COMPAÑÍA NIPPON -KOKU Coreografia de Marcos Morau, Coproducció MERCAT DE LES FLORS Del 6 al 9 de març de 2014


CND_Nippon-koku_Foto_Borja_Suárez_Lázaro_G aldiano_1

 

COMPAÑÍA NIPPON -KOKU Coreografia de Marcos Morau

COMPAÑÍA NACIONAL DE DANZA
Coreografia de Marcos Morau
Coproducció MERCAT DE LES FLORS
18 h) Preu 25€

 

DANZA
NIPPON -KOKU

 

 

“L’art pertany a un sistema que sempre resulta innocent mentre que l’acció política té com a principi fonamental la responsabilitat” Yukio Mishima Imaginem un grup d’alts càrrecs de algun exèrcit en un lloc estrany, suposadament poderosos, però sense ningú a qui dirigir-se o manar, ni soldats, ni civils, ni ostatges, ni serfs. Aïllats de qualsevol idea de civilització, aquests dirigents anònims estan fora de joc, fora de la idea de batalla. Tot resulta ara inútil perquè la suposada guerra, que mai no arriba a veure’s, hauria de ser l’acció més real i directa, mentre que aquí, en aquesta illa flotant de militars desactivat, l’acció és tan irreal com una al·lucinació que té lloc en un estat constant d’escepticisme.
La figura emblemàtica de Yukio Mishima i la seva estreta relació amb les idees de Feixisme i Bellesa ajuden a entendre que potser no existeix gaire diferència entre nosaltres i aquest grup bèl·lic imaginàriament neutralitzat. Potser tots esperem inquiets en un últim món com en una última caserna abandonada: entrenant-nos en tot moment pera a un següent pas que anhelem però que ens aterra.

Essent nosaltres mateixos, sense saber-ho, responsables del devenir dels esdeveniments.
Sense constituir-se com un treball documental, Nippon-Koku camina en torn a la idea de societat i autoritat per posar en dubte allò que som, on som i la naturalesa del nostre comportament dins del joc social del què, volent o sense voler, som absolutament còmplices.

Como va fer Kieslowski als vuitanta, La Veronal des de fa anys es disposa a crear un decàleg on cada peça se situa o pren com a punt de partida un país o ciutat del món, creant una analogia entre dansa i geografia. Les peces no pretenen constituir-se com a obres documentals que descriguin el país de forma directa, sinó que se serveixen dels elements que el topònim proporciona per dur a terme el desenvolupament d’una idea, d’un argument. Aquest NIPPON-KOKU, obra de creació original per a la Compañía Nacional de Danza, s’emmarcaria en aquets decàleg general del grup i suposa la primera col·laboració entre la CND i La Veronal.

La Veronal està formada per artistes procedents de la dansa, el cinema, la literatura i la fotografia. La finalitat del seu equip artístic resideix directament en una constant recerca de nous suports expressius i referències culturals -cinema, literatura, música i fotografia, principalment- que aposten per un fort llenguatge narratiu amb la intenció de formar espais artístics globals.

 

FITXA ARTÍSTICA NIPPON -KOKU

Direcció
Marcos Morau & La Veronal
Coreografia
Marcos Morau & La Veronal en col·laboració amb els ballarins de la CND
Música
Luis Miguel Cobo
Assistent coreografia
Lorena Nogal
Dramatúrgia

Pablo Gisbert
Escenografia

Enric Planas
Vestuari
David Delfín
Il·luminació
Albert Faura
Assessor artístic
Roberto Fratini

 

ELENC

Dies 6-7 (matí, funció per escolars)-8-9 Mar Aguiló, Tamako Akiyama, Elisabet Biosca, Antonio de Rosa, Emilia Gisladöttir, Agnès López, Jessica Lyall, Aleix Mañé, Mattia Russo, Daan Vervoort, Lucio Vidal.

Dia 7 (nit) Tamako Akiyama, Aída Badía, Antonio De Rosa, Sara Fernández, Emilia Gisladöttir, Jessica Lyall, Isaac Montllor, Allie Papazian, Mattia Russo, Daan Vervoort, Lucio Vidal.

