Archivo por meses: febrero 2014

Epicentre Pitarra : Activitats i espectacles

DSC08622

 

Conferència a càrrec de Xavier Albertí:

Fills de Wifredo el Pelut (això vol dir catalans) Dimarts 4 de març de 2014 a les 19 hores Sala Tallers Entrada lliure amb reserva prèvia a espectador@tnc.cat

Adreçant-se als «fills de Wifredo el Pelut», el pròleg dels Singlots poètics de Serafí Pitarra és una introducció satírica a una de les obres més impressionants del teatre català: l’edició de vint-i-quatre volums publicats entre 1864 i 1866 que inclouen bona part de les obres més significatives del prolífic dramaturg, el qual arribaria a estrenar més d’un centenar de títols en els seus cinquanta-sis anys de vida.

Des de la relació entre el pseudònim i el nom autèntic, fins a la importància del teatre d’alcova de les societats privades recreatives juntament amb l’eclosió del teatre popular en català gràcies als terrenys sense urbanitzar dels Jardins del Passeig de Gràcia, passant per la creació d’un públic i d’uns models actorals que Pitarra va tenir la capacitat de consolidar, Xavier Albertí ens acostarà a aquest protagonista de la nostra història escènica.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/conferencia-fills-wifredo-el-pelut

 

Sainet líric:

L’esquella de la torratxa Serafí Pitarra Creació: EGOS Teatre 7, 8 i 9 de març de 2014 (Divendres i dissabte a les 20 hores i diumenge a les 18 hores)

Sala Tallers De 3 a 6 euros

Serafí Pitarra es fa conèixer als escenaris públics barcelonins amb L’esquella de la Torratxa , que s’estrena el 1864 al teatre de l’Odeon, a la Plaça de Sant Agustí. La popularitat que assolirà l’obra serà extraordinària, especialment quan faci el salt als Camps Elisis dels Jardins del Passeig de Gràcia aquell mateix estiu, que marcarà, així, la primera fita important del nou teatre en català, que en dos anys normalitzarà la seva presència d’una manera impressionant. L’èxit assolit per les produccions en la llengua autòctona durant les temporades d’estiu s’entén gràcies a la naturalesa musical d’aquestes sarsueles, que sovint eren sainets en els quals s’havien integrat unes quantes cançons per satisfer els gustos del públic.

Una petita vila catalana està a punt de celebrar eleccions per triar diputat, i l’alcalde intentarà comprar els vots dels vilatans per al seu protegit. Ben aviat, però, tot es complicarà amb l’aparició d’un altre candidat i amb el descobriment dels secrets de joventut de l’alcalde, que generaran una trama delirant en què el menys important serà respectar les normes del joc democràtic.

Epicentre Pitarra

La sarsuela L’esquella de la Torratxa és una paròdia del drama romàntic La campana de la Almudaina de Joan Palou i Coll, en la qual els conflictes d’honor de l’obra en castellà, esdevenen en el text de Pitarra la paròdia d’un sistema polític on el caciquisme encara té una marcada presència.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/esquella-de-la-torratxa

 

Exposició:

Pitarra 1864-1866 Inauguració el 28 de març de 2014 a les 12 hores Vestíbul principal

Entrada lliure

Amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes

A inicis del segle XX, la creació urbanística del Paral·lel i la proliferació d’un teatre popular musical propi van ser factors clau per a l’articulació d’una cultura catalana de masses; entre 1864 i 1866, els Jardins del Passeig de Gràcia i l’eclosió del teatre en català gràcies al grup de dramaturgs encapçalats per Serafí Pitarra van ser determinants per explicar l’accelerada presència del català en la vida pública barcelonina, que tindrà el teatre com a principal focus d’oci. Segurament semblarà sorprenent que tota aquesta transformació tingués lloc en només tres anys, però les hemeroteques així ho demostren.

Per explicar l’evolució estètica de Pitarra –que sovint s’ha raonat fent la contraposició entre el pseudònim de «Pitarra» i el veritable nom de «Frederic Soler» com a etapes voluntàriament diferenciades a causa d’un gir ideològic– cal entendre sobretot l’afany titànic del dramaturg i empresari per satisfer contínuament un nou públic en català, el qual protagonitzarà així la construcció d’un nou sistema teatral en què la llengua pròpia passaria a ser predominant.

L’oblit a què va ser condemnat el llegat de Pitarra per una part de la cultura catalana que va renegar-ne amb massa lleugeresa, ha afavorit mirades esbiaixades a l’hora d’explicar el seu paper fundador dins del teatre català modern. L’exposició Pitarra 1864 – 1866 pretén fixar alguns aspectes encara imprecisos sobre la seva figura i donar noves claus de lectura que facilitin la comprensió d’un moment imprescindible per entendre la cultura catalana actual.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/exposicio-pitarra-1864-1866

 

Epicentre Pitarra

Ruta literària:

Pitarra: de l’Hospital als Jardins 29 de març de 2014 a les 17 hores

Fora del TNC De 3 a 6 euros

Prenent el monument a Frederic Soler com a punt de partida, la geografia pitarriana s’endinsa pel carrer Hospital i s’estén Rambla amunt fins al Passeig de Gràcia.

