El cicle Barts Club acollirà la primera part de la trilogia Fer sonar una flor, el dies 4, 11, 17 i 25 de maig


4f3f0ddc-124b-4354-9964-144423f06588El suïcidi de l’elefant hipotecat de LAminimAL, un espectacle insòlit que reflexiona sobre els límits individuals i col.lectius arriba a la sala Barts de Barcelona

• El cicle Barts Club acollirà la primera part de la trilogia Fer sonar una flor, el dies 4, 11, 17 i 25 de maig

• L’espectacle, que ja s’ha pogut veure a Atic 22 i a la Seca Espai Brossa, convida a participar d’una experiència teatral integradora on l’espectador es passeja dins l’espai, entre les diverses escenes, i la frontera entre escenari i grades no existeix

• La tercera, i darrera, part de la trilogia Apocalypse Uploaded, s’estrenarà a FiraTàrrega 2016 en el marc del Programa de Suport a la Creació

El suïcidi de l’elefant hipotecat, escrit i dirigit per Daniela De Vecchi, és la primera part de la trilogia Fer sonar una flor basada en textos atemporals J.S Sinisterra i Juan Mayorga. L’espectacle que va inaugurar l’espai Atic22 del Teatre Tantarantana i es va poder veure a la Seca Espai Brossa, proposa una experiència teatral acompanyada d’unes copes de vi, la premsa diària i música en directe.

La supervivència de les lluernes, segona part de la trilogia amb coproducció de FiraTàrrega i Teatre Romea (Focus), va estar present al Festival Fringe de Madrid, al Festival Grec, i a FiraTàrrega sota el paraigües del Programa Suport a la Creació. L’obra, a més a més, es va veure al Festival Temporada Alta i va guanyar el primer premi de públic i critica al Festival Noctivagos (Toledo).
LaminimaL enguany presentarà la tercera part de la trilogia, Apocalypse Uploaded, amb dramatúrgia d’Albert Pijuan, en el marc de FiraTàrrega 2016, una reflexió sobre un futur distòpic on dels humans només n’han sobreviscut els seus “avatars tecnològics”

La companyia

LAminimAL es reuneix per primer cop el 2010 com a grup d’investigació amb residència a la Sala Beckett, i durant dues temporades realitza un laboratori de recerca a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia on es consolida la poètica de treball del grup.
Durant els darrers cinc anys la companyia ha desenvolupat un llenguatge propi treballant en la creació d’una nova poètica escènica anomenada Sistemes Minimalistes Repetitius (SMR).
Els SMR són patrons d’accions físiques que es repeteixen i modulen de manera cíclica en l’espai i en el temps. Aquesta repetició formal ha permès, entre moltes altres coses, explorar el contingut dels textos dramàtics d’una manera innovadora i trobar la infinitat de possibilitats que té una mateixa història.
Els espectacles de LAminimAL han posat en igualtat de condicions l’anàlisi conceptual, contextual i formal. La forma ha generat contingut a la vegada que el contingut ha alimentat la forma.