El Mercat de les Flors presenta l’artista de flamenc contemporani ROCÍO MOLINA en dos espectacles diferents, tots dos coproduïts pel Mercat de les Flors (5,6,7 i 8 de març)


El Mercat de les Flors presenta l’artista de flamenc contemporani ROCÍO MOLINA en dos espectacles diferents, tots dos coproduïts pel Mercat de les Flors:

Rocio_BosqueArdora_350x200

 

 

 

 

 

 

Felahikum, una creació conjunta entre el reputat coreògraf francès de hip hop Sébastien Ramirez, la ballarina i coreògrafa Honji Wang i la pròpia Rocío. Aquesta peça, interpretada per Rocío Molina i Honji Wang, es podrà veure al Mercat els dies 5 i 6 de març.

 

CIE SEBASTIEN RAMIREZ AMB ROCIO MOLINA I HONJI WANG FELAHIKUM

 

L’ ESPECTACLE

Una inquietant complicitat va naixent entre Honji Wang i Rocío Molina, una de les innovadores de la dansa flamenca més audaç. Les dues personalitats s’enfronten i es domestiquen; cadascuna troba en l’altra una part de si mateixa. I, tanmateix, sembla que Rocío i Honji siguin diferents en tot, des de les arrels culturals fins als llenguatges coreogràfics. Però la trobada funciona; una de les raons és que les dues tenen el costum de qüestionar les regles i les fronteres del seu univers d’origen. En un món en moviment, tenen el costum de crear en geometries variables.
Felahikum : aquesta paraula designa la part àrab en la gènesi del flamenc, art que també és fruit de la mobilitat i les trobades. Així doncs, l’objectiu no és la fusió d’estils ni un discurs sobre les diferències o les semblances de les seves gestualitats. Juntes, Rocío i Honji deixen emergir una part de misteri que omple l’espai «entre», per prendre possessió de cadascuna d’elles. En l’espai «entre» és on té lloc la invenció coreogràfica que planteja aquesta peça, íntegrament dedicada a l’exploració humana.

FLAMENC | HIP -HOP | EXPERIMENTAL

El flamenc i el hip-hop són dues formes artístiques que s’expressen en els àmbits de la dansa, la música i el cant. D’entrada, no sembla que tinguin gaire en comú.
A Felahikum (nom àrab atribuït a l’origen de la paraula flamenc ), Sébastien Ramirez durà a terme una recerca profunda, amb les ballarines Rocío Molina (flamenc, Sevilla) i Honji Wang (hip-hop i ballet clàssic, Berlín), en què confrontarà diferents estils de dansa. L’intercanvi coreogràfic servirà per cercar un possible diàleg entre aquestes cultures de la dansa i per tractar la condició de la dona en la societat, entre altres aspectes de la dimensió social del flamenc i el hip-hop.

Amb aquesta creació vol fusionar dues maneres de ballar. És possible que se’n desenvolupi un nou estil homogeni?
Quin llenguatge coreogràfic en pot resultar, de la trobada d’aquestes dues dones i les seves actituds, postures i estètiques específiques? L’actitud més guai del hip-hop es contraposa amb l’emoció i la passió del flamenc. L’ego i l’orgull, elements comuns a totes dues cultures, poden servir de punt de trobada. En aquesta recerca, les ballarines partiran de les semblances i els paral·lelismes entre les seves estètiques. Així, si en el ball flamenc es genera una tensió particular a partir de l’alternança constant de passos ràpids, rotacions de les mans i moviments lents de braços i cames, en els balls associats al hip-hop retrobem aquesta tensió en la contracció i el relaxament muscular successiu que caracteritza el popping , en els moviments fluids de les ondulacions del waving i en el joc dels passos del footwork dels nois i noies que ballen breakdance (el que es coneix com a b-boying i b-girling ). Si en el flamenc els impulsos dels peus determinen el contacte amb el terra, en el b-boying i el b-girling és tot el cos sencer el que s’hi relaciona.

INTERACCIÓ I FUSIÓ D ’ESTILS

Les primeres reflexions al voltant d’aquesta recerca van posar de manifest una certa proximitat entre el flamenc i el hip-hop. Tot i que la història del flamenc és molt més antiga —les primeres mencions es remunten a la segona meitat del segle XIX , és a dir, cent anys abans que el hip-hop—, tots dos gèneres són fruit d’una mescla de diferents estils i llenguatges corporals. Com a formes «transculturals» tenen molts més punts en comú del que ens hauríem imaginat.
Però és només això el que explica que aquestes dues ballarines es relacionin d’una manera semblant amb la música i el ritme, que alhora són l’únic vehicle de comunicació entre elles? Rocío Molina i Honji Wang no parlen el mateix idioma: la percepció mútua és, doncs, primordial. Comparteixen un sentit de l’humor molt semblant i això els permet alleugerir les situacions més tenses. Com s’estableix l’intercanvi entre dues ballarines que només es poden comunicar mitjançant el ritme, la mímica i la gestualitat?

Fins a quin punt la dansa els podrà facilitar la interacció i l’intercanvi?

LA TROBADA DE DUES DONES

Abans de formular aquesta darrera pregunta, però, cal que ens plantegem com han influït els diferents estils i cultures de la dansa en la formació d’aquestes dues dones, i no solament pel que fa al llenguatge corporal sinó també a la personalitat.

Aquestes dues pràctiques culturals són terreny predominantment dels homes. Sense ànim de prejutjar, en el hip-hop s’observa un enaltiment de la virilitat i de les característiques considerades masculines, com la força i el poder. Pot ser que malgrat això, o precisament a causa d’això, les dues ballarines, Rocío Molina i Honji Wang, hagin desenvolupat una personalitat forta i orgullosa?