Un recorregut que resseguirà les petges de l’autor en català més estrenat del seu temps, a partir dels dos eixos teatrals principals de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX. Alguns d’aquells teatres han desaparegut i d’altres encara es mantenen drets amb una activitat més o menys escènica; entre tots, però, van contribuir a dibuixar un mapa cultural que explica el teixit urbà d’una ciutat en creixement.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/ruta-literaria-pitarra-de-hospital-als-jardins

 

Espectacle a la Sala Tallers:

El Cantador Serafí Pitarra ITNC – Jove Companyia del Teatre Nacional

Direcció: Xicu Masó

Del 2 al 13 d’abril de 2014 (Dimecres, dijous i divendres a les 10 hores; dissabte a les 20 hores, i diumenge a les 18 hores)

Sala Tallers

La Jove Companyia del Teatre Nacional neix en complicitat amb l’Institut del Teatre per tal d’investigar i sistematitzar els codis interpretatius d’un actor «clàssic» català. La companyia estarà formada cada any per una selecció d’alumnes recentment graduats, que assajaran un text paradigmàtic de l’epicentre patrimonial de la temporada. Posteriorment, es presentarà l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya i arreu del territori.

La primera obra que treballarà la Jove Companyia del Teatre Nacional serà El cantador , de Serafí Pitarra. Subtitulada «Gatada cavalleresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla», es tracta d’una paròdia del drama romàntic El trovador d’Antonio García Gutiérrez, gran èxit del teatre espanyol de 1836 que inspiraria el llibret d’ Il t rovatore de Giuseppe Verdi. El cantador va ser escrit l’any 1864 en col·laboració amb Pau Bunyegas, pseudònim de Conrad Roure, una altra figura imprescindible per entendre el renaixement teatral i cultural del moment.

Situada al segle XV, El cantador representa la venjança de la gitana Magdalena i del seu fill secret, el cantador Don Manric, sobre la família de Don Nunyo, la qual havia fet cremar la mare de Magdalena per bruixeria. L’enemistat de Don Nunyo i Don Manric, que es disputen l’amor de Donya Leonor, desembocarà en una rivalitat còmica que agafarà camins absolutament aliens a les nocions d’honra i honor promogudes pels codis narratius del teatre en castellà.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/el-cantador

 

Conferència a càrrec de Toni Soler:

De Pitarra a Polònia: com riem els catalans Dimarts 8 d’abril de 2014 a les 19 hores Sala Tallers De 3 a 6 euros

Un dels trets que defineixen de qualsevol idiosincràsia cultural és el funcionament del seu sentit de l’humor, el qual permet entendre la personalitat d’un poble millor que moltes tradicions folklòriques. Reflexionar sobre la nostra manera de riure és entendre millor la nostra manera de ser.

En el sentit de l’humor català, hi bateguen ressons amagats de Frederic Soler «Pitarra» i d’una tradició d’humorisme que ha perviscut fins als nostres dies passant per noms tan importants de l’escena còmica catalana com Lleó Fontova, Pepe Marqués, Elena Jordi, Josep Santpere, Mary Santpere, Joan Capri o Andreu Buenafuente, fins a arribar als programes televisius Polònia i Crackòvia .

El creador d’aquests dos últims programes, el periodista Toni Soler, explorarà els paral·lelismes entre la manera en què la nostra tradició cultural entén el sentit de l’humor i la manera en què s’ha intentat definir al llarg de la història allò que significa ser català.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/conferencia-de-pitarra-a-polonia-toni-soler

 

Espectacle a la Sala Tallers:

Liceistes i cruzados Serafí Pitarra

Direcció: Jordi Prat i Coll

16, 17 i 18 de maig de 2014 (Divendres i dissabte a les 20 hores i diumenge a les 18 hores)

Sala Tallers De 3 a 6 euros

El nou clima polític de l’any 1833 va eliminar els privilegis del Teatre de la Santa Creu, que havia tingut un monopoli absolut en el teatre fet a Barcelona, ja que fins aquell moment la llei concedia el control sobre les representacions teatrals als eclesiàstics de l’hospital de cada ciutat. Aquesta flexibilització de la normativa escènica va propiciar el naixement de nous teatres que dinamitzarien la vida cultural de la ciutat i, alhora, va determinar que el Teatre de la Santa Creu adoptés el nom de Teatre Principal, amb la voluntat de marcar distàncies respecte de les noves sales.

L’ebullició amb què va néixer una nova cultura urbana en la qual el teatre esdevindria una de les principals atraccions de l’oci ciutadà, es va traduir en apassionades disputes entre partidaris del teatre vell i del nou. La rivalitat més paradigmàtica en aquest sentit va ser segurament l’enfrontament entre «liceistes» i «cruzados», entre partidaris del nou Teatre del Liceu i de l’antic Teatre de la Santa Creu. L’extraordinari retrat satíric que va fer Pitarra d’aquesta disputa a la seva obra Liceistes i cruzados ens dóna el testimoni brillant d’un moment fonamental en el naixement de la nova cultura catalana.

