Archivo por meses: mayo 2015

Tea Time, de la directora Maite Alberdi, guanya el Premi DocsBarcelona TV3 a la millor pel·lícula

Tea Time, de la directora Maite Alberdi, guanya el Premi DocsBarcelona TV3 a la millor pel·lícula

tea_time_1_400

 

 

 

 

 

 

•La producció xilena s’imposa a la Secció oficial
•La producció catalana Game Over, debut de la directora Alba Sotorra, es fa amb el Premi Nou Talent
•La Mirada del Silencio (The Look of Silence), de Joshua Oppenheimer, amb un gran èxit en nombre d’espectadors, conquereix el Premi del públic, el Premi Amnistia Internacional Catalunya DocsBarcelona i una Menció especial del jurat
•Més de 6.000 espectadors han gaudit de la quarantena de documentals programats a l’Aribau Club, el CCCB i La Pedrera

Tea Time (Xile, 2014), de Maite Alberdi, ha obtingut el Premi DocsBarcelona TV3 a la millor pel·lícula de la divuitena edició del festival, dotat amb 5.000€, mentre que La Mirada del Silencio, del realitzador nord-americà Joshua Oppenheimer, s’ha alçat amb el Premi del públic, el Premi Amnistia Internacional Catalunya i una Menció especial del jurat. Els dos directors van ser reconeguts en anteriors edicions del certamen: el primer llargmetratge documental d’Alberdi, El Salvavidas (2011), va guanyar el Premi Nou Talent a DocsBarcelona 2013 i el mateix any Oppenheimer s’enduia el Premi de la secció oficial amb la colpidora The Act of Killing.

La xilena Maite Alberdi ha desenvolupat un particular estil de direcció per construir retrats íntims dels seus personatges a través de petites històries de la vida quotidiana. En aquesta ocasió, a partir de les reunions mensuals de cinc dones de Santiago de Xile per prendre el te, sagradament, des de fa seixanta anys, construeix una divertida meditació sobre la joventut, el pas del temps i l’amistat. El jurat del festival, integrat per Xavier Marcé, José Enrique Monterde, Ada Parellada i Albert Solé, reconeix “la tendre conformitat del pas dels anys que alleugereix la mirada davant dels dogmes i les veritats absolutes”.

La producció catalana Game Over, debut de la directora Alba Sotorra, s’ha fet amb el Premi Nou Talent, dotat amb una aportació en espècie de 5.000€ per treballs de finishing per a un llargmetratge documental per a la propera obra del director. “La mirada especial amb què l’autora deconstrueix una crisi socioeconòmica, familiar i de maduració del protagonista” han convençut el jurat.

Joshua Oppenheimer explora des de fa més d’una dècada la realitat dels supervivents de la dictadura de Suharto a Indonèsia. Amnistia Internacional Catalunya ha premiat La Mirada del Silencio per “la seva cerca de la veritat, la justícia i la reparació a les víctimes i per mostrar la impunitat en què viuen els perpetradors i responsables de les matances de 1965 a Indonèsia.”. El jurat de la secció oficial, que ha volgut atorgar-li una Menció especial, ha valorat “la seva mirada imprescindible sobre la naturalesa de la barbàrie i l’impuls violent que acompanya la intolerància”.

En el bar, d’Itsaso Arizkuren (Universitat Pompeu Fabra), és un retrat dels propietaris del bar La Bodeguica de Txema que esdevé una profunda reflexió al voltant del sacrifici. Ha estat reconegut amb el Premi DOC-U “per la seva humilitat, sinceritat, intimitat i la maduresa del seu punt de vista”.

El premi Docs&Teens, atorgat pel públic assistent, ha recaigut en Mirant amunt d’Oriol Martínez i Enric Ribes, una visió del món des dels ulls d’en Joan Pahisa, un apassionat del bàsquet d’un metre d’alçada.

Primer balanç de la 18ª edició

El Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona ha projectat 42 títols del 25 al 31 de maig a l’Aribau Club, el CCCB i La Pedrera i ha convidat a Barcelona gran part dels seus artífexs i protagonistes. A falta de les últimes sessions, la divuitena edició ja registra un 13% d’increment de públic, sobrepassant per primera vegada la xifra total de 6.000 espectadors. Les activitats professionals han reunit 722 assistents, un 11% més que l’any passat.

