Monthly Archives: febrer 2014

El Bar Núria de Canaletes reobre les seves portes (7 de març)


nuria_1930_lalalimola-baixa

L’emblemàtic local, fundat al 1930, afronta des del 7 de març una nova etapa amb una renovació gastronòmica, una exposició permanent i el repte de tornar als seus orígens

El Bar Núria, un dels locals més emblemàtics de Barcelona i tot un clàssic de la Rambla de Canaletes, reobre les seves portes el 7 de març amb el repte de tornar als seus orígens. L’emplaçament, que havia tancat temporalment per obres i que fou fundat l’any 1930, afronta una renovació completa amb, entre altres, una millorada oferta gastronòmica i la reivindicació de les Rambles com a espai públic, centre neuràlgic de la ciutat i punt de trobada i de passeig pels ciutadans.

Al nou Núria es podrà visitar de manera permanent una exposició col·lectiva d’il·lustradors que repassarà el passat recent de la ciutat a través de nou peces murals (d’artistes com Toni Batllori, Miquel Ferreres o Nazario Luque) dedicades a les nou dècades de vida de l’establiment. Els caps de setmana, a més, es fusionarà música i gastronomia amb la nova proposta Vermut & Rumba.

Situat en un enclavament privilegiat, el Núria ha estat testimoni de primera dels fets més rellevants que conformen la idiosincràsia de Barcelona, des de la II República, les primeres manifestacions democràtiques o les celebracions de les victòries del Barça i la Diada de Sant Jordi.

COMPAÑÍA NIPPON -KOKU Coreografia de Marcos Morau, Coproducció MERCAT DE LES FLORS Del 6 al 9 de març de 2014


CND_Nippon-koku_Foto_Borja_Suárez_Lázaro_G aldiano_1

 

COMPAÑÍA NIPPON -KOKU Coreografia de Marcos Morau

COMPAÑÍA NACIONAL DE DANZA
Coreografia de Marcos Morau
Coproducció MERCAT DE LES FLORS
18 h) Preu 25€

 

DANZA
NIPPON -KOKU

 

 

“L’art pertany a un sistema que sempre resulta innocent mentre que l’acció política té com a principi fonamental la responsabilitat” Yukio Mishima Imaginem un grup d’alts càrrecs de algun exèrcit en un lloc estrany, suposadament poderosos, però sense ningú a qui dirigir-se o manar, ni soldats, ni civils, ni ostatges, ni serfs. Aïllats de qualsevol idea de civilització, aquests dirigents anònims estan fora de joc, fora de la idea de batalla. Tot resulta ara inútil perquè la suposada guerra, que mai no arriba a veure’s, hauria de ser l’acció més real i directa, mentre que aquí, en aquesta illa flotant de militars desactivat, l’acció és tan irreal com una al·lucinació que té lloc en un estat constant d’escepticisme.
La figura emblemàtica de Yukio Mishima i la seva estreta relació amb les idees de Feixisme i Bellesa ajuden a entendre que potser no existeix gaire diferència entre nosaltres i aquest grup bèl·lic imaginàriament neutralitzat. Potser tots esperem inquiets en un últim món com en una última caserna abandonada: entrenant-nos en tot moment pera a un següent pas que anhelem però que ens aterra.

Essent nosaltres mateixos, sense saber-ho, responsables del devenir dels esdeveniments.
Sense constituir-se com un treball documental, Nippon-Koku camina en torn a la idea de societat i autoritat per posar en dubte allò que som, on som i la naturalesa del nostre comportament dins del joc social del què, volent o sense voler, som absolutament còmplices.

Como va fer Kieslowski als vuitanta, La Veronal des de fa anys es disposa a crear un decàleg on cada peça se situa o pren com a punt de partida un país o ciutat del món, creant una analogia entre dansa i geografia. Les peces no pretenen constituir-se com a obres documentals que descriguin el país de forma directa, sinó que se serveixen dels elements que el topònim proporciona per dur a terme el desenvolupament d’una idea, d’un argument. Aquest NIPPON-KOKU, obra de creació original per a la Compañía Nacional de Danza, s’emmarcaria en aquets decàleg general del grup i suposa la primera col·laboració entre la CND i La Veronal.

La Veronal està formada per artistes procedents de la dansa, el cinema, la literatura i la fotografia. La finalitat del seu equip artístic resideix directament en una constant recerca de nous suports expressius i referències culturals -cinema, literatura, música i fotografia, principalment- que aposten per un fort llenguatge narratiu amb la intenció de formar espais artístics globals.

 

FITXA ARTÍSTICA NIPPON -KOKU

Direcció
Marcos Morau & La Veronal
Coreografia
Marcos Morau & La Veronal en col·laboració amb els ballarins de la CND
Música
Luis Miguel Cobo
Assistent coreografia
Lorena Nogal
Dramatúrgia

Pablo Gisbert
Escenografia

Enric Planas
Vestuari
David Delfín
Il·luminació
Albert Faura
Assessor artístic
Roberto Fratini

 

ELENC

Dies 6-7 (matí, funció per escolars)-8-9 Mar Aguiló, Tamako Akiyama, Elisabet Biosca, Antonio de Rosa, Emilia Gisladöttir, Agnès López, Jessica Lyall, Aleix Mañé, Mattia Russo, Daan Vervoort, Lucio Vidal.

Dia 7 (nit) Tamako Akiyama, Aída Badía, Antonio De Rosa, Sara Fernández, Emilia Gisladöttir, Jessica Lyall, Isaac Montllor, Allie Papazian, Mattia Russo, Daan Vervoort, Lucio Vidal.

