16 de febrero de 1918: en Barcelona Joan Miró expone sus primeras obras en las Galerías Dalmau; recibirá duras críticas

La primera exposición individual de Joan Miró se realizó en las Galerías Dalmau de Barcelona entre el 16 de febrero y el 3 de marzo de 1918, con la presentación de sesenta y cuatro obras entre paisajes, naturalezas muertas y retratos. Estas primeras pinturas tienen una clara influencia con las tendencias francesas, postimpresionismo, fovismo y cubismo; en las pinturas Ciurana, el pueblo (1917) y Ciurana, la iglesia (1917) se ve la cercanía con los colores de Van Gogh y los paisajes de Cézanne reforzados con una pincelada oscura.

Una de las pinturas que llama más la atención es la llamada Nord-Sud, como la revista francesa en la que en su primer número del año 1917, Pierre Reverdy, se escribía sobre el arte del cubismo. En este cuadro Miró mezcla los rasgos de Cézanne con la inclusión de rótulos dentro de la pintura, como en las obras cubistas de Juan Gris o Pablo Picasso; en los retratos presentados como el Retrato de V. Nubiola, muestra la fusión del cubismo con el agresivo color fauve.

Les «elementalment» malvades del món de Sherlock Holmes

Les «elementalment» malvades del món de Sherlock Holmes

Fins al 28 de febrer
Biblioteca Pública Arús. Pg. de Sant Joan, 26

Preu
Accés gratuït

En les novel•les i en els relats del cànon de Sherlock Holmes la presència femenina potser no és freqüent, però de dones, n’hi ha. Si ho dubteu, només heu de visitar aquesta exposició, que es nodreix de la col•lecció del qui va ser president del Círculo Holmes, Joan Proubasta. Els seus llibres i tota mena d’objectes relacionats amb el personatge d’Arthur Conan Doyle són des del 2011 en una de les biblioteques més sorprenents de la ciutat.

Biblioteca Pública Arús

Una fira de contes

XIII edició de la Fira Nacional de Col·lecionistes de Playmobil
.

15 i 16 de febrer.
Ds de 10 a 20 h, dg de 10 a 18 h.
Preu: 3 €, menors de 12 anys gratis.

Cotxeres de Sants
c/ de Sants, 79

Un any més Barcelona torna a ser punt de trobada dels fanàtics dels clicks de Playmobil, aquests petits homenets i donetes articulats fets de plàstic dur. És una joguina que apassiona tant a grans com a petits, i enguany serà protagonista d’una fira que dedica la seva XIII edició als contes i la literatura, temàtica que fascinarà als més menuts de la casa.

Així els diorames que s’escenifiquen en la trobada representaran històries clàssiques de tota la vida però també altres èxits actuals com Percy Jackson, Geronimo Stilton o On és el Wally?. A part de passejar-vos pel recinte de les Cotxeres de Sants i poder adquirir alguna figureta per ampliar la vostra col·lecció a les paradetes, la Fira organitza jocs i tallers amb premis, com ara el tradicional concurs del Click amagat, el diorama Express o el muntador més ràpid.

Dos dies per submergir-vos en aquest món d’imaginació… i aquest conte ja s’ha fos!

Centre Cívic Cotxeres de Sants

C Sants, 79*83

dissabte de 10:00 h a 20:00 h
Entrada general de: 3 e
Menors de 12 anys: gratuït

diumenge de 10:00 h a 18:00 h

Estarà dedicada al món dels contes i la literatura.

Els diorames i escenes estaran basats en contes o novel·les; clàssics literaris o contes populars estaran representats juntament amb èxits actuals de la novel·la juvenil com Gerònimo Stilton o altres llibres d’entreteniment com el popular On està Wally?.

A més, també s’organitzaran jocs i tallers on els més petits, i no tant, podran guanyar molts premis.