El pare de la Dolores és un apassionat cru zado que només vol casar la seva filla amb algú dels mateixos gustos teatrals. En Ricardo, que vol casar-s’hi, haurà de fer-se passar per un bon espectador del Teatre de la Santa Creu per tal de guanyar-se el favor del pare –memoritzant meticulosament l’extensa llista d’òperes i artistes que ha anat acollint any per any el teatre de la Rambla– i alhora haurà d’intentar desemmascarar un rival que té els favors del pare de la noia, malgrat ser en realitat un liceista camuflat.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/liceistes-i-cruzados

 

Espectacle a la Sala Tallers:

SAFARI Pitarra Jordi Oriol i Josep Pedrals

Direcció: Jordi Oriol

Del 5 al 22 de juny de 2014 (De dimecres a dissabte a les 20 hores i diumenge a les 18 hores)

Sala Tallers De 6 a 12 euros

Novell jòch dramátich d’expedició theatral, que lo famolenc matrimonio artístich de’n Jordi Oriol y’n Josep Pedrals ha tingut la titánica humorada d’escriure –per encárrech remunerat i en’l catalá qu’antes se parlava– alrededor d’aquest Mestre del Gayre Saber fer riure, dit fundador de lo teatro catalá y considerat aixins pertot lo mòn mundial (fora esclar, de las fronteras d’aquest pays de vetas y fils lo qual no sap pas que lo seu propio genoma porta ‘l virus de lo grand poeta Serafí).

Puix si això de revisar ho fem ab Shakespeare, Ibsen y ab los clássichs forasters, que no sòn altra cosa que ficcions y encar de terra estranya; perqué no ho havém de fer ab las produccions de casa y sobre tot ab un mestre com ha sigut i fou aquell bandarra? D’ell sòn los versos: que podrias trobar, / y’m pots ben creure, trabas mils, / puix per més que xich ne siga / no és un regne una botiga / de vendre betas y fils . Ah! Si tots los que’ns governan seguissin eix saludable consell, otro gallo nos cantara que diuhen a ponent; peró ells cada dia ho consideran més botiga y cada dia’ns foten més fil.

Per’xo haurian de demanar tots los aymants de les lletres patrias que las Gatadas de’n Pitarra fóssen gravadas en lletras d’or en l’escambell d’aquell monument del plà de las comedias, que avuy per avuy no ha vist altra cosa que las titolas de quatre pixaners y las manyas d’unas quantas pajilleras.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/safari-pitarra

 

 

Col·loqui amb Laura Borràs:

Co·loqui SAFARI Pitarra Divendres 6 de juny de 2014 després de la funció de SAFARI Pitarra Sala Tallers Entrada lliure

El col·loqui de SAFARI Pitarra comptarà amb la presència de Laura Borràs i dels autors de l’espectacle, el dramaturg Jordi Oriol i el poeta Josep Pedrals.

Laura Borràs (Barcelona, 1970), és doctora en filologia romànica i professora a la Universitat de Barcelona. És autora de diverses publicacions en el marc de la teoria literària, on destaquen les seves investigacions sobre els vincles de la literatura i la tecnologia digital. L’any 2012 va ser comissària de l’any Sales, Calders, Tísner, organitzat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Actualment, és directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/colloqui-safari-pitarra

 

Curs d’estiu:

Curs sobre Pitarra a Els Juliols de la UB

El Teatre Nacional de Catalunya oferirà anualment un curs d’estiu a la Universitat de Barcelona sobre l’epicentre patrimonial de la temporada: en aquest cas, Serafí Pitarra.

Els Juliols són els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona. El monogràfic tindrà 20 hores de durada distribuïdes al llarg d’una setmana, en torn de matí, i es durà a terme a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Els Juliols són cursos oberts a tothom que busqui formació reglada o a persones que tan sols es proposin ampliar els seus coneixements. Per poder-hi participar, doncs, no es requereix cap requisit especial, més enllà de la curiositat i les ganes d’aprendre i de prendre part en aquesta activitat.

Més informació a http://www.ub.edu/primeracte/

 

Mostra de teatre amateur:

Mostra de teatre amateur entorn de Pitarra 28 i 29 de juny de 2014 (Dissabte a les 17 i a les 21.30 hores i diumenge a les 12 i a les 18 hores)

Sala Tallers

Entrada lliure

Catalunya té la salut teatral que té gràcies a la vitalitat d’una cultura escènica popular que va assegurar la pervivència dels elements essencials d’un patrimoni que s’havia vist allunyat massa vegades dels escenaris oficials. Quan l’escena catalana ha aconseguit professionalitzar-se, el teatre amateur ha sabut mantenir el seu dinamisme per seguir alimentant el nostre panorama dramàtic.

L’extraordinària popularitat de què va gaudir en el seu moment Serafí Pitarra encara té un viu ressò en la xarxa de teatre d’aficionats de Catalunya, sense la qual l’embranzida del pare del teatre modern català probablement no hauria perdurat fins als nostres dies. Per això el Teatre Nacional de Catalunya vol expressar el seu deute amb la tasca imprescindible d’aquest teixit ciutadà, establint-hi un diàleg a l’entorn de l’Epicentre Pitarra.

La Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya agrupa actualment uns tres- cents grups de teatre d’aficionats de tot el territori. Al llarg de la temporada, alguns d’aquests grups posaran en escena diferents textos de Pitarra i posteriorment la Sala Tallers acollirà durant un cap de setmana una mostra dels quatre muntatges més destacats.

Padrinatge Josep Maria Benet i Jornet

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/mostra-teatre-amateur-pitarra

 

Singlots poètics de Serafí Pitarra (Arola Editors – TNC)

Tot i que el corpus d’obres de Serafí Pitarra estrenades entre 1864 i 1866 té un gran interès literari i testimonial, fins ara només es disposava de l’edició moderna d’uns pocs textos puntuals d’aquesta època, de manera que per llegir Pitarra calia, doncs, adreçar-se a les edicions originals, amb totes les dificultats de lectura que això comporta per a un públic lector no especialitzat.

