Jardins del Teatre Grec


Jardins del Teatre Grec

teatregrecjardins_413

Aquests jardins, que van nàixer com a roserar, són un dels espais verds que es van crear a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929. Una antiga pedrera va permetre construir-hi un amfiteatre, que cada estiu acull moltes de les representacions del Festival Grec de Barcelona. És un lloc assolellat, amb parterres geomètrics, pèrgoles i terrasses, des d’on es pot contemplar la muntanya enjardinada i la ciutat.

Pujant pel passeig de Santa Madrona topem de front amb una gran escalinata imperial de pedra que s’enfila a banda i banda d’un mur. És l’accés principal als Jardins del Teatre Grec. Des del passeig ja es poden veure alguns elements importants d’aquests jardins: la pèrgola, l’antic pavelló i les tanques vegetals retallades en pendent darrere les quals s’eleven grans arbres: xiprers (Cupressus sempervirens), palmeres (Phoenix dactylifera i Washingtonia robusta), pins (Pinus halepensis) i cedres (cedrus deodara).

El mirador i la pèrgola

Un cop hem pujat el primer tram d’escales, si tirem cap a l’esquerra un camí delimitat per la reixa de ferro forjat que tanca els jardins i un talús ple de vegetació ens condueix fins a una terrassa que fa de mirador.

Aquest és un bon lloc per seure al sol i contemplar una excepcional vista de Barcelona. Al davant, Collserola; més enllà, el Tibidabo, i a la dreta, la ciutat que baixa cap al mar, els contraforts de la serralada Litoral i el Montseny al fons. Just a sota del mirador s’estén la Ciutat del Teatre.

A l’esquerra del mirador hi ha un dels extrems de la pèrgola, que creua els jardins dividida en dos grans trams a banda i banda de l’escalinata. Aquí les enfiladisses són les protagonistes, i és un altre bon lloc per estar-s’hi i contemplar els jardins i Barcelona, si el que volem és ombra.

Tarongers i aromàtiques

Si en entrar pugem un segon tram d’escales i anem cap a la dreta, trobarem una terrassa en una cota lleugerament inferior a la del mirador i amb un dels trams de la pèrgola a sobre. És un espai rectangular, força allargat, enjardinat amb parterres geomètrics plens d’aromàtiques i amb tarongers amargs a tocar de la balustrada que mira cap al passeig de Santa Madrona.

Des d’aquesta terrassa també es pot contemplar la ciutat, i a l’extrem oposat a les escales per on hi hem arribat hi ha un dels accessos que comuniquen els Jardins del Teatre Grec amb els Jardins Laribal.

La gran terrassa amb l’amfiteatre

Una excepcional aportació de terres sobreposades per anivellar el fort pendent d’una antiga pedrera va permetre crear la gran terrassa que hi ha a la part superior dels jardins. S’hi arriba pujant el darrer tram d’escales, i el primer que destaca en arribar-hi és un enorme pi pinyer a la dreta de l’espai d’accés.

Aquest és un lloc de passeig i d’estada, que fa les funcions de foyer quan hi ha representacions del Festival Grec. A l’altre extrem de l’espai es recupera el desnivell que tenia el terreny, i el pendent queda ocupat per la graderia de l’amfiteatre, amb la paret de l’antiga pedrera com a teló de fons.

Molt assolellada, l’esplanada és plena de parterres geomètrics que formen un mosaic amb diferents varietats de roses. Els que hi ha a tocar de la pèrgola són rectangulars i molt ombrejats. Més enllà n’hi ha un segon grup alineat en doble filera, amb un petit estany quadrat que els encapçala i que s’omple amb l’aigua d’un canalet alimentat des d’una cota més alta. Els que estan més a prop de l’amfiteatre, molt més nombrosos, estan ordenats resseguint la seva corba. Hi ha un estanyol diminut i circular, voltat de testos i amb un petit brollador al mig.

Tot és ple de caminois que formen eixos per passejar entre els parterres sense anar ben bé enlloc, o accedir a l’amfiteatre per visitar-lo o assistir a una representació. Quan hi ha funció, abans que comenci i en els entreactes és el lloc on estirar les cames tot conversant amb els que ens acompanyin o bé prendre un refresc. Com en el foyer d’un teatre. Quelcom especialment agradable en les nits d’estiu.

