Del 8 de novembre a l’1 de desembre, la Sala Atrium de Barcelona acull l’espectacle RAMON Un monòleg que reflexiona sobre la por al compromís i la sensació d’eterna joventut amb la qual viu gran part de la generació dels 80. Un monòleg tragicòmic que reflexiona sobre la por al compromís, els límits de la llibertat i la impossibilitat d’aturar el pas del temps. Un text de Mar Monegal escrit a mida per a l’actor Francesc Ferrer. Un encàrrec del mateix Ferrer a l’autora d’Oxigen, per celebrar el seu 25è espectacle com a actor professional: ‘Segurament, sense ser-ne conscient volia explicar-me, implicar-me en un espectacle per vehicular tota una sèrie de pensaments, de sentiments, de sensacions i utilitzar la meva eina d’intèrpret per comprometre’m en com explicar una història’ explica el protagonista de RAMON. La pèrdua i la memòria són dos denominadors comuns de l’espectacle. RAMON explora la idea de pèrdua en totes les dimensions de l’individu: la pèrdua de temps, la pèrdua de la pròpia identitat, la pèrdua de la parella, la pèrdua d’allò que no ha triat i la pèrdua de memòria d’una mare malalta d’alzheimer. Però mentre la mare perd la memòria, el protagonista de RAMON s’hi aferra. La memòria és el seu flotador, l’única cosa que li queda per fugir del present i refugiar-se en un passat on tot era possible, la memòria és el que li permet reconnectar amb qui era i amb qui volia ser. ‘Una revisió dels primers 40 anys de vida d’una persona que malgrat tot, vol seguir somiant, vol seguir creant, vol seguir lluitant.’ Francesc Ferrer Amb una posada en escena dinàmica on les projeccions prendran especial importància, RAMON és un espectacle on s’explora la idea de la pèrdua també a través del llenguatge escènic. L’espai s’anirà transformant significativament fins a acabar buit, desconstruït, sense records, sense memòria: un espai en blanc. El mateix Francesc Ferrer ha estat l’encarregat de compondre i interpretar en directe part de la banda sonora de l’espectacle on la música és un altre element essencial, temes musicals que ens evocaran els anys 90. L’autora i directora Mar Monegal explica que ‘RAMON és un regal en forma de monòleg per un amic que buscava un repte interpretatiu en un moment en què necessitava tornar a reconnectar amb la professió. Un monòleg fet a mida i de manera artesana expressament per a ell.’ L’OBRA El Ramon s’acaba de separar de la Patri i, mentre busca pis, s’instal•la a l’habitació d’adolescent de casa dels seus pares. Allà retroba la guitarra, la bicicleta estàtica i tot de cassetes que el transporten als anys 90. Des de la seguretat de la seva habitació, rememora el seu passat, però el que no s’imagina és que, en el present més immediat, la seva vida està a punt de canviar i convertir-se en una autèntica muntanya russa. FITXA Autoria i direcció: Mar Monegal Interpretació i composició musical: Francesc Ferrer Dramatúrgia de l’espai i les projeccions: Josep Galindo Espai escènic: Anna Tantull Audiovisuals: Toni Roura Disseny de llums: Conchita Pons Un projecte de Mar Monegal i Francesc Ferrer amb la col•laboració d’Estudi d’Arts Escèniques Èolia i Barcelonaßeta Brain Research Center (BBRC) Agraïments: David Verdaguer, Miki Esparbé, Betsy Túnez, Marc Pineda, Jana Galindo, Anna Bagó, Elisabet Ferrer, Vanessa Vidal, Patrícia Mendoza i Dr.Òscar Vilarroya. NFORMACIÓ PRÀCTICA: Idioma de l’espectacle: català Horaris: De dimecres a dissabte a les 20.30h i Diumenges a les 19.00h 22 novembre col·loqui en acabar la funció organitzat per recomana.cat / Ment oberta Durada: 90 minuts Gènere: tragicomèdia generacional Preu: de 9,50€ a 19€ Venda d’entrades: Entradium (www.entradium.com); reserves@atrium.cat Telèfon reserves 93 182 46 06 i a la taquilla de Sala Atrium. |
| |