En ocasió de l’Epicentre Pitarra, Arola Editors i el Teatre Nacional han volgut fer un pas important en aquest sentit, editant el teatre complet de Serafí Pitarra recollit a la sèrie S inglots poètics (1864-1867), que ja des de l’estrena de L’esquella de la torratxa va contribuir decisivament a la difusió llegida de les obres de l’autor (amb contínues reedicions i tirades que en ocasions superarien els 16.000 exemplars).

Aquesta edició ha estat fruit d’una important suma d’esforços que l’han feta possible, començant pel suport econòmic de la Institució de les Lletres Catalanes i de la Universitat Rovira i Virgili, i continuant pel treball de transcripció i la col·laboració editorial que han realitzat els estudiants en pràctiques de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona: Marc Comella, Oriol Gilibets, Francesc López, Héctor Mellinas, Rita Ondarra, Raquel Santanera i Gabriela Zapior, sense els quals difícilment hauria estat possible dur a terme un projecte d’aquesta magnitud en un temps tan reduït.

Finalment, volem agrair la col·laboració especial del professor August Bover, que ha assessorat el treball editorial proposat des del Teatre Nacional.

 

Agraïments especials de l’edició dels Singlots poètics :

Alfred Arola (Arola Editors) August Bover (col·laborador especial de l’edició) Esther Blasco (responsable de pràctiques de la UB) Marc Comella, Oriol Gilibets, Francesc López, Héctor Mellinas, Rita Ondarra, Raquel Santanera i Gabriela Zapior (estudiants en pràctiques que han fet la transcripció i esquelet editorial)

Epicentre Pitarra

«Tot aquest soroll» Clara Peya (28 de febrer) Luz de Gas

soroll

Tot aquest soroll
28/02/14. Luz de Gas, Barcelona.

FITXA TÈCNICA
Títol: Tot aquest soroll
Direcció: Clara Peya
Producció: Clara Peya
Any: 2013
Gènere: Concert
Intèrprets:
Clara Peya (Piano)
Alessio Arena (Veu)
Judit Nedermann (Veu)
Adrià Plana (Guitarra)
Vic Moliner (Contrabaix)
Dídac Fernández (Percussió)

REPRESENTACIONS
24/03/14. JazzSí Club, Barcelona.
18/04/14. Centre Cultural del Born, Barcelona.
31/05/14. Círcol Maldà, Barcelona.

SINOPSI
«Tot aquest soroll» neix de la necessitat de trencar amb el silenci i és el quart disc de la pianista Clara Peya que presenta un treball més extrovertit i arriscat. Un viatge conduit per Toni Pagès a la producció i a la percussió, Alessio Arena i Judit Neddermann a la veu i Vic Moliner al contrabaix. Amb la incorporació d’una nova sonoritat, la d’Adrià Olana a la guitarra i amb col·laboracions molt especials. Lletres pròpies i d’alguns autors catalans ens expliquen històries quotidianes i senzilles que volten el pop i la cançó d’autor.

Recordant Keith Haring (vestíbul del macba fins al 2 de març)

noti_haring

Coneixeu Keith Haring? Doncs aquest artista nord-americà va ser un dels pioners que van portar l’art al carrer a principis dels anys 80. Un any abans de morir a causa de la sida el 1990, va passar per Barcelona i va pintar un mural del que ara se n’ha fet una reproducció. Un vídeo i una sèrie fotogràfica recorden aquell moment.

Dijous, 27 de febrer, farà vint-i-cinc anys del pas de Haring per Barcelona, l’any 1989. Aquell dia va pintar un mural de 30 metres a la plaça de Salvador Seguí (refet des d’aquesta setmana en un mur de la plaça Coromines, a tocar del MACBA) amb la llegenda “Todos juntos podemos parar el sida”.

Per tal de commemorar l’aniversari d’aquesta creació, el MACBA projecta un documental en el que es veu a l’artista creant el seu mural. El presenta César Melero, un conegut DJ que és propietari de les imatges enregistrades i que va ser testimoni de la realització del mural.

A més de la projecció, una sèrie fotogràfica instal·lada al vestíbul del MACBA mostra diverses imatges de l’artista realitzant la seva obra. Haring va ser un creador amb una estètica naïf i molt lligada al pop que va tenir exposicions arreu del món però que va fer del carrer el seu principal espai de creació.

Podeu veure el vídeo documental sobre Keith Haring i el mural que va pintar a Barcelona al MACBA (Pl. dels Àngels, 1) el dijous, 27 de febrer, a les 19 h. Entrada lliure. La sèrie fotogràfica sobre el mateix tema serà al vestíbul del museu fins al 2 de març.

El Bar Núria de Canaletes reobre les seves portes (7 de març)

nuria_1930_lalalimola-baixa

L’emblemàtic local, fundat al 1930, afronta des del 7 de març una nova etapa amb una renovació gastronòmica, una exposició permanent i el repte de tornar als seus orígens

El Bar Núria, un dels locals més emblemàtics de Barcelona i tot un clàssic de la Rambla de Canaletes, reobre les seves portes el 7 de març amb el repte de tornar als seus orígens. L’emplaçament, que havia tancat temporalment per obres i que fou fundat l’any 1930, afronta una renovació completa amb, entre altres, una millorada oferta gastronòmica i la reivindicació de les Rambles com a espai públic, centre neuràlgic de la ciutat i punt de trobada i de passeig pels ciutadans.

