LA REINA DE LA LLUVIA
KATHERINE SCHOLES , TEMAS DE HOY, 2013

ISBN 9788499983059

Datos del libro
Nº de páginas: 672 págs.
Encuadernación: Tapa dura
Editoral: TEMAS DE HOY
Lengua: CASTELLANO
ISBN: 9788499983059
7889 libros de Narrativa extranjera

La reina de la lluvia, de Katherine Scholes, es una excelente novela exótica que combina magistralmente el thriller, el romance y la magia del continente africano. Intriga, amor y magia en un continente lleno de sanadores, colonos y pasiones prohibidas. Lectura recomendada para las amantes de las novelas de María Dueñas, Ka te Morton, Luz Gabás o Sarah Lark. Katherine Scholes es una afamada escritora australiana que ya es autora de éxito en Francia y Alemania, donde ha vendido más de dos millones de ejemplares de sus libros.

De origen australiano, la autora nació en Tanzania (lugar donde se desarrollan los hechos de la novela) y su padre fue médico en una misión, igual que uno de los personajes de La reina de la lluvia. Esto hace que el relato sea vívido y los personajes cercanos, y los hechos, por más extraños que parezcan, creíbles.

Esta novela de narrativa extranjera cuenta la historia de dos mujeres unidas por un aciago acontecimiento, atraídas por un vasto y hermoso país que no pueden olvidar. Kate Carrington ha cortado cualquier lazo de unión con África, el lugar donde nació. Su pasado está enterrado junto con sus padres, misioneros.

Y sus recuerdos están encerrados con doble llave. Pero cuando una misteriosa mujer llama a su puerta, el mundo que cuidadosamente ha construido empieza a tambalearse y Kate ve amenazada su estabilidad. Annah Manson ha tenido una vida extraordinaria que la ha llevado de un hospital en Langali a la compañía de unos hechiceros en la profunda selva de Tanzania. Su relación con los waganga le ha permitido conocer al mayor amor de su vida y disfrutar de una libertad mucho mayor de la que hubiese podido soñar. Pero ahora ha llegado el momento de que le cuente su doloroso secreto a Kate para liberarla. «Preciosa. Tremenda. Una inolvidable historia de amor, entrega y coraje en el corazón del África colonial.» Luz Gabás, autora de Palmeras en la nieve. «Absolutamente fascinante» The Independent

Dimarts 26 de novembre a les set del vespre el popular publicista presenta el seu nou llibre, un al·legat a “les empreses d’un mateix”

No busques trabajo. 50 excusas para no autoemplearse. Aquest és el títol del llibre que Risto Mejide ha publicat recentment a l’editorial Gestión 2000. En ell, el conegut publicista, que es va fer popular arran de les seves polèmiques aparicions al programa de televisió Operación Triunfo, explica les estratègies necessàries per converitr-se en marca d’un mateix, aconseguint feina sense la necessitat de ser contractat.

Amb un to irònic i mordaç, el llibre de Mejide es desenvolupa en dues direccions: d’una banda exposa la situació laboral actual, elaborant un discurs crític i desconfiat amb la realitat, i de l’altra du a terme un text, proper als manuals de coaching, en què explica la manera de crear l’ocupació laboral un mateix, en l’actual marc de desconcert.

A banda del seu recorregut com a publicista amb diverses empreses (Bassat Ogilvy & Mather, Saatchi & Saatchi o Euro RSCG, entre d’altres), Risto Mejide ha escrit llibres en què creua el discurs empresarial amb les reflexions pràctiques del dia a dia (El pensamiento negativo o Annoyomics, per exemple). A més a més, Mejide també imparteix conferències per empreses on exposa la seva experiència treballant amb marques i l’estratègia per consolidar-ne una, així com la manera de convertir-se un mateix en una marca.

Dimarts 26 de novembre a La Casa del Llibre Alfonso Alcántara, assessor en empresa 2.0, productivitat i reputació online, acompanyarà l’autor en la presentació del seu nou llibre

El proper dimarts, 19 de novembre, a les 19 hores, a la Casa del Llibre, (Rambla Catalunya, 37) es presentarà el llibre guanyador del Premi de Poesia dels Jocs Florals de Barcelona 2013, Quan érem divendres, d’Àngels Gregori, publicat a la col·lecció Mitilene d’Editorial Meteora.

