Monthly Archives: maig 2015

Parc del Mirador del Migdia


Parc del Mirador del Migdia

e4e77ef81caa6f39aa4767e6ac0302b3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Si voleu contemplar vistes excepcionals de Barcelona, el Parc del Mirador del Migdia és un dels millors llocs per fer-ho. Per als que tinguin ganes de caminar, és ple de senders que permeten passejar pel vessant sud de la muntanya de Montjuïc.

La vocació paisatgística d’aquest parc es tradueix en una imatge més forestal que no pas de jardí. El sol hi toca de ple, la llum és intensa i els camins, tot fent ziga-zaga, s’enfilen, pugen i baixen pel pendent del terreny, unint els balcons-mirador que permeten gaudir de magnífiques vistes panoràmiques de Barcelona.

Aquest parc és un molt bon lloc per anar-hi a passejar i també per passar-hi un dia de descans, ja que compta amb un gran espai de pícnic sota l’ombra dels pins i un bar des d’on es poden contemplar unes postes de sol excepcionals.

Per a qui vulgui caminar

El Parc del Mirador del Migdia està situat en un dels dos extrems d’una sèrie de parcs i jardins que van resseguint la muntanya de Montjuïc entre la Zona Franca, el barri de la Marina del Port i el barri del Poble-sec. Així, si anem en aquesta direcció -cap al Poble-sec-, al costat del Parc del Mirador del Migdia el primer que trobem és el Jardí Botànic de Barcelona. El segueixen la part nova del Viver Tres Pins, els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer i els Jardins de Joan Brossa, amb els Jardins del Mirador de l’Alcalde just a sobre. Una bona excursió que, en tot cas, jo suggeriria de fer-la just en el sentit contrari: començant al Mirador de l’Alcalde i acabant amb un bon pícnic al Parc del Mirador del Migdia.

Vegetació

La vegetació la componen bàsicament espècies autòctones, i en aquelles àrees que ho permetien s’hi han aclimatat espècies d’arbrat centreeuropeu. Així, el Parc del Mirador del Migdia és ric en pins blancs (Pinus halepensis) i pins pinyers (Pinus pinea), alzines (Quercus ilex) i xiprers (Cupressus sempervirens). Al Parc del Mirador del Migdia també hi ha oliveres (Olea europaea), acàcies (Robinia pseudoacacia) i eucaliptus (Eucalyptus globulus), freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior), pollancres (Populus nigra ‘Italica’), tipuanes (Tipuana tipu) i arbres de l’amor (Cercis siliquastrum).

Montjuïc és terra de figueres de moro (Opuntia ficus-indica) i de ginesta (Spartium junceum), i el Parc del Mirador del Migdia n’és un bon exemple i en molts llocs del parc hi creixen ufanosos els baladres (Nerium oleander), grans amants del sol. Pel que fa a les palmeres, n’hi ha unes quantes; sobretot destaca la filera de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) que voreja el mirador del Migdia, molt llarg i amb una vista impressionant de Barcelona.

Història

El Parc del Mirador del Migdia ocupa un dels últims sectors que restava per urbanitzar a finals del segle XX al vessant sud de la muntanya de Montjuïc. Va ser planificat al mateix temps que es va projectar l’Anella Olímpica dels Jocs de Barcelona 92, situada en aquesta muntanya

Curioses històries de Barcelona, Izquierdo, David


Curioses històries de Barcelona

Barcelona ha viscut vint segles d?història. Durant dos mil anys, els racons de la ciutat s?han omplert de llegendes i misteris que us convidem a descobrir.

 

 

9788415372950

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Exsisteixen una infinitat d’històries i misteris al voltant de la nostra ciutat. Algunes les ha volgut recollir en 33 petites històries el periodista i escriptor David Izquierdo. ‘Curioses històries de Barcelona’ revela part del malefici del Gran Teatre del Liceu, del Casino de l’Arrabassada o de fantasmes tan antics i peculiars com el de la Terra Negra.

El llibre neix de la col·laboració del periodista amb un programa de ràdio en el qual ha anat oferint la visió més misteriosa de la ciutat. Cada guió del programa ha estat després refet per a la seva versió impresa. ‘Curioses històries de Barcelona’ està dividit en tres grans eixos temàtics.

La història més negra de Barcelona en què no poden faltar el nom diabòlic del Tibidabo, les execucions públiques de la quinta forca, la Vampira del Raval o bé el fantasma de la Terra Negra. Un segon eix el componen les anècdotes més històriques, com la formació del litoral barceloní, l’illa de Maians o la suposada catalanitat de Cristòfol Colom. El darrer eix temàtic està format per les anècdotes al voltant de la història més quotidiana, com la gran nevada de 1962, el Taj Mahal de Barcelona o l’arrel de l’expressió Can Fanga. 236 pàgines per descobrir la ciutat més enigmàtica

Autor
Izquierdo, David
ISBN
139788415372950ISBN108415372957
Tipo
LIBRO
Páginas2
43
Año de Edición
2014

Idioma

catalán
Encuadernación
Rústica con solapas
ditorial: EDICIONES LLIBRERIA UNIVERSITÀRIA

.

MAMMA MIA :Gran estreno el 26 de noviembre en el Teatre Tívoli de Barcelona


Gran estreno el 26 de noviembre en el Teatre Tívoli de Barcelona

Cartel-Mamma-Mia-Barcelona

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El 26 de marzo de 1999, ocurrió algo nunca antes visto en un teatro de Londres. Cuando cayó el telón en el Teatro Prince Edward, las 1600 personas del público continuaron cantando, bailando y pidiendo más. El “boca a boca” funcionó rápidamente y la taquilla duplicó sus ventas en 24 horas…el resto es ya historia.

Algo parecido sucedió en España cuando MAMMA MIA! se estrenó el 10 de octubre de 2004 en el Teatro Lope de Vega de Madrid. Nadie imaginaba lo que este musical iba a ser capaz de conseguir: representarse ininterrumpidamente durante 7 temporadas (2004- 2011) con más de 2.100 representaciones, que más de 2 millones de personas bailaran en el patio de butacas al son de las canciones de ABBA y convertirse en el musical de mayor permanencia en la cartelera española.

Desde su estreno en Londres hace 16 años, MAMMA MIA! se ha convertido en este tiempo en un fenómeno a nivel mundial. Un fenómeno musical, un fenómeno fan y un fenómeno sociológico que solo consigue esta bonita historia que entusiasma cada noche a más de 10.000 personas que consiguen compartir una experiencia única y común: reír, cantar y bailar desde su butaca contagiados por el buen ritmo y la magia de las canciones de ABBA.

Actualmente conviven en cartel 9 producciones en el mundo, se trata del octavo musical de mayor permanencia en la historia de Broadway y uno de los cinco musicales que ha permanecido durante más de 10 años ininterrumpidamente en la cartelera Newyorquina.

Y ahora, en noviembre 2015, Barcelona es la ciudad escogida para su esperado retorno y estreno. Permanecerá solo por 3 meses, en el teatro Tívoli, continuando después con una gran gira que recorrerá los principales teatros y ciudades de la geografía española. El fenómeno MAMMA MIA! volverá a inundar Barcelona, ciudad en la que rompió todos los récords de permanencia y taquilla. Prepárate para volver a bailar, a vivir, en una fiesta sin fin…

Al hacer balance e intentar analizar la clave de su éxito, uno se pregunta, ¿qué tiene el fenómeno MAMMA MIA! para haber conseguido triunfar en todos los rincones del mundo?

En primer lugar tendríamos que hablar de la historia escrita por Catherine Johnson. En una idílica isla griega días antes de contraer matrimonio, una joven decide invitar a su padre a la boda. Pero, ¿quién es realmente su padre? ¿Cuál de los tres hombres que pasaron por la vida de su madre hace ya 20 años debería llevarle al altar? Así comienza MAMMA MIA!, una comedia musical que es una inyección de energía positiva, y que nos hace viajar al lado más optimista de la vida. La directora Phyllida Lloyd reconoce que “el éxito de MAMMA MIA! ha ido más allá de cualquiera de nuestros deseos“.

Con música y letra de Benny Andersson y Björn Ulvaeus, MAMMA MIA! está escrito por Catherine Johnson y dirigido por Phyllida Lloyd. MAMMA MIA! ha sido coreografiada por Anthony Van Laast, escenografía a cargo de Mark Thompson, diseño de luces por Howard Harrison, diseño de sonido por Andrew Bruce y Bobby Aitken y la supervisión musical, material adicional y arreglos de Martin Koch.