Estrena absolut per la Compañía Nacional de Danza el 8 de febrer de 2014 a Naves del Español – Matadero Madrid.
*MÚSIQUES ADDICIONALS Ombra mai fu de l’Òpera Serse de Händel interpretada per Andreas Scholl; Liebestraume de Liszt; Kimigayo de Hanayo; Boku wa, nai chi chi de Los Panchos; The U.S Field Artillery March de Felix Slaktin; Kabuki: Toheganse – Hideo Osaka Ensemble / Ninin Wankyû – Ensemble Kineya/ Shakuhachi – Japan Tradictional Music

 

 

SOBRE MARCOS MORAU

Marcos Morau es llicencia en Coreografia amb la màxima qualificació i obté el premi extraordinari a l’Institut del Teatre de Barcelona i el Movement Research de Nova York.

Realitza el seu projecte d’ajudantia coreogràfica al prestigiós Nederlands Dans Theater II d’Holanda i en la companyia IT Dansa de Barcelona sota la direcció de Catherine Allard.
Els seus coneixements artístics no es limiten a la dansa, Marcos Morau es forma en fotografia i en dramatúrgia.
El 2005 crea La Veronal, col·lectiu format per artistes procedents de la dansa, el cinema, la literatura i la fotografia. La finalitat del seu equip artístic resideix directament en una constant recerca de nous suports expressius i referències culturals -cinema, literatura i fotografia principalment- que aposten per un llenguatge narratiu amb la intenció de formar espais artístics globals.

La Veronal està creant un seguit de treballs que prenen com a punt de partida un país o ciutat del món, creant una analogia entre dansa i geografia. Les peces no pretenen constituir-se com a obres documentals que descriguin el país de forma directa, sinó que se serveixen dels elements que el topònim proporciona per dur a terme el desenvolupament d’una idea, d’un argument. Aquest imaginari ha dut a la companyia a diferenciar-se en el mapa de la creació contemporània internacional com una veu pròpia.
Recentment Marcos Morau ha obtingut el Premio Nacional de Danza 2013 atorgat pel Ministeri de Cultura; abans va rebre el Premi Time Out al millor creador de l’any i el considerat Premi Sebastià Gasch, atorgat per la fundació FAD de les Arts i el Disseny.

Amb les seves creacions ha aconseguit guanyar premis en tots els certàmens coreogràfics nacionals i internacionals als que s’han presentat: Certamen Coreogràfic Internacional de Hannover, Certamen Coreogràfic de Copenhague, Concurs Coreogràfic de Madrid, Masdanza/Festival Internacional de Dansa de Canàries, Millor espectacle a la Fira de Tàrrega, València Crea, Biennal Internacional de Joves Creadors d’Europa…
Marcos Morau i el seu equip han començat a exportar el seu segell a altres companyies de reconeguda reputació internacional i en el calendari per a les properes temporades crearan nous treballs per a la Compañía Nacional de Danza dirigida per José Martínez, l’Scapino Ballet de Rotterdam, Skånes Dansteatery Norrdans, ambdues a Suècia, Ballet de Teatres de la Generalitat Valenciana i el Royal Danish Theatre de Copenhague i Carte Blanche Compañía Nacional de Danza de Noruega, entre d’altres.

La Veronal està present en alguns dels Festivals i Teatres més importants del món com són el Théâtre National de Chaillot de París, la Biennale di Venezia, DanceSalad Festival de Houston, Temporada Alta, Festival Roma Europa, SIDance Festival de Seoul, Dansens Hus d’Estocolm, Sadler’s Wells de Londres, Juli Dans d’Holanda, entre molts d’altres.

 

SOBRE LA VERONAL

La Veronal es confronta entre l’abstracció pura del cos a escena i la construcció d’un referent estètic intel·ligible. Les seves propostes radiquen en l’abstracció pura del moviment, però malgrat això apel·len a una edificació en pro d’un espectacle amb una dramatúrgia concreta, la qual tanca de significat tota la massa dansística que es genera a escena.

La Veronal recolza la seva creació en elements visuals i literaris. Per això en les seves peces hi ha una referència clara al món cinematogràfic on el coreògraf es reafirma per anar marcant les bases i el ritme de l’espectacle. Parafrasejant a Truffaut: “Les pel·lícules avancen com els trens en la nit”, i així és com es plantegen els seus treballs: incidint en el procés d’eliminació dels elements superflus per retratar una dansa despullada, on tot s’intueix sense renunciar al simple esbarjo visual de la contemplació escènica.

El propòsit i la finalitat del treball coreogràfic de La Veronal consisteix en reproduir el món que el rodeja com si fora el reflex d’un món interior propi. D’aqesta manera busquen nous suports expressius que, juntament a referents culturals extrets principalment del cinema, la literatura, la música i la fotografia, aposten per un fort  llenguatge narratiu amb la intenció d’armar espais artístics panoràmics.