Estrena absolut per la Compañía Nacional de Danza el 8 de febrer de 2014 a Naves del Español – Matadero Madrid.
*MÚSIQUES ADDICIONALS Ombra mai fu de l’Òpera Serse de Händel interpretada per Andreas Scholl; Liebestraume de Liszt; Kimigayo de Hanayo; Boku wa, nai chi chi de Los Panchos; The U.S Field Artillery March de Felix Slaktin; Kabuki: Toheganse – Hideo Osaka Ensemble / Ninin Wankyû – Ensemble Kineya/ Shakuhachi – Japan Tradictional Music

 

 

SOBRE MARCOS MORAU

Marcos Morau es llicencia en Coreografia amb la màxima qualificació i obté el premi extraordinari a l’Institut del Teatre de Barcelona i el Movement Research de Nova York.

Realitza el seu projecte d’ajudantia coreogràfica al prestigiós Nederlands Dans Theater II d’Holanda i en la companyia IT Dansa de Barcelona sota la direcció de Catherine Allard.
Els seus coneixements artístics no es limiten a la dansa, Marcos Morau es forma en fotografia i en dramatúrgia.
El 2005 crea La Veronal, col·lectiu format per artistes procedents de la dansa, el cinema, la literatura i la fotografia. La finalitat del seu equip artístic resideix directament en una constant recerca de nous suports expressius i referències culturals -cinema, literatura i fotografia principalment- que aposten per un llenguatge narratiu amb la intenció de formar espais artístics globals.

La Veronal està creant un seguit de treballs que prenen com a punt de partida un país o ciutat del món, creant una analogia entre dansa i geografia. Les peces no pretenen constituir-se com a obres documentals que descriguin el país de forma directa, sinó que se serveixen dels elements que el topònim proporciona per dur a terme el desenvolupament d’una idea, d’un argument. Aquest imaginari ha dut a la companyia a diferenciar-se en el mapa de la creació contemporània internacional com una veu pròpia.
Recentment Marcos Morau ha obtingut el Premio Nacional de Danza 2013 atorgat pel Ministeri de Cultura; abans va rebre el Premi Time Out al millor creador de l’any i el considerat Premi Sebastià Gasch, atorgat per la fundació FAD de les Arts i el Disseny.

Amb les seves creacions ha aconseguit guanyar premis en tots els certàmens coreogràfics nacionals i internacionals als que s’han presentat: Certamen Coreogràfic Internacional de Hannover, Certamen Coreogràfic de Copenhague, Concurs Coreogràfic de Madrid, Masdanza/Festival Internacional de Dansa de Canàries, Millor espectacle a la Fira de Tàrrega, València Crea, Biennal Internacional de Joves Creadors d’Europa…
Marcos Morau i el seu equip han començat a exportar el seu segell a altres companyies de reconeguda reputació internacional i en el calendari per a les properes temporades crearan nous treballs per a la Compañía Nacional de Danza dirigida per José Martínez, l’Scapino Ballet de Rotterdam, Skånes Dansteatery Norrdans, ambdues a Suècia, Ballet de Teatres de la Generalitat Valenciana i el Royal Danish Theatre de Copenhague i Carte Blanche Compañía Nacional de Danza de Noruega, entre d’altres.

La Veronal està present en alguns dels Festivals i Teatres més importants del món com són el Théâtre National de Chaillot de París, la Biennale di Venezia, DanceSalad Festival de Houston, Temporada Alta, Festival Roma Europa, SIDance Festival de Seoul, Dansens Hus d’Estocolm, Sadler’s Wells de Londres, Juli Dans d’Holanda, entre molts d’altres.

 

SOBRE LA VERONAL

La Veronal es confronta entre l’abstracció pura del cos a escena i la construcció d’un referent estètic intel·ligible. Les seves propostes radiquen en l’abstracció pura del moviment, però malgrat això apel·len a una edificació en pro d’un espectacle amb una dramatúrgia concreta, la qual tanca de significat tota la massa dansística que es genera a escena.

La Veronal recolza la seva creació en elements visuals i literaris. Per això en les seves peces hi ha una referència clara al món cinematogràfic on el coreògraf es reafirma per anar marcant les bases i el ritme de l’espectacle. Parafrasejant a Truffaut: “Les pel·lícules avancen com els trens en la nit”, i així és com es plantegen els seus treballs: incidint en el procés d’eliminació dels elements superflus per retratar una dansa despullada, on tot s’intueix sense renunciar al simple esbarjo visual de la contemplació escènica.

El propòsit i la finalitat del treball coreogràfic de La Veronal consisteix en reproduir el món que el rodeja com si fora el reflex d’un món interior propi. D’aqesta manera busquen nous suports expressius que, juntament a referents culturals extrets principalment del cinema, la literatura, la música i la fotografia, aposten per un fort  llenguatge narratiu amb la intenció d’armar espais artístics panoràmics.

 

 

CLUB FERNANDO PESSOA / La Societat Doctor Alonso (del 5 al 30 de març) La Seca/ Espai Brossa


a_pessoa2_232

CLUB FERNANDO PESSOA / La Societat Doctor Alonso

Solitaris que es fan companyia i troben el seu amagatall en aquest petit, desolat i ridícul club de fans de l’escriptor portuguès

Sala
Leopoldo Fregoli

Dates
Del 5 al 30 de març de 2014

Sinopsi

“Quantes vegades jo mateix, que me’n ric de semblants seduccions de la distracció, em trobo suposant que seria bo ser cèlebre, que seria agradable ser consentit, que seria brillant ser triomfal.” Fernando Pessoa

La desolació, nuesa o cruesa de la mirada de Pessoa i dels seus pensaments porten el lector a un estat proper a la introspecció seriosa. En escena, la Societat Doctor Alonso genera un to humorístic que permet destacar la increïble capacitat de Pessoa per descriure i despullar el gran ridícul que, sens dubte, envolta la nostra existència en la major part del temps.