El fenómeno MAMMA MIA! llegó también a la gran pantalla, convirtiéndose en la película musical más taquillera de la historia. Dirigida también por Phyllida Lloyd y protagonizada por Meryl Streep, Pierce Brosnan y Colin Firth, la versión cinematográfica del musical ha sido número uno en más de 12 países y mundialmente ha recaudado más de 600 millones de dólares.

Rita Hayworth (Nueva York, 17 de octubre de 1918 – Nueva York, 14 de mayo de 1987)


Rita Hayworth

1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Margarita Carmen Cansino (Nueva York, 17 de octubre de 1918 – Nueva York, 14 de mayo de 1987), más conocida por su nombre artístico de Rita Hayworth, fue una de las actrices más emblemáticas de la época dorada del cine estadounidense. Además de ser símbolo sexual indiscutible de la década de 1940, ocupa el puesto 19º en la lista de las grandes estrellas del Séptimo Arte.

Nació en Nueva York, hija de emigrantes: su padre era el bailarín español Eduardo Cansino Reina, natural de Castilleja de la Cuesta1 (Sevilla, en España), pero nacido en el seno de una familia originaria de Paradas (provincia de Sevilla), y su madre era Volga Hayworth, una bailarina de los Ziegfeld Follies, de origen irlandés e inglés.2 Su padre era pariente del escritor Rafael Cansinos Assens (traductor al castellano de las obras completas de Goethe, Balzac, Tolstói y Dostoievski, entre otros).

Rita empezó su carrera como bailarina junto a su padre, con su nombre real, a la edad de 13 años.

Llegó a Hollywood en 1933 como miembro del Spanish Ballet y pudo empezar a filmar gracias a la ayuda del eximio compositor José Iturbi y a las influencias del diplomático español en Estados Unidos, Lázaro Bartolomé y López de Queralta (conocido como Lázaro Bartolomé Queralt).3 Desde 1935 participó como actriz en papeles secundarios, realizando muchas películas de serie B en las que sobre todo destacó por sus dotes para la danza y por su elegante aspecto. De esta etapa destaca la película Charlie Chan en Egipto (1937), de Louis King, película perteneciente a la saga dedicada al célebre detective oriental, en la que trabajó junto a Warner Oland, que encarnaba a Chan.

Fue su marido, por aquel entonces Edward Judson, quien la lanzó al estrellato, convirtiéndola en su mejor inversión personal. Judson le consiguió un contrato con Columbia Pictures, productora que necesitaba de estrellas importantes y a quien la actriz acabaría colocando entre las primeras compañías cinematográficas, reportándole a la empresa millonarios ingresos sólo con su presencia. «Rita Hayworth es la Columbia», dijo Frank Sinatra. Para entonces, Harry Cohn, magnate de la productora, se enamoró de ella. La presión y las disputas por este motivo entre la actriz y el productor, darían mucho que hablar entre los profesionales de la industria, y él estuvo toda la vida obsesionado con ella, quien no respondió nunca a sus requerimientos amorosos.

Su primer papel importante fue como actriz secundaria en la película: Sólo los ángeles tienen alas (1939), de Howard Hawks, lo que hizo que la crítica cinematográfica se empezara a fijar en ella. Ella poseía una personalidad tímida y bondadosa, que contrastaba con su fuerza y enorme impacto en la pantalla; en este film, compartió cartel con Cary Grant, Jean Arthur y Thomas Mitchell. Luego rodó una comedia junto a Brian Aherne: Una dama en cuestión (1940), de Charles Vidor.

Rita ingresó triunfante en la Twenty Century Fox (compañía que años atrás la había rechazado), reclamada por el director Rouben Mamoulian, para interpretar a Doña Sol en la superproducción basada en la novela de Vicente Blasco Ibáñez, Sangre y arena (1941), junto a Tyrone Power y Linda Darnell. Esta película significó su lanzamiento como sex symbol indiscutible durante toda una década. Su carrera la convirtió en una de las grandes estrellas de su época y en la actriz mejor pagada del cine.

Luego intervino en dos comedias musicales de amplio eco popular, junto a Fred Astaire: Desde aquel beso (1941), de Sidney Lamfield, y Bailando nace el amor (1942), de William A. Seiter. Estos éxitos y su talento la llevaron a protagonizar un musical ya clásico, Las modelos (1944), de Charles Vidor, junto a Gene Kelly y Phil Silvers, filme innovador en su día, al trasladar los números de baile de salón a ambientaciones callejeras. En esa época rodó The Strawberry Blonde (1941), de Raoul Walsh, junto a James Cagney y Olivia de Havilland; Mi mujer favorita (1942), de Irving Cummings una cinta de corte biográfico junto a Victor Mature y Carole Landis; y Esta noche y todas las noches (1945), de Victor Saville, un musical que fluctúa entre la comedia y el drama de tono menor, junto a Lee Bowman y Janet Blair.

.
No obstante, su fama como mito erótico se consolidó con Gilda (1946), de Charles Vidor, una de las grandes películas del cine negro, en la que Rita protagoniza dos escenas ya míticas: primero una sugerente interpretación musical de «Put the blame on Mame», con un striptease tan explosivo como breve (se quita un guante), y después una bofetada. Estas dos imágenes fueron consideradas demasiado atrevidas en algunos países, que censuraron el filme, que a pesar de ello consiguió récords de taquilla en todo el mundo. La bofetada se convertiría en la más famosa de la historia del cine estadounidense; se la propinó a Rita su pareja en el film, Glenn Ford, y aunque ahora se cuestiona como ejemplo de machismo, hay que aclarar que en una escena previa Rita había golpeado igualmente a Glenn Ford.

La película fue un escándalo, y en países como España fue considerada “gravemente peligrosa” por la Iglesia Católica, debido a la famosa escena musical donde se quita un guante. Esta película la hizo inmensamente famosa, hasta el punto de que se colocó su imagen en la bomba atómica de pruebas arrojada por Estados Unidos sobre las Islas Bikini. Dado el carácter pacifista de la actriz, este hecho la indignó profundamente. También ocasionó una histérica expedición a la Cordillera de los Andes, a fin de enterrar allí una copia de la película, para que se conservase en caso de un desastre nuclear.

Este momento de fama internacional también coincide con una de sus crisis en lo personal: su matrimonio con Orson Welles entró en crisis, y ella declaró a la prensa una frase que se haría célebre: «Todos los hombres que conozco se acuestan con Gilda, pero se levantan conmigo».

La suerte profesional parece ir en racha, y en 1947 rueda junto a su marido, el director Orson Welles, un filme que fue en su día maldito, pero que resultó de enorme trascendencia: La dama de Shanghái.

La película no tuvo mucho éxito comercial porque Welles le cortó el pelo, la tiñó de rubio platino, le dio un papel de arpía y la mató al final de la película, cosa que no gustó mucho a su público. Sin embargo, forma parte de la mitología del cine por su narrativa, estilística y ritmo, y Rita Hayworth declaró años después que «sabía que estábamos haciendo un clásico mientras la rodábamos».

Gilda, el papel más importante de su carrera, fue también el que marcó el inicio de su declive como estrella de Hollywood, ya que nunca consiguió el mismo éxito como símbolo sexual en ninguna de sus películas posteriores. Sin embargo, fue y es la película que la convirtió en una actriz inolvidable: «Nunca hubo una mujer como Gilda», era el eslogan de la película.

Otros títulos destacados de su filmografía son Los amores de Carmen (1948) y La dama de Trinidad (1952), que no lograron reeditar el éxito de Gilda, pese a repetir pareja protagonista con Glenn Ford (para el escritor y cinéfilo Terenci Moix, Rita fue la mejor ‘Carmen’ del cine); Salomé (1953), de William Dieterle, recreando la historia bíblica, junto a Stewart Granger y Charles Laughton; La bella del Pacífico (1953), de Curtis Bernhardt, nueva versión de un clásico de William Somerset Maugham ya adaptado para el cine en la década de 1920; Pal Joey (1957), que fue su último musical, rotundo triunfo de la actriz en su madurez física e interpretativa, que incluye un número que ha pasado a la historia del género; Fuego escondido (1957), de Robert Parrish, junto a Robert Mitchum y Jack Lemmon; y Mesas separadas (1958), de Delbert Mann, junto a Burt Lancaster, Deborah Kerr, Wendy Hiller y David Niven.

Rita nunca fue nominada a los premios Oscar, pero asistió a la 36ª ceremonia de dichos premios, para entregar el premio a la mejor dirección en 1964, antes de que en esa década empezara a tener problemas de memoria.

Durante la década de 1960 y principios de la de 1970 trabajó en producciones modestas, de serie B, y en algunas coproducciones europeas, mostrando su declive físico e intelectual, ya que comenzaba a mostrar síntomas de la Enfermedad de Alzheimer, que le impedía memorizar bien los guiones.

