BATSHEVA DANCE COMPANY Venezuela d’Ohad Naharin del 21 al 24 de febrer Mercat de les Flors


BATSHE
VENEZUELA

 

1ff857e8a774fc7e0c4f99d71dd63e1222e4b3b8693b2dc25b3464f3841a65be

 

 

 

 

 

 

 

A Veneçuela, creada el 2017, Ohad Naharin i els seus ballarins exploren el diàleg
i el conflicte entre el moviment i el contingut que representa, el seu significat. I
ho fa amb les seves armes, aquesta energia palpable plena de salts i agrupacions,
de cossos agitats per sobresalts… Fidel als seus gustos eclèctics, Naharin, sota el
pseudònim de Maxim Warat, ha composat una banda sonora com un viatge entre
cultures. Cançons gregorianes, rap o inclús rock donen ritme a l’espectacle.

La urgència d’aquesta gestualitat i l’actitud dels intèrprets, que passen de la
suavitat al virtuosisme frenètic en qüestió de segons, fan de Venezuela un peça
amb missatge. Ohad Naharin creu encara que viure junts és possible. L’escenari
del teatre es converteix en la seva tribuna: però res de llargs discursos, només la
força i la generositat d’una companyia plural. La dansa té aquest poder, sembla
dir el coreògraf, de reunir el públic i els artistes en una mateixa comunió. Art en
moviment.

Al voltant de les opcions del coreògraf es plantegen moltes preguntes i unes
quantes respostes. Naharin vol que el públic participi d’aquesta llibertat d’elecció
i del seu àmbit infinit de possibilitats, alhora que fa un comentari crític sobre tots
nosaltres.

«Interpretada per uns ballarins extraordinaris, Veneçuela és una peça polièdrica, amb
una sorpresa inclosa que perdurarà en el record de l’espectador durant molt de
temps.» (Yael Efrati, Timeout, maig de 2017)
«Venezuela és sobrenatural … 17 ballarins escombren l’ escenari durant una hora i
mitja amb una energia que ningú pot evitar ni resistir”. (Dorion Weickmann,
Suddeutsche Zeitung, 2017)

Aquest artista excepcional (Ohad Naharin), que persigueix els seus objectius artístics
de manera rigurosa, sense escatimar-se a si mateix ni als altres crea, amb el
vocabulari únic del seu moviment i els seus ballarins sublims, imatges emblemàtiques
que s’enfonsen profundament a la nostra memòria. Segurament no ens cambiaran
per complert, però potser influexin en el nostre pensament.
Dresdner Neueste Nachrichten, 26.06.2017 by: Gabriele Gorgas

Fitxa artística

Interpretada per ballarins de Batsheva Dance Company
Disseny il·luminació AviYona Bueno (Bambi)
Disseny so i edició Maxim Waratt
Cap música Nadav Barnea
Disseny vestuari Eri Nakamura
Assistents d’Ohad Naharin i Eri Nakamura Ariel Cohen
Instructora ballarins Natalia Petrova
Assistent Omri Mishael
Agraïments especials The Israeli Ballroom Dancing Fund

Música
“Coma” by Converter, “Ae Ajnabi” (From “Dil Se”) by Mahalakshmi & Udit Narayan,
“Bullet in the head” by Rage Against the Machine, “Mirage” by Biz,
“The Wait” by OlafurArnalds, “One Large Rose” by Niblock Phill, “Dead Wrong” by The
Notorious B.I.G, “Kyrie fonsbonitatis, Litany”, “Beata Viscera” – Gregorian Chant,
Songs of the Spirit; “Offertorium: Lubulate Deo Universa Terra” fromGregorian
Chants; “O Euchari” by Hildegard Von Bingen; “de Profundis”, “Alma Redemptoris” –
Gregorian Chants; “Alma Redemptoris Mater”, “Litany: Litany” – Gregorian Chant
From Westminster Cathedral Choir
Producció Batsheva Dance Company
Coproducció Chaillot National Theater, Paris; Hellerau – European Center for the
Arts, Dresden.

Amb el suport especial The Dalia and Eli Hurvitz Foundation, així com també The
New Works Funds of Batsheva i the American Friends of Batsheva
Batsheva Dance Company

La Batsheva Dance Company gaudeix del reconeixement de la crítica i de la bona
acollida del públic, i és considerada una de les principals companyies de dansa
contemporània del món. Incloent-hi la secció Batsheva-The Young Ensemble, la
companyia està formada per 34 ballarins, tant israelians com d’arreu del món, que la
converteixen en la més gran d’Israel, amb una agenda d’actuacions impressionant: més
de 250 representacions d’àmbit nacional i internacional, i uns 100.000 espectadors cada
any.