 

[PALMARÈS 18a ed. DOCSBARCELONA]

PREMI DOCSBARCELONA TV3 A LA MILLOR PEL·LÍCULA

TEA TIME (Maite Alberdi)

 

* MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT

LA MIRADA DEL SILENCIO (Joshua Oppenheimer)

 

PREMI NOU TALENT

GAME OVER (Alba Sotorra)

 

PREMI AMNISTIA INTERNACIONAL CATALUNYA

LA MIRADA DEL SILENCIO (Joshua Oppenheimer)

 

PREMI DEL PÚBLIC

LA MIRADA DEL SILENCIO (Joshua Oppenheimer)

 

PREMI DOC-U

EN EL BAR (Itsaso Arizkuren)

 

PREMI DOCS & TEENS:

MIRANT AMUNT

(Oriol Martínez, Enric Ribes)

 

ALTRES PREMIS QUE S’HAN LLIURAT A LA CERIMÒNIA:

 

PREMI PRO-DOCS AL MILLOR DOCUMENTAL TELEVISIU CATALÀ DE 2014:

EL GRAN SILENCI: HORTA DE SANT JOAN

(Carles Caparrós)

 

PREMI AL MILLOR PROTOTIP DEL WEBDOCS POPATHON INTERDOCSBARCELONA 2015:

PARAULES DE BARCELONA

(Anna Giralt Gris, Rubén Idrobo, Juan Lesta, Jorge Mireles, Valentina Moreno, Ariadna Rodríguez Masià, Mario Trigo i Berto Yañez)

Els Dijous de Juny i Juliol a les 21:00 hores : Excèntric Cabaret (Sala Fènix)

Els Dijous de Juny i Juliol a les 21:00 hores

cartel-EXCENTRIC-CABARET-495x700

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Entrada 14 € ·
Venta anticipada 12 €

Duració: 50 minuts

SINOPSI

Este espectáculo no tiene sinopsis.
Se ha perdido entre los cables y las luces.
No tiene sinopsis y no quiere tenerla.
Pero a lo lejos oye voces de nuevas texturas.
Que le observan, y lo cuestionan.
Con versos, aullidos, bailes macabros y excéntricos.
Este espectáculo no tiene sinopsis y no la tendrá.
Prefiere ver al bufón gritar de asco o a la bailarina vomitar de alegría.
Pero no tiene y no tendrá sinopsis. Por sus huesos que no la tendrá.
Entre tanto observará a los electrones caer y a las piernas temblar.
Y ni aun así aceptará definirse, sintetizarse, abreviarse o reducirse.
Básicamente porque este espectáculo no existe.

No existe y sin embargo existe.

En mí.

Completo. Amplio. En expansión.

Sin sinopsis.

FITXA ARTÍSTICA

Diversos artistas cada nit.

Surrealitzat per Alba Tor
Direcció artística: Alba Tor
Disseny gràfic: Isabella Pintani

ZURBARÁN: una nueva mirada (del 9 de junio al 13 de septiembre) Museo Thyssen-Bornemisza

ZURBARÁN: una nueva mirada

Del 9 de junio al 13 de septiembre de 2015
Comisarias: Odile Delenda y Mar Borobia

cd376e10-e913-4a4f-ae35-8f5a976517a9

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Museo Thyssen-Bornemisza presenta este verano la exposición Zurbarán: una nueva mirada, que plantea una revisión actualizada de la obra de este gran maestro del Siglo de Oro español desde la perspectiva de los descubrimientos y estudios realizados en las últimas décadas, que han venido a enriquecer el conocimiento del artista y de su trabajo.

