La soprano sud-africana i el tenor mexicà cantaran en cinc produccions junts aquesta temporada als millors escenaris del món, des del Metropolitan de Nova York fins a l’Òpera de París o la Bayerische Staatsoper
María José Moreno i Celso Albelo, que tornen al Liceu després dels seus darrers èxits a ‘Lucia di Lammermoor’ i a ‘I Capuleti e i Montecchi’ respectivament, s’alternen en els rols d’Elvira i Arturo
Una de les obres mestre de Vincenzo Bellini i la darrera que va composar abans de morir , ‘I puritani’, obre la temporada sota la batuta del mestre Christopher Franklin
La directora d’escena Annilese Miskimmon proposa una història d’amor en temps de conflictes intemporals, viatjant des de la Irlanda del Nord dels anys setanta fins a la Guerra Civil Anglesa del segle XVII
El Gran Teatre del Liceu inaugura la nova temporada 2018/19 amb una de les obres mestres de l’òpera italiana i l’última que va composar Vincenzo Bellini abans de morir amb tan sols 33 anys: I puritani. Aquesta nova coproducció del Liceu amb la Welsh National Opera i la Danish National Opera arriba del 5 al 21 d’octubre sota la direcció de la irlandesa Annilese Miskimmon i la batuta de Christopher Franklin. Dues de les millors veus del bel canto, la soprano sud-africana Pretty Yende i el tenor mexicà Javier Camarena, seran els encarregats d’obrir la gran nit del 5 d’octubre. Una parella tan demandada que es trobarà 4 cops més als millors escenaris del món, des del Metropolitan Opera fins a l’Òpera de París o la Bayerische Staatsoper. La soprano María José Moreno, a qui encara recordem per la magnífica Lucia di Lammermoor el 2015, i el tenor Celso Albelo, un fantàstic Tebaldo a I Capuleti e i Montecchi el 2016, s’alternaran en els rols d’Elvira i Arturo. Els barítons Mariusz Kwiecień i Andrei Kymach s’alternaran en el paper de Riccardo mentre que Marko Mimica i Nicola Ulivieri ho faran com a Lord Giorgio.
I puritani ens acosta la història d’amor en plena Guerra Civil Anglesa entre la filla d’un líder dels puritans, Elvira, i el seu amant catòlic, Arturo. No obstant, la producció que estrena ara el Liceu i que dirigeix Annilese Miskimmon fa un salt en el temps i trasllada l’acció a un escenari més coetani, el dels conflictes a Irlanda del Nord de 1973. Serà la bogeria de la nostra protagonista Elvira la que faci viatjar l’espectador de nou als temps de la guerra entre puritans i catòlics de 1653. Una història d’amor universal afectada per conflictes socials intemporals i una oportunitat única de gaudir d’una de les òperes preferides dels amants del bel canto.
I puritani suposa un autèntic repte pel duet protagonista, amb parts especialment exigents com l’ària del tenor del primer acte ‘A te o cara’ o el duo ‘Credeasi, misera!’, en el qual Arturo ha de cantar algunes de les notes més altes mai escrites per a un tenor. No en va, Luciano Pavarotti va descriure el rol d’Arturo com a “pur funambulisme”. Tot un repte equiparable al de la soprano, que amb l’ària de bogeria d’Elvira, ‘O rendetemi la speme’, brinda un dels moments àlgids de l’òpera i que la gran Maria Callas va convertir en memorable.
I puritani ha esdevingut per al Liceu una òpera destinada a les grans inauguracions. Ara fa 157 anys, el teatre patia el seu primer incendi i aquest títol de Bellini era l’escollit per reinaugurar el teatre un any més tard. Ara, en plena etapa de celebració del 20è aniversari de la segona reobertura de 1999, I puritani torna a obrir temporada. Aquesta òpera en tres actes i llibret de Carlo Pepoli es va estrenar mundialment el 24 de gener de 1835 al Théâtre des Italiens de París. A Barcelona va arribar gairebé dos anys més tard, el 14 de desembre de 1836, al Teatre de la Santa Creu, i al Liceu no arribaria fins el 17 de maig de 1848. La darrera vegada que es va poder veure I puritani al teatre de La Rambla va ser el 15 de febrer de 2001, on s’ha representat un total de 106 cops.