L’
Acadèmia del Cinema Català, amb la col·laboració de l’
Academia de Cine Español i la
Filmoteca de Catalunya, retrà homenatge a
Marisa Paredes, distingida en la 32 edició dels Goya amb el guardó honorífic. Un any més, les dues acadèmies convoquen a Barcelona i Madrid un reconeixement mutu a la trajectòria de les seves guardonades.
Marisa Paredes visitarà Barcelona el dijous 13 de setembre per trobar-se amb els acadèmics. A les 11 del matí atendrà els mitjans de comunicació al Soho House Barcelona i a les 19.30 hores, a la Filmoteca de Catalunya, presentarà la pel·lícula Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar, i una petita selecció de fragments de Tras el Cristal, debut d’Agustí Villaronga protagonitzat per l’actriu. Ho farà acompanyada d’Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català; Judith Colell, vocal de la Junta de l’Academia de Cine Español, iEsteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya.
La Junta Directiva de l’Academia de Cine Español va acordar distingir aquesta actriu “per una prolífica i perllongada carrera, trajectòria que manté amb absolut vigor, apostant en nombroses feines per projectes cinematogràfics nacionals i internacionals definits pel risc i el prestigi.”
Marisa Paredes, Goya d’Honor 2018
Nascuda a Madrid el 1946, Paredes va iniciar els seus estudis al Conservatori i a l’Escola d’Art Dramàtic d’aquesta ciutat. La seva vocació primerenca la faria debutar al cinema amb només 14 anys de la mà de José Osuna en Esta noche tampoco i José María Forqué en 091 Policía al habla. Continuaria amb una intensa activitat dramàtica, tant a l’escena com a la televisió, on va representar personatges ideats per Ibsen,Shakespeare, Txékhov o Neville en els reconeguts Estudio 1.
Els seus primers papers en cinema van ser en rols secundaris i principalment en comèdies. Carola de día, Carola de noche, de Jaime de Armiñán; La revoltosa, de Juan de Orduña; i El perro, d’Antonio Isasi-Isasmendi, van ser alguns dels títols en els quals va participar en la dècada dels seixanta i setanta.
Comença la dècada dels vuitanta participant en Ópera prima, de Fernando Trueba, i Sus años dorados, d’Emilio Martínez Lázaro; a les quals seguiria el seu primer treball amb Pedro Almodóvar, Entre tinieblas. Ja als noranta va passar a ser actriu fetitxe del realitzador manxec, amb el qual va tornar a treballar a Tacones lejanos, La flor de mi secreto, Todo sobre mi madre i La piel que habito.
Després de participar en el primer llargmetratge de Fernando Trueba, també ho faria en les primeres obres d’altres destacats noms del cinema espanyol, com Agustí Villaronga (Tras el cristal) i Felipe Vega (Mientras haya luz). Al mateix temps continua treballant en els escenaris, amb grans de l’escena com Lluís Pasqual.
Habitual del cinema europeu, ha treballat amb realitzadors com Amos Gitai (Golem, l’esprit de l’exil), Daniel Schmid (Hors saison), Philipe Lioret (En tránsito), Raoul Ruiz (Tres vidas y una sola muerte, on comparteix càsting amb Marcello Mastroianni), Roberto Benigni (La vida es bella), Alain Tanner (Jonás y Lila), Maria Sole Tognazzi (L’uomo che ama), Cristina Comencini (Mi familia italiana), Manoel de Oliveira (Espelho mágico), entre d’altres.
La seva àmplia filmografia, de més de 75 pel·lícules, es completa amb llargmetratges com Profundo carmesí i El coronel no tiene quien le escriba, d’Arturo Ripstein; El espinazo del diablo, de Guillermo del Toro; Frío sol de invierno, de Pablo Malo; i El dios de madera, de Vicente Molina Foix, entre d’altres. Un dels seus últims treballs és Petra, de Jaime Rosales, que s’estrenarà en sales de cinema a Catalunya el proper mes d’octubre
Presidenta de l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España entre els anys 2000 i 2003, ha rebut nombrosos guardons, com el Premi Nacional de Cinematografia, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts o la Gran Medalla Vermeil de la Vil·la de París, així com premis cinematogràfics en certàmens internacionals, com el de Karlovy Vary, Taormina, Gijón, Màlaga o Valladolid.
