La 5a edició del Festival Llums d’Antiga posa en valor el patrimoni musical i arquitectònic del centre històric de Barcelona programant sis concerts del 12 al 26 d´abril



La 5a edició del Festival Llums d’Antiga posa en valor el patrimoni musical i arquitectònic del centre històric de Barcelona programant sis concerts en dues setmanes

SOBRE ELS CONCERTS 

 ENSEMBLE O VOS OMNES · LAMENTATIO
12 d’abril de 2023 · 20 hores
Basílica de Santa Maria del Pi
 
REPERTORI
Bernat Icart: Lamentatio Jeremiae (c. 1506)
Joan Pau Pujol (1570-1626): De lamentatio Jeremiae prophetae
 
ARTISTES
Ensemble O Vos Omnes
Xavier Pastrana, direcció

 El programa que ens proposa l’Ensemble O Vos Omnes contraposa dues obres sobre el mateix motiu, el Llibre de les lamentacions del profeta Jeremies, inclòs a l’Antic Testament i segurament recollit al segle VI aC. El text, de caire elegíac, evoca la destrucció de Jerusalem i l’exili del poble jueu, i ha estat motiu de diverses adaptacions musicals al llarg de la història de la cultura europea.
El concert inclou, d’una banda, la versió del català Joan Pau Pujol (1570-1626), compositor format a Mataró i organista a Tarragona i a Barcelona. I per l’altra, la formació coral inclou la versió de Bernat Icart, presumiblement originari del Camp de Tarragona i recuperat precisament per l’Ensemble O Vos Omnes. Icart, que va viure al segle XV i del qual desconeixem molts trets de la seva personalitat i de la seva obra, va treballar per als regnes de Sicília i Nàpols, al servei dels monarques castellans del Renaixement.
Aquest projecte ha estat enregistrat sota el segell de L’Auditori en 3D per a poder ser escoltat de manera posterior a les instal·lacions del Museu de la Música,  en un nou espai d’escolta envolvent en el qual està treballant l’equipament.
 
LEA DESANDRE I THOMAS DUNFORD · LAISSEZ DURER LA NUIT
14 d’abril de 2023 · 20 hores
Basílica de Sant Just i Sant Pastor
 
REPERTORI
Michel Lambert (1610-1696): Ma bergère est tendre et fidèle
Robert de Visée (1650-1725): Gavotte en re m
Marc-Antoine Charpentier (1643-1704): Celle qui fait tout mon tourment
Sébastien Le Camus (1610-1677): On n’entend rien dans ce bocage
Marin Marais (1656-1728): Les voix humaines
Sébastien Le Camus (1610-1677): Laissez durer la nuit
Robert de Visée (1650-1725): Chaconne en re m
Honoré d’Ambruys (16?-17?): Le doux silence de nos bois
Robert de Visée (1650-1725): Prélude en re m i Sarabande en re m
Sébastien Le Camus (1610-1677): Forêts solitaires
Marc-Antoine Charpentier (1643-1704): Auprès du feu l’on fait l’amour
Robert de Visée (1650-1725): Allemande, la royale
Marc-Antoine Charpentier (1643-1704): Tristes déserts
Sébastien Le Camus (1610-1677): Je passais de tranquille jour
Robert de Visée (1650-1725): Rondeau, la mascarade
Michel Lambert (1610-1696): Ombre de mon amant i Vos mépris chaque jour
 
ARTISTES
Lea Desandre, mezzosoprano
Thomas Dunford, llaüt i tiorba
 
Desandre i Dunford ens acosten la intimitat de la música francesa del segle XVII. “Deixeu que la nit perduri” és el títol suggeridor títol del concert proposat per la mezzosoprano Lea Desandre (habitual en algunes vetllades musicals dirigides per William Christie) i pel llaütista i tiorba Thomas Dunford. Ambdós artistes presenten un programa centrat en composicions musicals d’autors francesos del XVII, en què destaquen peces pastorals de Michel Lambert, Marc-Antonie Charpentier o Marin Marais, entre d’altres. Sébastien Le Camus és precisament l’autor de Laissez durer la nuit, cèlebre cançó que és un himne a la nit en la més pura tradició de l’albada. El concert compagina peces cantades amb d’altres instrumentals que responen a l’intimisme de la música francesa de l’època, oposada a la grandiloqüència i pompositat de la gran música cortesana de la cort versallesca.
 

GUERRERO: RÈQUIEM
COR CEREROLS
18 d’abril de 2023 · 19 hores
Basílica de Sant Just i Sant Pastor
 
REPERTORI
Alonso Lobo: Versa est in luctum (1602) 
Francisco Guerrero: Missa pro defunctis (1566) 
 
ARTISTES
Cor Cererols
Marc Díaz, direcció
 
La Missa pro defunctis de Guerrero ocupa un lloc d’honor al costat dels rèquiems de Morales i Victoria. Francisco Guerrero (1528-1599) va ser un sacerdot i músic sevillà que, juntament amb Cristóbal de Morales i Tomás Luis de Victoria, configura la gran tríada del polifonisme renaixentista espanyol. La seva producció musical no es redueix tan sols a la música sacra sinó que també va compondre música profana. Escrita per a quatre veus, és una de les grans composicions polifòniques del Renaixement hispànic i va ser reconeguda posteriorment pel musicòlegs com Felip Pedrell en les seves recerques històrico-musicals. L’obra obeeix a la fascinació estètica per la mort a la Castella del segle XVI, sota la mirada atenta del contrareformista Concili de Trento, que maldava per un retorn al gregorià i al cant pla, tot i tolerar la polifonia vocal sense acompanyament instrumental.