Felahikum , a més a més de cercar una fusió de moviments innovadora, es pregunta pel paper de la dona en la societat i en els diferents contextos culturals. Un paper determinat per les emocions extremes, el joc de la seducció i el potencial de la feminitat.

En el cas de Honji i Rocío, trobem dues capacitats coreogràfiques basades en els seus estils diferents i les seves afinitats personals.

El respecte mutu per aquesta manera individual de moure’s és determinant per a la interacció, no solament en el context artístic d’aquesta producció, sinó també en la convivència social, en la vida de cada dia.
Honji i Rocío representen les dones fortes de les nostres societats que es donen suport gràcies al respecte i a l’obertura envers l’altra.

Per tot això, aquesta producció es pot entendre com un manifest universal adreçat a tots nosaltres, homes i dones, perquè siguem conscients del nostre propi potencial i de com el podem reforçar en els processos d’intercanvi mutu.

LA IMPORTÀNCIA DE L ’ARA I AQUÍ

El paper de la dona en el nostre context social és un tema prou conegut, però això no li treu importància ni significació. En una època en què trobem dones encapçalant el moviment per la democràcia a Birmània, el Fons Monetari Internacional o fins i tot el Govern alemany, tendim a oblidar que n’hi ha moltes que viuen situacions difícils. Felahikum els dóna veu en representar la força i la capacitat de la dona en totes les seves facetes.
Aquest projecte artístic, al marge de la seva importància social, també és una aportació a la recerca coreogràfica. De la confrontació i la fusió de dos estils tan diferents en poden néixer noves formes de moviment. Es poden generar experiències innovadores quant a tècniques d’improvisació, relació amb el públic, i interacció amb la música i l’origen d’aquests dos gèneres.
Felahikum aportarà elements per respondre a la pregunta sobre el futur de la dansa contemporània i el hip-hop.

CRÈDITS
Direcció artística
Sébastien Ramirez
Coreografia
Rocío Molina, Honji Wang , Sébastien Ramirez
Interpretació
Rocío Molina, Honji Wang
Composició
Jean-Philippe Barrios alias ‘lacrymoboy’
Amb la participació de Christophe Isselee (guitarra), Cynthia Floquet i Katy Heiting (cant), Rocío Molina i Honji Wang (veu)

 

 

Bosque ardora, una creació de la Rocío Molina, dirigida i interpretada per ella i altres 2 ballarins amb música en directe. Aquesta peça es podrà veure el 7 i 8 de març.

ROCÍO MOLINA BOSQUE ARDORA

L’ ESPECTACLE

Rocío Molina , amb l’ajut de dos ballarins i sis músics, ens trasllada a un quimèric boscatge on es deslliga un joc ambigu i perillós, una lluita per la dominació en la qual emergeixen nus els instints animals més profunds. Els impulsos atàvics i irracionals posen al descobert l’absurditat del comportament humà. En aquest conflicte universal, la representació canvia de naturalesa, allò irreal es fa palès i el joc, irremeiablement, es torna drama.
El 2010 va ser un any clau en la carrera de Rocío Molina en obtenir el Premio Nacional de Danza en la modalitat d’Interpretació que atorga el Ministeri de Cultura, per “la seva aportació a la renovació de l’art flamenc i la seva versatilitat i força com a intèrpret capaç de manejar amb llibertat i valentia els més diversos registres…”.
Al Mercat l’hem pogut veure diverses vegades dins el cicle Flamenc Empíric i el 2012 amb el seu darrer espectacle Afectos , juntament amb Rosario La Tremendita.

Ballarina prodigi, Molina, criada al costat de coreògrafs espanyols de renom, passeja el seu art sobre els escenaris internacionals de més prestigi: del Teatre Nacional de Chaillot a París al Sadler’s Wells de Londres, del Lincoln Center de Nova York a l’Esplanade de Singapur, etc.
BOSQUE ARDORA

Una dona a cavall, perseguida per una gossada. Un temps, aquell que transcorre Entre l’alba i la nit. Un lloc, el bosc imaginat, trassumpte de tots els boscos, on la naturalesa rebenta i s’imposa la lluita per la supervivència.
A Bosque Ardora , l’última i més teatral de totes les seves peces, una coproducció internacional en la qual ha treballat durant més de dos anys, Rocío Molina es rodeja de sis músics i dos bailaores , tots homes. Ella és al mateix temps amazona caçadora i animal aguaitat. Persegueix, fuig, es rendeix, venc. Amb un ball flamenc que s’abraça a allò inesperat, treu el cap a la vora de la commoció pera encarnar la bellesa i el seu revers inevitable: la tragèdia. La destrucció com a final, però també com a principi.

A escena esclata una batalla. Trombons, cante , poemes, projeccions, un expressionisme que rossa el butoh, un apropament transgressor al joc pervers de la seducció i la guerra. Amb distanciament irònic, Bosque Ardora reconstrueix, en una volta de rosca impactant i commovedora, un territori oníric que es nodreix d’allò quotidià per tal de mostrar allò que brilla i es bressola sota la superfície.

FITXA ARTÍSTICA

LA COMPANYIA
Rocío Molina
Ball
Eduardo Guerrero
Ball
Fernando Jiménez
Ball
Eduardo Trassierra
Ball
José Ángel Carmona Cante i Baix elèctric José Manuel Ramos – “Oruco”
Palmas i compàs
Pablo Martín Jones
Bateria i electrònica
José Vicente Ortega
Trombó
Agustín Orozco Trombó

L’EQUIP
Rocío Molina
Coreografia, direcció artística i musical
Mateo Feijoo