Santa Eulàlia de Barcelona

Festivitat
12 de febrer (22 d’agost en l’Església Ortodoxa)

Fets destacables
hi ha dubtes de la seva historicitat

Iconografia
Amb una creu en aspa; amb un colom blanc; lligada a una estaca amb foc que es retira d’ella

Patronatge
Ciutat de Barcelona; a Barcelona, de: picapedrers, mestres d’obres, boters, bugaderes, mestresses de casa

Santa Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 – Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, essent martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes. Sembla, però, que es tracta d’una figura llegendària i, en realitat, inexistent, la llegenda de la qual es va desenvolupar a partir del desdoblament i confusió amb la història de santa Eulàlia de Mèrida.[1] És la patrona de la ciutat de Barcelona (la Mare de Déu de la Mercè, tot i que és celebrada també com a patrona, és, estrictament, patrona de la diòcesi de Barcelona).

Hi ha seriosos dubtes sobre la historicitat de la narració del seu martiri, i fins i tot sobre si la seva llegenda no és una versió local de la de santa Eulàlia de Mèrida, ja que el primer testimoni escrit que se’n té és un himne de Quirze (bisbe de Barcelona), de cap al 660, o sigui, més de tres segles després de la seva època.[3] La tradició que la fa originària de Sarrià encara és posterior. La llegenda barcelonina reprodueix gairebé literalment els fets i turments, a més del nom, de la santa de Mèrida, la qual cosa fa pensar en un de les típiques duplicacions de personalitat hagiogràfica que es van donar durant l’Alta Edat Mitjana.

Les seves despulles foren localitzades el 878 pel bisbe Frodoí a Santa Maria de les Arenes, on avui hi ha Santa Maria del Mar, i traslladades solemnement a la catedral, on al segle XIII van instal·lar-s’hi a la cripta.

Segons la tradició cristiana, Eulàlia fou una noia del Pla de Barcelona, més concretament, del Desert de Sarrià), del final del segle III. Educada en el cristianisme, encara nena, amb tretze anys i durant la persecució de Dioclecià contra els cristians que va dur a terme el prefecte Decià, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d’aspa.

D’acord amb la tradició, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. Fou assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li’n posaren els peus sobre brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar a una bassa de calç. A més, fou ficada en una bóta plena de vidres que van fer rodolar, va ésser cremada a una foguera, tancada amb puces perquè la piquessin i, finalment, crucificada.

Eulàlia, mentre era a casa seva, tenia cura de les oques que s’hi criaven. Per aquest motiu, al claustre de la Catedral de Barcelona hi ha de forma permanent tretze oques, tantes com els anys que tenia en morir, de color blanc, com a símbol de la seva puresa.

La santa vivia als afores de la ciutat, a Sarrià; vora la seva casa hi havia un bosc de xiprers. Un dia que la santa hi passejava, tingué una aparició: un àngel li digué que fóra santa i patrona de Barcelona i, en record del prodigi, els xiprers es van convertir en palmeres, arbre llavors desconegut a la ciutat. Per això, la finca de Sarrià tenia palmeres i era coneguda com el Desert de Sarrià.

Quan les restes de la santa van ser traslladades de Santa Maria de les Arenes a la Catedral, el 878, en arribar la processó al portal de la ciutat, que era on ara hi ha la Plaça de l’Àngel, l’arca on anaven les restes va prendre un pes tan gran que no va poder ser moguda i van haver de deixar-la a terra. Malgrat els intents d’aixecar-la, no hi havia manera de poder continuar la traslació i es va pregar perquè el Cel enviés un senyal que permetés conèixer-ne la causa. Un àngel s’aparegué llavors i assenyalà amb el dit un dels canonges que prenia lloc a la processó: el sacerdot, penedit, va confessar que, en fer el trasllat de les restes de la santa a l’arca, se n’havia quedat un dit, com a relíquia i, en tornar-lo al seu lloc, van poder tornar a aixecar l’arca i continuar la cerimònia: la santa no volia entrar «incompleta» a la seva ciutat. Per aquest motiu, l’antiga Plaça del Blat va canviar el nom i passà a dir-se Plaça de l’Àngel i l’actual carrer de la Llibreteria prengué el nom de Baixada de Santa Eulàlia, a més, s’hi instal·là al portal l’escultura d’un àngel de planxa de coure que assenyalava cap avall, i una altra de santa Eulàlia.