Al nou Núria es podrà visitar de manera permanent una exposició col·lectiva d’il·lustradors que repassarà el passat recent de la ciutat a través de nou peces murals (d’artistes com Toni Batllori, Miquel Ferreres o Nazario Luque) dedicades a les nou dècades de vida de l’establiment. Els caps de setmana, a més, es fusionarà música i gastronomia amb la nova proposta Vermut & Rumba.

Situat en un enclavament privilegiat, el Núria ha estat testimoni de primera dels fets més rellevants que conformen la idiosincràsia de Barcelona, des de la II República, les primeres manifestacions democràtiques o les celebracions de les victòries del Barça i la Diada de Sant Jordi.

Els «Capricis» d’Àngels Margarit al Mercat de les Flors (del 28 de febrer al 2 de març)

capricis

L’espectacle de dansa de la Cia. Mudances coreografia la partitura del virtuós italià Niccolò Paganini

Capricis es va estrenar amb èxit durant el Festival Grec de l’any passat. Es tracta d’un espectacle de dansa d’uns setanta minuts de durada on la Cia. Mudances, dirigida per Àngels Margarit, interpreta la partitura que el virtuós italià Niccolò Paganini va compondre al segle XIX. Vint-i-quatre peces on el compositor i violinista mostra una complexitat tècnica revolucionària i una sensibilitat musical única.

Sobre l’escenari, els 12 ballarins de la companyia de dansa de Margarit dibuixen la música de Paganini en una proposta escènica modular i modulable, que converteix cada representació en un caprici, un divertimento. La partitura és el guió per a la coreografia dels ballarins, que la interpreten combinant el minimalisme amb els jocs escènics. La directora de l’espectacle, que també dansa, situa els cossos sobre un espai escènic nu, des d’on el moviment tradueix la complexa estructura de la música.

La coproducció del Grec 2013 Festival, amb la Cia. Mudances i la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró i el Mercat de les Flors, es pot veure divendres 28 de febrer i dissabte 1 de març.

Data d’inici:

28/02/2014

Data de finalització:

Mercat de les Flors Centre de les Arts de Moviment

Lleida, 0059

divendres i dissabte a les 20:30 h
Entrada general de: 16 e

diumenge a les 18:00 h

Capricis és un projecte que s´inicia al Grec 2013 Festival de Barcelona. La coreografia pren la partitura dels 24 Capricci de Niccolò Paganini com a guió; dotze ballarins dibuixen la música, la reescriuen a l´espai amb els seus jocs escènics i, més enllà del virtuosisme de l´obra musical, l´articulació de la sèrie dels 24 estudis ofereix una proposta escènica única, modular i modulable, que converteix també en un caprici cada representació.

Àngels Margarit pertany a la primera generació de ballarins contemporanis sorgida a finals dels 70 a Barcelona. Després va continuar els seus estudis a distints llocs d´Europa i a Nova York. El 1985 crea Mudances, peça que també donarà nom a la seva companyia. Amb els primers espectacles, Mudances (1985) i Kolbebasar(1988), entra a l´escena internacional on hi presentarà amb regularitat la seva obra. Els últims treballs són una Retrospectiva 25 anys de la companyia (2010), From B to B (2011), en col·laboració amb Thomas Hauert, i Capricis (2013). Ha rebut nombrosos premis, com el Grand Prix du Concours Chorégraphique de Bagnolet (França, 1988), el Premi Nacional de Dansa de Catalunya (1986, 1991, 1999) o el Premi Ciutat de Barcelona d´Arts Escèniques (1993) i el Premio Nacional de Danza (2010) que atorga el Ministeri de Cultura.

Direcció i coreografia: Àngels Margarit.

Creació i interpretació: Eneko Alcaraz, Fàtima Campos, Joan Català, Mireia de Querol i Duran, Miquel Fiol, Raquel Gualtero, Roser López Espinosa, Isabel López Pérez, Joan Palau, Manel Salas Palau, Dory Sánchez, Lourdes Solà.
Música: 24 Capricci de Nicolò Paganini.

Coproducció: Grec 2013 Festival de Barcelona, Àngels Margarit / cia. Mudances.

Amb la col·laboració: Ajuntament de Mataró Mataró, Graner fàbrica de creació-Mercat de les Flors.
Àngels Margarit / Cia. Mudances rep el suport de la Generalitat de Catalunya i de l´Ajuntament de Barcelona.

180 anys de recorregut fotogràfic inèdit dels bombers a la Sala Ciutat (fins el 28 de març)

bombers-196x221

180 anys de recorregut fotogràfic inèdit dels bombers a la Sala Ciutat

Bombers de Barcelona. Tresors fotogràfics és un recorregut a través de més de 30 imatges inèdites per la història del Cos de Bombers de Barcelona

Aquestes imatges són documents poc coneguts del patrimoni fotogràfic dels bombers, que recentment han estat incorporats a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i fa un recorregut que mostrarà l’evolució del Cos a través dels segles. Les imatges han estat triades no solament per la seva qualitat gràfica sinó també pel seu contingut.