Participaran en l’acte el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Jaume Ciurana; l’editor de Meteora, Jordi Fernando; la poeta i crítica literària, Marta Pessarrodona i la poeta guanyadora del guardó, Àngels Gregori.

Col·laboraran en la presentació la cantant Marina Rossell, la pianista Mònica Trueba i les poetes Mireia Calafell, Teresa Colom i Estel Solé.

Àngels Gregori Parra va néixer a Oliva (La Safor) l’any 1985. Amb Bambolines va guanyar l’any 2003 el Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits. L’any 2007 va rebre el Premi Ausiàs March de poesia de Gandia amb Llibre de les brandàlies i, l’any 2010, el Premi Alfons el Magnànim de Poesia de València amb l’obra New York, Nabokov & Bicicletes. Quan érem divendres, és el quart lliurament poètic públic. La seva obra està traduïda a diversos idiomes i ha estat inclosa en diverses antologies. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, ciutat on viu, i dirigeix i organitza el Festival de Poesia d’Oliva (www.poefesta.com).

Patatu
L’heu vista al cinema, al teatre o a la televisió o potser… heu llegit algun dels seus llibres. I és que Àngels Bassas és actriu i també escriu llibres per a nens i nenes. Tot va començar quan va inventar un personatge per entretenir el seu fill en el trajecte cap a l’escola. Així va néixer en Patatu, un pagès que viu a la muntanya però té una pila d’amics amb els que viu moltes aventures divertides que, ara, l’actriu us explica en primera persona en dues sessions a la Biblioteca Sagrada Família (dia 19) i a la Biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró (dia 21).

B. Montbau i Sagrada Família

Dies 19 i 21 de novembre

Aquesta és la primera edició de la trobada literària Barcelona Novel·la Històrica, comissariada pel periodista i escriptor Enric Calpena, que tindrà lloc la setmana de l’11 al 16 de novembre, a la Sala Moragues del Born Centre Cultural, i que s’emmarca en les activitats del Tricentenari BCN.

Durant tota la setmana, escriptors, editors i il·lustradors debatran al voltant de qüestions com el rigor documental, els formats narratius o els límits de la imaginació en el moment d’elaborar una trama. En aquesta edició també es donarà protagonisme a la narrativa centrada en el 1714 i la Guerra de Successió, amb la participació d’autors com Edward Rutherfurd, Lindsey Davis, Albert Sánchez Piñol, Alfred Bosch, José Luis Corral, Jaume Clotet, David de Montserrat, Andreu Martín, Màrius Serra, Jordi Molist, Víctor Amela, Oriol Garcia Quera o Martí Gironell, entre d’altres.

Les activitats d’aquesta primera edició inclouran taules rodones, clubs de lectura, rutes per la ciutat o el lliurament del Premi Internacional Barcino de Novel·la Històrica que enguany rebrà l’escriptora Lindsey Davis, autora de la sèrie de novel·les ambientades a Roma durant el segle I dC.

Albert Camus Sintes Acerca de este sonido alˈbɛʁ kaˈmy (?·i) (Mondovi, Argelia (colonia francesa), 7 de noviembre de 1913 – Villeblevin, Francia, 4 de enero de 1960) fue un novelista, ensayista, dramaturgo, filósofo y periodista francés nacido en Argelia.

En su variada obra desarrolló un humanismo fundado en la conciencia del absurdo de la condición humana. En 1957, a la edad de 44 años, se le concedió el Premio Nobel de Literatura por «el conjunto de una obra que pone de relieve los problemas que se plantean en la conciencia de los hombres de hoy».