La selección de obras se ha centrado en primer lugar en la obra autógrafa de Zurbarán, con piezas destacadas de distintas épocas y de algunos de los grandes conjuntos que realizó a lo largo de toda su carrera. Los préstamos proceden de colecciones y museos españoles, europeos y americanos, e incluyen algunas obras nunca antes expuestas en España y otras que han pasado a formar parte del catálogo del pintor después de 1988. También se presenta por primera vez una sala dedicada a la producción de los ayudantes del taller y otra a la naturaleza muerta, en la que se reunirán algunos de los escasos bodegones del maestro junto a los de su hijo Juan.

Tras su presentación en Madrid, para la que cuenta con el mecenazgo de Japan Tobacco International, la exposición viajará a Alemania, al Museum Kunstpalast de Düsseldorf.

Francisco de Zurbarán y su obra han sido objeto de numerosas muestras, desde la primera organizada en Madrid en 1905 hasta las múltiples manifestaciones artísticas que conmemoraron el IV centenario de su nacimiento en 1998, y que culminaron con una gran exposición monográfica en Sevilla. Diez años antes, en 1988, la extensa antológica celebrada en el Museo del Prado supuso una puesta al día de los estudios sobre el pintor y su personalidad pictórica, pero evidenció también lagunas que afectaban al taller, a la datación de algunas obras o a momentos de su vida; aspectos que han podido conocerse gracias a las investigaciones llevadas a cabo desde entonces hasta la actualidad. Esos más de 25 años transcurridos son una buena razón para dedicarle una nueva exposición monográfica que ahonde en su figura, su obra y su tiempo y que, lejos de pretender ser una revisión exhaustiva, presente algunas de las más importantes novedades y descubrimientos, obras inéditas o recientemente recuperadas y piezas restauradas para la ocasión.

12ena edició del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona més internacional amb el segell WEVZA (del 29 al 31 de maig) Moll de la Marina Barcelona

12ena edició del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona més internacional amb el segell WEVZA

CGQDk7jWoAAzvxo

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La dotzena edició del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona escalfa motors per a l’inici de l’activitat que es durà a terme enguany al Moll de La Marina, Platja de Somorrostro. Dins el programa de projecció internacional la Federació Catalana de Voleibol celebra aquesta competició amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, convertint-se l’edició de 2015 en la més internacional de totes les edicions fins ara disputades.

El 12è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona formarà part del circuit WEVZA, pertanyent a la Confederació Europea de Volleyball (CEV). El Moll de la Marina acollirà del 29 al 31 de maig jugadors provinents de Bèlgica, França, Alemanya, Països Baixos, Itàlia, Portugal, Espanya i Suïssa, països que componen la WEVZA. Així que els aficionats podran gaudir dels millors jugadors d’Europa, amb grans parelles disposades a lluitar per la victòria.

La capital catalana respirarà molt del nostre esport al llarg d’aquests tres dies, en un muntatge espectacular per part de Madison amb 4.000 metres quadrats d’espai que asseguren una exhibició única en la gran obertura oficial del Vòlei Platja a Catalunya aquest 2015. I es que l’aficionat també en serà protagonista, podent gaudir de l’espectacular graderia amb capacitat per a gairebé 1000 espectadors, cheerleaders i obsequis i premis entre els presents al llarg del torneig.

Llista d’entrada d’autèntic luxe

Ahir es va saber el llistat d’entrada al torneig, un llistat d’autèntic luxe amb la presència de les millors parelles dels diferents països que formen part del WEVZA. Així ens trobem en categoria masculina els germans italians Ingrosso, Matteo i Paolo, que accediran al quadre final de la competició en primera posició. Habituals del Circuit Mundial de la FIVB actualment ocupen la cinquena plaça del Rànquing Mundial després d’haver debutat aquest 2015 amb una dissetena plaça a l’Open de Fuzhou i una cinquena posició la setmana passada a Lucerna. Als germans Ingrosso s’uneixen els actuals campions de França, Salvetti-Daguerre, els suissos Kovatsch-Kissling, així com l’aparició de vells coneguts de la passada edició del Ciutat de Barcelona, com l’italià Marco Caminati, campió al 2014, o el francès Nick Caravano. En la participació local hi destaca la wild card pels catalans Jordi Roca-Gerard Aguilà, recentment campions de la Lliga d’Hivern, i la presència dels espanyols Fran Tomás-César Menéndez, campions universitaris de Vòlei Platja i dels subcampions del Món Sub’17, Oscar Jiménez-Alejandro Huerta.