L’exposició es centra en quatre vessants: el Cos com a institució amb la simbologia pròpia com el seu estendard o els seus comandaments, els Bombers com a equip humà amb instantànies on mostren el seu caràcter més informal amb els companys de feina o el seu equipament, la caserna com a espai de treball i com a símbol de la presència urbana dels bombers una part important de la mostra, i finalment, la maquinària que abasta des de l’instrumental de petit i mitjà format fins a la flota de vehicles.

El comissari de l’exposició, l’historiador Daniel Venteo, ha comptat amb la col·laboració de Ricard Cervantes, bomber, fill de bomber i responsable de l’arxiu fotogràfic del Cos durant anys.

L’exposició que es va inaugurar el passat 20 de febrer pel primer tinent d’alcalde i responsable de l’Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat, Joaquim Forn, es podrà visitar fins el proper 28 de març a la Sala Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona.

Repetition», una exposició de Ken Matsubara (Fundació Blueproject fins al 9 de març)

2_matsubara

«Repetition», una exposició de Ken Matsubara

Es pot veure a la fundació Blueproject fins al 9 de març

L’obra de Ken Matsubara arriba per primer cop a Barcelona i ho fa de la mà de la Blueproject Foundation, un nou espai d’exposicions del barri del Born que va obrir les seves portes el passat setembre. Repetitions, que es podrà veure de manera gratuïta fins al 9 de març, proposa un recorregut per l’obra de l’artista japonès, en què els records i la memòria en són protagonistes. Els objectes que formen part de l’exposició personifiquen records precisos que interpel·len la memòria tant col·lectiva com personal de l’artista. Per a cada un d’aquests objectes, l’artista ha elaborat una vídeo-creació, amb fotografies i vídeos, que finalment es projecten dins de l’objecte en qüestió.

Blueproject és un centre multidisciplinari d’art, generador de continguts, amb el principal objectiu d’oferir “una mirada respectuosa i intensa de la creació artística moderna i contemporània”. compta amb un programa de residència d’artistes mitjançant el qual els seleccionats podran gaudir d’una residència d’un mes a El Taller de la fundació, on podran desenvolupar els projectes. Al final d’aquest període els treballs es presentaran en una exposició temporal.

L’esquella de la torratxa, Serafí Pitarra (7, 8 i 9 de març de 2014) Sala Tallers TNC

LESQUELLA_imatgedescripcio

L’esquella de la torratxa

Serafí Pitarra

Creació: EGOS Teatre
Sainet líric

7, 8 i 9 de març de 2014

Serafí Pitarra es fa conèixer als escenaris públics barcelonins amb L’esquella de la Torratxa, que s’estrena el 1864 al teatre de l’Odeon, a la Plaça de Sant Agustí. La popularitat que assolirà l’obra serà extraordinària, especialment quan faci el salt als Camps Elisis dels Jardins del Passeig de Gràcia aquell mateix estiu, que marcarà, així, la primera fita important del nou teatre en català, que en dos anys normalitzarà la seva presència d’una manera impressionant. L’èxit assolit per les produccions en la llengua autòctona durant les temporades d’estiu s’entén gràcies a la naturalesa musical d’aquestes sarsueles, que sovint eren sainets en els quals s’havien integrat unes quantes cançons per satisfer els gustos del públic.

Una petita vila catalana està a punt de celebrar eleccions per triar diputat, i l’alcalde intentarà comprar els vots dels vilatans per al seu protegit. Ben aviat, però, tot es complicarà amb l’aparició d’un altre candidat i amb el descobriment dels secrets de joventut de l’alcalde, que generaran una trama delirant en què el menys important serà respectar les normes del joc democràtic.

La sarsuela L’esquella de la Torratxa és una paròdia del drama romàntic La campana de la Almudaina de Joan Palou i Coll, en la qual els conflictes d’honor de l’obra en castellà, esdevenen en el text de Pitarra la paròdia d’un sistema polític on el caciquisme encara té una marcada presència.

Avui mateix, si guanyo, amb cartes closes
escric a n’els ministres i adverteixo
que explicaré al Congrés les faltes grosses
que passen contra el país que protegeixo
si al punt no em concedeixen quatre coses.
La primera, ha de ser un permís doble
per fer un ferrocarril d’aquí a l’Havana
i tres fàbriques grans en aquest poble
de botons, panyo fi i teixits de llana.
La segona, que això de Barcelona
que es diu l’Ensanche es faci ben de pressa
havent d’arribar just fins a Cardona,
perquè ens hi entrin les terres de Manresa.
La tercera, un bon medi per combatre
la gran misèria que pertot se fica:
es manarà que un duro en valgui quatre
i així Espanya serà el redoble rica.
L’última, un tractat amb Nord-Amèrica
perquè el Mississipí vingui aquí a Espanya
i tot el que té sec la nació Ibèrica
serà de regadiu.

(Serafí Pitarra, L’esquella de la Torratxa)

Amb
EGOS Teatre

Direcció musical i piano
Francesc Mora

Amb
Anna Alborch
Lali Camps
Rubèn Montañà
Albert Mora
Toni Sans
Maria Santallusia

Producció
Teatre Nacional de Catalunya

GERMANS DE SANG PRORROGA AL TEATRE DEL RAVAL FINS AL 30 DE MARÇ

germans_prorroga
EL MUSICAL DE WILLY RUSSELL HA PENJAT EL CARTELL D’ENTRADES EXHAURIDES EN LA MAJORIA DE LES SEVES FUNCIONS
El Teatre del Raval continuarà amb les funcions del musical GERMANS DE SANG, de Willy Russell fins al 30 de març. L’èxit de l’espectacle des del dia de la seva estrena, el passat 13 de gener, avalen la nova posada en escena de Ricard Reguant.

