de juny setze setmanes d’assajos i entrenaments que inclouran esgrima, dansa, entrenament corporal i cant.

UN MUSICAL DE CAPA I ESPASA

SCARAMOUCHE és la nova gran comèdia musical d’aventures, amor i revolució de DAGOLL DAGOM, un projecte de creació pròpia inspirat en la novel·la de Sabatini i en l’imaginari del cinema de capa i espasa. Aquest nou musical de creació amb música d’Albert Guinovart, text i direcció de Joan Lluís Bozzo, i producció executiva d’Anna Rosa Cisquella, està adreçat a tots els públics.

 

 França es mor de gana i és castigat per una noblesa autoritària i injusta. Els ciutadans francesos, molestos amb aquesta situació es comencen a plantejar una necessitat de canvi.

La nostra història se centra en la vida de dos germans bessons separats des de la seva infantesa: René i Louis.

René, és un penques amb molt talent que viu en una companyia de teatre de Comedia de’ll arte i és l’amant de Camila, una jove actriu d’una bellesa i sensualitat extraordinàries. Per altra banda, trobem a Louis que ha estat adoptat pel Marquès de l’Echalonne i que és un intel·lectual que s’encarrega de la biblioteca de Palau i viu enamorat d’Olympia (que és la promesa del Marquès).

Els personatges fan un viatge fins a París on trobaran els seus destins: Olympia es casarà a Versalles amb el Marquès, la companyia ambulant presentarà el seu espectacle al teatre dels Italians i el poble aconseguirà la seva llibertat, igualtat i fraternitat quan prengui la Bastilla.

En aquest context de revolta i canvis, Scaramouche, un heroi emmascarat esdevindrà el defensor del poble que escriurà pamflets revolucionaris i s’enfrontarà amb l’aristocràcia donant esperança a tothom.

EQUIP ARTÍSTIC

Llibret Joan Lluís Bozzo

Lletres cançons Joan Lluís Bozzo, David Pintó, Joan Vives

Música Albert Guinovart

Direcció Joan Lluís Bozzo

Direcció musical Joan Vives

Coreografia Francesc Abós

Escenografia Alfons Flores

Vestuari Montse Amenós

Disseny d’il·luminació Albert Faura

Disseny de so Roc Mateu

Caracterització Eva Fernández

Càsting Miquel Periel

Ajudant de direcció David Pintó

Mestre d’armes Jesús Esperanza

Producció executiva i gerència Anna Rosa Cisquella

El Festival per a nens i nenes Petits Camaleons celebrarà els 5 anys amb el cartell més ambiciós de totes les edicions (1 i 2 d´octubre)


 

El Festival per a nens i nenes Petits Camaleons celebrarà els 5 anys amb el cartell més ambiciós de totes les edicions

Sopa de Cabra, Macaco, Animal, Quimi Portet, Oques Grasses, Gossos i Ramon Mirabet són alguns dels artistes que hi participaran

cartell 

 

El cap de setmana de l’1 i 2 d’octubre torna el Festival per a nens i nenes Petits Camaleons, el gran festival musical pensat perquè els nens i nenes puguin gaudir de la música com mai ho han fet i acompanyats dels seus familiars. El Petits Camaleons arriba als 5 anys de vida amb el cartell més espectacular dels últims anys. Sopa de Cabra, Macaco, Animal, Quimi Portet, Oques Grasses, Gossos, Ramon Mirabet i Obeses, són alguns grups musicals i artistes que actuaran per als més petits. L’edició d’enguany arriba amb la participació de 46 artistes de referència, 103 concerts i 9 escenaris, un més que en els últims anys, ja que s’incorpora al festival la Carpa del Circ de Catalunya.

 

 

El director artístic del festival, Albert Puig, ha assegurat que “aquest cartell és el més espectacular de totes les edicions, pel que fa la diversitat de propostes i de grans noms, cosa que demostra que el Petits Camaleons és un festival més que consolidat, on el gran protagonisme el tenen els nens i nenes i tot està pensat per a ells perquè puguin gaudir d’una gran diversitat i qualitat musical”.

 

Cada any el festival ha registrat un increment del 20% de públic, per això enguany s’espera que més de 6.000 persones assisteixin al Petits Camelons. En aquesta cinquena edició s’ha creat un nou itinerari (amb un preu de 20 €) que donarà accés a tots els espais, excepte el Teatre-Auditori. Pel que fa a la resta d’entrades i abonaments es mantenen igual per tal d’aconseguir que el festival sigui accessible a tothom. Les entrades ja estan a la venda i es poden comprar a www.tasantcugat.cat i www.petitscamaleons.com i els abonaments es podran adquirir a partir del 24 de maig.

 

De la seva banda el director del Teatre-Auditori ha explicat que “un dels secrets del festival és que creix any rere any, pel que fa als espais, al públic i a les propostes, però ho fa sempre mantenint la màxima qualitat, tant humana com artística”.