En este ínterin se retiró a Argentina unos años, más específicamente a la ciudad de Puerto Madryn, la cual le había sido recomendada por el aire marítimo y el clima patagónico. Éste se consideraba en aquellas épocas beneficioso para detener el avance de la enfermedad mental que la acosaba.

De esta última etapa destacan tres títulos: El fabuloso mundo del circo (1964) de Henry Hathaway, junto a John Wayne y Claudia Cardinale; El aventurero (1967), de Terence Young, junto a Anthony Quinn; y La ira de Dios (1972), de Ralph Nelson, que fue su última interpretación en la gran pantalla.

Rita Hayworth cayó en un semicoma en febrero de 1987. Murió unos meses más tarde, el 14 de mayo de 1987, a los 68 años de edad a causa de la enfermedad de Alzheimer en su apartamento de Manhattan. Un servicio fúnebre para Hayworth se llevó a cabo el 19 de mayo de 1987, en la Iglesia del Buen Pastor, en Beverly Hills. Los portadores del féretro incluidos los actores Ricardo Montalbán, Glenn Ford, Don Ameche y coreógrafo Hermes Pan. Fue enterrada en el cementerio de Santa Cruz, Culver City.

Se casó cinco veces: con Edward Judson, con Orson Welles (con quien tuvo a su hija Rebecca), con el príncipe Ali Khan (con quien tuvo a su hija Yasmín Aga Khan), con el también actor Dick Haymes y con el director James Hill.
Para trabajar en el cine tuvo que someterse a dietas, tratamientos electrolíquidos y mediante electrodepilación se le amplió la frente y se acentuó el pico del pelo.
A los cincuenta años empezó a enfermar de alzheimer. Algo que, al no estar diagnosticado por aquel entonces, se confundió con el alcoholismo. Falleció a los 68 años (1987), víctima de esta enfermedad que se le tardó veinte años en diagnosticar. Está enterrada en el Cementerio de Holy Cross (California).
Está considerada una de las estrellas indiscutibles del cine y de la época dorada de Hollywood. Una mujer de mucha belleza e instinto para la interpretación, con una personalidad y una profundidad que trascendió su trabajo y que, como afirmó el director George Cukor, consiguió que sus fans se interesasen por la persona más que por sus personajes.
Tiene una estrella en el Paseo de la Fama de Hollywood. Exactamente en el 1645 de Vine Street.

A partir del estreno de su obra icónica, Gilda, Rita Hayworth empezó a captar todas las miradas. Símbolo erótico por los hombres, costó que olvidaran la imagen dónde ella sensualmente, retiraba su guante. Esta escena fue considerada como peligrosa por la Iglesia católica. Estimada y criticada por dos partes de la sociedad, despertó todo tipo de polémicas. Una de las otras escenas más recordadas del film es cuando le propinaba una dolorosa bofetada su compañero de reparto Glenn Ford, y que se quedaría impregnada en la retina de todos los espectadores de la época. En la película interpretaba canciones como «Put the blame on Mame» y «Amado mío» y sus contoneos la confirmaban como una sex symbol de la época dorada de Hollywood y una bomba sexual. De hecho, su nombre fue el elegido para poner a la primera bomba atómica controlada de Estados Unidos. El estilo de femme fatal que irradía a Gilda, con aquel vestido –ya todo un clásico- tan ceñido, los guantes, y sus populares pitillos hicieron todo un icono de estilismo del momento y todavía vuelven ahora como moda. La actriz llegó a afirmar: «los hombres se van a la cama con la Gilda y se despiertan conmigo». Los productores y directores que reclamaban la estrella, se preocupaban de que este éxito la persiguiera por siempre jamás y cómo es habitual en el proceso de mitificación, desplegaron una espectacular campaña publicitaria de la actriz, pero sobre todo del personaje. Empezó a ser portada de numerosas revistas, productos, anuncios y carteles. Este fenómeno llegó a tal punto que incluso se pidió una expedición a los Andes para enterrar una copia del film y que se conservara en caso de que hubiera un posible desastre nuclear. Después de meses y meses de publicidad, aquel público dividido, ya no lo estaba. Todo el mundo hablaba de ella. Gilda ya no sólo era una película, era un símbolo, algo con que todos los americanos de la época habían aprendido a convivir e idolatrar. Había nacido una marca y un mito, que después de prácticamente setenta años, sigue patente.

 

Filmografía

Rita Hayworth en Sangre y Arena, 1941.
Frank Sinatra y Rita Hayworth en Pal Joey, 1957.Cruz del diablo (1934)
La nave de Satan (1935)
Charlie Chan en Egipto (1935)
Contrabando humano (1936)
Juego mortal (1937)
Siempre hay una mujer (1938)
Sólo los ángeles tienen alas (1939)
Una dama en cuestión (1940)
La pelirroja (1941)
Sangre y arena (1941)
Desde aquel beso (1941)
Mi chica favorita (1942)
Bailando nace el amor (1942)
Las modelos (1944)
Esta noche y todas las noches (1945)
Gilda (1946)
La diosa de la danza (1946), de Alexander Hall
La dama de Shanghái (1947)
Los amores de Carmen (1948)
La dama de Trinidad (1952)
Salomé (1953)
La bella del Pacífico (1953)
Fuego escondido (1957)
Pal Joey (1957)
Mesas separadas (1958)
Llegaron a Cordura (1959)
Sangre en primera página (1959)
El último chantaje (1962)
El fabuloso mundo del circo (1964)
Las flores del diablo (1966)
El aventurero (1967)
La ira de Dios (1972)

Els Pets, Els Catarres, Teràpia de Shock, MClan, Blaumut, Cris Juanico, Anna Roig, Joan Miquel Oliver, caps de cartell de la 4a edició dels Petits Camaleons (3 i 4 d´octubre) Teatre-Auditori Sant Cugat


Els Pets, Els Catarres, Teràpia de Shock, MClan, Blaumut, Cris Juanico, Anna Roig, Joan Miquel Oliver, caps de cartell de la 4a edició dels Petits Camaleons

Els Pets oferiran un concert especial, per a pares i mares, el divendres 2 d’octubre al Teatre-Auditori

29 grups, + de 60 concerts i 7 espais diferents conformen la proposta d’enguany, que tindrà lloc el 3 i 4 d’octubre

17496062384_bdfdbffc4a_o

Els Petits Camaleons conserven la identitat des del seu origen: concerts de mitja hora, proximitat dels músics, espais exclusius per a criatures davant de l’escenari i poques cues i aglomeracions

Petis Camaleons, Festival de música per a nens i nenes, és una proposta d’Albert Puig coorganitzada per Nosonores i l’ajuntament de Sant Cugat a través del Teatre-Auditori

El regidor de Cultura, Xavier Escura, ha assistit aquest migdia a la presentació del cartell de la 4a edició dels Petits Camaleons, que tindrà lloc el 3 i 4 d’octubre al Teatre-Audiutori i el seu entorn. En la presentació, s’han conegut els 29 grups que faran els 60 concerts que tindrà el festival:

Els Pets – Blaumut – Els Catarres – M-Clan – Joan Miquel Oliver – Ramon Mirabet – Sanjosex – Anna Roig I L’ombre De Ton Chien – Teràpia de Shock – Cris Juanico – In Crescendo – Coriolà – Ebri Knight – Germà Negre – Senior – Halldor Mar – Eric Vinaixa – Andreu Casas – Joan Rovira – Yacine & The Oriental Groove – Lluís Coloma – Guillem Roma – Clara Andrés – The Grazycmos – Sola & Estella – Marion Harper – Pearson – Riu – Karaoke Band Kids.

Algunes Novetats:

- Més concerts per a nadons. Amb quinze sessions cada dia, el festival vol incrementar les propostes per als més menuts, ja que és una part important del públic que assisteix als Petits Camaleons

- Nou espai. Dons el Conservatori, s’habilitarà un espai intimista, la sala simfònica, amb propostes que facilitin la proximitat entre músics i públic.

- Sales chillout. Amb el patrocini d’IKEA, es vol que pares i criatures trobin espais de descans entre concerts, per relaxar-se en família.

- Grups locals. Sant Cugat és pedrera de músics i a Petits camaleons ho saben prou bé. De l’Albert Solà (Solà& Estella) als Crazycmos, el festival vol ser un altaveu per als grups de Sant Cugat.

Venda d’entrades:

- El preu de les entrades, que s’han posat a la venda aquest mateix matí, oscil·len entre els 15 i els 25 euros, i s’ofereixen diferents modalitats d’abonament que arrodoneixen uns preus força interessants.