 

 

CANVIS AL REPARTIMENT :

Després de l’estrena amb Roger Pera i Sergi Zamora, agafen ara el seu relleu com a bessons: Benjamí Conesa, en el paper de Mickey i Òscar Jarque en el paper del seu germà Edward, sempre acompanyats de Virgínia Martínez en el paper de Sra. Johnstone. També és novetat Albert Estengre en el paper de Narrador, que substitueix a Xavier Ribera-Vall, que al igual que Sergi Zamora deixen la producció per compromisos laborals adquirits prèviament a la prórroga del musical. Completen el repartiment Eduard Doncos, Lucía Torres, Isa Mateu, Ariadna Suñé, Irene Gil i Dani Claramunt, incorporat per a interpretar el paper de Sr.Lyons, inicialment representat per Benjamí Conesa. La direcció musical és de Dani Campos.

 

Horaris i preus:
Dijous i divendres: 20:30h.
Dissabtes: 18h i 21:30h. Diumenge: 18h.
Preu únic:22€

 

Ricard Reguant repeteix en la posada en escena de l’obra que van protagonitzar aleshores Àngels Gonyalons, Roger Pera, Sergi Zamora i Joan Crosas entre d’altres. Aquest cop l’adaptació catalana de l’emblemàtic musical Blood Brothers planteja una nova fórmula de posada en escena, més íntima i minimalista on l’essència del musical recau en la interpretació de l’elenc. Nou actors, un decorat mínim i amb la música sempre en directe interpretada a piano amb la direcció de Dani Campos.

Blood Brothers s’ha convertit en una de les obres més cèlebres del panorama musical. El 1983 s’estrenava la primera versió de l’obra a la capital anglesa. Cinc anys més tard es reestrena amb una nova revisió, convertint-se en una de les obres més representades, més de 20 anys ininterromputs en cartellera a Londres. L’obra es converteix en un èxit massiu a tot el món presentant-se a Austràlia, Japó, Sud-àfrica, Broadway.

El 1994 s’estrena a Catalunya sota el títol “Germans de Sang”, dirigida per Ricard Reguant i Jordi Doncos a la part musical. L’obra assoleix un gran èxit de públic i crítica, es representa tota una temporada al Teatre Condal, gira durant 6 mesos i gravacio i emissio per Tv3.

Germans de Sang Web oficial www.germansdesang.cat Facebook oficial https://www.facebook.com/GermansdeSangOficial Twitter oficial https://twitter.com/musicalgermans @musicalgermans

Es constitueix El Cercle Ciutat del Teatre

CERCLE CT 09

Un punt de trobada entre el món empresarial i el món cultural vinculat a la Fundació La Ciutat Invisible
Els membres d’aquest nou organisme són representants destacats del sector empresarial català i gironí

Un dels seus objectius principals és donar suport en la divulgació i la promoció social i cívica del Temporada Alta- Festival de Tardor de Catalunya

26/02/2014

S’ha constituït El Cercle Ciutat del Teatre (Cercle CT) , un fòrum
de debat per projectar Girona, i la seva àrea metropolitana, com a capital de les arts
escèniques del sud d’Europa. Una agrupació de personalitats de l’àmbit empresarial que
buscarà noves fórmules de relació entre el món de la cultura i el món de l’empresa per fer
patent la funció de la cultura, també, com a motor econòmic.

Els objectius principals d’aquest nou organisme són: buscar fórmules de relació entre la cultura
i el sector privat, donar suport a la divulgació i la promoció social i cívica del Temporada Alta i
potenciar-ne el seu patrocini i mecenatge.

En la primera trobada d’ El Cercle CT el president de la Fundació la Ciutat Invisible, Joaquim
Nadal, ha fet una breu presentació de la Fundació. En el transcurs de la trobada també s’han
donat a conèixer els objectius i membres d’El Cercle de la mà del Sr. Manel Xifra. Les primeres
línies de debat plantejades en aquesta trobada s’han emmarcat en donar diferents punts de
vista al voltant de la següents qüestions: turisme cultural potent i exclusiu al voltant d’un
festival?; noves idees per a la captació de recursos i finançament de la cultura i les arts
escèniques; què pot oferir Temporada Alta al món empresarial? Com es pot potenciar el lligam
ciutat-festival? Qüestions que sorgeixen d’un plantejament global: Economia i cultura: la
interrelació entre empresa, cultura i territori des de l’òptica d’un festival d’arts
escèniques . Un debat coordinat pel senyor Agustí Codina, Vicepresident de la Fundació.
Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, també ha presentat una ponència sobre les
línees de futur i l’impacte social i econòmic del Festival pel territori.