 

Un any més es repetirà la Gran Festa dels Pares que se celebrarà el divendres 30 de setembre amb un concert de Sopa de Cabra adreçat al públic en general on la banda repassarà els temes més clàssics de la seva trajectòria. Les entrades per aquest concert es posaran a la venda a partir de l’1 de juny.

 

Com ja és tradicional el festival incorpora també el segell santcugatenc, amb grups i artistes de la ciutat que se sumen a la iniciativa. Enguany hi actuaran Alba Llibre, Veil, Oriol Cors i Syabites. La 5a edició comptarà també amb activitats dedicades exclusivament als nadons sense oblidar totes les activitats habituals com les signatures de discos, les rodes de premsa amb ‘’l’Infok’, el concurs Cóndor de nens presentadors i el concurs de nous talents de Cugat.cat. A més, s’encetarà una nova col·laboració amb el CosmoCaixa.

 

JULIO BOCCA PRESENTA LA GIRA INTERNACIONAL DEL BNS QUE ARRIBARÀ A BARCELONA I A MADRID EL 2016 (del 16 al 20 de desembre)


0000756021JULIO BOCCA PRESENTA LA GIRA INTERNACIONAL DEL BNS QUE ARRIBARÀ A BARCELONA I A MADRID EL 2016

Coppélia del BNS |Ballet Nacional Sodre / Uruguay es podrà veure al Liceu i a los Teatros del Canal durant desembre del 2016 i gener del 2017

Les entrades de l’espectacle al Gran Teatre es posaran a la venda el 8 de juny. Actualment ja es poden adquirir els abonaments de dansa amb un 25% de descompte

Julio Bocca presenta la gira internacional del BNS |Ballet Nacional Sodre / Uruguay que arribarà amb Coppélia al Liceu de Barcelona del 16 al 20 de desembre i a los Teatros del Canal de Madrid del 27 de desembre de 2016 a l’1 de gener de 2017. En la present gira internacional del BNSes presentarà a Xina, Colombia, Guatemala, Argentina i Espanya, finalitzant al gener del 2017 amb Un tranvía llamado deseo, espectacle que es podrà veure a Madrid del 4 al 8 de gener amb la coreografia de Mauricio Wainrot i la música de Béla Bartók. L’Orquestra del Gran Teatre del Liceu posarà música a Coppélia sota la direcció musical de Martín García, director musical de la Orquestra Simfònica del Sodre / Uruguay, que també liderarà la part musical a Madrid.

El Liceu posarà les entrades de Coppélia a la venda el proper 8 de juny. Actualment ja es poden adquirir els abonaments de dansa que compten amb un 25% de descompte respecte les entrades individuals i que permeten escollir entre els espectacles de dansa programats a la temporada 2016/17: Coppélia del BNS, Spectral Evidence i La Stravaganza de la companyia de Ballet Preljocaj i IT Dansa.

Coppélia està basat en el conte Der Sandmann (L’home de sorra) de E.T.A. Hoffmann i compta amb el llibret del dramaturg i llibretista Charles Nuitter. Aquest espectacle, amb música de Léo Delibes, està coreografiat per Enrique Martínez i produït pel Theatro Municipal de Rio de Brasil. La producció té una estètica realista, tant en els personatges com en l’ús de les danses tradicionals, que amb el vestuari potencia la força i elegància la dramatúrgia dels ballarins i el fort caràcter teatral de la posada en escena. L’estrena mundial de Coppélia va ser el 1870 al Teatro de la Opéra de Paris i la coreografia de Martínez es va veure per primera vegada el 1968 al Brooklyn Academy of Music.

Amb el suport de

loewe

Conillet (del 19 de juliol al 5 d’agost de 2016) Teatre Romea


v_CONILLET01

Conillet

del 19 de juliol al 5 d’agost de 2016
Autora: Marta Galán Sala
Direcció, traducció i adaptació: Marc Martínez
Intèrpret: Clara Segura

 

 

 

Sinopsi
Una mare rep una carta de l’escola on li diuen que el seu fill no progressa adequadament. Aquest fet dispara l’acció de l’obra i el cor de l’únic personatge de Conillet. Una dona transhumana que, com si fos la justiciera d’una peli d’acció, iniciarà un viatge que l’acabarà conduint a les profunditats del seu interior i la confrontarà amb les pròpies pors i desitjos. Conillet és la selfie d’una dona polièdrica, una dona al límit que ha de fer malabars a diari per combinar totes les seves facetes i mantenir un mínim equilibri entre les seves obligacions i els seus desitjos. Però, a quin preu? Quina d’aquestes cares –mare, amant, treballadora, ser humà, ser social, ser viu…– pesa més que les altres? La protagonista de Conillet divideix el temps i multiplica els dies; ella mateixa es multiplica i es divideix, un cop rere l’altre… Però, per més que s’hi esforça, no li surten els números. Sereu testimonis/voyeurs d’un viatge íntim, tot i que salvatge i amb un particular sentit de l’humor, a través del dia a dia d’una dona d’avui, una superwoman del passat, del present i del futur… que travessa el temps per arribar a tot arreu però que, al contrari dels superherois de pel·lícula, està morta de por: la por pels fills, la por de la soledat, de les mentides, de les ferides… La por de no ser estimada, i sobretot, de no ser entesa…

Conillet diu allò que sempre penses i no fas, o allò què penses i no goses dir. És un retrat íntim però alhora col·lectiu. L’estriptis emocional d’una dona de cap a peus. Una veu femenina desacomplexada. La vida d’aquesta mare apocalíptica és com un remolí, un xuclador, un anar i venir frenètic al ritme d’un timbal de Duracell, que dura i dura i dura… Però què passaria si un dia, a totes les conilletes del món, se’ls acabessin les piles?

