Fum de Josep Maria Miró i Coromina (Sala petita TNC) del 18 de desembre al 26 de gener)

FUM_imatgedescripcio

Fum

Josep Maria Miró i Coromina

Direcció: Josep Maria Miró i Coromina

Sala Petita

Del 18 de desembre de 2013 al 26 de gener de 2014
Dues parelles –una de jove i una que ja no ho és tant– coincideixen a l’hotel d’un país estranger, en el qual hi ha hagut un esclat de violència. Durant tres dies, es veuran obligades a estar-s’hi recloses, ja que s’han extremat les mesures de seguretat a la zona. L’Àlex i l’Eva acaben d’arribar al país, il·lusionats pel que els hi espera. En Jaume i la Laura fa anys que hi viuen confortablement i ara els han recomanat que és millor allotjar-se en un lloc segur i agafar el primer vol quan es torni a obrir l’aeroport.

Aquesta trobada posarà de manifest els fràgils equilibris de quatre existències que es veuen abocades a una espiral de mentides i traïcions. El conflicte de l’exterior acaba semblant una anècdota circumstancial que tanmateix pesa com una llosa indefugible sobre aquestes identitats empeses a redefinir-se durant tres dies i dues nits. Cap d’ells té gaire clar cap on anirà la revolta que hi ha a fora, però tampoc la que ha començat dins seu.

Josep Maria Miró és l’autor d’obres com Gang Bang, El principi d’Arquimedes o Nerium Park. La capacitat d’aquest dramaturg per generar viatges emocionals de gran intensitat poètica i ideològica respon a un ineludible compromís amb el seu temps.

I al mig, sense poder-me moure, el meu front fregava la cara d’un d’aquells homes. Amuntegats, era impossible fer ni un moviment. No li veia la cara. Sentia el meu cap contra la seva galta. També el seu cos. M’estaven esclafant i era com si el meu cap reposés sobre la seva espatlla i el seu cos em protegís. Potser era jo qui el protegia. No sé quanta estona vam estar així. No en tinc ni idea. No sabria explicar què em va passar. Aquell home va dir alguna cosa en la seva llengua i… em va tranquil·litzar. No entenia el que m’estava dient però em va tranquil·litzar. Vaig sentir una… (Pausa.) Admiració. Sí, admiració. Admiració per aquell home que havia sortit al carrer i s’havia quedat enganxat a mi… Em convidaria a un cigarro?

(Josep Maria Miró, Fum)

Amb
Joan Carreras, Carme Elias, Lluís Marco, Anna Sahun