Un món de persones-personatges que troben en Pessoa el refugi adequat per llegir el món, en certa mesura hostil i incomprensible, en el qual els ha tocat viure. Uns solitaris que es fan companyia i troben el seu amagatall en aquest petit, desolat i ridícul club de fans de l’escriptor portuguès.

Tomàs Aragay i la companyia Societat Doctor Alonso ha estat en el seu ja llarg recorregut un dels referents indispensables de la nova escena oberta a la més rabiosa contemporaneïtat.

Fitxa artística

Dramatúrgia i direcció Tomàs Aragay

Intèrprets Sofía Asencio, Mia Esteve, Ramon Giró

Veu en off Luis Carlos Viejo.

Espai sonor Nilo Gallego

Espai escènic i il·luminació CUBE.bz

Producció Laia Alzueta

Una co-producció del Teatre Lliure, la Societat Doctor Alonso y El Concello del Ferrol, per al cicle Radicals Lliure

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Instuto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) i l’Institut Ramon Llull

Horaris i preus

De dimecres a dissabte a les 20.30 h. Diumenge a les 18.30 h.

Preu 15 €. Dimecres, dia de l’espectador, 12 €

ROSARIO (dimecres 5 març 2014) Palau de la Música Catalana


full_inner_page

 

 

 

 

 

 

ROSARIO

dimecres 5 març 2014

Palau de la Música Catalana 4
Barcelona

Rosario Flores no necessita presentació. La filla petita d’Antonio González El Pescaílla i Lola Flores, germana de Lolita i del malaguanyat Antonio, té prou art als seus gens com per convertir en màgic tot allò que toca. Al novembre del 2013 va publicar el seu últim disc, titulat simplement Rosario, i per fi arriba al Palau de la Música per presentar-lo. Aquest és un disc especial, que ja des del títol mostra la cara més personal de la guanyadora de dos Grammy llatins. L’espera haurà valgut la pena, per fi es podran escoltar en directe peces com el single Yo me niego, la balada Oye dime luna, la jazzística Aquí, aquí… o Rumba americana, en què la seva combinació de pop i flamenc es deixa endur pels ritmes llatins made in Miami

 

Gerard Quintana torna al rock amb el seu nou disc, ‘Tothom ho sap’, acompanyat de Xarim Aresté (4 de març)


capalera_tothom_ho_sap_400

Gerard Quintana torna al rock amb el seu nou disc, ‘Tothom ho sap’, acompanyat de Xarim Aresté

•El nou àlbum veurà la llum el 4 de març, i es presentarà el 21 de març a la Sala Barts, dins del Festival de Guitarra de Barcelona

•El cantant de Girona compta amb la complicitat de Xarim Aresté (Very Pomelo, Sanjosex), amb qui firma lletres i música

Gerard Quintana reprèn amb força la seva carrera en solitari després de quatre anys sacsejats per experiències ben intenses: de l’aliança amb Albert Pla al seu darrer treball, ‘Deterratenterrat’, als triomfals concerts de reunió de Sopa de Cabra.

Havent deixat reposar les emocions i les vivències, el cantant i compositor de Girona ha volgut recuperar l’energia rockera que el va empènyer al món de la música, ara amb additius renovats i idees fresques que tenen a veure amb el convuls moment que vivim.

Quintana presentarà ‘Tothom ho sap’, un disc que marca el seu retorn al rock després d’un cicle de treballs en solitari decantats per l’exploració de formats de cançó intimista i poètica. Una obra que sortirà el 4 de març i on ha comptat amb un còmplice valuós, el guitarrista Xarim Aresté (qui va ser el pilar de Very Pomelo, també membre de Sanjosex i associat, entre d’altres, a Maika Makovski, Paul Fuster i al retorn de Sopa de Cabra).

FITXA ARTÍSTICA

Gerard Quintana / Xarim Aresté: Lletra i música

Pep Pascual: Arranjaments vents

Gerard Quintana: Veu

Xarim Aresté: Veu, guitarres elèctrica i acústica, percussió, harmònica, banjo i mandolina

Ermen Mayol: Bateria, percussió i veu

Sergi Carós: Baix i veu

Francesc Bertran: Guitarra elèctrica

Fredy Wort: Piano i orgue

Ricard Sohn: Piano, orgue i sintetitzador

Pep Pascual: Saxos i serra

Pep Garau: Trompetes

Pascal Comelade: Ansioloqui de teclats

Laia Cladellas: Soprano

Gay Mercader: Exploracions

Producció artística: Xarim Aresté

Producció tècnica: Kei Macias

Producció executiva: Xavi Pascual

CONCERTS DE PRESENTACIÓ

Divendres, 21 de març. 21h

Festival de Guitarra de Barcelona. Sala Barts

Divendres 28 de març. 21h

Festival Strenes. Auditori de Girona

Divendres 11 d’abril. 21h

Manresa. Teatre Kursaal

Dissabte 12 d’abril. 22h

El Vendrell. Teatre Àngel Guimerà

Dissabte 31 de maig. 23h

Olot. Sala El Torín

Concert d’ARA MALIKIAN ( 3 de març) Teatre LLiure de Montjuïc


malikian

From Bach to Radiohead

concert d’ARA MALIKIAN

Montjuïc

concert d’ARA MALIKIAN

Ara Malikian és un dels violinistes més brillants i expressius de la seva generació, amb un estil personal forjat a partir dels seus orígens i vivències enriquidores que han convertit el seu violí en una de les veus més singulars del panorama actual.

