El TNC estrena ‘Vent de garbí i una mica de por’, una obra de Maria Aurèlia Capmany amb versió d’Albert Boronat i Judith Pujol del 16 de març al 16 d’abril

El TNC estrena Vent de garbí i una mica de por, una obra de Maria Aurèlia Capmany amb versió d’Albert Boronat i Judith Pujol

Judith Pujol (versió i direcció de l’obra) porta a escena Vent de garbí i una mica de por, una peça de Maria Aurèlia Capmany escrita l’any 1968 que fa un retrat àcid i punyent de la burgesia catalana. L’obra és una producció pròpia del TNC i es podrà veure del 16 de març al 16 d’abril a la Sala Petita.

Les funcions dels dies 22 i 29 de març seran per a centres educatius, a les 11 h; la funció del 24 de març comptarà amb un col·loqui moderat per Carme Tierz; el 31 de març es farà una visita tàctil prèvia a l’espectacle (touch tour), i l’1 d’abril, la funció serà subtitulada a l’anglès. 

Un retrat àcid de la burgesia catalana
Cadaqués, Sitges i Caldetes. Diversos estiuejants gaudeixen de les vacances en situacions similars però en moments històrics molt diferents: durant el juliol del 1968, el 17 de juliol del 1936 i el 30 de juliol del 1909. A través d’aquest recorregut pel temps, l’espectacle es transforma en un mirall de l’immobilisme i l’hermetisme de la burgesia catalana.

Vent de garbí i una mica de por compta amb interpretacions de: David Anguera, Laura Aubert, Alba Florejachs, Àurea Márquez, Miquel Malirach, Albert Mora, Miriam Moukhles i Joan Solé.

Judith Pujol, versió i direcció de l’obra

Quan en una entrevista televisiva Montserrat Roig preguntà a Maria Aurèlia Capmany sobre el retrat de la burgesia catalana en la seva obra, aquesta respongué: La burgesia catalana és molt novel·lable, perquè no s’assembla a l’anglesa. Perquè és inestable, és insegura, és canviant […], és curta, s’acaba, es destrueix a si mateixa, és agònica i intranquil·la i això, naturalment, la converteix en un personatge col·lectiu enormement atractiu.

Partim del text Vent de garbí i una mica de por per continuar observant els patrons del comportament burgès, per continuar travessant la sensació de desclassats, per imaginar una quarta revolució, un quart estiu i un quart i etern immobilisme d’aquestes classes benestants.