L’Acadèmia del Cinema Català nomena sis nous Membres d’Honor


9e086fa0f12857e751b5b7dbe4c277ae

Els distingits d’aquest any són Josep Miquel Aixalà, els germans Jordi i Carles Grangel, Antoni Llorens Sanchís, Ramón Martos Vivar i Rosa Novell

Barcelona, 19 de desembre de 2014 .

Un any més l’Acadèmia del Cinema Català vol retre homenatge a persones que s’han distingit per la seva trajectòria professional i la seva contribució al cinema nomenant-los Membres d’Honor de l’Acadèmia. El muntador Josep Miquel Aixalà; els dissenyadors de personatges d’animació Jordi i Carles Grangel; exhibidor i director de cinema valencià Antoni Llorens Sanchís; l’etalonador i fundador d’Image Film Ramón Martos Vivar i l’actriu Rosa Novell es sumen enguany a la nòmina de Membres d’Honor.

La cerimònia oficial de nomenament es celebrarà al Palauet Albeniz de Montjuic el dimecres 21 de gener de 2015, en un acte que presidirà l’Excm. Sr. Xavier Trias, alcalde de Barcelona. A l’acte també hi assistiran els nominats i les nominades als VII Premis Gaudí per fer la tradicional fotografia de família.
Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català (2009-2014)

Formen part de la categoria honorífica d’acadèmics les següent personalitats: Jaime Camino, Montserrat Carulla, Carme Contreras, Jordi Dauder, Manel Esteban, Jordi Feliu, Josep Maria Forn, Teresa Gimpera, Macari Gómez, Román Gubern, A. Isasi-Isasmendi, Anna Lizaran, Bigas Luna, Josep Maixenchs, Fermín Marimón, Joan Mariné, Joana Martí, Gregory Nava, Josep Mª Nunes, Arnau Olivar, Antoni Padrós, Jesús Pérez, Josep Antoni Pérez, Francesc Pérez-Dolz, Tomàs Pladevall, Paco Poch, Ventura Pons, Pere Portabella, Josep M. Queraltó, Montserrat Salvador, Àngel Santacreu, Carles Santos, Jordi Savall, Marta Selva, Julieta Serrano, Anna Solà i Brian Yuzna.

Els nous Membres d’Honor

Josep Miquel Aixalà
Nascut a Lleida l’any 1955, Josep Miquel Aixalà és realitzador, productor i muntador de cinema i televisió. Entre els anys 1973 i 1977 va estudiar a Le Conservatoire Livre du Cinema Français de París, i després de treballar a França en algunes produccions com a ajudant de muntatge torna a Catalunya per a implicar-se en diversos projectes, entre els quals destaquen la cooperativa cinematogràfica Germinal Film Coop i les pel·lícules de Manuel Huerga, Gaudí (1988) i Buñuel (1989), així com els programes de Televisió de Catalunya Estoc de Pop, Arsenal, Clip Club i Cinema 3. Durant aquella època dirigeix, també, diversos documentals i videoclips,

treballant amb La Fura dels Baus o el Tricicle, entre d’altres. L’any 1991 és l’encarregat de realitzar el film Barcelona pel Comitè Olímpic Barcelona ’92, amb motiu de les Olimpíades, i els anys següents es dedica a dirigir diversos curtmetratges juntament amb Marcel·lí Antúnez. A partir de l’any 2005, exerceix com a docent en institucions com la Universitat Pompeu Fabra o l’Escola Elisava, sense renunciar tanmateix a la seva activitat com a realitzador i muntador. Segueix, així, com a responsable d’importants espots i pel·lícules promocionals, guanyadores de guardons internacionals –Cannes, San Sebastián, Nova York… – que l’avalen com un dels directors més reconeguts del món de la publicitat. L’any 2006 torna a treballar amb Huerga en el muntatge de la premiada Salvador (Puig Antich), que va suposar-li la nominació al Premi Goya. Actualment forma part de la productora Ovideo TV, i és director d’imatge del canal de televisió GolTV.