From Bach To Radiohead sorgeix amb la potent intenció d’abolir la tradicional diferència elitista entre música “culta” i música popular. Per mitjà de la interpretació intenta demostrar que la música és sempre un art necessari, independentement del seu origen i la seva finalitat. Aquesta distinció, d’altra banda, ha fet més mal a la música clàssica que a la popular, durant tot el segle XX, el segle dels mitjans de comunicació i l’accés majoritari als continguts culturals. Fent un recorregut que engloba des de Bach, LeClair o Arvo Pärt fins a Tom Waits, Radiohead, Björk o Frank Zappa, aquest espectacle s’ha concebut per unir i no diferenciar, per captar les similituds entre diversos estils i gèneres. Per fer-ho, ens acostem a artistes, compositors i músics que, en diversos temps i llocs, van ser cada un en el seu context figures de transició, visionaris i creadors d’escola, sense que importés el seu origen clàssic o “pop”.
Aquest és, per tant, un espectacle amb un alt contingut didàctic ja que busca mostrar les semblances i complexitats que comparteixen els estils més variats durant més de dos segles d’història de la música.

intèrprets
Ara Malikian violí / Juan Francisco Padilla guitarra / Rubén Rubio guitarra, violoncel i viola de gamba

Gerard Piqué inaugura la nova temporada del cicle de conferències INSTINT (3 de març) Barts


120214113624_instintpiquebs

Gerard Piqué inaugura la nova temporada del cicle de conferències INSTINT

INSTINT, el cicle de conferències al teatre que tant d’èxit va obtenir el 2013 amb la fórmula Coneixement + Entreteniment torna per segon any consecutiu al BARTS de Barcelona a partir del 3 de març a les 20h.

Les xerrades, de periodicitat mensual i organitzades per les productores El Terrat, Dies Tontos i The Project, s’inicien amb un nom de referència dins el món de l’esport: el jugador del FC Barcelona Gerard Piqué. Serà presentat per Joan Maria Pou, periodista d’esports de RAC1, per abordar el tema “Futbolistes vs. Periodistes”. No és un partit de futbol, ni cap enfrontament esportiu. És l’INSTINT que obre la temporada 2014. Convidem a pujar a l’escenari del teatre BARTS un dels jugadors més reconeguts i carismàtics no només del F.C. Barcelona, sinó del futbol mundial. ¿És possible compaginar sacrifici i treball al màxim rendiment amb la sobreexposició continuada als mitjans de comunicació? Existeix algun secret per gestionar amb equilibri la vida privada i la professional? Quins límits té l’ambició d’un jugador que ho ha guanyat pràcticament tot? Les entrades es posen a la venda durant el dia d’avui a www.instint.tv.

En els pròxims dies s’avançaran la resta de noms previstos per a la temporada 2014. INSTINT seguirà la línia engegada l’any passat, tenint en compte l’espectacular acceptació de públic, el ressò mediàtic i la implantació en xarxes: el cicle de xerrades ha aconseguit reunir a més de 8.000 persones al voltant del coneixement penjant en la majoria d’ocasions el cartell de “sold out”.

L’objectiu d’INSTINT és apropar al gran públic el pensament dels líders d’opinió del nostre entorn de forma entretinguda i dinàmica. Les conferències versen sobre temes d’alt interès exposades per veus de referència i presentades per mestres de cerimònies ben coneguts per tothom.

La diversitat i la qualitat dels ponents que han participat fins ara demostra el prestigi de la iniciativa: Ferran Adrià, Eduard Punset, Teresa Forcades, Ada Colau, Albert Sánchez-Piñol, Xavier Sala-i-Martin, Kilian Jornet, els germans Roca, Risto Mejide, Jordi Évole i Ana Pastor.

El teatre BARTS acull novament els INSTINT durant aquest cicle. Com l’any passat, les conferències se celebren preferentment en dilluns a les vuit del vespre, a un preu popular de deu euros per garantir la filosofia amb què va néixer INSTINT, de portar els grans temes d’interès a tots els públics.

El preu d’entrada a INSTINT seguirà sent de 10€ + despeses de gestió. Les entrades per a la conferència de Gerard Piqué i Josep Maria Pou ja es poden adquirir a través de la venda online del BARTS www.barts.cat o bé a la taquilla de BARTS.

Un mosquit petit , Teatre Almeria (a partir del 2 de març)


foto_unmosquitpetit
Un mosquit petit

Dramatúrgia i direcció Marc Artigau i Queralt

Intèrprets
Isaac Alcayde
Pep Cruz
Anna Ycobalzeta

Escenografia i vestuari Isabel Velasco
Espai sonor i il·luminació Joan Solé
Ajudant de direcció Begoña Moral
Producció TNC – La Fantàstica

SINOPSI
Vespre. Barcelona. Un pis de l’Eixample. La Raquel, cap de recursos humans d’una empresa multinacional, ha preparat un sopar molt especial, per algú que és a punt d’arribar, però tot just una estona abans, truca a la porta el senyor Fidel, qui no coneix i a qui no esperava. Aquest duu unes postres i li demana parlar un moment sobre el seu fill, en Toni, que l’han acomiadat de l’empresa on treballa la Raquel tot just fa una setmana. Una conversa innocent que, de mica en mica, va esdevenint cada cop més fosca i més perillosa.

