Barcelona, de Pere Riera, s’emet diumenge (30 de març) per TV3 a les 22.45 h

slide05

Barcelona, de Pere Riera, s’emet aquest diumenge per TV3

Barcelona es va estrenar a la Sala Gran del TNC la temporada 2012/2013,posteriorment va fer temporada al Teatre Goya Cordorniu i ara ha culminat una gira per Catalunya.

Opta a 5 guardons dels Premis Max

Barcelona és una producció del Teatre Nacional de Catalunya, escrita i dirigida per Pere Riera i protagonitzada per Emma Vilarasau i Míriam Iscla, que es va estrenar la temporada 2012/2013 a la Sala Gran del TNC i que aquest mes de març de 2014 ha culminat una gira per diverses poblacions de Catalunya.

Ara el muntatge teatral es podrà veure per TV3,aquest diumenge 30 de març a les 22.45 h després del programa 30
minuts.

Barcelona és un espectacle que, funció rere funció, ha acabat amb el públic dempeus i emocionat, tot aconseguint una connexió i implicació extraordinàries amb els sentiments dels espectadors.
Des que es va estrenar el dijous 9 de maig de 2013 i fins que va acabar les funcions a la Sala Gran del TNC el 22 de juny de 2013, l’espectacle va ser vist per 23.044 espectadors i va obtenir una mitjana d’ocupació
del 79,83%. La temporada 2013/2014 va passar al Teatre Goya Cordorniu de Barcelona i va iniciar una gira que l’ha portat per 21 poblacions de Catalunya i ha aplegat més de 20.000 espectadors.
Ahir mateix, Dia Mundial del Teatre, es va fer públic que Barcelona opta a 5 guardons dels Premis Max de les Arts Escèniques: millor muntatge, millor autor (Pere Riera), composició musical (Òscar Roig),
figurinista (Georgina Viñolo) i actriu (Emma Vilarasau).

Dues dones i una ciutat assetjada
La Núria i l’Elena són dues dones amb comptes pendents; dues amigues separades per l’amor d’un home i el destí d’una pàtria. Dues dones atretes sense remei per l’encís d’una ciutat prodigiosa; una ciutat rosa
de foc, blava i vermella. El seu retrobament, la darrera batalla entre totes dues, tindrà lloc en una Barcelona que respira, malgrat tot, les cendres d’una època daurada. Totes dues hauran de posar en solfa allò que les apropa i allò que les separa, amb el ressò d’una guerra estúpidai sagnant com a teló de fons.

.