En la categoria femenina destaca la presència de les actuals campiones del Ciutat de Barcelona, Ángela Lobato-Paula Soria, que retornen a Barcelona amb l’objectiu de revalidar el títol i seguir creixent en el panorama internacional. A la parella espanyola acompanyaran com a destacada presència local les catalanes Amaranta Fernández-Ester Ribera, -ja classificades al quadre final del torneig-, Mar Saló-Marta Galceran, Carla Alocén-Maria Palet i Judith Querol-Julia Bonet, que des del torneig de classificació buscaran estar al quadre final amb les destacades parelles que competiran entre les qual hi destaca la formada per les veteranes italianes Momoli-Gioria, Cicolari-Giogoli, i les holandeses Braakman-Sinnema i Van Gestel-Van der Vlist.

Matsuri Japan in Barcelona 6 i 7 de juny

Matsuri Japan

11182369_634758583334862_4683337568276767888_n

 

 

 

 

El Japó més tradicional s’instal·la a la Barceloneta

Un any més, la cultura tradicional japonesa arriba a Barcelona a través de la música, el ball, jocs infantils i una àmplia oferta de gastronomia i moda.

Hi haurà concerts, tallers per a nens, ‘Japanese Street Food’ i botigues d’articles i artesania del Japó, entre altres activitats.

Horaris

Dies Hores Preus
Dissabte i diumenge de 12:00 h a 22:00 h Entrada Gratuïta.

Organitzat per:
Consolat General del Japó.

                                                                                       

Jardins del Teatre Grec

Jardins del Teatre Grec

teatregrecjardins_413

Aquests jardins, que van nàixer com a roserar, són un dels espais verds que es van crear a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929. Una antiga pedrera va permetre construir-hi un amfiteatre, que cada estiu acull moltes de les representacions del Festival Grec de Barcelona. És un lloc assolellat, amb parterres geomètrics, pèrgoles i terrasses, des d’on es pot contemplar la muntanya enjardinada i la ciutat.

Pujant pel passeig de Santa Madrona topem de front amb una gran escalinata imperial de pedra que s’enfila a banda i banda d’un mur. És l’accés principal als Jardins del Teatre Grec. Des del passeig ja es poden veure alguns elements importants d’aquests jardins: la pèrgola, l’antic pavelló i les tanques vegetals retallades en pendent darrere les quals s’eleven grans arbres: xiprers (Cupressus sempervirens), palmeres (Phoenix dactylifera i Washingtonia robusta), pins (Pinus halepensis) i cedres (cedrus deodara).

El mirador i la pèrgola

Un cop hem pujat el primer tram d’escales, si tirem cap a l’esquerra un camí delimitat per la reixa de ferro forjat que tanca els jardins i un talús ple de vegetació ens condueix fins a una terrassa que fa de mirador.

Aquest és un bon lloc per seure al sol i contemplar una excepcional vista de Barcelona. Al davant, Collserola; més enllà, el Tibidabo, i a la dreta, la ciutat que baixa cap al mar, els contraforts de la serralada Litoral i el Montseny al fons. Just a sota del mirador s’estén la Ciutat del Teatre.

A l’esquerra del mirador hi ha un dels extrems de la pèrgola, que creua els jardins dividida en dos grans trams a banda i banda de l’escalinata. Aquí les enfiladisses són les protagonistes, i és un altre bon lloc per estar-s’hi i contemplar els jardins i Barcelona, si el que volem és ombra.

Tarongers i aromàtiques

Si en entrar pugem un segon tram d’escales i anem cap a la dreta, trobarem una terrassa en una cota lleugerament inferior a la del mirador i amb un dels trams de la pèrgola a sobre. És un espai rectangular, força allargat, enjardinat amb parterres geomètrics plens d’aromàtiques i amb tarongers amargs a tocar de la balustrada que mira cap al passeig de Santa Madrona.

Des d’aquesta terrassa també es pot contemplar la ciutat, i a l’extrem oposat a les escales per on hi hem arribat hi ha un dels accessos que comuniquen els Jardins del Teatre Grec amb els Jardins Laribal.

La gran terrassa amb l’amfiteatre

Una excepcional aportació de terres sobreposades per anivellar el fort pendent d’una antiga pedrera va permetre crear la gran terrassa que hi ha a la part superior dels jardins. S’hi arriba pujant el darrer tram d’escales, i el primer que destaca en arribar-hi és un enorme pi pinyer a la dreta de l’espai d’accés.

Aquest és un lloc de passeig i d’estada, que fa les funcions de foyer quan hi ha representacions del Festival Grec. A l’altre extrem de l’espai es recupera el desnivell que tenia el terreny, i el pendent queda ocupat per la graderia de l’amfiteatre, amb la paret de l’antiga pedrera com a teló de fons.

Molt assolellada, l’esplanada és plena de parterres geomètrics que formen un mosaic amb diferents varietats de roses. Els que hi ha a tocar de la pèrgola són rectangulars i molt ombrejats. Més enllà n’hi ha un segon grup alineat en doble filera, amb un petit estany quadrat que els encapçala i que s’omple amb l’aigua d’un canalet alimentat des d’una cota més alta. Els que estan més a prop de l’amfiteatre, molt més nombrosos, estan ordenats resseguint la seva corba. Hi ha un estanyol diminut i circular, voltat de testos i amb un petit brollador al mig.

Tot és ple de caminois que formen eixos per passejar entre els parterres sense anar ben bé enlloc, o accedir a l’amfiteatre per visitar-lo o assistir a una representació. Quan hi ha funció, abans que comenci i en els entreactes és el lloc on estirar les cames tot conversant amb els que ens acompanyin o bé prendre un refresc. Com en el foyer d’un teatre. Quelcom especialment agradable en les nits d’estiu.

El pavelló

A sobre de la terrassa, a l’esquerra, hi ha un espai més elevat presidit per un pavelló que acull un restaurant durant la temporada de teatre. Al davant de l’edifici hi ha una terrasseta rectangular amb un estany que alimenta el que hi ha més avall, a la terrassa gran. És un excel·lent lloc per veure el conjunt dels parterres.

En aquest mateix nivell hi ha una altra pèrgola, molt més petita que la que creua els jardins, amb un ample banc semicircular d’obra encastat al mig de la paret. Aquest és un lloc d’estada, ideal per fer-hi tertúlia.

Vegetació

Els del Teatre Grec són jardins molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució. A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes (Fraxinus berlandierana), que delimiten l’extrem més proper als veïns Jardins Laribal, i els xiprers (Cupressus sempervirens), alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.

Un gran semicercle d’espesses i altes alzines (Quercus ilex), amb la capçada retallada en forma de cilindre, envolta la part superior de l’amfiteatre i el separa de la resta del jardí. De tant en tant s’obre un espai de comunicació amb les escales de la graderia: són les «portes» del teatre. Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.

Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix (Buxus sempervirens). L’heura (Hedera helix) omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.

La terrassa rectangular

A la terrassa rectangular més propera al passeig de Santa Madrona, els parterres estan plens d’espígol (Lavandula angustifolia). Comparteixen espai amb els tarongers amargs (Citrus aurantium) i els agapants (Agapanthus africanus) en un costat, i, a l’altre, amb les clívies (Clivia nobilis), plantades en un llarg parterre que va de punta a punta de la terrassa, on també s’aixeca, altíssima, una de les poques palmeres que hi ha en aquests jardins: una washingtònia (Washingtonia robusta).

Les enfiladisses

És el primer que trobem quan arribem als jardins, just abans d’entrar-hi: una gran buguenvíl·lea (Bougainvillea sp) que inunda de color el mur que hi ha a l’accés principal, amb les escales per pujar a banda i banda.

A la pèrgola que precedeix la gran terrassa superior hi ha llessamins (Jasminus azoricum i Jasminum officinale) i rosers enfiladissos (Rosa banksiae), i a la que hi ha al costat del pavelló hi destaca una glicina (Wisteria sinensis).

