|
Als Dr Calypso mai no els han agradat les xifres rodones. Per aquesta raó van celebrar els seus 26 anys i, per això mateix, es neguen a passar dels 30. Com un grup de 10 folklòriques, els Calypso se separen per no convertir-se en dinosaures, així que prepareu les maraques, les ulleres de sol i una muda neta perquè aquesta celebració serà l’última. Us semblarà que sempre han estat allà, que els vau veure els anys d’institut a alguna sala que ja no existeix i fa uns mesos a unes festes populars on tothom s’agafava fort i cantava algun himne amb més alegria que solemnitat.
I serà tot veritat, perquè els Calypso porten gairebé tres dècades sent l’arma (no tant) secreta de les festes, el grup que ens va ensenyar a ballar, com diu el Kiko Amat, amb «el nivell de flotació més baix i el nivell de diversió més alt». Pioners de l’escena skatalítica i un dels tòtems més moguts de l’escena catalana de les darreres tres dècades, els Calypso s’han mantingut fidels a la seva idea: tocar diferents pals jamaicans sense fer revival ni convertir-se en museu, practicant la carretera i manta, formant part de l’imaginari festiu de diferents generacions i mantenint la flama viva fins a arribar a la maduresa sense envellir ni fer-se el Peter Pan per apagar-la ells mateixos en el seu millor moment de forma, que és avui i ara. Com sempre ha estat.
El comiat els portarà per tota Catalunya -fins i tot a Olot!-, dibuixant la conga més llarga que mai hagi vist Google Maps, i serà alegre. No hi ha altra opció: 30 anys lluitant contra un món sense color mereixen una última celebració.
|