Albert Camus nació en una familia de colonos franceses (pieds-noirs) dedicados al cultivo del anacardo en el departamento de Constantina. Su madre, Catalina Elena Sintes, nacida en Birkadem (Argelia), y de familia originaria de Menorca, era analfabeta y casi totalmente sorda, fue quien enseñó a Albert Camus tanto el español como el catalán, idiomas ambos que dominaba perfectamente.1 Su padre, Lucien Camus trabajaba en una finca vitivinícola, cerca de Mondovi, para un comerciante de vinos de Argel, y era de origen alsaciano, como otros muchos pieds-noirs que habían huido tras la anexión de Alsacia por Alemania tras la Guerra Franco-Prusiana. Movilizado durante la Primera Guerra Mundial, es herido en combate durante la Batalla del Marne y fallece en el hospital de Saint-Brieuc el 17 de octubre de 1914, hecho que propicia el traslado de la familia a Argel a casa de su abuela materna. De su progenitor, Albert sólo conserva una fotografía y una significativa anécdota: su señalada repugnancia ante el espectáculo de una ejecución capital. Ubicados en Argel, Camus realiza allí sus estudios, alentado por sus profesores, especialmente Louis Germain, en la escuela primaria, a quien guardará total gratitud, hasta el punto de dedicarle su discurso del Premio Nobel; y también Jean Grenier, en el instituto, quien lo inició en la lectura de los filósofos, y especialmente le dio a conocer a Nietzsche.

Comenzó a escribir a muy temprana edad: sus primeros textos fueron publicados en la revista Sud en 1932. Tras la obtención del bachillerato, obtiene un diploma de estudios superiores en letras, en la rama de filosofía. La tuberculosis le impide participar en el examen de licenciatura.

En 1935 comenzó a escribir El revés y el derecho que fue publicado dos años más tarde. En Argel funda el Teatro del Trabajo2 que en 1937 reemplaza por El Teatro del Equipo. En esos años, Albert Camus abandona el Partido Comunista por serias discrepancias, como el Pacto germano-soviético y su apoyo a la autonomía del PC de Argelia respecto al Partido Comunista Francés.

Entra a trabajar en el Diario del Frente Popular, creado por Pascal Pia: su investigación La miseria de la Kabylia tiene un resonante impacto. En 1940, el Gobierno General de Argelia prohíbe la publicación del diario y maniobra para que Camus no pueda encontrar trabajo. Camus emigra entonces a París y trabaja como secretario de redacción en el diario Paris-Soir. En 1943, trabaja como lector de textos para Gallimard, importante casa editorial parisina, y toma la dirección de Combat cuando Pascal Pia es llamado a ocupar otras funciones en la Resistencia contra los alemanes.

El anarquista Andre Prudhommeaux lo presentó, en 1948, por primera vez, en el movimiento libertario, en una reunión del Círculo de Estudiantes Anarquistas, como simpatizante que ya estaba familiarizado con el pensamiento anarquista.3 Camus escribió a partir de entonces para publicaciones anarquistas, siendo articulista de Le Libertaire (precursor inmediato de Le Monde libertaire), Le révolution proletarienne y Solidaridad Obrera (de la CNT). Camus, junto a los anarquistas, expresó su apoyo a la revuelta de 1953 en Alemania Oriental. Estuvo apoyando a los anarquistas en 1956, primero a favor del levantamiento de los trabajadores en Poznan, Polonia, y luego, en la Revolución húngara. Fue miembro de la Fédération Anarchiste.

Su enfrentamiento con Jean-Paul Sartre tiene lugar en 1952 tras la publicación en Les Temps Modernes del artículo que éste encargó a Francis Jeanson, donde reprochaba a Camus que su rebeldía era «deliberadamente estética» expresada principalmente en la obra de Camus El mito de Sísifo. En 1956, en Argel, Camus lanza su «Llamada a la tregua civil», pidiendo a los combatientes del movimiento independentista argelino y al ejército francés, enfrentados en una crudelísima guerra sin cuartel, el respeto y la protección sin condiciones para la población civil. Mientras leía su texto, afuera, una turba heterogénea lo injuriaba, y pedía su muerte a gritos. Para él, en aquella guerra, su lealtad y su amor por Francia, no impedía el cabal conocimiento de la injusticia que vivía el pueblo argelino, depauperado y humillado, como tampoco podía impedir su amor por Argelia que se reconociera deudor de una lengua, una cultura y una sensibilidad política y social indisolublemente unidas a Francia.