- Els nens de 0 a 3 anys no paguen​

- Oferta especial per als socis del Club dels Petits Camaleons:

o ABONAMENT 10€

o ABONAMENT DE CAP DE SETMANA 20€

o *Oferta limitada a la compra dels primers 100 abonaments.

- Tota la informació detallada de preus i horaris la trobareu a http://www.petitscamaleons.com/horaris-i-entrades/

El fesival Petits Camaleons és un projecte del periodista musical Albert Puig, i compta amb l’organitzacio de la productora nosonores i l’ajuntament de Sant Cugat, a través del Teatre-Auditori. Compta amb la col·laboració especial del Circ Raluy, que cedeix la seva carpa per a què es converteixi en un escenari més del Festival, el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i el patrocini i ajut de diverses empreses i institucions

Alejandro Sanz – Sirope, en Barcelona (17 de septiembre) Palau Sant Jordi


Alejandro Sanz – Sirope, en Barcelona
Palau Sant Jordi, Barcelona 

ver_0_0

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Alejandro Sanz y su esperada gira Sirope anuncian segunda fecha en el Palau Sant Jordi: el 17 de septiembre. Un álbum con el que el artista no para de cosechar éxitos. Esta semana repite en el número 1 en las listas de ventas y continúa siendo el disco más escuchado en todas las plataformas digitales en España.

El álbum entró directo en el top de la lista española con el mayor récord de ventas de los últimos 9 años consiguiendo el Triple Disco de Platino en su primera semana. La expectación para ver su nuevo directo es también sin duda uno de los acontecimientos musicales imprescindibles de esta temporada.

La elevada demanda de entradas le ha llevado a ofrecer un nuevo concierto en la Ciudad Condal.

Joan Manuel Serrat (11 i 12 de setembre) Teatre-Auditori Sant Cugat


Joan Manuel Serrat

archivo1-espectacles-474

 

 

 

 

Teatre-Auditori Sant Cugat
AVANÇ TEMPORADA 15/16

ANTOLOGÍA DESORDENADA

El cantautor Joan Manuel Serrat presenta Antología desordenada, el nou àlbum que recopila 50 cançons escollides especialment per celebrar els seus 50 anys de carrera.

L’any 2015 es compleixen 50 anys des de la seva primera aparició artística en públic. Va ser el 18 de febrer de 1965 a l’estudi Toreski de Ràdio Barcelona durant el programa matinal Radioscope.

D’entre les 600 cançons que formen part del seu cançoner, Serrat n’ha triat 50. “És una elecció personal”, segons el cantautor, “una tria que fins i tot pot resultar curiosa”, i que segur que tornaran a emocionar el seu públic més fidel.

En el marc d’una gira que el portarà per escenaris de tot el món, amb més de 100 concerts, el noi del Poble Sec interpretarà temes emblemàtics com Penélope, Me’n vaig a peu, Esos locos bajitos, Mediterráneo, Señora, la Tieta, Hoy puede ser un gran día o Paraules d’amor, en aquest concert de luxe.

Data
divendres 11 de setembre . 21:00 h
dissabte 12 de setembre . 21:00 h

Durada
1 hora i 30 minuts a prox.

Més informació aquí http://www.tasantcugat.cat/programacio/index.php?id=474&categoria=1&subcategoria=2

Barcelona, amiga dels animals


Barcelona, amiga dels animals

gossos

 

 

 

 

 

» L’Ajuntament de Barcelona posa en marxa la primera fase del pla per ampliar o crear més espais d’esbarjo per a gossos

» Barcelona tindrà 104 àrees d’esbarjo amb més de 150 m2. Tots els districtes passaran a tenir, com a mínim, d’una gran àrea per a gossos de 700 m2 o més

» La ciutat oferirà més de 54.000 m2 d’espais d’esbarjo per a gossos, 22.500 m2 més que fins ara

» La mesura dóna compliment a l’acord assolit amb l’aprovació de la nova ordenança d’animals de companyia

» La capital catalana ha reforçat el seu posicionament internacional per les polítiques de convivència entre les persones, els animals i l’entorn

» Primera fase del pla per tenir més espais per als gossos

Barcelona guanyarà 22.500 m2 destinats a l’esbarjo dels animals.
Tots els districtes tindran com a mínim un gran àrea de més de 700 m2

L’espai públic és un lloc per compartir, i per tant, cal dotar-lo dels elements necessaris perquè aquest convivència sigui possible. Un d’aquests elements són les àrees destinades a l’esbarjo dels gossos. Actualment hi ha identificats poc més d’un centenar d’espais per a gossos, molts dels quals de petit format, amb una superfície total de 30.397 m2.

En el procés d’elaboració de la nova ordenança municipal de protecció, tinença i venda d’animals, l’Ajuntament va assumir el compromís d’actualitzar aquest cens d’espais amb l’objectiu d’optimitzar-los i millorar-los i veure en quines zones seria possible guanyar-ne de nous, amb l’objectiu d’oferir a la ciutadania àrees d’un format més gran.

Un primer diagnòstic treballat entre el departament de Benestar Animal, l’àrea de Medi Ambient i els districtes ha donat com a resultat l’oportunitat d’arribar fins a 148 àrees per a gossos, 104 de les quals amb més de 150 m2. El pla permetrà guanyar 22.500 m2 més d’espais destinats a gossos, fins a 54.165 m2 a tota la ciutat.

Gràcies a l’ampliació, millora i creació de nous espais, Barcelona tindrà 104 àrees de més de 150 m2: 80 entre 150 i 700 m2 i 24 grans àrees d’esbarjo amb més de 700 m2.

La primera fase del pla de millora de les àrees d’esbarjo per a gossos és garantir que com a mínim tots els districtes de la ciutat disposin d’una àrea d’esbarjo per a gossos de 700 metres quadrats o més. A més, s’ha treballat per tal de crear nous espais i millorar o ampliar els existents, sempre que sigui possible.

Cada districte i cada barri presenta realitats ben diferents pel que fa a la disponibilitat d’ampliar els espais existents o cercarne de nous, de manera que mentre es desplega aquesta primera fase del pla se seguirà treballant per identificar noves oportunitats i necessitats.

Les àrees d’esbarjo per a gossos afavoreixen la relació entre els animals i també entre els veïns i veïnes del barri, i han de ser espais còmodes i agradables per a tots els usuaris. Aquestes àrees han d’estar envoltades amb tanques de fusta i a l’interior hi ha bancs, expenedors de bosses per recollir la femta i papereres de material no oxidable on dipositar-les, així com també una font dissenyada perquè els gossos puguin beure sense dificultats.
Quan l’espai ho permet, estan enjardinades amb arbustos que ornamenten l’espai i arbres que ombregen les zones amb bancs. El paviment és de sauló i disposen d’un sistema de reg programat per aspersió. Hi ha també àrees més petites, envoltades de tanques vegetals, la funció de les quals es ordenar les evacuacions dels gossos a la via pública-

L’Ajuntament de Barcelona està treballant coordinadament amb el Col•legi de Veterinaris per garantir quines són les característiques que cal que compleixi cada àrea, en funció de les seves característiques i la seva dimensió, amb l’objectiu que siguin confortables i còmodes per a tots els usuaris. És important comptar amb la col•laboració de tots per mantenir-les en condicions òptimes, i per això també hi ha rètols que informen de l’obligació que tenen els propietaris de recollir els excrements i, per tant, de contribuir a garantir el seu bon estat.

El pla de millora i creació de noves àrees d’esbarjo per a gossos està acompanyat de les campanyes per promoure la tinença responsable d’animals, que es fan amb la col•laboració de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

» 48 actuacions: 19 ampliacions i 29 àrees noves

La primera fase del pla preveu 48 actuacions. La prioritat ha estat ampliar àrees ja existents o bé crear-ne de noves. Un dels trets més importants del pla és aconseguir que aquestes àrees siguin àmplies i còmodes per als seus usuaris, per la qual cosa s’ha fet un treball intens amb tots els districtes per poder identificar els llocs on era possible créixer per tenir àrees més àmplies i còmodes.

El pla es desplega a tots els districtes, amb l’objectiu de donar la màxima cobertura possible a tots els barris de la ciutat. Gràcies a aquest treball Barcelona passarà de 56 a 80 àrees d’entre 150 i 700 metres quadrats, i tots els districtes passaran a tenir com a mínim una gran àrea de més de 700m2. En total, s’ampliaran 19 àrees i se’n crearan 29 de noves.

Jardins del Teatre Grec


Jardins del Teatre Grec

teatregrecjardins_413

Aquests jardins, que van nàixer com a roserar, són un dels espais verds que es van crear a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929. Una antiga pedrera va permetre construir-hi un amfiteatre, que cada estiu acull moltes de les representacions del Festival Grec de Barcelona. És un lloc assolellat, amb parterres geomètrics, pèrgoles i terrasses, des d’on es pot contemplar la muntanya enjardinada i la ciutat.

