Conillet (de l’11 de novembre al 6 de desembre) Montjuïc Espai Lliure


conillet_esp

 

 

 

 

 

Conillet

a partir d’El conejito del tambor de Duracell de MARTA GALÁN SALA
adaptació i direcció MARC MARTÍNEZ

Montjuïc

Espai Lliure – de l’11 de novembre al 6 de desembre

Temporada 2015 – 2016
.

.

És mare, treballa nou hores seguides, estima, té ràbia, té por i està molt i molt i molt cansada. És una dona al límit, interpretada per Clara Segura, en un monòleg original de Marta Galán Sala.

Plaer i política. He reduït la meva llista de prioritats a aquests dos conceptes i he descobert –m’ha costat gairebé quaranta anys– que al teatre puc combinar amb total llibertat aquests ingredients, aparentment tan contradictoris. Si l’escenari és un mirall, l’obra pot fer alguna cosa més que entretenir i el text conté un discurs… l’actor esdevé un activista. Et voilà!
Clara Segura i Conillet. He concentrat la meva hiperactivitat i el meu plaer en aquests dos elements. Per una banda, perquè va ser actuant al seu costat (obviant ara qui és aquesta actriu i què representa, m’han dit màxim quinze línies), deixant-me portar pel seu do, que vaig entendre què volia dir estar enamorat d’aquesta feina. I perquè em vaig prometre, un cop superat aquell festival de serotonina, que algun dia tornaríem a treballar plegats. I com que vaig somiar tan fort que volia dirigir-la… ara tinc l’oportunitat de volar de nou amb ella… i de ser Lliure! Després va arribar aquest conillet amb les seves piles de Duracell: vida, obra i gràcia de Marta Galán. El text més bonic que havia llegit en molts anys. Definitiu. Colpidor. Bèstia. No m’agrada gaire llegir teatre, m’estimo més practicar-lo, però aquesta confessió leporina em va deixar K.O. La seva prosa, poètica i àcida, tendra i abassegadora, se t’arrapa a l’ànima, atura el temps i dius: “Però què és això? Què ha passat aquí?” Llavors, teló.
Tinc la Clara, tinc la Marta; tenim el conill i les brases. No tinc la recepta màgica, però us cuinarem amb amor aquesta faula sobre una dona que sobreviu al seu present esbudellant el seu passat per fer-hi les paus i poder viure amb dignitat el seu futur… mentre carrega a les espatlles, com Sísif, el pes sencer de la nostra existència.
Ah, i gana. Tenim molta gana. Bon profit!
Marc Martínez

intèrpret Clara Segura

traducció del castellà Marc Martínez / escenografia Alejandro Andújar / vestuari Nidia Tusal / espai sonor Àlex Polls

ajudant de direcció Daniela Feixas

coproducció Teatre Lliure i Bitò Produccions

espectacle en català

22/11 col·loqui amb la companyia després de la funció

——————————————————————————–

seguiu #conillet al twitter