Els murs que anem trobant en pujar cap a la part més alta dels jardins estan coberts d’heura (Hedera helix) i vinya verge (Parthenocissus quinquefolia).

Els detalls

Aquests jardins en són plens, de detalls. Testos de terracota amb petits geranis o amb falgueres, espècies tan poc freqüents als jardins de Barcelona com l’exemplar d’Araucaria bidwillii que trobem abans d’arribar al mirador o la tanca vegetal feta amb figuera de paret (Ficus retusa) que hi ha en un dels dos trams de pèrgola, el que trobem pujant per les escales a mà dreta. A l’estiu hi trobareu figues.

Arbres excepcionals

En aquests jardins hi ha dos arbres que formen part del Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barcelona. A l’esquerra de l’amfiteatre, a sota del restaurant, hi ha un exemplar de Lagunària (Lagunaria patersonii) , espècie popularment coneguda com a «pica-pica» pel borrissol urticant de les seves llavors. Al camí que comunica els Jardins del Teatre Grec amb els Jardins Laribal hi ha un gran exemplar d’arbre del corall o eritrina (Erythrina corallodendron) .

Art i arquitectura

L’amfiteatre que hi ha en aquests jardins, i que actualment els dóna nom, va ser construït seguint el model tradicional grec. Obra de l’arquitecte Ramon Reventós, aquesta construcció es va realitzar aprofitant el pendent de l’antiga pedrera «Machinet», que havia estat explotada excavant les terres davant un pany de pedra immens i de gran duresa en un lloc on la muntanya de Montjuïc comença a enfilar-se.

Quant a l’edifici que durant la temporada de teatre acull el bar restaurant, originàriament va ser el Pavelló de la Música de l’Exposició Universal de 1929.

Història

Jardins del Teatre Grec és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona -el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal- i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya. Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.

La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec.

Clinton «Clint» Eastwood Jr. (San Francisco, California, 31 de mayo de 1930) actor, director, productor, guionista, músico y compositor estadounidense

600full-clint-eastwood

Clinton «Clint» Eastwood Jr. (San Francisco, California, 31 de mayo de 1930) actor, director, productor, guionista, músico y compositor estadounidense. Su primer papel relevante fue como secundario en el reparto de la serie de televisión Rawhide (1959–1966). Alcanzó la fama interpretando al Hombre sin nombre en los spaghetti western conocidos como Trilogía del dólar que dirigió Sergio Leone en la década de 1960 —Por un puñado de dólares, Per qualche dollaro in più e Il buono, il brutto, il cattivo— y a Harry Callahan en la serie de películas de Harry el Sucio durante los 70 y 80. Estos papeles, entre otros, lo convirtieron en un icono cultural de cierto tipo de masculinidad.

Por su trabajo en Unforgiven (Sin perdón, 1992) y en Million Dollar Baby (2004), Eastwood fue galardonado con los premios Óscar a mejor director y mejor película. Estas películas en particular y otras como Play Misty for Me (Escalofrío en la noche, 1971), Thunderbolt and Lightfoot (Un botín de 500.000 dólares, 1974), The Outlaw Josey Wales (El fuera de la ley, 1976), Escape from Alcatraz (Fuga de Alcatraz, 1979), Tightrope (En la cuerda floja, 1984), El jinete pálido (1985), Heartbreak Ridge (El sargento de hierro, 1986), En la línea de fuego (1993), Los puentes de Madison (1995) y Gran Torino (2008) fueron éxitos de crítica y público.

Además de dirigir muchas de las películas que le han convertido en una estrella del cine, Eastwood ha dirigido otros filmes en los que él no actúa, como Mystic River (2003) y Cartas desde Iwo Jima (2006), por las que fue nominado a los Óscar, y Changeling (El intercambio, 2008). Eastwood ha sido especialmente aclamado por la crítica en Francia, también por películas que no fueron muy bien recibidas en su propio país, y por ello ha sido galardonado con los más altos honores del país europeo: en 1994 recibió la Orden de las Artes y las Letras de la República Francesa y en 2007 la Legión de Honor. En el año 2000 recibió el León de Oro a toda su carrera en el Festival Internacional de Cine de Venecia.

