El Gran Teatre del Liceu presenta del 17 al 29 de juliol una nova producció d’Il trovatore sota la direcció d’escena de Joan Anton Rechi i la direcció musical de Daniele Callegari. Los desastres de la guerra de Francisco de Goya serveixen d’inspiració per a aquesta inèdita posada en escena, amb la qual el director andorrà ha volgut donar protagonisme especial a l’artista aragonès i a la regió on es van pintar aquests gravats. La figurinista Mercè Paloma i el vídeocreador Sergio Gracia han treballat de la mà de Rechi per tal d’ambientar la història de Cammarano i Bardare en un context de batalla que “aporta més versemblança a la història”.
Goya i la guerra
L’escenografia es converteix així en “un gran quadre de Goya” que és testimoni d’una batalla entre dos bàndols, el del Comte de Luna i el de Manrico. Una guerra que aconsegueix “donar més sentit a una història que molts han qualificat d’inversemblant”. Rechi converteix Goya en un espectador d’excepció d’aquest conflicte d’Il trovatore, i inclús en un personatge més, un narrador o trobador que amb els seus pinzells va desgranant aquesta tragèdia d’amor, venjança, guerra i mort. Les videocreacions de Sergio Gracia de l’estudi Project 2 han permès que les pintures del geni aragonès es barregin amb la història original, mitjançant animacions dels gravats i projeccions sobre els tuls que coronen l’escena. Una forma d’emfatitzar “la força i la crueltat dels desastres de Goya i de la història d’Il trovatore”.
El disseny de vestuari de la figurinista d’Incerta glòria i guanyadora de dos Premis Gaudí Mercè Paloma proposa endinsar-se en “l’Espanya negra de la guerra”. La confrontació entre els dos bàndols de l’òpera juga un paper important en el vestuari de la producció, que “contraposa el negre dels vestits dels homes del Comte Luna amb els colors més orgànics, terrosos i ocres dels gitanos, els homes de Manrico”. Una idea que precisament es va començar a gestar mentre rodaven Incerta glòria prop de la terra aragonesa que va inspirar Los desastres de la guerra de Goya.
Dos repartiments de luxe encapçalen aquesta coproducció del Liceu i l’Ópera de Oviedo, que en la seva terna protagonista compta amb els barítons Artur Ruciński i George Petean com a Comte de Luna, les sopranos Kristin Lewis i Tamara Wilson com a Leonora o els tenors Marco Berti iPiero Pretti com a Manrico. Il trovatore ens situa a Saragossa, on som testimonis de l’enamorament del trobador Manrico i Leonora. El comte de Luna, que també la pretén, va perdre el seu germà petit segrestat per Azucena, mare de Manrico. Aquesta és capturada pel comte i torturada; Manrico intenta salvar-la, però és capturat. Leonora intercedeix davant el comte oferint-se ella mateixa com la seva dona, però acaba suïcidant-se. Aleshores Luna mata Manrico, i Azucena revela, poc abans de morir també, que el trobador era el germà perdut del comte.
Aquesta òpera en quatre actes, llibret de Salvadore Cammarano i Emanuele Bardare i música de Giuseppe Verdi es va estrenar per primera vegada el 19 de gener de 1853 al Teatro Apollo de Roma. Un any més tard, el 20 de maig de 1854, arribava per primer cop a Barcelona, al Liceu, on es va poder veure per darrer cop el 30 de desembre de 2009 i on s’ha representat un total de 275 vegades.