Autora: Marta Galán Sala
Direcció, traducció i adaptació: Marc Martínez
Intèrpret: Clara Segura
Escenografia: Alejandro Andújar
Il·luminació: Eusebio Calonge
Vestuari: Nidia Tusal
Espai sonor: Àlex Polls
Edició musical: Fluren Ferrer
Ajudanta de direcció: Daniela Feixas
Coordinació tècnica i tècnic gira: Jordi Thomàs
Regidoria i producció en gira: Macarena Garcia
Fotografia: David Ruano i Paco Amate
Enregistrament de vídeo: Nanouk Films
Direcció de producció: Josep Domènech / Bitò Produccions
Agraïments: Santi Carcasona, Guille Vidal-Ribas, Marcel Borràs, l’Angelita, Caterina Crespo i Catalina Carvajal (mare i àvia de la Clara)
Producció: Bitò Produccions i Teatre Lliure

Avishai Cohen Trio i ‘Cabaret, el musical de Broadway’, a la nova temporada del Teatre-Auditori


 

 

archivo1-espectacles-775

 

 

 

 

Avishai Cohen Trio i ‘Cabaret, el musical de Broadway’, a la nova temporada del Teatre-Auditori

A més, Sopa de Cabra presentarà el seu darrer treball ‘Cercles’ i l’artista David Guapo tornarà a l’equipament santcugatenc per fer riure el públic

‘La petita flauta màgica’, ‘L’ocell prodigiós’ i ‘Guillem Tell’, són les produccions del Petit Liceu que es podran veure a la nostra ciutat

La programació completa es donarà a conèixer el dilluns 11 de juliol a les 19.30 hores durant la presentació de la nova temporada al Teatre-Auditori

 

La nova temporada del Teatre-Auditori, que anirà del setembre’16 al gener’17 comptarà amb l’actuació de l’Avishai Cohen Trio, amb un dels millors trompetistes de la seva generació, Avishai Cohen, a la trompeta, Yoni Zelnik, al contrabaix i Justin Brown a la bateria. El concert tindrà lloc el dissabte 12 de novembre a les 21.00 hores.

Els musicals també seran presents a la nova temporada. ‘Cabaret, el musical de Broadway’, oferirà 7 funcions al Teatre-Auditori, del 17 al 20 de novembre, amb un espectacle que fins ara només s’ha pogut veure al Teatro Rialto de Madrid. El dissabte 30 de setembre, a les 21.00 hores, Sopa de Cabra actuarà per primera vegada al Teatre-Auditori per presentar ‘Cercles’, el nou treball que arriba després de 14 anys de silenci discogràfic de la banda.  David Guapo, un dels còmics més populars del país, tornarà al Teatre-Auditori el dissabte 5 de novembre a les 21.00 hores, amb el muntatge actualitzat #quenonosfrunjanlafiesta.

Les entrades per aquests espectacles es posaran a  la venda aquest divendres, 27 de maig.

El Petit Liceu

Una temporada més, l’equipament santcugatenc manté el conveni amb el Gran Teatre del Liceu amb el Petit Liceu,  i per la nova temporada arribarà ‘La petita flauta màgica’, el dissabte 17 de desembre a les 18.00 hores, ‘L’ocell prodigiós’, el dissabte 18 de febrer a les 18.00 hores i el diumenge 19 a les 12.00 hores i ‘Guillem Tell’, el dissabte 6 de maig a les 18.00 hores. Les entrades per aquests espectacles es posaran a la venda el dilluns, 6 de juny.

L’òpera al Teatre-Auditori

L’equipament santcugatenc segueix apostant pels clàssics de l’òpera en la seva programació. Dins del cicle Òpera a Catalunya, l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell portarà al Teatre-Auditori els muntatges ‘Don Guiovanni’, ‘Manon Lescaut’ i ‘Carmen’. 

Divendres 11 de novembre: Don Giovanni

Divendres 10 de març: Manon Lescaut

Divendres 12 de maig: Carmen

El dilluns 11 de juliol, presentació de la nova temporada

La programació completa de tota la temporada setembre’16 i gener’17 es donarà a conèixer el dilluns 11 de juliol a les 19.30 hores al Teatre-Auditori en una festa que comptarà amb la presència d’alguns dels artistes i actuacions en directe de la nova temporada.

 

Podeu trobar més informació a www.tasantcugat.cat