El pavelló

A sobre de la terrassa, a l’esquerra, hi ha un espai més elevat presidit per un pavelló que acull un restaurant durant la temporada de teatre. Al davant de l’edifici hi ha una terrasseta rectangular amb un estany que alimenta el que hi ha més avall, a la terrassa gran. És un excel·lent lloc per veure el conjunt dels parterres.

En aquest mateix nivell hi ha una altra pèrgola, molt més petita que la que creua els jardins, amb un ample banc semicircular d’obra encastat al mig de la paret. Aquest és un lloc d’estada, ideal per fer-hi tertúlia.

Vegetació

Els del Teatre Grec són jardins molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució. A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes (Fraxinus berlandierana), que delimiten l’extrem més proper als veïns Jardins Laribal, i els xiprers (Cupressus sempervirens), alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.

Un gran semicercle d’espesses i altes alzines (Quercus ilex), amb la capçada retallada en forma de cilindre, envolta la part superior de l’amfiteatre i el separa de la resta del jardí. De tant en tant s’obre un espai de comunicació amb les escales de la graderia: són les “portes” del teatre. Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.

Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix (Buxus sempervirens). L’heura (Hedera helix) omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.

La terrassa rectangular

A la terrassa rectangular més propera al passeig de Santa Madrona, els parterres estan plens d’espígol (Lavandula angustifolia). Comparteixen espai amb els tarongers amargs (Citrus aurantium) i els agapants (Agapanthus africanus) en un costat, i, a l’altre, amb les clívies (Clivia nobilis), plantades en un llarg parterre que va de punta a punta de la terrassa, on també s’aixeca, altíssima, una de les poques palmeres que hi ha en aquests jardins: una washingtònia (Washingtonia robusta).

Les enfiladisses

És el primer que trobem quan arribem als jardins, just abans d’entrar-hi: una gran buguenvíl·lea (Bougainvillea sp) que inunda de color el mur que hi ha a l’accés principal, amb les escales per pujar a banda i banda.

A la pèrgola que precedeix la gran terrassa superior hi ha llessamins (Jasminus azoricum i Jasminum officinale) i rosers enfiladissos (Rosa banksiae), i a la que hi ha al costat del pavelló hi destaca una glicina (Wisteria sinensis).

Els murs que anem trobant en pujar cap a la part més alta dels jardins estan coberts d’heura (Hedera helix) i vinya verge (Parthenocissus quinquefolia).

Els detalls

Aquests jardins en són plens, de detalls. Testos de terracota amb petits geranis o amb falgueres, espècies tan poc freqüents als jardins de Barcelona com l’exemplar d’Araucaria bidwillii que trobem abans d’arribar al mirador o la tanca vegetal feta amb figuera de paret (Ficus retusa) que hi ha en un dels dos trams de pèrgola, el que trobem pujant per les escales a mà dreta. A l’estiu hi trobareu figues.

Arbres excepcionals

En aquests jardins hi ha dos arbres que formen part del Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barcelona. A l’esquerra de l’amfiteatre, a sota del restaurant, hi ha un exemplar de Lagunària (Lagunaria patersonii) , espècie popularment coneguda com a “pica-pica” pel borrissol urticant de les seves llavors. Al camí que comunica els Jardins del Teatre Grec amb els Jardins Laribal hi ha un gran exemplar d’arbre del corall o eritrina (Erythrina corallodendron) .

Art i arquitectura

L’amfiteatre que hi ha en aquests jardins, i que actualment els dóna nom, va ser construït seguint el model tradicional grec. Obra de l’arquitecte Ramon Reventós, aquesta construcció es va realitzar aprofitant el pendent de l’antiga pedrera “Machinet”, que havia estat explotada excavant les terres davant un pany de pedra immens i de gran duresa en un lloc on la muntanya de Montjuïc comença a enfilar-se.

Quant a l’edifici que durant la temporada de teatre acull el bar restaurant, originàriament va ser el Pavelló de la Música de l’Exposició Universal de 1929.

Història

Jardins del Teatre Grec és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona -el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal- i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya. Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.

La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec.