La trama s’articula a partir d’una conversa entre Pavlovsky i el crític teatral Albert de la Torre, que ha dirigit la pel·lícula, i desplega sorprenents imatges d’arxiu i testimonis en un retrat “robat” a l’artista
TVC i TVE participen de la producció
El documental
La carrera escènica d’Ángel Pavlovsky serà protagonista d’un documental dirigit pel crític teatral Albert de la Torre. L’artista arriba a les pantalles després de més de 50 anys sobre els escenaris amb un audiovisual que explica els orígens i la creació del Pavlovsky que moltes generacions coneixen, admiren i reconeixen per la manera de treballar i viure el món de l’espectacle.
El documental, iniciat gairebé contra la seva voluntat, gira al voltant d’una conversa entre l’artista i Albert de la Torre. En ell, Pavlovsly apareix en situacions i converses robades, fruit de moltes hores de gravació i sovint, sense que el protagonista fos conscient que se l’estava gravant. D’aquesta manera, l’argentí reapareix de nou cinc anys després de la seva jubilació i de la total absència de la vida pública. De fet, l’espectacle que Pavlovsky va fer la passada temporada a La Gleva Teatre va néixer com a requisit de guió per la producció del documental.
Amb Pavlovsky vam fer el primer sopar a l’Elche, darrera l’Apolo, el 1987. Des de llavors hem fet moltes coses plegats, a més de ràdio i televisió. Ens han tocat les mil arreglant el món unes quantes vegades, hem celebrat Nadal, hem anat al teatre, al bingo… ens hem fumat junts un estanc sencer. Va ser el padrí de la meva boda, a Madrid, amb la que va ser molts anys la seva pianista, la compositora i productora Bárbara Granados. Vam estar més de vint anys compartint-la. Després d’haver-se jubilat, li vaig proposar unes quantes vegades que expliqués la seva visió del teatre i la seva vida, però ell no volia de cap de les maneres. Quan vaig aconseguir portar-lo a casa uns dies per fer un assaig per a un possible documental, vaig saber que el tenia caçat. Tot l’equip de la productora estava avisat que no volia fer la pel·lícula i que havíem de fingir que no estàvem fent-la. Tant de temps retirat de tot, de seguida el vam engrescar a produir unes sessions al Teatre de La Gleva per desmentir la notícia de la seva mort. Va ser l’inici d’una aventura que ens ha portat, tant a ell com a mi, a remenar documents i records que expliquen una època i un tarannà de Barcelona dissolts en la memòria del país. La satisfacció de veure el públic de Pavlovsky retrobar-se amb ell a través del documental és només comparable a la de veure la fascinació que desperta el personatge entre els que no l’havien vist mai damunt d’un escenari. És la memòria d’un artista irrepetible, d’unes dècades prodigioses de la història de Barcelona i un punt i a part a les nostres vides.
Albert de la Torre
El director
Albert de la Torre (Barcelona, 1965), director del documental, comença a fer informació i crítica teatral al Diari de Barcelona i en diversos espais de Cadena Catalana. Al 1988 presenta i fa els guions del programa diari de televisió L’Apuntador al Circuit Català de Televisió Espanyola (fins al 1992) i l’any següent s’incorpora com a crític al diari El País (fins al 1997). En paral·lel, funda la revista Escena inicia la seva participació a El Terrat, a Ràdio Barcelona, on també comença les emissions diàries de La Ràdio a Escena i a col·laborar en diversos espais de l’emissora, a més de retrobar-se amb Jordi González als programes Això no és tot i Les 1000 i una de TV3. El 1997 deixa la crítica i dirigeix i presenta el magazine diari Fet a Barcelona que produeix El Terrat, programa que es manté a la graella fins al 2001, amb una última temporada a COM Ràdio. Des del 2001 es dedica bàsicament a la gestió en el sector públic i privat i a la producció audiovisual. Ha estat guionista, productor i director de diverses sèries divulgatives i ha dirigit, entre d’altres, els documentals Ernest Lluch, memòria viva (2005), arran del cinquè aniversari de la mort del polític i humanista català, De cap a peus (2017), sobre esportistes amb paràlisi cerebral, a més d’haver comissariat i fet els audiovisuals de diverses exposicions al Palau Robert, la Virreina i el Museu Marítim de Barcelona.
És autor de desenes de traduccions i dramatúrgies i de monografies sobre teatre, dansa i circ. A la tardor de 2017, impulsa la inauguració de La Gleva Teatre, distingit al 2018 amb el Premi Catalunya al millor projecte de futur del teatre català.
Per la seva tasca en l’àmbit teatral, ha rebut el premi Crítica Serra d’Or i, en diverses ocasions, el premi Butaca, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, a més de premis i reconeixement als Mercat de l’Audiovisual de Catalunya.
Actualment, està començant a preparar un documental en homenatge a Ricard Salvat i dos projectes de llargmetratges de ficció, una adaptació d’una peça teatral amb direcció de Mario Gas i l’adaptació d’una novel·la d’Àngels Marcer.
El 1987 coneix Ángel Pavlovsky, amb qui l’uneix una amistat continuada i una col·laboració professional que es va allargar fins poc abans que el gran artista argentí es va jubilar.
El projecte
El documental Pavlovsky , coproduït per Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola, és un projecte en el qual Albert de la Torre va començar a pensar fa cinc anys, arran de les converses mantingudes amb l’actor en les visites a Banyoles, la ciutat on s’ha retirat Ángel Pavlovsky. Bromejaven amb la idea, però Pavlovsky es va negar sempre a fer un documental sobre la seva vida fins que a l’estiu de 2018 una emissora de ràdio el va donar per mort. Llavors es va prestar a enregistrar una sèrie d’entrevistes que havien de servir de base per fer una prova de guió per a un possible documental. Al final, només hi va haver un enregistrament, que Pavlovsky pensava que era una prova de càmera, i que va desembocar en la preparació d’un espectacle en què explica una la seva visió del teatre i de la seva trajectòria. El documental es basa en documents d’arxiu molt emotius i en el seguiment de la producció de les representacions que es van fer a La Gleva Teatre de Barcelona al setembre de 2018. Un seguiment del qual Pavlovsky no era del tot conscient: “Ya està otra vez la fotógrafa siguiéndome”. El documental mostra, sense cap tipus d’artifici ni fingiments, Pavlovsky repassant la seves vivències i el seu art i com creava els seus espectacles. És un document insòlit, presentat als Festival DocsBarcelona i el Festival Internacional del Cinema en Català a Roda de Berà i que ha estat més d’un més en cartell als cinemes Texas de Barcelona. L’últim acte, de moment, d’un geni de l’escena.
Sinopsis
Amb 78 anys i després de cinc d’haver-se retirat, Ángel Pavlovsky repassa la seva carrera i algunes de les seves peripècies personals, gairebé contra la seva voluntat. Per a l’ocasió, prepara un espectacle que és el comiat del seu personatge “La Pavlovsky”. O no.
Fitxa tècnica
Guió i direcció: Albert de la Torre
Direcció de fotografia: Ona Isart
Muntatge: David Sardà
Banda sonora: Bárbara Granados
Producció executiva: Bárbara Granados
Producció executiva TVC: Jordi Ambrós
Producció executiva TVE: Rosa Pérez Roa
Producció: Júlia Simó
Producció delegada TVC: Daniel Barea
Operador de càmera: David Sardà i Júlia Simó
Actors: Ángel Pavlovsky i Bárbara Granados
Serveis Tècnics: Amici Miei Produccions
Cartell: Pi Piquer
Una producció d’EBG (Estudi Bárbara Granados)