L’Auditori presenta la imatge de la temporada 2019-20 creada per l’artista Perejaume i la productora Canada


L’Auditori presenta la imatge de la temporada 2019-20 creada per l’artista Perejaume i la productora Canada
La sèrie Botànica del so de Perejaume i un audiovisual signat per la prestigiosa productora Canada  refermen l’aposta de L’Auditori pel diàleg entre les arts

El proper 9 de maig es posen a la venda totes les entrades de la temporada 2019-20 de L’Auditori

L’Auditori ha presentat  la nova imatge de la temporada 2019-20 en un esdeveniment matinal a l’hivernacle de Sants que ha reunit l’artista Perejaume, representats de la productora Canada, el compositor Pablo Carrascosa, el conjunt Frames Percussion i el director de L’Auditori, Robert Brufau.

L’artista Perejaume és l’encarregat de signar la imatge de la temporada, que porta com a títol Botànica del so i juga amb el concepte de l’alè del vent fent música amb els arbres.

La col·laboració amb Perejaume posa en valor el foment del diàleg entre les arts i consolida l’objectiu de L’Auditori, que és construir un projecte artístic unificat i transversal en el que hi tinguin cabuda totes les disciplines.

Imatge Temporada 2019_2020. © Botànica del so – Perejaume.
D’aquesta manera, Perejaume ha creat un imatge per a la temporada i també per a cada una de les branques que conformen la programació de L’Auditori, des de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i la Banda Municipal, a les temporades de Cambra, Antiga, OBCPops, Jazz Sessions, Escenes i Samper Sèries.

L’artista ho explica d’aquesta manera:

Com plantar una imatge davant L’Auditori i fer que soni? Com fer sonar una imatge?

De sempre que m’han agradat els vivers amb els arbres i les plantes ensabatats, amb pa de terra i test, perquè no tenen encara aquí i s’arrengleren molts d’ells amb canyes i bastons per mantenir-se drets. Sobretot en els vivers de reforestació, arbres i plançons d’arbre semblen a punt d’arrencar a caminar, com si la plantació fos un gest molt llarg que ha de dur-los  des del viver on es troben al punt on han de viure. 

Als vivers els arbres s’apleguen agrupats en formacions poc o molt regulars, confegint una mena d’assaig de bosc. Quan el vent hi bufa, els arbres despleguen un so orquestrat que creix i s’enlaira i es desplaça, ventats els arbres i el so dels arbres de manera que amb cada cop de vent la tonada s’hi intensifica, s’allarga i es dissol.

Més enllà dels vivers hi ha tota la botànica ventada, amb la bufera dels vents sobre els més variats relleus i la poca o molta vegetació que els afina: geofonies, biofonies sota el sol, la pluja o la nit, amb la vall que bada boca i els aires passacolls. La instrumentació  és extraordinària i la sonoritat, inabordable.  

Pel que fa als arbres com a instruments de vent amb rames i voleiament de rames, pulsió de tiges i articulació de branques i d’escorces, la imatge s’embardissa amb els sons ensalivats i la xilema com a saliva, la cantadissa i els cops d’ala dels ocells, les flors que atreuen el zum-zum dels insectes, el cant alimentat amb cireres, la ruda lletraamargant…, coses així.

Hi ha, doncs, aquesta botànica del so. Fins i tot podríem apuntar a una gairebé botànica de so, sembrada pel vent, regada pel vent i segada pel vent. Però hi ha també, en la imatge que hem mirat de fer sonar, una botànica pairal del so, del conreu agrari i forestal del so i de L’Auditori com a viver.

Canada produeix el vídeo de la temporada
Per tal de fer un pas més en aquest diàleg entre disciplines artístiques i aportar una mirada innovadora, L’Auditori ha encarregat un audiovisual a la prestigiosa i multipremiada productora barcelonina Canada, reconeguda per la seva visió estètica trencadora i la recerca de nous llenguatges.

Dirigit per Héctor Herce, el vídeo pren com a punt de partida els conceptes de natura i vent de Perejaume i desenvolupa una història de tres minuts que surt del relat habitual de la música clàssica.

En paraules del seu director:

El projecte és un representació metafòrica de la música com creació orgànica. Per això partim d’una naturalesa creadora. La natura és sonora i, alhora, matèria prima per fabricar els instruments musicals.

Per tant, la idea que a partir de la interpretació musical dels sons naturals una jove pogués crear una temporada musical completa gravant-los i barrejant-los, va sorgir gairebé de forma “natural”. És així una peça a mig camí entre la fantasia i el realisme.

Tractant de forma poètica aquest concepte, es pot dir que tot neix d’alguna cosa primigènia com és la natura, perquè després l’ésser humà, a partir de la seva imaginació i talent, agafi el que ens lliura la terra i el transformi en la seva pròpia creació artística.

Imatges temporada 2019_2020. © Botànica del so – Perejaume.
Els artistes 
Perejaume
Artista i escriptor català. Es va formar freqüentant l’obra de Joan Brossa, J. V. Foix i Jacint Verdaguer, autors que van influir en el desenvolupament de la seva mirada artística, així com la cultura popular del Maresme i el món de la pagesia. Entrellaçant creació plàstica i literària, la seva obra combina pintura, escultura, paraula, acció, vídeo i so, tot qüestionant les relacions entre natura i cultura. El 2005 va ser mereixedor del Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya per l’obra Els cims pensamenters i, el 2006, del Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d’Espanya per la «reformulació de la relació entre art i territori». Algunes de les seves intervencions i exposicions més notòries són els medallons del Gran Teatre del Liceu (1999), les retrospectives Deixar de fer una exposició(MACBA, 1999) i Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova! (La Pedrera, 2011) o la col·laboració amb l’exposició del CCCB La màquina de pensar amb la videoinstal·lació La rel de l’arbre és una roda (2016). Entre els seus llibres, en podem destacar L’obra i la por (Galàxia Gutenberg, 2007), Pagèsiques (Edicions 62, 2011, Premi Ciutat de Barcelona i Premi Lletra d’Or, 2012), Paraules locals (Tushita Edicions, 2015) i Treure una marededéu a ballar (Galàxia Gutenberg, 2018).
Héctor Herce
El jove realitzador madrileny ha iniciat la seva carrera fa poc més de dos anys, temps més que suficient per a remarcar el seu estil i bon gust en tot tipus de treballs.

La simbiosi entre missatge i estètica que es respira a videoclips per artistes com C. Tangana, Cupido o The Parrots, també floreix en els seus curtmetratges (Las flores de plástico no se marchitan), fashion films ( Ácrata) i treball comercial (Oysho - The Nature Journey).

Canada
Canada és una productora internacional nascuda a Barcelona. A punt de celebrar el seu 10è aniversari, són especialment coneguts els seus treballs en el món del videoclip.

Els seus vídeos, entre molts altres, per Beck o Tame Impala han arribat als Grammy o als MTV VMAs dels EUA.

El seu treball més recent inclou diverses col·laboracions amb Rosalia, entre les quals destaquen els vídeos de les cançons Malamente i Pienso en tu mirá, que han contribuït decisivament a la projecció internacional de l’artista catalana.

Centrada en la producció en el sentit més ampli de la paraula, Canada desenvolupa cada dia les seves operacions en àmbits que van des de la publicitat fins a la ficció cinematogràfica.