Carles Grangel i Jordi Grangel

Fundadors del Grangel Studio, els germans Carles i Jordi Grangel, van néixer a Barcelona els anys 1963 i 1968, respectivament, i des de ben joves van encaminar-se cap al món del dibuix i la il·lustració, enfocant-se als seus inicis en el còmic. Prèviament a la fundació del seu prestigiós estudi, d’on han sortit alguns dels personatges més coneguts del cinema d’animació actual, en Carles es dedicava a dibuixar personatges de Walt Disney per a còmics de l’estudi. Davant les dificultats creatives i econòmiques que patia el món còmic durant els anys vuitanta, Carles decideix provar sort a Anglaterra, arribant als estudis d’animació d’Universal, Amblimation. Allà coneix a un Steven Spielberg que el contractaria per a fer el disseny de personatges de Rex, un dinosaure a Nova York, i a partir d’aleshores, en el seu retorn a Barcelona, funda juntament amb el seu germà Jordi i Carlos Burges el Grangel Studio, dedicant-se al disseny de personatges de grans estudis de Hollywood com Warner Bros, Sony Pictures o DreamWorks. El nom dels germans Grangel figura als crèdits de pel·lícules com La núvia cadàver, Madagascar, Kung-Fu Panda, o Hotel Transilvània, havent treballat també per als més destacats realitzadors, el mateix Spielberg, Tim Burton o Ridley Scott, entre d’altres. Els seus dissenys han estat premiats amb guardons com l’Annie Award per a Spirit, l’any 2002, que també va ser nominada als premis Oscar.

Antonio Llorens Sanchís

Nascut a València l’any 1952, Antonio Llorens Sanchís és crític, programador i director de cinema. Pertany, des de l’any 1975, al consell de redacció de la revista Cartelera Turia, per la que segueix escrivint, i col·labora amb altres mitjans de l’àmbit cinematogràfic com Academia i diverses publicacions del Festival de San Sebastián i la Mostra de València. Destaca també com a programador i acèrrim defensor del cinema d’autor i en versió original, així com de les produccions catalanes. Anima dels cinemes valencians Albatros –actualment Cines Babel– durant gairebé trenta anys, fins el juny de 2012, Llorens continua la seva tasca en favor del desenvolupament cultural a la Filmoteca valenciana o a les sessions de cineclubs amb els que col·labora, formant part, a més, del consell d’administració de la xarxa Europa Cinemas durant prop de vint anys. També ha tingut un paper important com a assessor per a distribuïdores,

coordinant la distribució a Espanya de pel·lícules com Marquis, de Henri Xhonneux, o Benny’s Video, de Michael Haneke, de la mà de Tabarca Films. Com a realitzador, destaquen alguns curts que codirigeix juntament amb Pedro Uris però sobretot el seu primer llargmetratge Après le trou (Después de la evasión), del 2002, que és presentat al Festival de Locarno. L’any 2007, amb el curtmetratge La culpa ajena, guanya el Premi Bancaja, i aquest any ha presentat un segon llarg, en aquesta ocasió documental, titulat Un jardí a la memòria.

Ramón Martos Vivar

Nascut a Jaén l’any 1949, Ramón Martos Vivar comença la seva intensa relació amb el cine als 23 anys, fent etalonatge –procés químic per a la correcció de color, lluminositat i contrast– i edició als laboratoris barcelonins Fotofilm, dedicats a la producció i postproducció. Després d’alguns anys com a treballador a l’empresa, i havent esdevingut cap d’etalonatge, l’any 1977 passa a ser-ne director, càrrec que ocupa durant gairebé dues dècades. En aquest període revoluciona el sector al país introduint tecnologies videogràfiques a l’activitat del laboratori. A mitjan anys noranta posa fi a la seva etapa a Fotofilm per a fundar Image Film, companyia que segueix el camí de l’anterior incorporant, a més, la tecnologia digital aplicada a l’etalonatge i el tiratge de còpies cinematogràfiques. L’aparició d’ Image Film és altament important pel sector, no només per les produccions que se’n beneficien, sinó també per la prevalença d’un sector de la indústria que d’altra manera, amb la desaparició de Fotofilm i Cinematiraje Riera, hagués quedat orfe. En donen fe els milers de pel·lícules que han passat per les seves mans, des de Fotofilm fins a Deluxe, la multinacional que l’any 2002 va comprar Image Film i que actualment dirigeix el seu fill, Ramón Martos Calvo.
Martos Vivar ha estat, així, responsable de la postproducció d’obres com Souvenir de Rosa Vergés o El orfanato de Juan Antonio Bayona, entre moltes d’altres, contribuint en la còpia i la difusió del cinema autòcton. En aquest sentit, també ha col·laborat amb la Filmoteca de Catalunya en tasques de restauració i preservació, i donant suport als inicis de l’Acadèmia del Cinema Català.