Existen corrientes de opinión que afirman que esta ruptura nunca tuvo lugar realmente. La confusión entre las cartas a Sartre enviadas en la década del 1932 al 1954 fue el indicador de que Camus negaba su influencia, achacándola a ‘malentendidos intencionados’. Futuras indagaciones siembran dudas sobre la autoría real de esas cartas.

Al margen de las corrientes filosóficas, Camus elaboró una reflexión sobre la condición humana. Rechazando la fórmula de un acto de fe en Dios, en la historia o en la razón, se opuso simultáneamente al cristianismo, al marxismo y al existencialismo. No dejó de luchar contra todas las ideologías y las abstracciones que alejan al hombre de lo humano. Lo definió como la Filosofía del absurdo, además de haber sido un convencido anarquista, dedicando parte importante de su libro El hombre rebelde a exponer, cuestionar y filosofar sobre sus convicciones, y demostrar lo destructivo de toda ideología que proponga una finalidad en la historia.

Camus murió el 4 de enero de 1960 en un accidente de coche cerca de Le Petit-Villeblevin, sobre cuyas causas se han publicado posteriormente especulaciones no confirmadas. Entre los papeles que se le encontraron, había un manuscrito inconcluso, El primer hombre, de fuerte contenido autobiográfico y gran belleza. Camus fue enterrado en Lourmarin, pueblo del sur de Francia donde había comprado una casa.

Entre sus principales obras se encuentra El extranjero, novela en la que describe las vicisitudes de un individuo incapaz de expresar «sentimientos» o de forjarse una «moral» acordes, que vive la escisión entre razón-sensación-emoción, y reacciona sin razón ni motivo aparente.

En otra de sus obras, El mito de Sísifo, ensayo literario de esencia filosófica que describe «El sentimiento del Absurdo», el reconocimiento profundo de la inanidad, y la intrascendencia del hombre enfrentado al cosmos, a su destino y a la historia, sólo rescatado cuando actúa «como si» pudiera cambiar el universo.

Novelas y relatos
La muerte feliz (La mort heureuse) (1937), publicada por primera vez en 1971 ya que Camus la abandonó para escribir El extranjero.
El extranjero (L’étranger) (1942)
La peste (La peste) (1947)
La caída (La chute) (1956)
El exilio y el reino (L’exil et le royaume) (1957)

Obras teatrales
Calígula (Caligula) (1944)
El malentendido (Le malentendu) (1944)
Estado de sitio (L’état de siège) (1948)
Los justos (Les justes) (1950)
Los posesos (1959)

Bodas (Noces) (1939)
El mito de Sísifo (Le mythe de Sisyphe) (1942)
Cartas a un amigo alemán (Lettres à un ami allemand) (1948)
El hombre rebelde (L’homme révolté) (1951)
El verano (L’Été) (1954)
Reflexiones sobre la guillotina (Réflexions sur la guillotine) (1957)

El revés y el derecho (L’envers et l’endroit) (1937)
El primer hombre (Le premier homme) (inconcluso, publicado por su hija en 1994

Del 19 al 26 d’octubre se celebrarà la quarta edició del Festival de Narració Oral de Barcelona, el Munt de Mots. Enguany comptarem amb més de 50 activitats realitzades per més de 40 narradors/es de 13 països diferents, en més de 40 espais de la ciutat de Barcelona.

La intenció és poder oferir una gran festa d’imaginació, seducció i creativitat que només s’aconsegueix amb la paraula dita a través de la narració oral de contes per a infants i adults.

Arribem, a aquesta quarta edició, amb l’esperança d’estar consolidant un projecte que va néixer amb el prop sit de promoure l’art de la narració oral a Barcelona. Amb una amplia oferta d’espectacles per al públic familiar, infantil i adult, una exposició d’il·lustracions, conferències, projeccions, concursos i tallers d’alta qualitat, per a un públic creixent i cada dia més coneixedor i exigent. Ens avalen els més de 8.000 espectadors i prop de 300 activitats realitzades en les anteriors edicions.