Pujant pel passeig de Santa Madrona topem de front amb una gran escalinata imperial de pedra que s’enfila a banda i banda d’un mur. És l’accés principal als Jardins del Teatre Grec. Des del passeig ja es poden veure alguns elements importants d’aquests jardins: la pèrgola, l’antic pavelló i les tanques vegetals retallades en pendent darrere les quals s’eleven grans arbres: xiprers (Cupressus sempervirens), palmeres (Phoenix dactylifera i Washingtonia robusta), pins (Pinus halepensis) i cedres (cedrus deodara).

El mirador i la pèrgola

Un cop hem pujat el primer tram d’escales, si tirem cap a l’esquerra un camí delimitat per la reixa de ferro forjat que tanca els jardins i un talús ple de vegetació ens condueix fins a una terrassa que fa de mirador.

Aquest és un bon lloc per seure al sol i contemplar una excepcional vista de Barcelona. Al davant, Collserola; més enllà, el Tibidabo, i a la dreta, la ciutat que baixa cap al mar, els contraforts de la serralada Litoral i el Montseny al fons. Just a sota del mirador s’estén la Ciutat del Teatre.

A l’esquerra del mirador hi ha un dels extrems de la pèrgola, que creua els jardins dividida en dos grans trams a banda i banda de l’escalinata. Aquí les enfiladisses són les protagonistes, i és un altre bon lloc per estar-s’hi i contemplar els jardins i Barcelona, si el que volem és ombra.

Tarongers i aromàtiques

Si en entrar pugem un segon tram d’escales i anem cap a la dreta, trobarem una terrassa en una cota lleugerament inferior a la del mirador i amb un dels trams de la pèrgola a sobre. És un espai rectangular, força allargat, enjardinat amb parterres geomètrics plens d’aromàtiques i amb tarongers amargs a tocar de la balustrada que mira cap al passeig de Santa Madrona.

Des d’aquesta terrassa també es pot contemplar la ciutat, i a l’extrem oposat a les escales per on hi hem arribat hi ha un dels accessos que comuniquen els Jardins del Teatre Grec amb els Jardins Laribal.

La gran terrassa amb l’amfiteatre

Una excepcional aportació de terres sobreposades per anivellar el fort pendent d’una antiga pedrera va permetre crear la gran terrassa que hi ha a la part superior dels jardins. S’hi arriba pujant el darrer tram d’escales, i el primer que destaca en arribar-hi és un enorme pi pinyer a la dreta de l’espai d’accés.

Aquest és un lloc de passeig i d’estada, que fa les funcions de foyer quan hi ha representacions del Festival Grec. A l’altre extrem de l’espai es recupera el desnivell que tenia el terreny, i el pendent queda ocupat per la graderia de l’amfiteatre, amb la paret de l’antiga pedrera com a teló de fons.

Molt assolellada, l’esplanada és plena de parterres geomètrics que formen un mosaic amb diferents varietats de roses. Els que hi ha a tocar de la pèrgola són rectangulars i molt ombrejats. Més enllà n’hi ha un segon grup alineat en doble filera, amb un petit estany quadrat que els encapçala i que s’omple amb l’aigua d’un canalet alimentat des d’una cota més alta. Els que estan més a prop de l’amfiteatre, molt més nombrosos, estan ordenats resseguint la seva corba. Hi ha un estanyol diminut i circular, voltat de testos i amb un petit brollador al mig.

Tot és ple de caminois que formen eixos per passejar entre els parterres sense anar ben bé enlloc, o accedir a l’amfiteatre per visitar-lo o assistir a una representació. Quan hi ha funció, abans que comenci i en els entreactes és el lloc on estirar les cames tot conversant amb els que ens acompanyin o bé prendre un refresc. Com en el foyer d’un teatre. Quelcom especialment agradable en les nits d’estiu.

El pavelló

A sobre de la terrassa, a l’esquerra, hi ha un espai més elevat presidit per un pavelló que acull un restaurant durant la temporada de teatre. Al davant de l’edifici hi ha una terrasseta rectangular amb un estany que alimenta el que hi ha més avall, a la terrassa gran. És un excel·lent lloc per veure el conjunt dels parterres.

En aquest mateix nivell hi ha una altra pèrgola, molt més petita que la que creua els jardins, amb un ample banc semicircular d’obra encastat al mig de la paret. Aquest és un lloc d’estada, ideal per fer-hi tertúlia.

Vegetació

Els del Teatre Grec són jardins molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució. A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes (Fraxinus berlandierana), que delimiten l’extrem més proper als veïns Jardins Laribal, i els xiprers (Cupressus sempervirens), alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.

Un gran semicercle d’espesses i altes alzines (Quercus ilex), amb la capçada retallada en forma de cilindre, envolta la part superior de l’amfiteatre i el separa de la resta del jardí. De tant en tant s’obre un espai de comunicació amb les escales de la graderia: són les “portes” del teatre. Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.

Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix (Buxus sempervirens). L’heura (Hedera helix) omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.

La terrassa rectangular

A la terrassa rectangular més propera al passeig de Santa Madrona, els parterres estan plens d’espígol (Lavandula angustifolia). Comparteixen espai amb els tarongers amargs (Citrus aurantium) i els agapants (Agapanthus africanus) en un costat, i, a l’altre, amb les clívies (Clivia nobilis), plantades en un llarg parterre que va de punta a punta de la terrassa, on també s’aixeca, altíssima, una de les poques palmeres que hi ha en aquests jardins: una washingtònia (Washingtonia robusta).

Les enfiladisses

És el primer que trobem quan arribem als jardins, just abans d’entrar-hi: una gran buguenvíl·lea (Bougainvillea sp) que inunda de color el mur que hi ha a l’accés principal, amb les escales per pujar a banda i banda.

A la pèrgola que precedeix la gran terrassa superior hi ha llessamins (Jasminus azoricum i Jasminum officinale) i rosers enfiladissos (Rosa banksiae), i a la que hi ha al costat del pavelló hi destaca una glicina (Wisteria sinensis).

Els murs que anem trobant en pujar cap a la part més alta dels jardins estan coberts d’heura (Hedera helix) i vinya verge (Parthenocissus quinquefolia).

Els detalls

Aquests jardins en són plens, de detalls. Testos de terracota amb petits geranis o amb falgueres, espècies tan poc freqüents als jardins de Barcelona com l’exemplar d’Araucaria bidwillii que trobem abans d’arribar al mirador o la tanca vegetal feta amb figuera de paret (Ficus retusa) que hi ha en un dels dos trams de pèrgola, el que trobem pujant per les escales a mà dreta. A l’estiu hi trobareu figues.

Arbres excepcionals

En aquests jardins hi ha dos arbres que formen part del Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barcelona. A l’esquerra de l’amfiteatre, a sota del restaurant, hi ha un exemplar de Lagunària (Lagunaria patersonii) , espècie popularment coneguda com a “pica-pica” pel borrissol urticant de les seves llavors. Al camí que comunica els Jardins del Teatre Grec amb els Jardins Laribal hi ha un gran exemplar d’arbre del corall o eritrina (Erythrina corallodendron) .

Art i arquitectura

L’amfiteatre que hi ha en aquests jardins, i que actualment els dóna nom, va ser construït seguint el model tradicional grec. Obra de l’arquitecte Ramon Reventós, aquesta construcció es va realitzar aprofitant el pendent de l’antiga pedrera “Machinet”, que havia estat explotada excavant les terres davant un pany de pedra immens i de gran duresa en un lloc on la muntanya de Montjuïc comença a enfilar-se.

Quant a l’edifici que durant la temporada de teatre acull el bar restaurant, originàriament va ser el Pavelló de la Música de l’Exposició Universal de 1929.

Història

Jardins del Teatre Grec és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona -el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal- i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya. Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.

La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec.

Canet Rock fa públics els horaris del festival


Canet Rock fa públics els horaris del festival

canetrock_cartell385-536

 

 

 

 

 

 

 

El CanetRock ha fet públic avui l’ordre que seguiran els grups el proper 4 de juliol al pla d’en Sala, amb la nova incorporació de la jove formació Pablo and the Appleheads. Enguany, l’espectacle serà ininterromput, i durant els canvis d’escenari animaran la festa ADC Dj, Roger Carandell i Ernest Codina.

Veurem sortir el sol!