Moltes dones i noies duen el nom de Laia, que és una adaptació del nom «Eulàlia», que en grec significa «ben parlada»

Un dels turments que va patir va consistir a ficar-la nua en una bóta plena de claus i vidres i llançar-la rodolant tretze cops per un pendent, l’actual carrer anomenat Baixada de Santa Eulàlia, on hi ha una imatge de la santa en una petita capella. Per commemorar aquest fet, la diada de la santa, els fidels pujaven i baixaven aquest carrer tretze cops, simbolitzant el recorregut de la bóta. També per això, Santa Eulàlia era patrona del gremi de boters.

Un altre turment fou el del foc, lligada la jove a una estaca; miraculosament, però, les flames s’apartaven del cos d’Eulàlia per dirigir-se contra els seus botxins. L’episodi és un dels que està representat als relleus del rerecor de la Catedral de Barcelona.

Després d’ésser fuetejada, va ser tancada en una presó, en un calabós ple de puces per tal que li piquessin les ferides. Aquesta presó, deia la llegenda, era al carrer de la Volta de Santa Eulàlia. Per això, el 12 de febrer, les puces són més grosses i piquen amb més furia. El sol, avergonyit d’aquest martiri, no vol entrar en aquest carreró, habitualment fosc i només l’il·lumina la diada de Santa Eulàlia.

La santa havia estat empresonada, també, a la Volta del Remei o al número 7 del carrer del Call.

Diu la llegenda que, després de dotze turments, finalment la van clavar tota despullada en una creu en forma d’aspa (forma coneguda com a creu de Santa Eulàlia, o de Sant Andreu). En aquell moment, per preservar la seva intimitat i que ningú no la veiés nua, li van créixer els cabells fins a tapar-la o, segons altres versions, va començar a nevar fins que va quedar coberta per la neu. Va morir a la creu i la seva ànima va volar, en forma de colom blanc que li va sortir de la boca.

Diversos llocs de Barcelona reclamaven l’honor d’haver estat l’indret de la mort de la santa: els més anomenats eren el Pla de la Boqueria (motiu pel qual, a la casa de la Rambla fa cantonada amb el carrer de la Boqueria, hi ha l’escultura de la santa presidint el lloc)[9] i la Plaça del Pedró, on s’hi va erigir un monument commemoratiu al segle XVII que fou destruit arran de la guerra civil de 1936-39 i reconstruit posteriorment. Se’n conserva, però, el cap de la imatge de santa Eulàlia que el coronava originalment, obra de Lluís Bonifaç, que es troba al Museu d’Història de Barcelona.

Joan Amades diu que al número 9 del Portal de l’Àngel, davant del Palau Barberà, hi havia una pedra que Eulàlia, quan venia a la ciutat a cavall d’un ruquet per anar a costura, feia servir per descavalcar-ne.

Fins al 1423, el carrer del Bisbe va dir-se carrer de Santa Eulàlia; la porta de Santa Eulàlia de la catedral, amb una imatge en terra cuita de la santa, dóna a aquest carrer.

El fotògraf Roger Grasas inaugura amb “At€nea” la galeria d’art de transforma bcn

El proper dijous 13 de febrer el fotògraf Roger Grasas (Barcelona, 1970) presenta “At€nea”, la primera exposició de la sala transforma bcn, espai polivalent de cowork i cultural que ha obert les portes recentment a l’eixample de Barcelona.
“At€nea” és un viatge físic i alhora simbòlic realitzat durant el 2012, arreu d’una “vella” Europa marcada per la depressió i el desencís. Lluny de la mirada àvida de notícia, Roger Grasas ens presenta una Europa misteriosa i inquietant, poblada d’escenes en què éssers animats o inanimats dialoguen en un idioma encriptat.