Organitzat pel Centre Cívic Pati Llimona i l’Associació Munt de Paraules, el Festival compta amb el patrocini del Consorci de Biblioteques de Barcelona, el Museu de la Música, el Consulado de la Republica Bolivariana de Venezuela, els Centres Cívics i Culturals de Barcelona i 92 micro-mecenes que van participar de la nostra campanya de Verkami. Així mateix compta amb el suport de l’Ateneu de Nou Barris, l’Ateneu Roig, la Casa Amèrica Catalunya, el Teatre El Almazén, el Teatre Tantarantana, el Harlem Jazz Club, la Llibreria Santos Ochoa, el Consulat de Brasil a Barcelona, les Biblioteques de Gavà, el Bar Pla de la Calma, el Centre Artesà Tradicionarius, el Centre d’Estudis Musicals María Grever, Cordes del Món, Contes i Cuentos, Llibre Obert, el Taller de les Arts de Palau-solità i Plegamans, la Biblioteca del Masnou, Trànsit Projectes i la Sala Luz de Gas. També col·laboren amb el Festival el Diari Digital de Cultura Núvol.com, el club Tr3sC, les editorials Edelvives, Baula, Ekaré i la RIC (Red Internacional de Cuentacuentos).
Munt de Mots oferirà espectacles de narració oral tradicional, experimental, en diferents idiomes, i sobretot ens farà riure, ens commourà, ens farà reflexionar…

La inauguració

Malgrat les activitats del festival s’iniciaran el dissabte 19 d’octubre, la inauguració – d’entrada lliure – es farà a la Sala Luz de Gas el dilluns 21 d’octubre a las 20:00h. Comptarà amb l’actuació d’alguns dels rondallaires que participen en aquesta edició com: Lilly Story (Austràlia), Samuel Mountoumnjou (Camerún), Mercedes Alfonso (Cuba), Quico Cadaval (Galícia), Yoshi Hioki (Japó), Luis Correia (Portugal), M nica Torra (Catalunya) i Crispín d’Olot. És una molt bona oportunitat per fer un tastet global del que donarà de si el festival, així com un molt bon moment de trobada amb tots els narradors/es. L’acte també comptarà amb la música dels alumnes del Centre d’Estudis Musicals Maria Grever (Parets del Vallès).

El director
Rubén Martínez Santana
Nascut a Caracas (Veneçuela) i llicenciat en Comunicació Social per la Universitat Central de Veneçuela (1990). Va ser guardonat al seu país amb el Premio Nacional de Narrativa Breve (1995), els Premi Nacional de Cuentos para Niños (1998), i de “Texto Informativo para Niños” (1998), entre d’altres. Actor de planta del grup ALTOSF, desde 1991. Va ser coautor i actor de la sèrie infantil per a televisió Juana la Iguana (Menció d’honor del The Film Council of Greater Columbus, Ohio, 1996).

Rondallaire desde 1984, va ser pioner del movimient de narración oral a Veneçuela (grup “Cuentos bajo la Sombra”) i va contribuir en la creació del moviment de narradors orals a Xile (1993-1994) i del movimiento de grups de narradors a Catalunya (2002-2008). Ha actuat en festivals de Col mbia, Egipte, Israel, Grècia, Argentina, Xile, Alemanya, Holanda, França, Martinica i tot l’estat espanyol. A Barcelona va participar del F rum de les Cultures 2004, i en teatres com el Llantiol i el Teatre Romea. És Premi de Dramatúrgia Ambiental (1990); Premi de Dramatúrgia Infantil Aquiles Nazoa (1998) i la seva obra “La Viuda de Pérez” va rebre el Premi Municipal de Teatre (1991). La seva pera breu “Campana de Silencio” també va rebre el Premi Teatre Infantil Nacional (1992).