COACHING, Teatre Tantarantana (entrades 2 de març)


coaching

 

 

 

 

Teatre Tantarantana: Carrer Les Flors, 22, Barcelona

Data: Diuemenge 2 de març

Hora: 19:00

Preu: 12 euros

Forma de Pagament: en efectiu el mateix dia

Reserves: enviar mail a info@catacultural.com

Punt de trobada: 18:30 hores (teatre Tantarantana: Carrer Les Flors, 22, Barcelona)

COACHING

Duració: 70′ Espectàcle en català

Dos polítics s’enfronten al repte més important de les seves carreres: unes primàries obertes a la ciutadania que poden decidir qui serà el proper president del partit i futur representant a les eleccions generals del país. De rerefons un previ debat polític televisat amb el presentador més carismàtic i mediàtic del moment obsessionat en vendre el seu exitós llibre “La dictadura del carbohidrat”. La candidata Norma Mercader s’enfronta al favorit i actual President del partit, per a aconseguir guanyar-lo no dubtarà en contractar els serveis d’un coach especialitzat en l’àmbit de la comunicació; l’entrenador intentarà donar-li totes les eines al seu abast per dur-la al més alt, però l’aparició a escena del marit amb una estranya oferta per al coach farà trontollar l’entrenament,

CIA VINTPERCUATRE (Catalunya)

Escriptura i Direcció: Ángel Amazares

Actors: Roser Batalla, Lolo Herrero, Ferran Lahoz, Helena Miquel, Carles Arquimbau, Àngel Amazares i Marta Romagosa

Disseny d’escenografia: Marc Anglès

Música: Arnau Vilà

Epicentre Pitarra : Activitats i espectacles


DSC08622

 

Conferència a càrrec de Xavier Albertí:

Fills de Wifredo el Pelut (això vol dir catalans) Dimarts 4 de març de 2014 a les 19 hores Sala Tallers Entrada lliure amb reserva prèvia a espectador@tnc.cat

Adreçant-se als «fills de Wifredo el Pelut», el pròleg dels Singlots poètics de Serafí Pitarra és una introducció satírica a una de les obres més impressionants del teatre català: l’edició de vint-i-quatre volums publicats entre 1864 i 1866 que inclouen bona part de les obres més significatives del prolífic dramaturg, el qual arribaria a estrenar més d’un centenar de títols en els seus cinquanta-sis anys de vida.

Des de la relació entre el pseudònim i el nom autèntic, fins a la importància del teatre d’alcova de les societats privades recreatives juntament amb l’eclosió del teatre popular en català gràcies als terrenys sense urbanitzar dels Jardins del Passeig de Gràcia, passant per la creació d’un públic i d’uns models actorals que Pitarra va tenir la capacitat de consolidar, Xavier Albertí ens acostarà a aquest protagonista de la nostra història escènica.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/conferencia-fills-wifredo-el-pelut

 

Sainet líric:

L’esquella de la torratxa Serafí Pitarra Creació: EGOS Teatre 7, 8 i 9 de març de 2014 (Divendres i dissabte a les 20 hores i diumenge a les 18 hores)

Sala Tallers De 3 a 6 euros

Serafí Pitarra es fa conèixer als escenaris públics barcelonins amb L’esquella de la Torratxa , que s’estrena el 1864 al teatre de l’Odeon, a la Plaça de Sant Agustí. La popularitat que assolirà l’obra serà extraordinària, especialment quan faci el salt als Camps Elisis dels Jardins del Passeig de Gràcia aquell mateix estiu, que marcarà, així, la primera fita important del nou teatre en català, que en dos anys normalitzarà la seva presència d’una manera impressionant. L’èxit assolit per les produccions en la llengua autòctona durant les temporades d’estiu s’entén gràcies a la naturalesa musical d’aquestes sarsueles, que sovint eren sainets en els quals s’havien integrat unes quantes cançons per satisfer els gustos del públic.

Una petita vila catalana està a punt de celebrar eleccions per triar diputat, i l’alcalde intentarà comprar els vots dels vilatans per al seu protegit. Ben aviat, però, tot es complicarà amb l’aparició d’un altre candidat i amb el descobriment dels secrets de joventut de l’alcalde, que generaran una trama delirant en què el menys important serà respectar les normes del joc democràtic.

Epicentre Pitarra

La sarsuela L’esquella de la Torratxa és una paròdia del drama romàntic La campana de la Almudaina de Joan Palou i Coll, en la qual els conflictes d’honor de l’obra en castellà, esdevenen en el text de Pitarra la paròdia d’un sistema polític on el caciquisme encara té una marcada presència.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/esquella-de-la-torratxa

 

Exposició:

Pitarra 1864-1866 Inauguració el 28 de març de 2014 a les 12 hores Vestíbul principal

Entrada lliure

Amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes

A inicis del segle XX, la creació urbanística del Paral·lel i la proliferació d’un teatre popular musical propi van ser factors clau per a l’articulació d’una cultura catalana de masses; entre 1864 i 1866, els Jardins del Passeig de Gràcia i l’eclosió del teatre en català gràcies al grup de dramaturgs encapçalats per Serafí Pitarra van ser determinants per explicar l’accelerada presència del català en la vida pública barcelonina, que tindrà el teatre com a principal focus d’oci. Segurament semblarà sorprenent que tota aquesta transformació tingués lloc en només tres anys, però les hemeroteques així ho demostren.

Per explicar l’evolució estètica de Pitarra –que sovint s’ha raonat fent la contraposició entre el pseudònim de «Pitarra» i el veritable nom de «Frederic Soler» com a etapes voluntàriament diferenciades a causa d’un gir ideològic– cal entendre sobretot l’afany titànic del dramaturg i empresari per satisfer contínuament un nou públic en català, el qual protagonitzarà així la construcció d’un nou sistema teatral en què la llengua pròpia passaria a ser predominant.