MORALES: RÈQUIEM
CANTORÍA – Formació ampliada a deu veus i orgue positiu
20 d’abril de 2023 · 19 hores
Monestir Sant Pau del Camp
 
REPERTORI
Cristóbal de Morales: Missa pro defunctis (1544) 
Joan Pau Pujol (1570-1626): Miserere
Recuperació de l’obra de Joan Pau Pujol realitzada per Andrea Puentes – Blanco del grup Música, patrimoni i societat, Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del CSIC.
 
ARTISTES
Cantoría
 
Ens trobem davant d’una de les obres més immenses de la polifonia castellana del segle XVI. El rèquiem per a cinc veus Missa pro defunctis del sacerdot sevillà Cristóbal de Morales (1500-1553) és una obra singularíssima d’aquest compositor que va adquirir fama internacional i que havia rebut influències de la gran polifonia de Josquin Desprez. Deia Juan Vásquez, el seu contemporani, que Morales era la llum d’Espanya feta música. Quan va publicar la partitura de la missa de difunts, el músic residia a Roma. L’obra es va cantar pòstumament el 1559 en la missa celebrada en memòria de l’emperador Carles V (Carles I de Castella) a Mèxic, un any després del seu decés a Yuste. Trenta-nou anys més tard, es va interpretar de nou a Toledo amb motiu dels funerals del fill de l’emperador, el rei castellà Felip II. L’ascetisme, l’austeritat i el contingut dramàtic travessen de punta a punta una de les obres més immenses de la polifonia castellana del segle XVI, juntament amb les misses de difunts de Guerrero i Victoria.

TIENTO NUOVO I IGNACIO PREGO · LAMENTO SOPRA LA MORTE
25 d’abril de 2023 · 19 hores
Basílica de Sant Just i Sant Pastor
 
REPERTORI
Johann Heinrich Schmelzer: Sonata n. 4 a 6 (sacro-profanus concentus musicus)
Heinrich Ignaz Von Biber: Sonata n. 3 a 6
Johann Heinrich Schmelzer: Lamento sopra la morte de Ferdinand III
Johann Rosenmüller: Sonata n. 11 a 5 en La (1682)
Heinrich Ignaz Von Biber: Sonata n. 6 a 5
Georg Muffat: Sonata n. 5 en Sol Armónico Tributo
 
ARTISTES
Tiento Nuovo
Ignacio Prego, clavecí i direcció
 
Ignacio Prego presenta un mapa musical fascinant del Barroc germànic. Un cicle dedicat a la mort no podia oblidar composicions com el “Lament sobre la mort” de Ferran III de Johann Heinrich Schmelzer, compositor i violinista barroc i precursor de Heinrich Ignaz Franz von Biber, present igualment en aquesta vetllada que ens proposen els membres integrants de Tiento Nuovo, dirigit pel clavecinista Ignacio Prego. Mestre i deixeble, juntament amb les obres de Johann Rosenmüller i Georg Muffat configuren un mapa musical molt complet del Barroc germànic, amb obres cantades i instrumentals ben poc prodigades entre nosaltres i que de ben segur despertaran interès i admiració a parts iguals.
 
VICTORIA: RÈQUIEM
COR FRANCESC VALLS
26 d’abril de 2023 · 20 hores
Basílica de Santa Maria del Pi

REPERTORI
Tomás Luis de Victoria: Missa pro defunctis (1605) 
Josep Sanz: Missa Brevis (2022) – Estrena mundial, encàrrec de Barcelona Creació Sonora
 
ARTISTES
Cor Francesc Valls
Juan de la Rubia, orgue positiu
Pere Lluís Biosca, direcció
 
Una peça fonamental de la història musical de tots els temps, vinculada a la mort. La transcendència de l’obra de Tomás Luis de Victoria (1548-1611) travessa el seu context temporal i arriba fins als nostres dies. El gran polifonista castellà, originari d’Àvila, va rebre influències de la música romana del seu temps (gràcies a la seva estada a Itàlia) i de retorn a la seva terra va esdevenir un dels músics més cèlebres de l’època. Felip II el va nomenar capellà personal de la seva germana, l’emperadriu Maria d’Àustria i de Portugal, que un cop vídua s’havia retirat al Convento de las Descalzas Reales de Madrid. Amb motiu de la seva mort, el 1603, Victoria va escriure aquest Officium defunctorum per a cor de sis veus, publicat dos anys més tard i ben aviat esdevingut cèlebre. Els diferents funerals per la citada emperadriu celebrats arreu van comptar gairebé sempre amb la música de Victoria, qui, un cop editada la peça, va dedicar-la a Margarida, filla de Maria, que també s’havia retirat al citat convent madrileny.