Exposició «L’experiència màgica del cinema. Col·lecció Josep M. Queraltó» Fins al 28 de febrer 2014


portada_329_885_img07578

Exposició «L’experiència màgica del cinema. Col·lecció Josep M. Queraltó»

Dates : fins el 28 de febrer
Horari: de 9h a 21h.
Organitza : Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó, amb el suport del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la UB Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la UB, i del Centre d’Investigacions Film-Història.
Lloc : Edifici Històric, vestíbul
Entrada lliure

Visites guiades organitzades per l’Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó. Es realitzen sota petició. Cal contactar a: facjmqueralto@gmail.com
Podeu consultar el blog de la Fundació Aula de Cine Colecció Josep M. Queraltó a http://coleccionjmqueralto.blogspot.com.es

L’exposició mostra els inicis tècnics del cinema des dels espectacles d’ombres fins a l’aparició del cinematògraf dels germans Lumière, el 1895. Presenta una selecció d’aparells i altres objectes de gran rellevància que permeten explicar els orígens del setè art. Totes les peces formen part de la Col·lecció Josep M. Queraltó, president de la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó, entitat que organitza la mostra.

Josep M. Queraltó (Vallbona de les Monges (Urgell), 1937), va treballar, durant l’adolescència, a les terres dels seus pares mentre als caps de setmana feia d’operador al cinema de Vallbona. Autodidacte i sempre disposat a ampliar els seus coneixements, va seguir un curs oficial de ràdio a distància a l’Escola Ràdio Maymó, de Barcelona. Així, va començar a guanyar-se la vida reparant aparells de ràdio i altres electrodomèstics a Vallbona i comarca, tasca que compaginava amb la d’operador de cinema. El seu negoci va anar creixent i aviat va començar a fabricar els seus propis aparells de ràdio, gràcies als materials que li enviaven de Barcelona, fins al punt de tenir una petita sucursal a cada poble per poder recollir els encàrrecs. El 1974, instal·lat a Barcelona, va fundar, amb dos socis més, Suministros Kelonik, empresa dedicada a la fabricació d’equipaments cinematogràfics. Queraltó és president de la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó, membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya i membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.

La Col·lecció Josep M. Queraltó, que aplega prop de 20.000 peces relacionades amb la tècnica cinematogràfica, és una de les col·leccions privades de cinema i audiovisuals més importants d’Europa. A continuació presentem d’alguns dels objectes d’aquesta col·lecció, que es poden veure a l’exposició que ens ocupa.

Una de les peces que hi trobem és un diorama de la primera meitat del s. XIX. Aquest objecte fou creat a París el 1822 per Daguerre, pioner de la fotografia, que va fer muntatges amb zones translúcides que il·luminava al seu gust, creant una sensació de canvi entre el dia i la nit, les estacions de l’any o les tempestats i altres fenòmens, alguns molt efectistes. Les panoràmiques també es podien fer en formats reduïts, com joguines o objectes de diversió familiar. Per a usar-lo s’ha de mirar pel forat central amb un sol ull, i s’observa una gran profunditat d’imatge. Mitjançant la vista plegable, poden veure’s una multitud de personatges pintats, col·locats en diversos plans, uns davant dels altres, de manera que formen un decorat que, mitjançant la superposició, crea una vista en perspectiva. En aquest cas, es poden veure les noces de maria Eugènia de Montijo amb napoleó III.

Un altre dels objectes que inclou l’exposició és un zoòtrop del 1867, provinent de Gran Bretanya. Aquest objecte, inventat pel matemàtic anglès William George Horner, es basa el fenaquistoscopi de Plateau i Stampfer (1830), del que elimina la necessitat d’un mirall i permet que diverses persones veiessin al mateix temps les imatges en moviment. Va ser una joguina molt popular i va tenir una importància vital per a l’aparició del cinema. Aquest objecte produeix la il·lusió d’una acció provocada per una ràpida successió d’imatges estàtiques. Consisteix en un tambor circular, amb unes ranures verticals al voltant, a través de les quals l’espectador observa els dibuixos disposats en tires muntades a l’interior del cilindre. L’exploració de les escletxes evita que les imatges es desenfoquin perquè l’usuari vegi una ràpida successió d’imatges que produeixen la il·lusió de moviment, l’equivalent d’una pel·lícula.

Un tercer aparell que conforma la mostra és una llanterna màgica rotativa Pettibone Peacock del 1890, provinent de Cincinnati. La llanterna és una caixa metàl·lica amb un mirall còncau i un focus lluminós a l’interior, que projecta un feix de llum sobre les imatges pintades en un cristall col·locat entre dues lents convergents. Quan en el període entre el 1850 i el 1860 es va adaptar el disc rotatiu del fenaquistoscopi a la llanterna màgica, es va aconseguir projectar sobre una pantalla en moviment. Per agregar moviment als dibuixos projectats, aquests es pintaven sobre un cilindre que girava a l’interior de l’aparell, cosa que provocava en els espectadors la il·lusió d’estar observant el moviment. La llanterna màgica rotativa disposa els cristalls al voltant de l’objectiu. Està preparada per funcionar amb petroli i s’ha adaptat perquè funcioni amb electricitat.

Una cambra obscura britànica del 1830, un megaletoscopi italià del 1864 o un cinematògraf Lumière francès de 1896 són altres aparells que es poden veure a l’exposició.

Amb motiu de la mostra en qüestió, s’ha publicat un catàleg, on es reprodueixen els aparells exposats al vestíbul, que submergeix el lector en l’univers fascinador del cinema i n’explica la història des de les primeres albors fins a l’aparició del cinematògraf dels germans Lumière, així com els seus vincles amb les ciències i l’art. Les ombres xineses, les llanternes, les kinores, les joguines òptiques i tants d’altres artefactes avui desconeguts són la materialització de l’anhel reeixit de la humanitat de captar i reproduir la realitat o, més aviat, l’experiència fugissera que en tenim.

Els textos de Josep Maria Caparrós i Jordi S. Bonet contextualitzen i expliquen amb amenitat l’abast d’aquests objectes primigenis, que han evolucionat en paral·lel a la història d’una disciplina tan universal i estimada com ho és el cinema. Sens dubte una de les millors maneres d’endinsar-nos en la màgia dels orígens, que encara avui conservem.