Setlist CanetRock 2015

16:00h Pablo and The Appleheads

16:45h Lausana

17:10h Bikimel

17:35h Cris Juanico

18:10h Projecte Mut

18:45h Joana Serrat

19:25h Sanjosex entre amics

20:15h La iaia

21:10h Els Amics de les Arts

21:55h Companyia Elèctrica Dharma i Comediats

22:55h La Banda Impossible

00:25h Els Catarres

01:40h La Pegatina

02:55h Lax’n'Busto

03:55h Oques Grasses

04:50h Txarango

Joglars estrenarà al festival GREC la versió en català de VIP, una comèdia negra sobre l’educació condescendent (de l´1 al 8 de juliol)


LA COMPANYIA CATALANA TORNA A CASA

Joglars estrenarà al festival GREC la versió en català de VIP, una comèdia negra sobre l’educació condescendent

BARTS · DE L’1 AL 8 DE JULIOL 2015

VIP_Joglars_cartell

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una de les companyies teatrals més àcides del país fa un cop d’ull al saló de casa i posa el dit a la nafra parlant sobre el tracte que dispensem als nens. La segona obra de Joglars dirigida per Ramon Fontseré, VIP, portarà a l’escenari una reflexió sobre la societat actual i el futur que ens espera a partir de la sobreprotecció de la mainada. La sala BARTS, en col·laboració amb El Terrat i en el marc de GREC Festival de Barcelona, acollirà la versió d’aquest muntatge en català de l’1 al 8 de juliol.

I si en lloc de fills estem criant tirans? Segur que, veient el nou espectacle de Joglars, més d’un espectador recordarà la progènie dels seus amics o veïns… sinó la pròpia. Perquè, encara que això sigui comèdia i passi sobre un escenari, de vegades les situacions que retraten Ramon Fontserè, Pilar Sáenz, Dolors Tuneu, Xavi Sais i Xevi Vilà – que es desdoblen en més de trenta personatges – són tan reals com la vida mateixa. Sí, a la nostra societat, el nen o la nena han esdevingut very important persons, uns VIPs als quals volem proporcionar la vida còmoda que nosaltres no vam tenir.

La vida és ondulant i l’educació i la relació del món adult amb els nens ha anat canviant al llarg de la història. En la nostra moderna societat actual ens sembla que el nen ha arribat al màxim privilegi, fent-lo equiparable al tracte que rep una VeryImportantPerson (V.I.P.). Paradoxalment, la actitut ben intencionada dels pares, ja sigui per complexe o per donar una confortabilitat als seus fills de la que ells no van gaudir, apropa perillosament el nen a un ser intractable amb deliris de petit tirà. Ens preguntem si amb tantes manyagues no estarem sembrant la llavor d’un petit monstre. VIP, presentat en forma de cerimonial, preten fer una reflexió sobre la nostra societat que es comporta d’aquesta manera tant condescendent amb els seus infants.

Ramon Fontserè

Grans artistes locals i internacionals, a la programació del Grec 2015


GREC FESTIVAL DE BARCELONA 2015

 

 

 

cabecera_prensa_grec015

 

 

 

La 39a edició del Grec Festival de Barcelona tindrà lloc de l’1 al 31 de juliol de 2015 amb un centenar de propostes de teatre, dansa, música, circ i espectacles híbrids i multiformat . També inclou un extens programa d’activitats paral•leles adreçades tant a professionals com a espectadors.

En aquesta edició creixen les propostes internacionals, el Grec és l’aparador de les millors creacions escèniques que es fan arreu del món, enguany s’incrementa la programació de propostes internacionals amb 17 produccions de teatre, dansa i
nous formats híbrids.

El festival és també una plataforma de dimensió internacional, per això aposta per coproduir internacionalment i ho fa en 10 propostes, moltes centrades en aconseguir projecció internacional per a les companyies i els projectes catalans.

Un any més el Grec Festival de Barcelona aposta per la creació, per consolidar les produccions pròpies i coproduccions i donar als creadors, locals o forans, la possibilitat d’estrenar els seus espectacles en el marc del Festival. Enguany s’estrenaran al grec 36 espectacles.

El Grec arrenca el 30 de juny amb una festa popular a la plaça de Margarida Xirgu, un dels nous espais de l’edició d’enguany del festival. El tret de sortida del Grec el donarà el nou espectacle musical dels Obeses amb la col•laboració de Banda Municipal de Barcelona, i els ritmes energètics dels Oques Grasses. Una festa a l’aire lliure amb algunes altres sorpreses preparades per la primera nit del festival oberta a tothom.

L’espectacle inaugural tindrà lloc l’1 de juliol al Teatre Grec amb Vorònia de la companyia de dansa La Veronal, una coproducció internacional del Grec Festival en el que la companyia que dirigeix Marcos Morau ens transportarà a l’infern amb figures i imatges simbòliques i on s’exploren conceptes com la moral humana, la religió i el mal.

Un any més Montjuïc serà epicentre artístic i d’intercanvi professional amb la Plaça Margarida Xirgu, el Teatre Grec, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, l’Institut del Teatre i el Museu d’Arqueologia de Catalunya com a punts neuràlgics de la programació i també d’algunes de les activitats paral•leles. Enguany el Grec incorpora a l’àrea de Montjuïc nous espais com la sala Hiroshima, la Fundació Miró i La Vilella.

El Grec Festival té enguany 10 coproduccions internacionals: La mesura del desordre (Thomas Hauert /Group La Bolsa); Incisions (Man Drake/Tomeu Verges); En avant, marche! (Alain Platel); Vorònia (La Veronal); WW (We Woman) (Sol Picó); El cinquè hivern (Maria Muñoz/ Pep Ramis/Mal Pelo); Aquil•les o l’estupor (La patacada, IT Dansa); 2015 com a possibilitat (Didier Ruiz, La compagnie des hommes); Ninet’Inferno. (Roland Auzet/Pascal Greggory); i, Pals (Leandro Mendoza ) TEATRE

En teatre destaquen noms com el del director holandès Ivo Van Hove que torna per tercer any al Grec i ho fa aquest cop amb l’adaptació de La voix humanine de Jean Cocteau que protagonitza en solitari l’actriu Halina Reijn. L’autor canadenc Wajdi Mouawad ha bastit un altre monòleg femení a Soeurs, el segon títol del cicle Domestic que dedica a l’entorn familiar. Un puzzleescènic amb projeccions audiovisuals elaborat a partir de la intimitat i l’autoficció. Un altre gran nom de l’escena internacional ben conegut pel públic del Grec és Alain Platel que codirigeix amb Frank van Laeke el muntatge de teatre musical En avant, marche!. Una coproducció Internacional del Grec que porta a escena una particular visió del món de les bandes, orquestres i associacions musicals i ho fa amb quatre actors, set músics i la banda Municipal de Barcelona, que, sovint, intercanvien papers. De Xile arriba la proposta de la companyia la Re-sentida. A La imaginación del futuro, insolència i transgressió en aquest muntatge que dessacralitza la història recent del seu país. La crítica política i l’anàlisi de la societat contemporània és també l’eix del muntatge The Civil Wars de Milo Rau. El director i autor torna amb la seva companyia International Institute of Political Murder per radiografiar la nostra societat en un muntatge sense concessions a l’optimisme. Els crims de guerra i la repressió són també al centre d’Helverora noc (La nit d’Helver) d’Igmar Villqist i dirigida per Dino Mustafic al Teatre Romea. Pascal Rambert dirigirà al Grec, i per darrera vegada, el seu exitós muntatge La clausura del amor on assistirem a la ruptura sentimental d’una parella, que, com sempre, Rambert fa interpretar a una parella real, aquest cop s’enfronten a l’escena l’actriu Bárbara Lennie i Israel Elejalde. 2015 com a possibilitat de la Compagnie dels Hommes i dirigida per Didier Ruiz és un format híbrid que el Grec coprodueix i estrena. Es tracta d’una experiència artística en la que pugen a l’escenari una vintena de joves d’entre 15 i 20 anys de tres instituts Barcelonins.
Roland Auzet signa Ninet’Inferno, una peça de teatre musical que ens parla de la passió amorosa, la vellesa i la joventut a partir de sonets de Shakespeare.

Pel que fa als noms de la nostra escena teatral, s’estrenarà al Teatre Grec Amor i Shakespeare, de Guillem-Jordi Graells i direcció Josep M. Mestres. Cares ben conegudes a casa nostra com Ariadna Gil, Laura Aubert, Mercè Pons o Sílvia Bel entre d’altres es posen a la pell d’alguns dels personatges shakesperians que tan bé retraten els conflictes sentimentals.
Pep Tosar dirigeix i interpreta Federico García. Flamenc, dansa, text i vídeo conformen aquesta mirada polièdrica a la vida i obra del poeta de Granada.

