3 ÚNIQUES FUNCIONS · dimarts 6, 13 i 20 de març · Teatre Poliorama
La Maternitat d’Elna torna a Barcelona en tres úniques funcions al Teatre Poliorama
Un espectacle sobre la memòria històrica a partir de l’obra d’Assumpta Montellà
Un conte per adults que permet explicar la història de les mares d’Elna, des de la sortida del país fins a l’acolliment a la Maternitat d’Elna, al part i als primers mesos de vida dels nens
Sota la direcció de Josep Galindo, la dramatúrgia de Pablo Ley i la interpretació de Rosa Galindo
La Maternitat d’Elna torna als escenaris de Barcelona de la mà del Teatre Poliorama els dimarts 6, 13 i 20 de març. Un conte per a adults que parla de la Guerra Civil, l’exili i posa veu als milers de víctimes silenciades per la repressió. Sota la direcció de Josep Galindo i amb la dramatúrgia de Pablo Ley i la interpretació de Rosa Galindo, l’obra explica el que va ser capaç de fer una persona molt jove, Elisabeth Eidenbenz, per salvar les dones embarassades d’haver de patir el part en les pèssimes condicions higièniques, alimentàries i de salut dels camps de refugiats francesos. El muntatge presenta, en definitiva, un veritable cant a l’esperança, i parteix del llibre homònim d’Assumpta Montellà.
Un cant a l’esperança
La Maternitat d’Elna (institució impulsada pels moviments socials suïssos que van aportar diners, menjar i equipaments) parla d’uns fets que van tenir lloc al final de la Guerra Civil. A mida que l’exèrcit republicà es retira davant de l’última embranzida de l’exèrcit franquista, comença l’exili de centenars de milers de persones. El moment més greu es produeix el gener de 1939, quan gairebé mig milió de persones van fugir a França. És així com comença, per a molts, el drama de l’exili, inhumana tragèdia col·lectiva que s’evidencia en els camps de concentració francesos com el d’Argelers.
Poques vegades es pot parlar d’una forma tan directa i clara del que és un veritable cant a l’esperança. L’esperança en la humanitat i en el futur de la humanitat representat en uns nadons innocents nascuts en una circumstàncies terribles. L’esperança en la cooperació entre les persones. L’esperança en la supervivència de tothom, sense especificació de sexe, nacionalitat, raça, ideologia o religió. L’esperança en la simple bondat de la gent. O, més senzillament, l’esperança (sense adjectius).
La crítica ha dit:
“Emotivo, delicado, poético. Un sensible ejercicio escénico al servicio de una historia que no debe quedar en el olvido. Teatro-documento de incuestionable eficacia.”
César López Rosell, El Periódico (2009)
“Pablo Ley firma la dramaturgia de este espectáculo intimista que, a través de la actriz y cantante Rosa Galindo, da voz a esas mujeres; la voz de esta única intérprete, preciosa y risueña.”
Begoña Barrena, El País (2009)
“La dramaturgia de Pablo Ley, la dirección de Josep Galindo y una banda sonora exquisitamente interpretada por Luc Olivier Sánchez elevan la sensacional actuación de Rosa Galindo a lo memorable.”
Màrius Serra, La Vanguardia (2009)
“La interpretación de dicho personaje anónimo denota la gran sensibilidad de Rosa Galindo y el compromiso de todo el equipo artístico del espectáculo por eludir cualquier forma de sensiblería.”
Joan-Anton Benach, La Vanguardia (2009)
INFORMACIÓ PRÀCTICA
La Maternitat d’Elna
Dimarts 6, 13 i 20 de març, 20.30 h
Teatre Poliorama
Venda d’entrades aquí
FITXA ARTÍSTICA
Dramatúrgia: Pablo Ley
Direcció: Josep Galindo
Selecció musical: Luc-Olivier Sánchez i Rosa Galindo
Intèrpret: Rosa Galindo
Piano: Franco Piccinno
Espai Escènic: Projecte Galilei
Disseny d’imatge: Toni Roura
Disseny de llums i muntatge sonor: Dani Cherta
Tècnica de llums: Anna Espunya
Disseny de so: Dani Fradera
Tècnic de so: Borja Ramos
Vestuari: Míriam Compte
Disseny Gràfic: Maurici Biosca
Coordinació: Carme Solé
Ajudant de direcció: Aleix Fauró
Entrenament vocal: Viv Manning i Anna Feu
Entrenament corporal: Teresa García Valenzuela
Regidoria: Sara Manzano
Producció: Projecte Galilei
La maternitat d’Elna és una producció de Projecte Galilei i Fortià Viñas, amb la col•laboració del Memorial Democràtic, el MUME, Eòlia – Centre d’Estudis de Veu i d’Interpretació -, el Conseil général des Pyrénées-Orientales – Archives départementales – Photographies Auguste Chauvin, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.