A manera d’ immersió envers els orígens d’occident, “At€nea” pren com a punt de partença la seu del Banc Central Europeu a Frankfurt, epicentre de l’actualitat econòmica i política. La ruta culmina dos mesos després als peus del Partenó d’Atenes, tancant-se així el trajecte entre l’actual “temple” especulatiu de les finances i l’antic temple grec de l’art i la saviesa. Un periple de nord a sud, de l’Europa rica a l’Europa pobra, de la crisi actual de valors al valor original de les idees.
Per cobrir el trajecte l’autor utilitza diversos mitjans de transport, des dels més moderns fins als més primitius (avió, tren, cotxe, vaixell, bicicleta…).

L’etapa final, fins l’acròpolis d’Atenes, la materialitza corrent des de la població de Marathó, emulant així l’heroic missatger Filípides. Tal fita succeïa durant el segle de Pericles, període caracteritzat per l’apogeu de l’art, el pensament i la política. Roger Grasas culmina així el projecte amb una rememoració històrica, en un acte físic de transformació simbòlica del territori.

El resultat del viatge és una col·lecció de 70 fotografies que documenten l’empremta de l’ésser humà en un paisatge marcat pels trànsits entre la ciutat construïda i els “no-llocs” de la postmodernitat. Imatges silencioses que enlloc d’oferir respostes es conformen amb plantejar dubtes.

També es presentarà el clip de vídeo “Canvi, Change, Wechsel, Valuta”. Aquesta és la curiosa història d’un paquet de 50.000 € falsos adquirits pel propi artista (a un preu de 10 €) al Banc Central Europeu i el seu “passeig” arreu d’ Europa fins arribar a Atenes.

L’exposició s’inaugurarà el proper dijous 13 de febrer a les 19.30 i romandrà oberta fins el dia 7 de març.
Es podrà visitar de dilluns a divendres de les 9.00 a les 21.00 hores a l’espa i transforma bcn.
C/Consell de cent, 394. Barcelona.
www.transformabcn.com
Roger Grasas (Barcelona, 1970)

El fotògraf Roger Grasas entén l’experiència del viatge com a condició “sine qua non” per al seu mètode de producció visual. Al llarg de dues dècades ha copsat amb mirada reflexiva el paisatge urbà de més de setanta països.
En el context d’un món sofisticat i alienat per la tecnologia, el seu projecte personal és una recerca al voltant de la categoria d’allò “estrany”. Així, el paisatge de la ciutat postmoderna i l’estranyament de l’èsser humà en la societat digital i de consum són elements essencials en el discurs de sèries com “Lacrimosa” (1998), “Techné” (2000), “Finis Occident” (2004) o “Inshallah” (2009). El seus treballs s’han exposat en galeries d’Espanya, França, Aràbia Saudí, Mèxic i El Salvador.

Roger Grasas
www.rogergrasas.com
www.facebook.com/Atenea-Project

Què és transforma bcn?

Transforma bcn és un espai de coworking de professionals independents, emprenedors, start-ups i PYMES de les indústries creatives, culturals i noves tecnologies. Una comunitat de professionals multidisciplinaris compromesos en noves formes de treball.

Amb aquesta exposició, el nou espai dóna el tret de sortida a les activitats culturals que s’aniran desenvolupant cada mes. També s’organitzaran esdeveniments, tallers de formació i activitats per a potenciar l’espai de coworking. Transforma bcn posa a l’abast de la societat una programació cultural: exposicions, activitats escèniques, projeccions de cinema, fires d’art, etc. Donen suport a qualsevol iniciativa que faci reflexionar a la societat.

La vocació de transforma bcn és treballar per promoure l’intercanvi de coneixement contemporani en diferents àmbits: cultura digital, tecnologia, comunicació, arts visuals, sonores i esccniiues, ariuitectura, literatura, mmsica,

El MEAM organitza la primera exposició a l’Estat de Don Eddy, un dels màxims
exponents de l’Hiperrealisme americà

La mostra recull vuit tríptics creats entre el 2005 i el 2011 i romandrà oberta de l’11 de febrer al 30 de març-

L’obra d’Eddy forma part d’importants col·leccions als Estats Units, entre elles les del MOMA i el Museu Whitney

El mestre americà va exposar a París el 1973 i des de llavors no ha tingut a Europa cap exposició individual

Don Eddy (Califòrnia, 1944) és un pintor afincat a Nova York que va obtenir el reconeixement inicial com a artista  hiperrealista durant els anys 60. Tot i ser un dels màxims exponents de la> seva generació i marcar tota una època, no ha exposat individualment mai a l’Estat.

Ara el MEAM (Museu Europeu d’Art Modern) presenta de l’11 de febrer al 30 de març vuit dels seus recents tríptics, creats entre el 2005 i el 2011:

Nostos I: There is no Road to Grace’s House (2005), A River Called In Lumen
Profero (2008), Last Few Tears (2008), Eon (2009), My Brother’s Keeper (2009),
Place Bandit IV (2009), Revelation Rain (2010) i Mono No Aware II
(2011).
Aquests darrers treballs del mestre americà s’han anat apartant del realisme fotogràfic, que havia caracteritzat les seves primeres etapes, per explorar el regne de la metafísica. Les seves peces gaudeixen d’una excel·lent  cotització al mercat de l’art actual.

En les seves primeres obres de la dècada dels 60 i 70, Eddy va retre homenatge als cotxes i el paisatge urbà estatunidenc. Algunes d’elles van formar part de la impactant exposición col·lectiva Hiperrealismo 1967-2012,  inaugurada al Museu Thyssen-Bornemisza el mes de març de 2013 i centrada en les tres generacions d’artistes que van prendre com a referents els motius de> la cultura pop i el capitalisme postindustrial. El cartell d’aquesta mostra va ser precisament un quadre de Don Eddy amb els seus emblemàtics automòbils.

A la dècada dels 80, el seu treball es va orientar cap als objectes, representant cristalleries, vaixelles i joguines en una sèrie de prestatges de vidre reflectant. Ja va fer servir en aquells anys els políptics (pintures amb diversos panells), juxtaposant imatges poètiques i fent-se ressò dels ecosistemes i les relacions entre elles.

Els tríptics que es podran veure al MEAM

El format i les tècniques que Don Eddy ha fet servir per crear cadascuna de les pintures que es podran veure al MEAM són els trets distintius de la seva obra. Cada quadre és la suma de tres panells individuals, separats normalment per espais de 2.54 cm un de l’altre. Les seves imatges estan inspirades en fotografies i pintades amb un aerògraf que té 55 anys. Es tracta de tècniques de l’art comercial que avui són plenament vigents però en els anys 60 eren força controvertides. En tercer lloc, els quadres estan pintats utilitzant un laborat sistema d’entre 15 i 25 capes de pintura, una tècnica habitual en l’art pre-modern de l’Europa Occidental però no tan comú en la pintura contemporània.

Amb els políptics, Eddy vol reflectir una de les seves principals preocupacions: la tensió entre la percepció i l’experiència. Per ell, la riquesa de l’experiència està tancada en coses simples, que vol traslladar-la al context artístic mitjançant la relació establerta entre les tres imatges.
Amb la seva obra apunta una nova relació entre l’artista, el treball i l’espectador.

Més informació:http://www.meam.es

Exposició

DON EDDY. UN MESTRE DE L’HIPERREALISME AMERICÀ

MEAM (Museu Europeu d’Art Modern)

C/ Barra de Ferro 5. Barcelona. Tel. 93 319 56 93

De dimarts a diumenge de 10h a 20h.

Preus: entrada general, 7 euros / entrada reduïda: 5 euros.

