El concert s’emetrà en directe per l’emissora Catalunya Música El proper dimecres 15 de febrer (Sala de Concerts, 20h), Jordi Savall, una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació, tornarà al Palau de la Música Catalana al capdavant del seu conjunt Le Concert des Nations per dirigir el seu darrer projecte “El elements i les fúries”. Savall presentarà un programa amb en què destaca la Música aquàtica de Georg Friedrich Händel i que també inclou obres Jean-Féry Rebel i Christoph Willibald Gluck. Una vetllada de música antiga i vigorosa de la mà d’un dels músics més importants del país amb tres obres singulars que en el moment de la seva estrena, al llarg del segle XVIII, van marcar un abans i un després en els seus gèneres respectius. Qui les farà reviure sobre l’escenari del Palau de la Música Catalana seran els membres del conjunt Le Concert des Nations, sota la direcció de Savall, una formació amb una trajectòria extensa i experimentada que en les seves interpretacions cerca acostar-se amb la fidelitat històrica més gran possible a les partitures originals i traslladar l’experiència sonora al públic contemporani. Cal destacar que el concert s’emetrà en directe per Catalunya Música. El concert començarà amb l’obra de Rebel Les Éléments (“Le Chaos: L’Eau, L’Air, La Terre, Le Feu”). Segons el què explica el mateix Jordi Savall al comentari inclòs en la gravació de l’obra del segell Alia Vox (AVSA 9914), “durant el segle XVIII, els músics europeus –sobretot els francesos– es van especialitzar en l’art de pintar en música. Tot expressant la seva intenció, Jean-Féry Rebel precisa, al seu prefaci de Les Éléments, que «l’Aire és ‘pintat’ per notes seguides de cadències formades per les flautes petites». Aquest programa comença amb l’extraordinària i sorprenent «representació del caos», que Jean-Féry Rebel introduí al seu ballet Les Éléments. Aquesta sorprenent obra publicada el 1737 és ben bé un veritable poema simfònic”. Seguirà la Música aquàtica de Händel, una col·lecció de moviments orquestrals sovint publicats com tres suites de la qual s’interpretarà la número 1”, en Fa major, HWV 348. “Va ser durant molt de temps l’obra instrumental més popular de Händel, però no disposem ni de manuscrit autògraf, ni de primera edició autèntica confirmada per l’autor”, explica el musicòleg Marc Vignal al comentari inclòs en la gravació de l’obra del segell Alia Vox (AVSA 9860). Finalment, s’interpretarà Don Juan ou Le Festin de Pierre, Wq. 52 de Glück, ballet pantomima amb coreografia de Gasparo Angiolini estrenat el 17 d’octubre de 1761 al Burgtheater de Viena, obra que “constituí una fita i que no sols influí l’evolució posterior del ballet, sinó que també fou el punt de partida d’impulsos importants per a altres gèneres escènics”, explica la musicòloga Irene Brandenburg (Paris Lodron Universität Salzburg) al comentari inclòs en la gravació de l’obra del segell Alia Vox (AVSA 9949). Els darrers anys Jordi Savall ha mantingut una estreta relació amb el Palau de la Música Catalana ja que a petició expressa de la sala modernista ha dirigit per primera vegada a la seva carrera grans oratoris com la Passió segons sant mateu de J. S. Bach (2015), El Messies de Händel, (2017), l’Oratori de Nadal de J. S. Bach (2019) i La Creació de Haydn (2021), al capdavant de les seves formacions La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI i Le Concert des Nations. “Jordi Savall posa de manifest una herència cultural comuna infinitament diversa. És un home pel nostre temps.” («The Guardian») Fa més de cinquanta anys que Jordi Savall dona a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i de l’oblit. Dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba o com a director. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989), amb els que explora i crea un univers d’emocions i de bellesa, i les projecta al món i a milions d’amants de la música. Al llarg de la seva carrera ha enregistrat i editat més de 230 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del Classicisme, amb una especial atenció al patrimoni musical hispànic i mediterrani, que han estat mereixedors de moltes distincions. Amb la seva esposa, la soprano Montserrat Figueras, va fundar el seu segell discogràfic Alia Vox, amb què demostra que la música antiga no és necessàriament elitista, sinó que interessa a un públic ampli de totes les edats, cada vegada més divers i nombrós. La seva fecunda carrera musical ha estat mereixedora de les més altes distincions nacionals i internacionals. |