El Grec coprodueix aquesta temporada amb el teatres públics de la ciutat. Ho fa amb el Teatre Nacional de Catalunya, on s’estrena El Carrer Franklin de Lluïsa Cunillé dirigida per Josep Maria Miró. Una comèdia àcida que, a partir dels desnonaments, s’endinsa en un retrat afilat de la nostra societat en crisi. Al Teatre Lliure, i per primer cop a Barcelona, arriba un dels referents de l’escena teatral argentina més nova, Ciro Zorzoli. A Premis i Càstigs treballa amb la companyia catalana T de Teatre i els convida a submergir-se en els mecanismes de la representació teatral.

Fidel al seu compromís amb la nova dramatúrgia contemporània catalana, el festival coprodueix un bon nombre de muntatges que també s’estrenen al Festival. A Bluf de La Calòrica l’univers del personatges de les novel•les gràfiques del Daniel Clowes o Chris Ware impregna la proposta, que és la guanyadora del Premi Quim Masó del 2014. Digue’m la veritat és la primera producció de la Companyia Eòlia, la dramatúrgia és de Pablo Ley i la direcció de Josep Galindo. A Bangkok Antonio Morcillo situa l’escenari en un aeroport abandonat per criticar sense concessions un estil de gestió que ha conduït al malbaratament de recursos i a situacions surrealistes. Dins els paràmetres de la comèdia crítica es nou també El carrer Franklin, escrita per Lluïsa Cunillé i dirigida per Josep Maria Miró. Miró porta a l’escena també Neus Català. Un cel de plom. L’actriu Mercè Arànega dóna vida a Neus Català que fou detinguda pels nazis i deportada als camps d’extermini de Ravensbrück i Holleischen. És una adaptació del relat de la seva vida novel•lada per Carme Martí. A La Tortuga de Califòrnia, Daniela Feixas escriu sobre una noia que viu atrapada en la història familiar i en l’angoixa de la seva herència genètica. La identitat i la transformació són també alguns dels temes que aborda Albert Mestres a Aquil•les o l’Estupor. La Barcelona del 1714 es dibuixa a Ella i els arquitectes, en una història de competència, amor i guerra de Gerard Vazquez i direcció de Damià Barbany.

Trobarem a set sales de la ciutat les estrenes de coproduccions de llarga durada: el Teatre Nacional de Catalunya (El Carrer Franklin); el Teatre Romea (Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano de Mario Gas amb Josep Maria Pou, un text de nova creació que recrea el judici a un filòsof condemnat a mort per denunciar la corrupció i la superstició); la Sala Beckett (Penso en Yu de Carole Fréchette dirigida per Imma Colomer); la Sala Muntaner (Neus Català, Cel de Plom); la Sala Villarroel (Bangkok); la Seca-Espai Brossa (La tortuga de Califòrnia) i el Teatre Akadèmia (El teatre i la pesta de Jordi Coca).

Al Teatre Lliure podrem veure també Els mots i la cosa de Jean-Claude Carrier amb adaptació de Ricard Borràs. I, finalment, al Lliure de Gràcia la peça Marat /Sade, escrita per Peter Weis el 1963 que arriba ara de la mà de la companyia Atalaya. La Sala Barts, enguany, també programa teatre, hi podrem veure el muntatge VIP dels Joglars.

DANSA

En dansa, el Grec Festival porta a escena 12 produccions, 6 de les quals són coproduccions internacionals del Festival. Com Vorònia de la companyia de dansa La Veronal que s’estrena la nit inaugural del festival al Teatre Grec. El Grec estrena i coprodueix WW (We Women) un projecte internacional que dirigeix Sol Picó, on aplega artistes de Benin, Japó o l’Índia que ballen el concepte d’identitat i gènere.
Una altra coproducció de festival és La Mesura del Desordre, el resultat de la trobada coreogràfica que Tomas Haubert, un dels noms més prestigiosos de l’escena belga, ha mantingut amb un grup de creadors i creadores de Barcelona. El coreògraf Tomeo Vergés aplega a Incisicions un tríptic dels seus estudis sobre la descomposició del moviment i la repetició. Tres peces on combina una història familiar de postguerra i els films del cineasta experimental Martin Arnold. Ina Christel Johanssen, una de les coreògrafes contemporànies noruegues més premiades i reconegudes al món, ens proposa a Zero visibility corp explorar l’ambigua frontera que separa l’hospitalitat de l’hostilitat. Jordi Cortés fa més de 10 anys que treballa amb l’ Associació Kiakhart en el camp del teatre físic i la dansa integrada, estrenen al Grec una proposta de dansa -teatre poc convencional sobre la relació que tenim amb els nostres cossos i la por a mostrar -nos tal com som. Sabine Dahrendorf i Josep Sanou prenen com a eina coreogràfica l’obra poètica i les reflexions estètiques de l’artista Perejaume a Epíleg d’un inici (El secret de les meduses ). Peeping Tom torna al festival amb una de els seves peces clàssiques À louer. Virtuosisme dels ballarins, atmosferes cinematogràfiques, de nou una peça per submergir-se en l’univers paral•lel fet de records, al•lucinacions i malsons que Peeping Tom recrea tan bé. Una de les escenes de la dansa contemporània més vives i innovadores d’Àsia, la de Corea del Sud, es torna a deixar veure al Grec en un programa que consta de tres coreografies de les companyies Noname Sosu, Sungsoo Ahn Pick-up Group i Company SIGA A El cinquè hivern, hi trobem tots els elements representatius del treball de la companyia Mal Pelo: la concepció de l’espai escènic, la força descriptiva, el treball coreogràfic i vocal, el so i la il•luminació. María Muñoz i Pep Ramis en són els creadors i protagonistes.

CIRC

El programa de circ del Grec té enguany tres espectacles: Il n’est pas encore minuit, una nova peça amb 22 acròbates en escena.de la companyia de circ XY, premi Ciutat de Barcelona per l’espectacle Le Grand C. També veurem una coproducció internacional del Grec, Pals, circ contemporani de la mà de Leandro Mendoza que s’estrena al festival. I, finalment, a cavall de la dansa, el teatre i el circ, trobarem Fuga, de la companyia Res de Res.

HÍBRIDS I NOUS FORMATS

Una altre del objectius del Grec Festival és recolzar les propostes que aposten per la hibridació de gèneres i la transversalitat d’estils. Un dels espectacles més singulars d’enguany és CaRRoussel de la companyia La Reial. Com a escenari: l’interior d’un cotxe i els textos els signen alguns dels autors més destacats de la literatura actual com Josep Maria Fonalleras, Imma Monsó o Marta Rojals, Francesc Serés i Màrius Serra. En la confluència de la dansa, el circ i les arts digitals es mou la Compagnie Adrien M / Claire B. Podrem veure aquesta experimentació visual i coreogràfica en dos muntatges: Hakanaï i Cinématique.
Emmarcat en aquest terreny d’experimentació trobem també Aquil•les o l’estupor, actors, músics i la companyia IT Dansa basteixen una narració poc convencional sobre la vida de l’heroi grec Aquil•les. Los Esqueiters, de Nao Albet i Marcel Borràs també llisca en el terreny d’allò híbrid, actors i esqueiters es barregen, entrenen, i parlen de la tradició humanista. Com nexe de la proposta, la recerca de la llibertat.
Només ens vol protegir del cel és el projecte multidisciplinari de Sílvia Delagneau, el muntatge guanyador del Premi Adrià Gual de 2014. A Guerra, l’Albert Pla, Raül Fernández Refree i Fermín Muguruza utilitzen la música i els multimèdia per preguntar-se com veiem les atrocitats de les guerres. Una exposició i una perfomance, una experiència interactiva, tot això és L’Últim Cabaret, un homenatge a la mort que Kiku Mistu porta també a un espai singular, el Pati Manning. Només cinc espectadors estan convocats a participar d’un joc de cartes convertit en muntatge teatral, Cosas que se olvidan fácilmente és una proposta de l’artista Xavier Bobés. Singular també és el Cabaret Sensorial que munten la companyia Teatro de los sentidos a la seva seu de El Polvorí. Forma part d’aquest apartat també l’espectacle Fuga pel seu caràcter d’hibridació i joc amb diversos formats pivotant sempre al voltant del circ. Trobarem també innovació, recerca i multidisciplinarietat en les vuit propostes de l’Antic Teatre, l’espai referent de l’escena independent, porta al Grec.