L’oblit a què va ser condemnat el llegat de Pitarra per una part de la cultura catalana que va renegar-ne amb massa lleugeresa, ha afavorit mirades esbiaixades a l’hora d’explicar el seu paper fundador dins del teatre català modern. L’exposició Pitarra 1864 – 1866 pretén fixar alguns aspectes encara imprecisos sobre la seva figura i donar noves claus de lectura que facilitin la comprensió d’un moment imprescindible per entendre la cultura catalana actual.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/exposicio-pitarra-1864-1866

 

Epicentre Pitarra

Ruta literària:

Pitarra: de l’Hospital als Jardins 29 de març de 2014 a les 17 hores

Fora del TNC De 3 a 6 euros

Prenent el monument a Frederic Soler com a punt de partida, la geografia pitarriana s’endinsa pel carrer Hospital i s’estén Rambla amunt fins al Passeig de Gràcia.

Un recorregut que resseguirà les petges de l’autor en català més estrenat del seu temps, a partir dels dos eixos teatrals principals de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX. Alguns d’aquells teatres han desaparegut i d’altres encara es mantenen drets amb una activitat més o menys escènica; entre tots, però, van contribuir a dibuixar un mapa cultural que explica el teixit urbà d’una ciutat en creixement.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/ruta-literaria-pitarra-de-hospital-als-jardins

 

Espectacle a la Sala Tallers:

El Cantador Serafí Pitarra ITNC – Jove Companyia del Teatre Nacional

Direcció: Xicu Masó

Del 2 al 13 d’abril de 2014 (Dimecres, dijous i divendres a les 10 hores; dissabte a les 20 hores, i diumenge a les 18 hores)

Sala Tallers

La Jove Companyia del Teatre Nacional neix en complicitat amb l’Institut del Teatre per tal d’investigar i sistematitzar els codis interpretatius d’un actor «clàssic» català. La companyia estarà formada cada any per una selecció d’alumnes recentment graduats, que assajaran un text paradigmàtic de l’epicentre patrimonial de la temporada. Posteriorment, es presentarà l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya i arreu del territori.

La primera obra que treballarà la Jove Companyia del Teatre Nacional serà El cantador , de Serafí Pitarra. Subtitulada «Gatada cavalleresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla», es tracta d’una paròdia del drama romàntic El trovador d’Antonio García Gutiérrez, gran èxit del teatre espanyol de 1836 que inspiraria el llibret d’ Il t rovatore de Giuseppe Verdi. El cantador va ser escrit l’any 1864 en col·laboració amb Pau Bunyegas, pseudònim de Conrad Roure, una altra figura imprescindible per entendre el renaixement teatral i cultural del moment.

Situada al segle XV, El cantador representa la venjança de la gitana Magdalena i del seu fill secret, el cantador Don Manric, sobre la família de Don Nunyo, la qual havia fet cremar la mare de Magdalena per bruixeria. L’enemistat de Don Nunyo i Don Manric, que es disputen l’amor de Donya Leonor, desembocarà en una rivalitat còmica que agafarà camins absolutament aliens a les nocions d’honra i honor promogudes pels codis narratius del teatre en castellà.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/el-cantador

 

Conferència a càrrec de Toni Soler:

De Pitarra a Polònia: com riem els catalans Dimarts 8 d’abril de 2014 a les 19 hores Sala Tallers De 3 a 6 euros

Un dels trets que defineixen de qualsevol idiosincràsia cultural és el funcionament del seu sentit de l’humor, el qual permet entendre la personalitat d’un poble millor que moltes tradicions folklòriques. Reflexionar sobre la nostra manera de riure és entendre millor la nostra manera de ser.

En el sentit de l’humor català, hi bateguen ressons amagats de Frederic Soler «Pitarra» i d’una tradició d’humorisme que ha perviscut fins als nostres dies passant per noms tan importants de l’escena còmica catalana com Lleó Fontova, Pepe Marqués, Elena Jordi, Josep Santpere, Mary Santpere, Joan Capri o Andreu Buenafuente, fins a arribar als programes televisius Polònia i Crackòvia .

El creador d’aquests dos últims programes, el periodista Toni Soler, explorarà els paral·lelismes entre la manera en què la nostra tradició cultural entén el sentit de l’humor i la manera en què s’ha intentat definir al llarg de la història allò que significa ser català.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/conferencia-de-pitarra-a-polonia-toni-soler

 

Espectacle a la Sala Tallers:

Liceistes i cruzados Serafí Pitarra

Direcció: Jordi Prat i Coll

16, 17 i 18 de maig de 2014 (Divendres i dissabte a les 20 hores i diumenge a les 18 hores)

Sala Tallers De 3 a 6 euros

El nou clima polític de l’any 1833 va eliminar els privilegis del Teatre de la Santa Creu, que havia tingut un monopoli absolut en el teatre fet a Barcelona, ja que fins aquell moment la llei concedia el control sobre les representacions teatrals als eclesiàstics de l’hospital de cada ciutat. Aquesta flexibilització de la normativa escènica va propiciar el naixement de nous teatres que dinamitzarien la vida cultural de la ciutat i, alhora, va determinar que el Teatre de la Santa Creu adoptés el nom de Teatre Principal, amb la voluntat de marcar distàncies respecte de les noves sales.

L’ebullició amb què va néixer una nova cultura urbana en la qual el teatre esdevindria una de les principals atraccions de l’oci ciutadà, es va traduir en apassionades disputes entre partidaris del teatre vell i del nou. La rivalitat més paradigmàtica en aquest sentit va ser segurament l’enfrontament entre «liceistes» i «cruzados», entre partidaris del nou Teatre del Liceu i de l’antic Teatre de la Santa Creu. L’extraordinari retrat satíric que va fer Pitarra d’aquesta disputa a la seva obra Liceistes i cruzados ens dóna el testimoni brillant d’un moment fonamental en el naixement de la nova cultura catalana.

El pare de la Dolores és un apassionat cru zado que només vol casar la seva filla amb algú dels mateixos gustos teatrals. En Ricardo, que vol casar-s’hi, haurà de fer-se passar per un bon espectador del Teatre de la Santa Creu per tal de guanyar-se el favor del pare –memoritzant meticulosament l’extensa llista d’òperes i artistes que ha anat acollint any per any el teatre de la Rambla– i alhora haurà d’intentar desemmascarar un rival que té els favors del pare de la noia, malgrat ser en realitat un liceista camuflat.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/liceistes-i-cruzados

 

Espectacle a la Sala Tallers:

SAFARI Pitarra Jordi Oriol i Josep Pedrals

Direcció: Jordi Oriol

Del 5 al 22 de juny de 2014 (De dimecres a dissabte a les 20 hores i diumenge a les 18 hores)

Sala Tallers De 6 a 12 euros

Novell jòch dramátich d’expedició theatral, que lo famolenc matrimonio artístich de’n Jordi Oriol y’n Josep Pedrals ha tingut la titánica humorada d’escriure –per encárrech remunerat i en’l catalá qu’antes se parlava– alrededor d’aquest Mestre del Gayre Saber fer riure, dit fundador de lo teatro catalá y considerat aixins pertot lo mòn mundial (fora esclar, de las fronteras d’aquest pays de vetas y fils lo qual no sap pas que lo seu propio genoma porta ‘l virus de lo grand poeta Serafí).

Puix si això de revisar ho fem ab Shakespeare, Ibsen y ab los clássichs forasters, que no sòn altra cosa que ficcions y encar de terra estranya; perqué no ho havém de fer ab las produccions de casa y sobre tot ab un mestre com ha sigut i fou aquell bandarra? D’ell sòn los versos: que podrias trobar, / y’m pots ben creure, trabas mils, / puix per més que xich ne siga / no és un regne una botiga / de vendre betas y fils . Ah! Si tots los que’ns governan seguissin eix saludable consell, otro gallo nos cantara que diuhen a ponent; peró ells cada dia ho consideran més botiga y cada dia’ns foten més fil.

Per’xo haurian de demanar tots los aymants de les lletres patrias que las Gatadas de’n Pitarra fóssen gravadas en lletras d’or en l’escambell d’aquell monument del plà de las comedias, que avuy per avuy no ha vist altra cosa que las titolas de quatre pixaners y las manyas d’unas quantas pajilleras.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/safari-pitarra

 

 

Col·loqui amb Laura Borràs:

Co·loqui SAFARI Pitarra Divendres 6 de juny de 2014 després de la funció de SAFARI Pitarra Sala Tallers Entrada lliure

El col·loqui de SAFARI Pitarra comptarà amb la presència de Laura Borràs i dels autors de l’espectacle, el dramaturg Jordi Oriol i el poeta Josep Pedrals.

Laura Borràs (Barcelona, 1970), és doctora en filologia romànica i professora a la Universitat de Barcelona. És autora de diverses publicacions en el marc de la teoria literària, on destaquen les seves investigacions sobre els vincles de la literatura i la tecnologia digital. L’any 2012 va ser comissària de l’any Sales, Calders, Tísner, organitzat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Actualment, és directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/colloqui-safari-pitarra

 

Curs d’estiu:

Curs sobre Pitarra a Els Juliols de la UB

El Teatre Nacional de Catalunya oferirà anualment un curs d’estiu a la Universitat de Barcelona sobre l’epicentre patrimonial de la temporada: en aquest cas, Serafí Pitarra.

Els Juliols són els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona. El monogràfic tindrà 20 hores de durada distribuïdes al llarg d’una setmana, en torn de matí, i es durà a terme a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Els Juliols són cursos oberts a tothom que busqui formació reglada o a persones que tan sols es proposin ampliar els seus coneixements. Per poder-hi participar, doncs, no es requereix cap requisit especial, més enllà de la curiositat i les ganes d’aprendre i de prendre part en aquesta activitat.

Més informació a http://www.ub.edu/primeracte/

 

Mostra de teatre amateur:

Mostra de teatre amateur entorn de Pitarra 28 i 29 de juny de 2014 (Dissabte a les 17 i a les 21.30 hores i diumenge a les 12 i a les 18 hores)

Sala Tallers

Entrada lliure

Catalunya té la salut teatral que té gràcies a la vitalitat d’una cultura escènica popular que va assegurar la pervivència dels elements essencials d’un patrimoni que s’havia vist allunyat massa vegades dels escenaris oficials. Quan l’escena catalana ha aconseguit professionalitzar-se, el teatre amateur ha sabut mantenir el seu dinamisme per seguir alimentant el nostre panorama dramàtic.

L’extraordinària popularitat de què va gaudir en el seu moment Serafí Pitarra encara té un viu ressò en la xarxa de teatre d’aficionats de Catalunya, sense la qual l’embranzida del pare del teatre modern català probablement no hauria perdurat fins als nostres dies. Per això el Teatre Nacional de Catalunya vol expressar el seu deute amb la tasca imprescindible d’aquest teixit ciutadà, establint-hi un diàleg a l’entorn de l’Epicentre Pitarra.

La Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya agrupa actualment uns tres- cents grups de teatre d’aficionats de tot el territori. Al llarg de la temporada, alguns d’aquests grups posaran en escena diferents textos de Pitarra i posteriorment la Sala Tallers acollirà durant un cap de setmana una mostra dels quatre muntatges més destacats.

Padrinatge Josep Maria Benet i Jornet

Més informació a http://www.tnc.cat/ca/mostra-teatre-amateur-pitarra

 

Singlots poètics de Serafí Pitarra (Arola Editors – TNC)

Tot i que el corpus d’obres de Serafí Pitarra estrenades entre 1864 i 1866 té un gran interès literari i testimonial, fins ara només es disposava de l’edició moderna d’uns pocs textos puntuals d’aquesta època, de manera que per llegir Pitarra calia, doncs, adreçar-se a les edicions originals, amb totes les dificultats de lectura que això comporta per a un públic lector no especialitzat.