Desde 1967 Eastwood posee su propia productora de cine, Malpaso Productions, que ha producido la mayor parte de sus películas. También fue alcalde de la localidad californiana de Carmel-by-the-Sea desde 1986 a 1988. Eastwood tiene ocho hijos de seis mujeres diferentes, aunque solo se ha casado dos veces.

Adela (Women’s white long sleeve sport shirts) del 30 de maig al 7 de juny

v01

 

 

 

 

 

 

 

 

Adela (Women’s white long sleeve sport shirts)

del 30 de maig al 7 de juny de 2015
AUTOR: Daniel Veronese
DIRECTOR: Jorge Sánchez

L’espectacle es representarà a l’Espai Terrat de La Villarroel.

Sinopsi

Adela (Women’s white long sleeve sport shirts) presenta una dona acusada d’haver comès un crim. A mesura que l’acció avança, veurem com Adela anirà desgranant els seus arguments de defensa davant la interpel·lació d’un passat que retorna una vegada i una altra a la seva ment. Aquesta serà l’excusa per tal que l’espai escènic es converteixi en el centre de la tempesta humana, on veritat i invenció seran la trama inseparable i difosa d’un mateix destí de condemna i salvació.

AUTOR: Daniel Veronese
DIRECTOR: Jorge Sánchez

INTÈRPRET: Mireia Gubianas

AJUDANT DE DIRECCIÓ: Roger M. Puig
DISSENY DE VESTUARI: Nídia Tusal

PRODUCCIÓ: La Cantera Exploraciones Teatrales
AMB LA COL·LABORACIÓ DE Terrats en Cultura

<

Del 29 de junio al 2 de julio, el Estadi Olímpic Lluís Companys será el escenario de una nueva edición del 080 Barcelona Fashion

bsm110914_001

 

 

 

 

 

Del 29 de junio al 2 de julio, el Estadi Olímpic Lluís Companys será el escenario de una nueva edición del 080 Barcelona Fashion, donde se darán cita los mejores creadores de la escena catalana. Este certamen de moda organizado por el Departament d’Empresa i Ocupació, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM), llegará, así a su 16ª edición manteniéndose en su objetivo de ser una plataforma para la internacionalización de la moda local, así como un instrumento estratégico para la relocalización de la producción textil y creación de sinergies entre los diseñadores y las empresas del sector.

Tras recalar en otras localizaciones emblemáticas de Barcelona como el Recinte Modernista de Sant Pau y el Museu Marítim en la pasada edición de febrero, en esta ocasión se ha escogido el que fuera la sede de los Juegos Olímpicos de 1992, ubicado en la montaña de Montjuïc. Un monumento arquitectónico construido con motivo de la Exposición Universal de 1929 que fue totalmente remodelado de cara a la célebre cita deportiva que situó Barcelona en el mapa internacional de manera definitiva.
.
Numerosas competiciones tuvieron lugar allí aunque, si se ganó un lugar privilegiado en la memoria de muchos barceloneses, fue sobre todo por acoger las recordadas ceremonias de inauguración y de clausura.

IZAH (30 de maig) Auditori de Barcelona

IZAH

zah_3

 

 

 

 

 

 

 

dissabte
30 maig 2015
Hora:21:00h

Programa

Els Afters són propostes de músiques modernes inspirades en la programació de la temporada de l’OBC. Per tancar la primera sèrie d’Afters a L’Auditori hem volgut escollir acuradament el programa que tanca la temporada de l’OBC i fer-ho amb una de les artistes catalanes revelació de l’escena actual. Izah és, segons el Periódico, «la nova princesa del soul».

Més informació aquí https://www.koobin.com/auditoribcn/izah_30_05_2015_pergola?idioma=CA

Alejandro Sanz – Sirope, en Barcelona (17 de septiembre) Palau Sant Jordi

Alejandro Sanz – Sirope, en Barcelona
Palau Sant Jordi, Barcelona 

ver_0_0

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Alejandro Sanz y su esperada gira Sirope anuncian segunda fecha en el Palau Sant Jordi: el 17 de septiembre. Un álbum con el que el artista no para de cosechar éxitos. Esta semana repite en el número 1 en las listas de ventas y continúa siendo el disco más escuchado en todas las plataformas digitales en España.