Ha publicat diferents llibres de contes, poesia i teatre per a infants i joves a Veneçuela: “Magos Ranas, Puertas y Sucesos Menores” (Litterae 1995), “El Libro de los Libros” (Isabel de los Ríos 1998), “Dragones y Telones” (Comala 2000), “Carruselimbo Circus Mágica” (Isabel de los Ríos 2000), “Sopotocientos Problemas Difáciles” (Isabel de los Ríos 2004), “Un gato en una esquina” (El Nacional, 2006) i finalment el seu poemari “Coquitos” (Isabel de los Ríos 2009), que va rebre el Premi del Centre Nacional del Llibre al Mejor Libro Infantil del año en Venezuela (2009). El primer llibre que va publicar a l’estat espanyol va ser “47 ideas para una novela” (editorial Palabras del Candil, 2008). També ha publicat els seus contes al diari El Tiempo (Bogotá, 1990); El Mercurio (Santiago de Chile, 1993); El Nacional (Caracas, 2002) i en diferents revistes com “El Espantapájaros” (Colombia, 1995), “Letras” (Caracas, 1991-96) i també va col·laborar amb “Le Monde Diplomatique” (en espanyol) (2007) entre d’altres.

El seu perfil polifacètic el va dur a editar quatre discos “El Diario de Darío” (1995); “Babilonia D.F” (1999) nominat en els Premis Venezuela Pop n’ Rock (2000), “La Ópera del Silencio” (2001) i “Calicanto” (2009). Va dirigir el grup de teatre Altosf Barcelona (2002-2007) amb el que va estrenar diferents obres. Ha treballat com a titellaire amb el grup “Etcétera Teatro” en el muntatge de “Pere i el LLop” del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (2008), i també en el programa de TVE “Los Lunnis” (2006). En el mateix programa va escriure l’obra teatral “Lucrecia y los Lunnis”, estrenada al Teatre Tívoli el desembre de 2006. Va fer de guionista pel programa MIRASATELE, d’IB3 (2006) i per al programa nordamericà per a nens Computoys (2006-2007).
Ha donat classes del mètode altosf a Maastricht, Holanda (2002-2006).

Imparteix tallers i conferències sobre narració oral en Centros Cívics, a la UAB (Primavera 2004 y 2005), la Universitat Jaume I (Maig 2003), el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (2005), la Federació de Treballadors de L’Ensenyament d’UGT (2007), Centres de Recursos Pedag gics (2005-2007) i és professor del programa Atrapa la Paraula, del Consorci de Biblioteques de Barcelona, des de 2002. Desde 2003 coordina el Cuentod@s, l’espai lliure per narrar i escoltar contes, al Centre Cívic Pati Llimona. Viu a Barcelona des de l’any 2001. I des de l’any 2010 dirigeix el Festival Munt de Mots.

El públic com a principal actor
Un any més, el festival s’ha proposat implicar al públic fent-lo participar de l’art de la narració. És per aquest motiu que s’oferiran tres espais oberts a la participació per tal que tot aquell qui vulgui explicar un conte ho pugui fer. Sense guió i sense programació prèvia!

El primer d’aquests espais, el Cuentod@s, se’ns presenta sota el títol “Ho tinc a la punta de la llengua”. Tot aquell qui vulgui es podrà acostar al Centre Cívic Pati Llimona el vespre del dia 24 d’octubre a les 20h i podrà pujar a l’escenari amb l’única condició de narrar-nos un conte er tic.
Un altre racó d’aquestes característiques serà el Narrín Narrán, és un dels espais que regularment ja funcionen a la nostra ciutat i on tothom podrà participar amb les seves hist ries. Serà el 23 d’octubre a les 19’30h al Centre Cívic La Farinera del Clot.

Finalment, el divendres 25 d’octubre, els qui s’acostin al Centre Cívic Torre Llobeta també podran gaudir del plaer de sentir el caliu del públic mentre narren una hist ria. Per qui ho desitgi també podrà assistir, simplement a escoltar les hist ries que s’hi narrin.