En ocasió de l’Epicentre Pitarra, Arola Editors i el Teatre Nacional han volgut fer un pas important en aquest sentit, editant el teatre complet de Serafí Pitarra recollit a la sèrie S inglots poètics (1864-1867), que ja des de l’estrena de L’esquella de la torratxa va contribuir decisivament a la difusió llegida de les obres de l’autor (amb contínues reedicions i tirades que en ocasions superarien els 16.000 exemplars).

Aquesta edició ha estat fruit d’una important suma d’esforços que l’han feta possible, començant pel suport econòmic de la Institució de les Lletres Catalanes i de la Universitat Rovira i Virgili, i continuant pel treball de transcripció i la col·laboració editorial que han realitzat els estudiants en pràctiques de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona: Marc Comella, Oriol Gilibets, Francesc López, Héctor Mellinas, Rita Ondarra, Raquel Santanera i Gabriela Zapior, sense els quals difícilment hauria estat possible dur a terme un projecte d’aquesta magnitud en un temps tan reduït.

Finalment, volem agrair la col·laboració especial del professor August Bover, que ha assessorat el treball editorial proposat des del Teatre Nacional.

 

Agraïments especials de l’edició dels Singlots poètics :

Alfred Arola (Arola Editors) August Bover (col·laborador especial de l’edició) Esther Blasco (responsable de pràctiques de la UB) Marc Comella, Oriol Gilibets, Francesc López, Héctor Mellinas, Rita Ondarra, Raquel Santanera i Gabriela Zapior (estudiants en pràctiques que han fet la transcripció i esquelet editorial)

Epicentre Pitarra

Recordant Keith Haring (vestíbul del macba fins al 2 de març)


noti_haring

Coneixeu Keith Haring? Doncs aquest artista nord-americà va ser un dels pioners que van portar l’art al carrer a principis dels anys 80. Un any abans de morir a causa de la sida el 1990, va passar per Barcelona i va pintar un mural del que ara se n’ha fet una reproducció. Un vídeo i una sèrie fotogràfica recorden aquell moment.

Dijous, 27 de febrer, farà vint-i-cinc anys del pas de Haring per Barcelona, l’any 1989. Aquell dia va pintar un mural de 30 metres a la plaça de Salvador Seguí (refet des d’aquesta setmana en un mur de la plaça Coromines, a tocar del MACBA) amb la llegenda “Todos juntos podemos parar el sida”.

Per tal de commemorar l’aniversari d’aquesta creació, el MACBA projecta un documental en el que es veu a l’artista creant el seu mural. El presenta César Melero, un conegut DJ que és propietari de les imatges enregistrades i que va ser testimoni de la realització del mural.

A més de la projecció, una sèrie fotogràfica instal·lada al vestíbul del MACBA mostra diverses imatges de l’artista realitzant la seva obra. Haring va ser un creador amb una estètica naïf i molt lligada al pop que va tenir exposicions arreu del món però que va fer del carrer el seu principal espai de creació.

Podeu veure el vídeo documental sobre Keith Haring i el mural que va pintar a Barcelona al MACBA (Pl. dels Àngels, 1) el dijous, 27 de febrer, a les 19 h. Entrada lliure. La sèrie fotogràfica sobre el mateix tema serà al vestíbul del museu fins al 2 de març.

Dissabte 1 de març doble celebració a Viu el Teatre; l’estrena de l’obra el Petit Elefant al CCCB i el carnestoltes.


El proper dissabte 1 de març tenim doble celebració a Viu el Teatre; l’estrena de l’obra el Petit Elefant al CCCB i el carnestoltes. Tots els nens que vinguin disfressats al CCCB Teatre tindran una entrada gratuïta per Planeta Tumàcat , al Teatre Poliorama.

 

TEATRE POLIORAMA

2 i 9 de MARÇ EL PETIT DALÍ.

image001
 

 

 

 

 

Viu el Teatre ha aconseguit aturar la frenètica gira de l’obra “El Petit Dalí”, i tornar-la a portar, durant dues úniques funcions, al teatre Poliorama. Les aventures del petit Salvi, estan viatjant per diversos teatre de Catalunya i Castella la Manxa i ja han arribat a més de 100.000 espectadors.

Enllaç vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=p18h6p6yYTI&list=UUnpSVS9NCHjsnzydl2D69DQ&feature=c4-overview

16, 23 i 30 de MARÇ:

PLANETA TUMACAT.

image002

 

 

 

 

 

La companyia Més Tumàcat porta les seves titelles fins aquest teatre de les Rambles, per explicar a tots els infants la importància del reciclatge, a través d’una historia plena d’emocions.
Enllaç vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=1mwldJW4-5k

 

 

CCCB TEATRE

1, 8, 15 i 22 de MARÇ.

Sala kids: EL PETIT ELEFANT.

image003

 

 

 

 

 

 

Aquestes titelles tan especials ens expliquen una historia basada en el conte de Rudyard Kipling que té com a protagonista un elefant molt tafaner que vol conèixer els motius del que passa al seu entorn.
Enllaç vídeo http://www.youtube.com/watch?v=BWCc8fNPnzI

 

1, 8, 15 i 22 de MARÇ.

Sala Babies: PINTAMÚSICA.

image004

 

 

 

 

 

 

Tres actors i músics, ensenyen als més petits les peculiaritats de les estacions de l’any, els colors primaris que s’associen a cadascuna d’elles i alguns dels sons i les músiques més boniques de cada època.