El álbum entró directo en el top de la lista española con el mayor récord de ventas de los últimos 9 años consiguiendo el Triple Disco de Platino en su primera semana. La expectación para ver su nuevo directo es también sin duda uno de los acontecimientos musicales imprescindibles de esta temporada.

La elevada demanda de entradas le ha llevado a ofrecer un nuevo concierto en la Ciudad Condal.

Primavera Sound * 28-30 MAYO BARCELONA

Logo_azul

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un gran número de directos de música electrónica y sesiones a cargo de djs de primer nivel tanto nacionales como internacionales conformarán la programación de Bowers & Wilkins Sound System, que por segundo año consecutivo se suma a la oferta musical del Parc del Fòrum del jueves 28 al sábado 30 de mayo en el marco de Primavera Sound.

De la mano de la innovadora firma de audio y altavoces Bowers & Wilkins, el recinto contará con un descomunal equipo que pretende llevar un sonido con verdadera calidad de estudio a la experiencia en vivo del festival. Un sistema de altavoces activos de cuatro vías de 135.000 vatios que ofrecerá un sonido detallado increíblemente dinámico y permitirá al público escuchar la música conservando toda su vivacidad y detalle. Por su parte, Red Bull Music Academy contribuirá al programa artístico presentando las noches del viernes 29 y el sábado 30, ésta última en colaboración con el sello Hivern Discs y sus integrantes.

La primera noche estará auspiciada por la prestigiosa web de música electrónica Resident Advisor, que ocupará la carpa con la presencia de dos pesos pesados de la electrónica de baile contemporánea: el dj y productor afincado en nuestro país Maceo Plex, conocido por sus releases en sellos como Kompakt o el dirigido por él mismo Ellum, y Tale Of Us, dúo italiano que ha despuntado en todo el mundo con su ecléctica fusión de estilos. Junto a ellos, Roman Flügel, una leyenda de la escena alemana, el proyecto Tuff City Kids formado por Gerd Janson y Lauer, el neo disco del británico Rory Phillips y uno de los mejores djs de nuestro país, el zaragozano todoterreno Chelis.

El viernes, bajo el manto de la Red Bull Music Academy, una de las figuras del momento, el alemán Dixon, auténtico bastión del house actual y director del sello Innervisions, ofrecerá una de sus sesiones. Aunque los derroteros de la noche transitarán mayoritariamente por los sonidos oscuros y experimentales con dos directos nacionales que colocan la electrónica hecha en casa en el primer nivel: los de Sunny Graves y Exoteric Continent. En esta línea les seguirán la capo de Minimal Wave Veronica Vasicka, el dúo británico Raime, el techno oscuro de Objekt y el barcelonés bRUNA.

C.P.I., el proyecto formado por Marc Piñol y Hugo Capablanca, el dúo de Tel-Aviv Red Axes, Caribou con una aparición especial camuflado bajo su alias Daphni, Christian S desde el sello Cómeme y el directo de JMII estarán presentes en la última velada reservada a Hivern, el label barcelonés que está en boca de todos gracias a una plantilla de nombres clave para dibujar la música de baile más vanguardista del momento.

Jueves 28 de mayo
Resident Advisor presents:
Tale Of Us
Maceo Plex
Tuff City Kids
Rory Phillips
Chelis
Special guest: Roman Flügel

Viernes 29 de mayo
Red Bull Music Academy presents:
Raime (dj set)
Objekt
Veronica Vasicka
Exoteric Continent (live)
Sunny Graves (live)
bRUNA
Special guest: Dixon

Sábado 30 de mayo
Red Bull Music Academy presents:
Hivern Discs Showcase
Red Axes (live)
C.P.I.
Christian S
JMII (live)
Hivern All Stars
Special guest: Daphni

http://www.primaverasound.es