Així serà i sonarà la gala dels Premis Gaudí 2023 al MNAC Diumenge, 22 de gener a les 22.00



Crèdit: ACC- Isaac Planella

Llum Barrera presentarà una cerimònia que donarà protagonisme a la música, amb la interpretació en directe de bandes sonores a càrrec de l’orquestra simfònica Franz Schubert Filharmonia

La gala comptarà també amb les actuacions musicals arranjades per a orquestra de Judit Neddermann, Joan Dausà, Queralt Lahoz i Kelly Isaiah
Entre les lliuradores, Greta Fernández, J.A. Bayona, Marta Etura, Mago Pop, Lolita Flores, Martina Klein, Darko Peric, Miki Esparbé, Brays Efe, Enric Auquer i Vicky Luengo

Figures de la música com Paula Ribó (Rigoberta Bandini), Alizzz, Raquel García-Tomás, Miki Núñez o Lildami anunciaran alguns premis de la nit
Alcarràs, Un año, una noche, Pacifiction i Suro, les produccions més nominades de les 31 que competeixen per ser al palmarès
La gala i la catifa vermella es podran seguir en directe aquest diumenge 22 de gener a TV3 i Catalunya Ràdio


Aquest diumenge 22 de gener, a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), es celebrarà la gala de lliurament dels XV Premis Gaudí, una producció de Gestmusic (Banijay Iberia) per a l’Acadèmia del Cinema Català que reconeixerà les millors pel·lícules de l’any 2022 en 25 categories. El 26è guardó, el Premi Especial del Públic, s’entregarà des de la Sala Mozart de Calella, el cinema en actiu més antic de Catalunya. A les 19.00 arrencarà la catifa vermella, per la qual passaran finalistes, lliuradors i lliuradores i les màximes autoritats convidades a la cerimònia. Presentada per l’actriu Llum Barrera i amb 1.300 convidats, la gala arrencarà a les 22.00 i s’allargarà fins a les 00.15. Es podrà seguir en directe a TV3, amb els comentaris d’Ismael Martín i Carolina Rosich per als teleespectadors, i a Catalunya Ràdio i a iCat, que emetran un programa especial amb l’equip de La finestra indiscreta, conduït per Àlex Gorina i Alfons Gorina.
 
Una gala simfònica
Tal com avançava l’espot promocional dels Premis Gaudí d’enguany, l’Acadèmia del Cinema Català aposta pel concepte de ‘cultivar’ com a leitmotiv. “És important cultivar per tenir una collita tan bona com la d’aquest any. Volem reivindicar totes les professions del cinema. Perquè tots fem possible el miracle de les pel·lícules. Darrere el concepte de cultivar també hi ha la idea de tenir cura de la nostra indústria, dels professionals que ja hi ha i de la gent nova a qui cal donar temps, plantar, regar”, afirma la presidenta de l’Acadèmia Judith Colell. La idea de cultivar sobrevolarà una cerimònia d’entrega de premis que, en aquesta edició, incorpora tres noves categories: Millor direcció novella, Millor interpretació revelació i Millor guió adaptat.

Un dels plats forts de la cerimònia dels Gaudí estarà en la participació de l’orquestra simfònica Franz Schubert Filharmonia, que, dirigida pel mestre Tomàs Grau i composada per una cinquantena de joves músics del país, interpretarà en directe diverses músiques de la història dels Premis Gaudí i d’altres bandes sonores paradigmàtiques del cinema català.

La música de l’orquestra travessarà tota la gala, començant per una suite d’obertura composta per fragments de les bandes sonores de Blancaneu (d’Alfonso de Vilallonga), El perquè de tot plegat (de Carles Cases), El rey de La Habana (de Joan Valent) i Mediterráneo (d’Arnau Bataller). Durant la cerimònia, quatre noms propis de l’escena catalana – Queralt Lahoz, Judit Neddermann, Joan Dausà i Kelly Isaiah – posaran les seves veus a  la Canción del fuego fatuo,de Manuel de Falla; La Plaça del Diamant, de Ramon Muntaner (que servirà per posar banda sonora a l’in memoriam); Jo mai mai, del propi Dausà, i A Change Is Gonna Come, de Sam Cooke. Totes elles arranjades per a orquestra pel compositor i acadèmic Gerard Pastor.
 
I el Gaudí és per…
Entre els lliuradors que passaran per l’escenari de la Sala Oval del MNAC hi haurà personalitats representatives del nostre audiovisual, com el cineasta J.A. Bayona, el director artístic i una de les ànimes de La Fura dels Baus Alex Ollé i actors i actrius com David Verdaguer, Belén Barenys, Greta Fernández, Enric Auquer, Vicky Luengo, Oriol Pla, Marta Etura, Brays Efe, Dafnis Balduz, Cristina Brondo, Darko Peric i Lolita Flores. També entregaran premis Antonio Díaz (més conegut com el Mago Pop), la dissenyadora de moda Maite Casademunt; la model, actriu i presentadora Martina Klein; la comunicadora Juliana Canet o dos dels joves talents protagonistes de l’anunci promocional de la gala, Juno Álvarez (sonidista) Adriana Fuertes (actriu).

La presència de músics sobre l’escenari també es veurà representada entre els lliuradors i lliuradores de les estatuetes. Així doncs, noms propis com els de Rigoberta Bandini, Alizzz, Miki Núñez, Lildami o la compositora Raquel García-Tomás anunciaran alguns dels guanyadors de la nit.

Els Premis Gaudí recullen per tercera vegada consecutiva en els seus quinze anys d’història unes nominacions amb més dones que homes (un 53%) aspirants a premi. Les pel·lícules que parteixen com a grans favorites són Alcarràs i Un año, una noche (totes dues amb 14 nominacions), Pacifiction (amb 11), Suro (amb 10) i Los renglones torcidos de Dios (amb 8). I es disputaran els Gaudí noms tan emblemàtics com les cineastes Carla Simón, Pilar Palomero, Albert Serra i Isaki Lacuesta (en la categoria de Millor direcció); els candidats a la nova categoria de Direcció novella Mikel Gurrea, Carlota González-Adrio, Laura Sisteró i Avelina Prat; i intèrprets com la doblement nominada Anna Castillo, Vicky Luengo, Bárbara Lennie, Noémie Merlant, Benoît Magimel, Oriol Pla, Nahuel Pérez Biscayart, Pol López, Ángela Cervantes, Alex Brendemühl, Eduard Fernández, Enric Auquer, Carla Quílez, Zoe Stein i diversos dels protagonistes d’Alcarràs (Albert Bosch, Josep Abad, Berta Pipó, Montse Oró i Xènia Roset).

Un dels moments més emotius de la nit arribarà amb l’entrega del Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2023 a Jaume Figueras, referent de la crònica i la divulgació cinematogràfica al nostre país, presentador de l’històric Cinema 3 (de TV3) i qui s’amagava darrere el personatge de Mr. Belvedere al consultori que va coordinar durant cinquanta anys a la revista Fotogramas. L’Acadèmia del Cinema Català reconeixerà, a més a més, la tasca de Figueras com a programador de sales d’art i assaig i la seva enorme contribució a l’arribada de cinema d’autor en versió original quan encara vivíem sota la dictadura de Franco.