Els dies 7, 8 i 9 de febrer arriben les Festes de Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat, amb una programació plena d’activitats diürnes relacionades amb la cultura popular, i també de nocturnes, en el marc del festival Llum BCN. Fins a 18 espais de Barcelona, la majoria al barri Gòtic, constituiran dos itineraris visitables que s’obriran quan es faci fosc.

La festa major d’hivern de Barcelona ja està a punt, amb un munt d’activitats de cultura popular i també diverses de relacionades amb el 1714 i amb el festival Llum BCN.

La tercera edició de la festa de la llum serà un dels punts forts de les Festes de Santa Eulàlia, que se celebraran els dies 7, 8 i 9 de febrer. Coincidint amb la commemoració del Tricentenari, l’entorn d’El Born Centre Cultural s’il·luminarà cada vespre amb 300 flames, i un itinerari d’instal·lacions de llum recorrerà el camí entre el jaciment i la Ciutadella, on es faran mappings a la façana relacionades amb els fets del 1714.

També es recuperaran els últims tres mappings projectats a la façana de l’Ajuntament en les últimes tres edicions de les Festes de la Mercè, i s’il·luminaran la muralla i la façana de la casa de Salvador Espriu al passeig de Gràcia.

D’altra banda, el Llum BCN també obrirà deu patis del barri Gòtic, que lluiran treballs dels professionals i estudiants del disseny i la il·luminació de la ciutat que han concebut un itinerari de mirades creatives i modernes sobre aquests racons del centre històric.

Precisament, amb motiu de la proposta, s’ha organitzat el concurs #LlumBCN14, en què tothom que vulgui participar pot enviar fotografies dels espais il·luminats per intentar guanyar unes ulleres Etnia Barcelona. Només us heu d’inscriure a www.bcn.cat/fotomobil i etiquetar les vostres imatges a Instagram o Twitter amb l’etiqueta #LlumBCN14.

Barcelona exhibeix múscul d’entitats populars

Com cada any, les Festes de Santa Eulàlia seran una gran oportunitat per veure tot tipus d’activitats de cultura popular a càrrec de les entitats de la ciutat. Sardanistes, esbarts dansaires, falconers, geganters i castellers sortiran als carrers a exhibir-se, juntament amb cercaviles tradicionals, com la passejada de la gegantona Laia o el ball de l’Àliga.

La ciutat convidada en aquesta edició de les Festes de Santa Eulàlia serà la de Cardona, molt lligada als fets del 1714 i que també té una àliga pròpia. De fet, aquesta figura i la resta de gegants i bestiari de la ciutat del Bages desfilaran amb els de Barcelona.

Tota la informació la podeu trobar al web de les Festes de Santa Eulàlia, que conté la programació de cada dia, els espectacles i horaris de Llum BCN, i també un joc d’Instagram, que a través d’un mapa proposa un passeig pels llocs vinculats a la copatrona de Barcelona.

El trial i l’enduro ‘indoor’ portaran els millors pilots del món al Palau Sant Jordi

«Catalunya és un referent del món de les motos i Barcelona projecta aquesta força esportiva del territori gràcies al fet d’actuar com una capital internacional de l’esport», ha remarcat la tinenta d’alcalde d’Esports, Maite Fandos, durant la presentació, en el marc de la qual ha recordat la força dels esportistes de motor catalans, fent referència als èxits aconseguits a l’edició d’enguany del Ral·li París-Dakar. Fandos ha volgut recordar també el desaparegut esportista Álvaro Bultó, vinculat amb el món de l’esport d’aventura i al motor, i partícip del llegat històric que el món del motociclisme ha deixat a Barcelona i Catalunya.

Alguersuari ha reivindicat els 37 anys que han passat des de la celebració del primer Trial Indoor, i ha posat en relleu la importància de tenir el suport institucional per exercir aquesta capitalitat de Barcelona dins el panorama esportiu mundial.

Els millors pilots del món

Els guanyadors de l’any passat en les respectives proves, Toni Bou i Taddy Blazusiak, intentaran mantenir el títol i s’enfrontaran a un nodrit grup d’especialistes, els millors pilots del món de l’off the road.