EQUIPS ARTÍSTICS INTERNACIONALS

Els Grec continua amb la línia de promoure els espectacles de nova creació en què es reuneixen equips artístics internacionals. Enguany aquests projectes col•laboratius entre artistes, centres de creació i festivals es materialitzen en els muntatges: Premis i càstigs (T de teatre/Ciro Zorzoli); 2015 com a possibilitat (La compagnie des hommes/Didier Ruiz); La clausura de l’amor (Pascal Rambert); Ninet’Inferno (Roland Auzet/Pascal Gregory); Aquil•les o l’estupor (La Patacada/ITDansa); WW We Women (Sol Picó ); Incisions (Man Drake/ Tomeo Vergés); La mesura del desordre (Tomas Hauert/Group La Bolsa); i, Pals (Leandro Mendoza)

MINIGREC

Consolidat com el programa infantil i familiar del Grec, el MiniGrec continua oferint varietat de propostes. El dia 27 de juny al Teatre Grec se celebra la festa als jardins del Teatre Grec que servirà de tast dels espectacles que es podran veure durant el juliol.
MÚSICA AL GREC FESTIVAL

Enguany es manté i consolida el model de programació musical del Grec encetat l’edició passada per fer possible una oferta més variada de formats i estils. Tindrem concerts al Teatre Grec que es complementen amb el cicle gratuït de 12 Concerts de Petit Format als Jardins del Teatre. Continuen els concerts a la sala BARTS i la sala Jamboree ha programat tres cicles.

(La programació musical es va presentar el passat 15 d’abril)

MÉS GREC

Més Grec. En paral•lel a l’exhibició d’espectacles, el Grec compta amb un programa d’activitats que es poden agrupar en cinc grans blocs: Més propostes, Activitats professionals, Espectadors, Dramatúrgies Contemporànies i També a Montjuïc.

La Nau Ivanow acollirà dues activitats dedicades a la dramatúrgia contemporània que combinen la pedagogia, els debats i les lectures. Seran el X Obrador d’Estiu de la Sala Beckett, i el Festival PIIGS, que per segon any es dedica a la producció dramàtica sobre la crisi política, social i econòmica de la UE.

A IT Emergents, cicle coproduït pel Grec amb Temporada Alta i la Fira Tàrrega, i amb comissariat d’Eduard Molner, nous creadors sortits de les aules de l’Institut del Teatre demostren el seu talent enguany amb els muntatges La Col•lecció i Sapucay. Propostes escèniques que reforcen l’aposta del festival per la creació més nova i el treball en xarxa. Es podran veure a l’Institut de Teatre. A veus paral•leles 13, Albert Mestres reuneix tres poetes finesos i tres catalans per recitar uns poemes que remeten al paisatge i el territori.

Continuen les activitats adreçades a professionals amb la tercera edició de l’IPAM (International Performing Arts Meeting),que reunirà artistes, programadors i productors d’arreu del món amb l’objectiu de facilitar col•laboracions internacionals i la circulació d’espectacles produïts a Catalunya. Per primer any el Grec Festival, l’Institut del Teatre i Atrium Barcelona engeguen l’Escola Internacional d’Arts Escèniques de Barcelona (EIAEB) que representa un espai de treball i reflexió internacional d’alt nivell, un obrador d’idees i experiències amb l’objectiu d’evolucionar i innovar en les possibilitats de les arts escèniques en la societat del segle XXI de la mà dels millors mestres i especialistes del món.

Destaquen també les activitats relacionades amb la recepció i la relació dels espectadors amb el festival. Continuen les Converses a les Biblioteques amb alguns dels dramaturgs, directors i protagonistes dels espectacles o el No t’ho perdis on el director del festival explica de primera mà la programació. El Taller d’espectadors, continua amb la proposta de viure de manera més intensa el festival amb entrades per a cinc espectacles i poder escoltar de boca dels creadors els secrets de l’escena.

DADES DESTACADES

• La 39a edició del Grec Festival de Barcelona tindrà lloc de l’1 al 31 de juliol de 2015 amb més de 100 produccions.
• El Grec Festival 2015 produeix o coprodueix 39 espectacles, d’aquests 10 són coproduccions internacionals. 19 són produccions de teatre; 8 de dansa; 6 de formats híbrids, 2 de circ; 2 de música i 1 de teatre infantil.
• 36 espectacles estrenats al Grec Festival
• El Grec 2015 incrementa les propostes internacionals amb 17 produccions de teatre, dansa i formats híbrids.
• El Grec, tindrà presència, puntualment, a 36 espais diferents de tota la ciutat.

COPRODUCTORS

Teatre Romea, Festival de Mérida, Teatre Lliure, T de Teatre, Teatre Villarroel, Centro Dramático Nacional, Sala Beckett, La Calòrica, Temporada Alta, Institut del Teatre, Teatre nacional de Catalunya, Teatre Akademia, La Seca, Produccions Variacions Enigmàtiques SL., Anexa, Sala Muntaner, Velvet Events, Bohemia’s, Pep Tosar, Eòlia Escola Superior d’Art Dramàtic, Projecte Galilei, La Reial, Festival de Otoño a Primavera, Buxman, CCCB, La compagnie des Hommes, NTGent i les ballets C de la B, VLAMO,Théâtre Vidy-Lausanne, La Rose des Vents (Villeneuve d’Ascq), TorinoDanza, Théâtre National de Chaillot (París), Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, Festspielhaus St. Pölten, Ludwigsburger Schlossfestspiele, Festival Printemps des Comédiens de Montpeller, Croatian National Theatre in Zagreb, Le Maillon Strasbourg, KVS Bruxelles, Brisbane Festival, Man Drake/Tomeo Vergés, Théâtre de l’Espace, scène nationale de Besançon en el marc d’una residència de la DRAC Franche-Comté, l’Atelier de Paris – Carolyn Carlson en el marc d’una residència de creació, Charleroi Danses, Les Brigittines, Festival Internacional de Buenos Aires, Cia Sol Picó, Théâtre de la Ville (França), Agora de la Danse de Montréal (Canadà), La Briqueterie – Centre de développement, La Brutal, Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya, Girona-Salt, Mercat de les Flors, La Veronal, el Théâtre National de Chaillot (París), el Hessisches Staatsballett Darmstadt Wiesbaden, Tanz im August Berlín, Sismògraf, LAVA – FMC i Sabine Dahrendorf Danza, Associació Kiakahart, l’Institut del Teatre i Det Norske Komponistfondt (The Norwegian Composers Foundation), Buenos Aires Polo Circo, Ministerio de Cultura de la Ciudad de Buenos
Aires, Cíclicus, Sant Andreu Teatre SaT!, Centre Cultural Imaginari Kiku Mistu , Memora, Institut del Teatre, Temporada Alta, Théâtre de l’Archipel, scène nationale de Perpignan, MC2 Grenoble, Grand Théâtre de Provence (Ais de Provença), Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) , Act-Opus, Compagnie Roland Auzet, Teatralnet Produccions.

COL•LABORADORS

ICEC Generalitat de Catalunya, Mercat de les Flors, El Graner, Afterplay, Ajuntament de Viladecans, El Terrat, Antic Teatre, Centre d’Estudis i Recursos Culturals Area de Presidencia Diputació de Barcelona, Fabra i Coats, Hiroshima, Banda Municipal de Barcelona, El Born Centre Cultural, Fundació Miró, La Vilella, Tantarantana, Bibilioteques de Barcelona, Institut Goethe, Institut Miquel Tarradell, Institut Milà i Fontanals, L’Animal a l’Esquena, L’Estruch – Ajuntament de Sabadell, La Caldera Arts en Moviment, el Graner Centre de Creació, i Fabra i Coats Fàbrica de Creació, Espaço do Tempo, Montemor-o-Novo (Portugal) i el Centre de Creació L’animal a l’esquena (Celrà), Graner – Centre de Creació, Consolat General d’Alemanya a Barcelona, la Fundació Mies van der Rohe, el Patronat Cultura Mataró, Ajuntament de Valladolid, Alta Realitat, La Caldera, el Graner – Centre de creació i l’Estruch, Fàbrica de Creació de les Arts en Viu de l’Ajuntament de Sabadell, Teatre Clavé L’Estruch de l’Ajuntament de Sabadell, l’Ateneu Popular 9 Barris, Ajuntament de Barcelona, l’ICEC-Departament de Cultura Generalitat de Catalunya, l’Escola Superior de Disseny-IED, INAEM, CONCA, FiraTàrrega, l’Institut Ramon Llull, la Fundació Lluís Coromina, Consell de Cent, Institut Francès de Barcelona i la regió Illa de França, Ajuntament de Gant, Província de Flandes Oriental, Autoritats de Flandes, Ajuntament de París, Ménagerie de Verre-Studio Lab, ADAMI, Generalitat de Catalunya, Wallonie-Bruxelles, Canton de Solothurn (Suïssa),Teatralnet, l’Auditori, Aules, Coco Comín, Eolia i Memory

Grec 2015 Festival de Barcelona www.barcelona.cat/grec