11 de gener, un any sense l´Anna Lizaran


11 de gener, 1 any sense l´Anna Lizaran

Anna-Lizaran_54360823974_54028874188_960_639

Anna Lizaran i Merlos

Anna Lizaran i Merlos (Esparreguera, Baix Llobregat, 31 d’agost de 1944 – Barcelona, 11 de gener de 2013 actriu catalana de teatre, cinema i televisió, germana de la també actriu Lola Lizaran.

Filla d’una modista i d’un mecànic, va demostrar la seva afecció pel teatre ja de ben petita.

Va estudiar art dramàtic al Centre d’Estudis Experimentals de Barcelona i va ésser un dels primers membres del grup teatral Comediants.[3] El 1974 es va establir a París per estudiar amb el mim Jacques Lecoq. Tornà el 1976 i va començar a treballar al Teatre Lliure, del qual fou un dels membres fundadors.

Al llarg de la seva carrera va intervenir tant en cinema, on treballà al costat de directors com Pedro Almodóvar, Francesc Betriu, Rosa Vergés o Ventura Pons, com a la televisió, participant en produccions com Jet Lag, La Mari, L’un per l’altre, Porca Misèria o La Via Augusta. L’any 1995 va fer la seva única incursió en la direcció teatral, amb l’obra Arsènic i puntes de coixí, al Teatre Lliure de Gràcia, amb Carme Molina, Conxita Bardem, Montse Guallar i Jordi Bosch, entre altres actors.

En teatre, va participar en la majoria dels muntatges teatrals realitzats al Teatre Lliure amb els millors directors del país, entre els quals destaquen Lluís Pasqual a Hamlet, Tot esperant Godot o La tempesta, Josep Maria Mestres a Un matrimoni de Boston, Sergi Belbel a Forasters, Agost i Dissabte, diumenge i dilluns, Ramon Simó a Escenes d’una execució, Joan Ollé a Aquesta nit improvisem, Fabià Puigserver a Lorenzaccio i Les noces de Fígaro, Carles Santos a L’adéu de Lucrècia Borja o Josep Maria Flotats a Una jornada particular. En els últims anys de la seva trajectòria destaca la seva interpretació de Violet Weston a l’obra Agost al TNC, l’obra més vista de la història del Teatre

L’any 1982 fou guardonada amb el Premi Margarida Xirgu de teatre, el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2003, el Premi Nacional de Teatre «per la seva interpretació a Escenes d’una execució, de Howard Barker».

Anna Lizaran va morir l’11 de gener del 2013, als 68 anys, a l’Hospital Clínic de Barcelona, a causa d’un càncer.

Filmografia principal

Cinema

1979: Salut i força al canut, de Francesc Bellmunt
1980: El vicari d’Olot, de Ventura Pons
1981: La quinta del porro, de Francesc Bellmunt
1982: La plaça del Diamant, de Francesc Betriu
1990: La teranyina, d’Antoni Verdaguer
1991: Tacones lejanos, de Pedro Almodóvar
1994: Souvenir, de Rosa Vergés
1995: El perquè de tot plegat, de Ventura Pons
1996: La Celestina, de Gerardo Vera
1997: Actrius, de Ventura Pons
1998: La primera noche de mi vida, de Miguel Albaladejo
2000: Morir (o no), de Ventura Pons
2009: Forasters, de Ventura Pons
2010: Herois, de Pau Freixas

Televisió

1995: Pedralbes Centre (un episodi)
1997: Estació d’enllaç (dos episodis)
1998 – 1999: Laura
2001: Des del balcó (minisèrie)
2002: Jet Lag (un episodi)
2003: La Mari (minisèrie)
2005: L’un per l’altre
2006 – 2007: Porca Misèria
2007: La Via Augusta
2010: La Mari 2

Teatre

1976: Camí de nit, 1854.
1977: Titus Andrònic, Leonci i Lena, La cacatua verda, Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny.
1978: La vida del rei Eduard II d’Anglaterra, La nit de les tríbades, Hedda Gabler.
1979: La bella Helena, Les tres germanes.
1980: Jordi Dandin, El balcó.
1981: Operació Ubú.
1982: El misantrop, Primera història d’Esther.
1983: Al vostre gust, Advertència per a embarcacions petites.
1984: Una jornada particular.
1985: Un dels últims vespres de carnaval, La senyoreta Júlia.
1986: La senyora de Sade.
1987: Lorenzaccio, Lorenzaccio, El 30 d’abril.
1988: La bona persona del Sezuan.
1990: Maria Estuard, Un capvespre al jardí.
1991: El cántaro roto.
1992: Dansa d’agost, El dol escau a Electra, El parc.
1993: Roberto Zucco.
1994: Un dels últims vespres de carnaval, Les noces de Fígaro, Quartet.
1995: Arsènic i puntes de coixí.
1996: Lear o el somni d’una actriu, El temps i l’habitació.
1998: Quartet, Morir, Galatea.
1999: Tot esperant Godot, La nit de les tríbades.
2000: L’hort dels cirerers.
2001: L’adéu de Lucrècia Borja.
2002: Escenes d’una execució, Testimoni Verdaguer.
2003: Homenatge a Josep Montanyès, El retorn al desert.
2004: Forasters, Dissabte, diumenge i dilluns.
2005: Un matrimoni de Boston, Homenatge a Carlota Soldevila.
2006: Rosencrantz i Guildenstern són morts, Hamlet, La tempesta.
2008: El cercle de guix caucassià.
2009: El ball.
2010: Agost
2011: Dues dones que ballen.

Guardons

Premis

1981-1982: Premi Margarida Xirgu de teatre per La nit de les tríbades
1984: Premio Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d’Espanya
1995: Premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya El perquè de tot plegat
1997: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per Actrius (ex aequo)
1998: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per La primera noche de mi vida
2000: Premi Creu de Sant Jordi
2001: Premi Max a la millor actriu protagonista per Tot esperant Godot
2002: Premi Butaca a la millor actriu protagonista de teatre per Escenes d’una execució
2003: Premi Nacional de Teatre
2005: Premi Butaca a la millor actriu protagonista de teatre per Forasters
2005: Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques per Un matrimoni de Boston
2006: Premi Butaca a la millor actriu protagonista de teatre per Un matrimoni de Boston
2008: Medalla al treball President Macià
2009: Gaudí a la millor actriu per Forasters
2009: Violette d’Or a la millor actriu al Festival de Cine d’Espanya de Toulouse per Forasters
2010: Premi Butaca a la millor actriu protagonista de teatre per El ball
2011: Premi Butaca a la millor actriu protagonista de teatre per Agost

Nominacions

1999: Fotogramas de Plata a la millor actriu de teatre per La nit de les tríbades i Tot esperant Godot
2000: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per Morir (o no)
2011: Premi Max a la millor actriu protagonista per Agost