El meu nom és Hor 19 – 22 d’abril · Mercat de les Flors


 El meu nom és Hor, de la companyia Psirc s’estrena, aquest dijous, al Mercat de les Flors dins el marc del cicle Circ d’Ara Mateix 
b46337a5-2c7c-459b-a56e-20f51b84b723

● El segon espectacle de la companyia Psirc, El meu nom és Hor és un espectacle basat en la poesia visual, l’expressió personal i tècniques de circ com mans a mans.

● La peça investiga el moviment a través d’una barreja de tècniques i disciplines emmarcades en el moviment màgic de les titelles com a motor expressiu i emotiu.

● El títol prové d’un conte de l’alemany Michael Ende, un dels escriptors que, com Georges Didi-Huberman o Guy de Bord, han servit d’inspiració per als artistes.

Aquest dijous 19 d’abril, la companyia PSiRC estrena El meu nom és Hor, al Mercat de les Flors dins el marc del cicle Circ d’Ara Mateix. Aquest espectacle està basat en la poesia visual, l’expressió personal i tècniques de circ com mans a mans. Wanja Kahlert i Adrià Montaña, a través d’objectes passats de moda, titelles inacabades, acrobàcies de risc, l’humor àcid i un inquietant joc de llums i ombres dirigides amb un aparell elèctric que han anomenat Luminòfon, ens expliquen, amb imatges belles i sinistres que colpegen directament a l’inconscient de l’espectador, una anècdota que els va passar en una cova durant el procés de creació d’El meu nom és Hor .

L’espectacle

El muntatge El meu nom és Hor que es va poder veure a Ca l’Estruch de Sabadell durant el procés de creació, s’inspira en quadres de pintors surrealistes com Edgar Ende, amb el seu món desolat, però en color i sempre amb una sortida, una esperança. Els textos de Michael Ende, Josep Maria Esquirol, Rodrigo García, Tristan Tzara, Georges Didi-Huberman o Guy Debord també formen part de l’imaginari de la peça que es complementa amb una acurada il·luminació i un espai sonor dissenyat per acompanyar les escenes.

La història està basada en fets reals. Els dos protagonistes, Wanja (l’alt i forçut) i Adrià (el petit i àgil) farts de llegir reflexions filosòfiques i postmodernes sobre la societat actual durant el procés de creació van decidir fer una excursió al camp, a una zona on s’havia criat en Wanja, que la coneixia pam a pam. Però el més inesperat i sorprenent d’aquesta excursió va ser que van trobar una cova immensa que en Wanja desconeixia. Allí dins van succeir fets que difícilment es poden explicar amb paraules.

La foscor, la pèrdua del sentit de l’espai i el temps, el silenci més absolut i la sensació de deliri van fer de la seva experiència a la cova un temple, un teatre, un garatge, una pantalla, un mirall dins del mirall, van crear un espai on poder desdibuixar les fronteres del que són per simular davant el públic la seva existència.

La companyia

La companyia PSiRC neix l’any 2011. Després de camins separats per diferents ciutats del món, els tres integrants (Adrià Montaña, Wanja Kahlert i Anna Pascual) es troben per realitzar allò que per cadascun d’ells significa el circ. El gran tret que tenen en comú és la voluntat que el públic s’emocioni amb ells, que les vivències personals siguin expressades a través del cos, la plasticitat en el moviment, les metàfores i la fragilitat del risc.

El seu primer espectacle, Acrometria, va girar durant 3 anys per Europa i Amèrica Llatina, a 12 països i amb més de 120 representacions. Amb ell van guanyar el premi a l’espectacle de nit de la darrera edició de FETEN, a la Kulturbörse de Freiburg 2016 el guardó “Freiburger Leiter” com a espectacle d’arts de carrer, el premi Zirkolika 2012 a la millor companyia novell i el FAD 2013- Aplaudiment a la creació emergent. Acrometriatambé forma part dels espectacles recomanats pel catàleg de la RED Española de Teatros de Titularidad pública.

El director

L’espectacle, és el seu segon muntatge de la companyia, està dirigit per Rolando San Martín, director, dramaturg, actor i ballarí. A la trajectòria de San Martín hi destaca el premi Max a l’espectacle revelació del 2008 per Desde lo invisible i els diversos premis aconseguits per la creació en circ Malabreikers. Els darrers anys ha dirigit maratons de circ contemporani al Circo Price de Madrid i Burlar lo imposible al Cirque Jules Verne d’Amiens. En teatre ha acompanyat la direcció d’espectacles com l’exitosa creació amb màscares André i Dorine.

Des del 2005 ha estat treballant com a director d’escena en espectacles de circ i actualment forma part amb la trapezista Leire Mesa de la companyia de circ polític Twisting the balance com a director d’escena i dramaturg.