Aclamat com un dels coreògrafs més destacats del món, Ohad Naharin fou nomenat
director artístic de la companyia l’any 1990 i la va catapultar a una nova era gràcies a la
seva arriscada visió curatorial i a una veu coreogràfica característica. Després de gairebé
30 anys al capdavant de la Batsheva, Naharin va deixar la direcció artística de la
companyia el 2018, tot i que en continua formant part com a coreògraf resident. El mes
de setembre de 2018, Gili Navot va assumir el càrrec de director artístic de la companyia.
Naharin també és el creador del Gaga, un innovador llenguatge del moviment amb el
qual ha enriquit de manera extraordinària la seva creativitat coreogràfica i ha
revolucionat la preparació física de la companyia. El Gaga s’està introduint amb una força
creixent a escala internacional en el camp de les pràctiques del moviment, tant entre els
ballarins com entre els que no pertanyen a aquest àmbit.

Els ballarins de la Batsheva participen en els processos de creació a l’estudi i fins i tot
conceben les seves pròpies obres, en el marc del projecte anual «Batsheva Dancers
Create», patrocinat per The Michael Sela Fund for Cultivation of Young Artists de
Batsheva.

La Batsheva Dance Company va ser fundada com a companyia de repertori l’any 1964
per la baronessa Batsheva de Rothschild, que va contractar Martha Graham com a
primera assessora artística. Des del 1989, la Batsheva és la companyia resident del
Suzanne Dellal Centre de Tel Aviv.

Ohad Naharin
Ohad Naharin és el coreògraf resident de la Batsheva Dance Company, a banda de ser
el creador del llenguatge del moviment Gaga.
Naharin va néixer l’any 1952 a Mizra (Israel). La seva mare era coreògrafa, professora de
dansa i instructora de Feldenkrais, mentre que el seu pare era actor i psicòleg. Es va
incorporar a la Batsheva Dance Company l’any 1974, malgrat la poca formació acadèmica
que havia rebut. Durant el seu primer any, la coreògrafa convidada Martha Graham li va
proposar formar part de la seva companyia a Nova York. Entre el 1975 i el 1976, Naharin
va estudiar a la School of American Ballet, a The Juilliard School i amb Maggie Black i
David Howard. Durant una temporada, va formar part del Ballet du XXe Siècle de
Maurice Béjart a Brussel·les.

Naharin va tornar a Nova York l’any 1979, i l’any següent va debutar com a coreògraf a
l’estudi Kazuko Hirabayshi. Entre el 1980 i el 1990, va presentar les seves obres a Nova
York i a l’estranger, incloent-hi peces per a la Batsheva Dance Company, la Kibbutz
Contemporary Dance Company i el Nederlands Dans Theater. Simultàniament, va
treballar amb la seva primera dona, Mari Kajiwara, i un grup de ballarins a Nova
York. Naharin i Kajiwara van continuar treballant plegats fins que ella va morir de càncer
l’any 2001.

L’any 1990, Naharin va ser nomenat director artístic de la Batsheva Dance Company, i el
mateix any va fundar la secció juvenil de la companyia, la Batsheva-The Young
Ensemble. Des d’aleshores ha creat més de trenta obres per a totes dues companyies.
Després de gairebé 30 anys al capdavant de la Batsheva, Naharin va deixar la direcció
artística de la companyia el 2018, tot i que en continua formant part com a coreògraf
resident.

A banda del seu treball sobre l’escenari, Naharin també ha desenvolupat el Gaga, un
innovador llenguatge del moviment que consisteix a cercar la intensificació de la sensació
i la imaginació, a prendre consciència de la forma, a trobar nous hàbits de moviment i a
superar els límits del que és familiar. El Gaga forma part de la preparació diària dels
ballarins de la Batsheva i s’ha difós arreu del món, tant entre les persones que es
dediquen a la dansa com entre les que són alienes a aquesta disciplina.
Naharin va rebre formació musical de petit i continua impregnant el seu treball d’una
musicalitat única. Ha col·laborat amb el grup de rock israelià The Tractor’s Revenge
(Kyr, 1990), i també amb Avi Balleli i Dan Makov (Anaphaza, 1993), Ivri Lider (Z/na,
1995) i Grischa Lichtenberger (Last Work, 2015). Amb el pseudònim de Maxim Waratt,
va compondre la música per a MAX (2007) i ha editat i mesclat la música de les obres
Mamootot (2003), Hora (2009), Sadeh21 (2011), The Hole (2013), Last Work (2015) i
Venezuela (2017).

El treball de Naharin també ha aparegut en diverses pel·lícules. En el documental Out of
Focus (2007), el director Tomer Heymann va filmar el procés de la representació de
Decadance amb el Cedar Lake Contemporary Ballet. I l’any 2015 els germans Heymann
van estrenar el seu extens documental sobre Naharin, titulat Mr. Gaga, amb gran èxit de
crítica i públic.

Tot i que té la doble nacionalitat israeliana i nord-americana, Naharin viu actualment a
Israel amb la seva dona, la ballarina i dissenyadora de vestuari Eri Nakamura, i amb la
seva filla Noga.