La 37a edició del Trial Indoor de Barcelona serà la tercera prova del Mundial i en la qual prendran part vuit pilots. Toni Bou (Montesa Honda) fa set edicions que guanya aquesta prova i, en aquests moments, es troba per davant de grans pilots com Albert Cabestany (Sherco), Adam Raga (Gas Gas), Jeroni Fajardo (Beta), Takahisa Fujinami (Montesa Honda) i James Dabill (Beta), entre altres.

Una de les novetats, a banda d’una variació en el format de competició, que admet quatre pilots a la final, destaca el debut del pilot de Vigo Jorge Casales (Gas Gas), de 19 anys, actual campió de la Copa del Món Júnior de Trial, així com el pilot gal·lès Loris Goubian.

Pel que fa a l’Enduro Indoor de Barcelona, amb 15 edicions celebrades i cinquena prova puntuable del Campionat del Món FIM de Superenduro, cal destacar el polonès Taddy Blazusiak (KTM), amb set victòries aconseguides a la prova barcelonina.

Blazusiak encapçala el grup de pilots d’elit, que estarà integrat pels britànics David Knight (KTM) i Jonathan Walker (KTM), el barceloní Dani Gibert (Gas Gas), i el campió del món d’enduro, el tarragoní Ivan Cervantes. Completen el grup els gironins Dani Oliveras, acabat d’aterrar del Ral·li Dakar, i Melcior Faja, i el jove madrileny Mario Román, que actualment ocupa la quarta posició al Mundial Júnior.

En el marc de l’Enduro se celebrarà una competició en la categoria júnior i el Desafiament Solo Moto Off Road, la tercera edició d’aquesta competició per a pilots aficionats d’enduro que arriba novament amb rècord d’inscripcions.

El Museu del Disseny de Barcelona serà una realitat el desembre de 2014. Ubicat a l’edifici del Disseny Hub de Barcelona, a la plaça de les Glòries, reunirà en un sol espai les peces de quatre grans col·leccions fins ara exposades a diferents museus de la ciutat: el Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques.

En total es compta amb un fons extraordinari de 70.000 objectes de diferents èpoques, que arriben fins avui en dia. Amb aquest material, el nou Museu del Disseny dóna a conèixer el passat, el present i el futur de les arts de l’objecte i del disseny.

La directora del museu, Pilar Vélez, explica què s’hi veurà: “Per una banda, es fa un recorregut des de les arts decoratives històriques fins al disseny i, per l’altra, es mostra una evolució d’aquestes arts decoratives cap a les anomenades arts d’autor”.

De moment, a les lleixes de la sala de reserves d’aquest edifici es poden veure les 3.000 primeres peces del fons. Aquí s’hi conservaran i es restauraran. La idea és que un cop hagi acabat tot el trasllat l’any 2015, el museu no s’aturi i continuï ampliant les col•leccions adaptant-se a les noves realitats del futur.

Cinc exposicions permanents i una de temporal

Les exposicions permanents ocuparan quatre de les plantes del Disseny Hub. En total es mostraran prop de 4.000 peces del fons, i tractaran de temàtica tan diversa: disseny de producte, arts decoratives i arts d’autor, la moda del vestit i el disseny gràfic. A més, al febrer s’inaugurarà la primera exposició temporal.

El Museu també destinarà un espai per al nou Centre de Documentació, que obrirà el proper mes d’abril, i a on s’hi exposaran, entre d’altres materials, audiovisuals, fotografies i arxius personals dels artistes i creadors.

Glòries, un nou centre cultural

El Museu del Disseny s’integrarà al nou centre cultural de la ciutat, ubicat a Glòries, un eix que passarà a ser clau per a Barcelona. El tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, s’hi ha referit així: “Si som capaços de donar un marcat accent cultural a aquest eix de Glòries la ciutat haurà guanyat un nou pol de vida, un nou centre cultural”.