Un munt d’il·lustracions

Una de les principals novetats del festival és una exposició participativa. La idea és senzilla: un grup d’il·lustradors estarà caçant imatges en les diverses activitats d’aquest any. Imatges de cada sessió, dels contes narrats, de detalls… Els il·lustradors faran volar els seus pinzells i s’aniran afegint a l’exposició dia a dia i segons vagin arribant al Centre Cívic Pati Llimona per lliurar-les. Cada dia, “Munt d’Il·lutracions” presentarà obres noves. La nit de cloenda del Festival, l’exposició estarà acabada i quedarà inaugurada.

El Festival surt a l’exterior
Aquest any el Festival surt de la ciutat per donar-se a conéixer i acostar les narracions a diferents poblacions de la província. Aquest és el cas de Gavà, que acollirà sessions a la Biblioteca Josep Soler Vidal i la Biblioteca Marian Colomé. També oferiran sessions del Munt de Mots la Biblioteca del Masnou, el Bar Pla de la Calma de Cardedeu i el Taller de les Arts de Palau-solità i Plegamans
Concurs #InstaMots Convidem al públic a fer fotos de les activitats del Festival, i a pujar-les a Instagram, amb l’etiqueta #instamots. La fotografia amb més “Likes” guanyarà un lot de contes que es lliurarà a la cerim nia de cloenda del Munt de Mots 2013, al Centre Cívic Pati Llimona. (El Festival es reserva el dret d’utilitzar les imatges concursants per a promocionar-se, sempre citant-ne als autors/es)

Cinc CONTEnents i CuentaeLinguae De les moltes sessions que es podran veure al llarg del festival, aquestes són, sense cap mena de dubte, les més internacionals de totes.

Cinc CONTEnents:
Per primer cop a Barcelona, cinc narradors orals vinguts dels cinc continents narraran les seves hist ries amb la veu de les seves diferents cultures. Yoshi Hioki (Àsia), Samuel Mountoumnjou (Àfrica), Mercedes Alfonso (Amèrica), M nica Torra (Europa), Lilli Story (Oceania). Tots en un mateix escenari, al Teatre Tantarantana el dimarts 22 d’octubre a les 21’15h.
CuentaeLinguae: Es tracta d’una sessió de contes en diferents idiomes. Per … no cal patir si no parleu francès, japonès o bamún, ja que els contes atravessen els idiomes i arriben a nosaltres transportats per la musicalitat, els matisos i l’energia d’aquell qui els narra. Aquest espectacle políglota, que va ser una experiment de la primera edició, ha esdevingut una de les sessions de més èxit del Munt de Mots.
En aquesta ocasió comptarem amb Lilli Story (anglès), Pepito Mateo (francès), Quico Cadaval (gallec), Yoshi Hioki (japonès), Samuel Mountoumnjou (bamún), Sara Esteban (llengua de signes catalana)…

La cloenda

L’acte de cloenda tindrà lloc al Centre Cívic Pati Llimona, el dissabte 26 a partir de les 22:30h. Serà una gran festa presentada pels narradors colombians Alekos i Diego Parra. Una llarga sessió de contes, quasi una marató, que, en canvi, es fa molt curta en la veu d’alguns dels contacontes que hauran participat al Munt de Mots 2013: Quico Cadaval (Galícia), Pepito Mateo (França), Grupo Cuanto Cuento (Madrid), Samuel Mountoumnjou (Camerún), Lilli Story (Austràlia), M nica Torra (Catalunya)… A més, també podrem gaudir de la música del guitarrista veneçolà Carlos Cruz. Ja estàs convidat… vindràs a acomiadar-te?

Gairebé tots els espectacles que ofereix el Munt de Mots són gratuïts excepte en comptades ocasions. Es recomana consultar el programa a la web www.muntdemots.org per tal de no perdre’n detall.

El IV Festival de Narració Oral Munt de Mots 2013 és una perfecta oportunitat per gaudir de la saviesa i la màgia que neixen en nosaltres, cada cop que ens reunim, grans i petits, joves i avis, convocats per l’ancestral convit del “Hi havia una vegada…”.

MÉS INFORMACIÓ A INTERNET I XARXES SOCIALS
Web del festival www.muntdemots.org