Rosa Novell

La presència de l’actriu Rosa Novell a les pantalles de cinema ha estat discreta però especial. Actualment la podem veure a les sales de cinema en dues pel·lícules candidates als VII Premis Gaudí de la mà de Maria Ripoll a Rastres de Sàndal i del director i productor Lluis Miñarro a Stella Cadente. Darrerament, el director Agustí Villaronga l’ha dirigit en una pel·lícula, pendent d’estrena, que Rosa Novell protagonitza en el paper de Maria. Davant de la càmera, ha treballat amb directors com Abel Folk i Joan Riedweg a Xtrems, Ventura Pons a El vicari d’Olot i a El perquè de tot plegat, Bigas Lunas a Lola, Mario Gas a El pianista, Jesús Garay a La banyera, a Pasión lejana i a Mirant el cel, Antoni Martí a Hic Digitur Dei, Jordi Cadena a Els papers d’Aspern o Jaime Chávarri a El año del diluvio.
Nascuda a la ciutat de Barcelona el 1953, Novell comença la seva trajectòria com a actriu l’any 1974 interpretant Les Troianes, d’Eurípides. Des d’aleshores, no deixa de pujar als escenaris

tant per actuar com per a recollir reconeixements per la seva contribució al teatre català. Gràcies a les seves interpretacions en obres d’autors tals com Jean Genet, William Shakespeare, Samuel Beckett, Marguerite Yourcenar, Edward Albee o Àngel Guimerà, rep el Premi Nacional d’Interpretació, el 1988, el Margarida Xirgu, el 1989, el Premi de la Crítica del 1995 per la seva actuació a La senyoreta Florentina i el seu amor Homer, i la Creu de Sant Jordi el 2007. Com a directora teatral, destaca pels seus muntatges de Maria Rosa, de Guimerà o Fi de partida, de Beckett, entre altres.
Rosa Novell ha combinat els escenaris amb la petita pantalla, participant en sèries o pel·lícules per a la televisió com Mare i fill, societat limitada; 14 d’abril. Macià contra Companys; Desátate; Majoria absoluta; El cor de la ciutat; Germanes de sang; Crims… i un llarg etcètera.

Actualment l’Acadèmia té 371 membres i es regeix per una Junta Directiva escollida per l’Assemblea, formada per Isona Passola, presidenta; Sergi López, vicepresident; Elisa Plaza, secretària; Maria Rosa Fusté, tresorera i els vocals Pep Armengol, Josep Maria Civit, Aina Clotet, Cesc Gay, Edmon Roch i Clara Segura. Montse Majench exerceix de directora i Míriam Sánchez, de coordinadora.

Patrons de l’Acadèmia del Cinema Català: GENERALITAT DE CATALUNYA – DEPARTAMENT DE CULTURA / AJUNTAMENT DE BARCELONA / DIPUTACIÓ DE BARCELONA / FUNDACIÓ SGAE / EGEDA – FILMOTECH / AISGE / GREMI D’EMPRESARIS DE CINEMES DE CATALUNYA
Mitjans de comunicació: TELEVISIÓ DE CATALUNYA / CATALUNYA RÀDIO / LA XARXA / LA VANGUARDIA
Patrocinador oficial: ESTRELLA DAMM
Perruqueria oficial: L’ORÉAL PROFESSIONNEL
Maquillatge oficial: CAZCARRA IMAGE GROUP

Col·laboradors / amics: COL·LEGI DE DIRECTORS / GUIONISTES ASSOCIATS (GAC) / DDT EFECTOS ESPECIALES / TRADULAB / DELUXE / APUNTOLAPOSPO / ÀMISTER ART HOTEL / FRIT RAVICH / JEAN LEON / GRAMONA / FUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA / FILMOTECA DE CATALUNYA / TMB / FUNDACIÓ BANC DE SABADELL / DOS DÉUS VERMOUTH / NUEVEOJOS

ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ
academia@academiadelcinema.cat
Passeig de Colom, 6, 08002 Barcelona