Els membres del Cercle Ciutat del Teatre són: Jan Andreu (conseller delegat de Grup
Andreu), Carles Arnal (President de Koobin Event), Marc Coll (director tècnic de Sixtemia),
Carles Colomer (conseller de Telefònica), Sergi Loughney (director de la Fundació Abertis),
Miquel Molins (president de la Fundació Banc de Sabadell), Maria del Mar Nogareda
(consellera d’Hipra), Susana Palau (Susana Palau – Farmàcia), Francesc Planas (President de
Prefabricats Planas), Enric Paredes (Assessoria Paredes), Manel Puig (Dispuig), Jordi Roche
(Apsis Hotels) i Sergi Teixidó (Global Dedos SL). En representació de la Fundació La Ciutat
Invisible: Agustí Codina (MedPlaya i vicepresident primer de la Fundació), Marta Montalban
(secretària de la Fundació), Manel Xifra (Comexi i vocal de la Fundació), Jaume Nadal (vocal
de la Fundació) i Josep Domènech (vocal de la Fundació).
Personalitats de l’àmbit empresarial que configuren un fòrum de debat amb l’objectiu de
projectar Girona com a referent europeu de les arts escèniques i trobar els instruments
necessaris perquè el nostre àmbit territorial, la seva ciutadania i les seves empreses tinguin un
retorn directe d’aquesta projecció.

El Cercle, una de les àrees de la Fundació La Ciutat Invisible
La Fundació La Ciutat Invisible es va constituir el passat mes de juliol amb la vocació de
promoure la cultura, posant en contacte el sector privat i el públic, i apostant per l’excel·lència,
la recerca, la innovació i la creació en l’àmbit cultural. A través de les diferents àrees de la
fundació (Think Tank, El Cercle CT i El Club CT) es pretén treballar per crear un àmbit de
reflexió al servei de la societat, així com dinamitzar, consolidar i internacionalitzar la creació
catalana contemporània.

Els tres organismes que configuren la Fundació Ciutat Invisible són: El Think Tank , l’espai de
pensament i de generació d’idees format per personalitats del món acadèmic, intel·lectual i
empresarial, El Cercle CT , l’entitat que s’ha constituït avui i El Club Ciutat del Teatre , el
contacte amb l’espectador, un club que agrupa persones que volen formar part activa d’una
comunitat interessada en les arts escèniques i la cultura, els membres d’aquest col·lectiu a més
de gaudir d’informació, avantatges i propostes exclusives de teatre, música, dansa, cinema, art
i cultura, es converteixen en els protagonistes d’un nou model cultural gràcies al
micromecenatge i les seves opinions, propostes i suggeriments

LA GENIAL «EL DESCONOCIDO DEL LAGO» INAUGURARÁ LA 4ª EDICIÓN DE ATLÁNTIDA FILM FESTIVAL (del 27 de marzo al 27 de abril)

affposter

LA GENIAL «EL DESCONOCIDO DEL LAGO» INAUGURARÁ LA 4ª EDICIÓN DE ATLÁNTIDA FILM FEST

Del 27 de marzo al 27 de abril en filmin

La 4ª edición de Atlántida Film Fest, el mayor festival de cine online del mundo que el año pasado superó los 42.000 espectadores, tendrá lugar del 27 de marzo al 27 de abril en la plataforma filmin.

Como muestra de la renovada ambición con la que encaramos esta nueva edición. Atlántida Film Fest tiene el honor de anunciar que su film inaugural será El Desconocido del Lago, una de las películas europeas más importantes del 2013, premiada en los Festivales de Cannes (Mejor Director – Una cierta mirada) y Sevilla (Mejor Película y Mejor Director) y elegida Mejor Película de 2013 por la revista de cine más prestigiosa del mundo, Cahiers du Cinéma. Dirigida por Alain Guiraudie, El Desconocido del Lago es una obra singular, a ratos thriller erótico, casi siempre drama existencial poblado por un puñado de personajes inolvidables, hombres comunes con comportamientos extremos.

La película estará disponible durante 72 horas en la web Atlántida Film Fest y podrá verse en alta definición y con subtítulos en castellano.

El Desconocido del Lago será distribuida en España por Karma Films quien estrenará la película en las mejores salas de cine el 4 de abril.

Tras el éxito de prensa y público del pasado año, donde se pudo disfrutar de la Premier Española de títulos como Stories we tell (Sarah Polley) o The Sinkholes (Mattieu Amalric) y en la que la coproducción franco-mexicana Después de Lucía (Michel Franco) se alzó con el Premio Talento SGAE a la Mejor Película y la brasileña Sonidos de barrio (Kleber Mendonça Filho) consiguió el Premio del Jurado, Atlántida Film Fest se mantiene fiel a su filosofía de dar visibilidad a obras que aún no se han podido comercializar en nuestro país o a aquellas que lo han hecho de forma limitada.

La 4ª edición de Atlántida Film Fest contará con más de 30 largometrajes entre las dos secciones habituales Sección Oficial a Concurso (películas rodadas en España y América Latina o con director español) y la Sección Atlas (los mejores títulos presentados en festivales nacionales e internacionales sin estreno en España).

En las próximas semanas iremos anunciando el resto de largometrajes que podrán verse en esta nueva edición de Atlántida Film Fest, así como la composición del Jurado y convocaremos una rueda de prensa para presentar todo el programa.

El miércoles 26 de marzo tendrá lugar una proyección de la película inaugural en el Instituto Francés de Barcelona.

La fiesta de inauguración tendrá lugar el jueves 27 de marzo a las 20.30h en la Fábrica Moritz Barcelona.