Narcís Agustí, Asunción Balaguer, Jaume Figueras, Elisenda Nadal i Leopoldo Pomés, ja són Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català
•Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ha reivindicat el valor del cinema per ajudar a comprendre un moment històric canviant
•La presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, ha agraït als membres d’honor el camí que han obert per a tota la professió
•És el darrer acte públic de l’Acadèmia fins la cerimònia de lliurament dels Premis Gaudí 2016, el 31 de gener a l’Auditori del Fòrum-CCIB
Barcelona, 13 de gener de 2016.- La Sra. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ha rebut avui al Palauet Albéniz de Montjuïc els nominats als VIII Premis Gaudí i els nous Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català en un acte conduït per l’actriu i acadèmica Maria Pau Pigem. Enguany han estat distingits com a nous Membres d’Honor Narcís Agustí, fundador de la cadena de cinemes OCINE, Asunción Balaguer, actriu de teatre i cinema, Jaume Figueras, cronista cinematogràfic català, Elisenda Nadal, directora de Fotogramas durant quatre dècades i Leopoldo Pomés, fotògraf i publicista.
Isona Passola, ha obert “l’acte més emotiu de l’any on pren més importància que mai el sentit de grup de l’Acadèmia” de la que n’és presidenta. Tot seguit, el productor i membre de la Junta directiva de l’Acadèmia, Edmon Roch, ha glossat la figura de Narcís Agustí, fundador de la cadena de cinemes OCINE, “que no només ha estat al peu del canó sinó a peu de sala, per oferir al públic cinema de qualitat, sent capdavanter en l’exhibició de cinema d’art i assaig, implantant la versió original i apostant pels cinemes multisales”. Actualment, OCINE compta amb 137 pantalles i més de 24.000 butaques a Catalunya, la resta d’Espanya i França. Agustí ha tingut un record pel seu pare, Joan Agustí, fundador d’una nissaga d’exhibidors de la que els seus fills n’han pres el relleu, i ha dedicat unes paraules als milers de treballadors que han ajudat a tirar l’empresa endavant des del 1943, des dels acomodadors fins als programadors.
L’actor i director Mario Gas ha presentat l’actriu de teatre i cinema Asunción Balaguer amb qui havia coincidit en diferents rodatges i admirava i finalment va dirigir a Follies, fent-la cantar en públic per primera vegada, al Teatro Español de Madrid i al Festival de Perelada. Gas ha reivindicat la figura de la veterana actriu com la dona que és capaç d’aparcar temporalment la seva feina per l’amor, a Paco Rabal i als seus fills i que torna als escenaris de gran, amb tota la força per interpretar amb naturalitat els papers que li proposen doncs sempre està a punt per aprendre coses noves. Gas ha elogiat la Balaguer amb profund respecte , “si no existissis, seríem més pobres”. Per la seva banda, una emocionada manresana Balaguer, ha afirmat sentir-se “molt catalana” i s’ha estrenat com a acadèmica d’honor defensant que “s’ha de fer allò que un sent”, una fórmula que ha aplicat al llarg de la seva extensa carrera al teatre, al cinema, a la televisió i a la vida.,
El periodista i escriptor Jorge de Cominges llegia i devorava les cròniques de Jaume Figueras molt abans de conèixer-lo. L’ha definit com “la cinefília feta carn” i ha lloat la seva llibertat de criteri des dels temps del Consultori de Mr. Belvedere que Figueras tenia a Fotogramas, “amb un gust poc ortodox i poc obedient als dictats de l’època”. Les memòries de Figueras no són les del “fill del lleter”, el seu pare ho era i anaven al cinema entre setmana, es titulen «Endevina qui et parla de cinema». Cominges també s’ha referit al seu treball a TV3 “on va començar sent un cínic iconoclasta per acabar sent un patriarca irònic”.
Figueras, que ha volgut reivindicar el paper del cinema com a escola de vida, ha glossat Elisenda Nadal, directora de Fotogramas per tradició familiar, Madame la directrice, “una periodista de raça que al capdavant de la revista ha marcat tendències més enllà del món del cinema i que va lluitar enèrgicament contra la censura” des de totes les capçaleres que va dirigir. Elisenda Nadal, visiblement emocionada, ha volgut retre homenatge a la revista Fotogramas, una publicació “que vaig voler orientar a tots els públics d’una manera crítica i honesta” i ha destacat la feina dels “excel·lents professionals que han estat capaços d’obrir mercats fins fa poc impensables per al nostre cinema”.
L’actriu i model Teresa Gimpera, Membre d’Honor de l’Acadèmia, que encara conserva el seu esperit de musa, ha fet els honors al fotògraf i publicista Leopoldo Pomés, “un home fet a sí mateix, que ha sabut plasmar a tota la seva obra la seva obsessió per la bellesa, l’estètica i la feina ben feta”. Ha recordat les primeres fotografies de Pomés, d’aquella Barcelona grisa i trista de la postguerra i el seu emocionant vídeo del 1986 sobre Barcelona que va influir decisivament en que la ciutat fos la seu dels Jocs Olímpics. Teresa Gimpera ha volgut deixar clar que va ser ella qui va descobrir al Pomés publicista, quan jove model, li va anar a demanar feina –l’únic cop a la vida que ho ha fet- i junts van revolucionar els anuncis de mitges. El polifacètic Pomés pot escriure llibres sobre el pa amb tomàquet o fer llibres d’arquitectura, sempre amb un gust exquisit i amb la bellesa per bandera.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha tancat l’homenatge destacant el pes de la indústria del cinema per la ciutat, “un sector amb el que estem en deute pel renom que ens ha donat” i ha posat en valor el cinema “com a eina fonamental per reivindicar el valor de l’empatia i explicar un moment històric canviant”. Ha dit també que el seu govern estudia com conciliar les virtuts de Barcelona com a plató i el dia a dia dels veïns. Ha lamentat, però, que entre els nominats als Premis Gaudí hi hagi tan poques dones nominades als premis de direcció, producció o direcció de fotografia. L’Ajuntament de Barcelona ha cedit el Palauet Albéniz de Montjuïc en mostra del suport del govern municipal al cinema català.
Han assistit a l’acte els Membres d’Honor de l’Acadèmia Antonio Llorens, Joana Martí, Josep Anton Pérez Giner, Tomàs Pladevall i Carles Burgés, Marta Selva i Anna Solà de Drac Màgic, Josep Mª Queraltó i Jesús L. Pérez. També ens han acompanyat l’ Excm. Sr. Xavier Trias, regidor president del Grup Municipal de CiU; la Ima. Sra. Sònia Sierra, regidora del Grup Municipal de Ciutadans; l’Im. Sr. Daniel Mòdol, regidor del Grup Municipal del PSC i la Sra. Berta Sureda, comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
L’escola Bande à Part ha realitzat un any més el “making of” dels actes previs al lliurament dels Premis Gaudí i el fotògraf David Ruano ha instal·lat un set fotogràfic per on han passat els nominats i nominades, pentinats per L’Oréal i maquillats per Cazcarra.
Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català (2009-2015)
Els nous Membres d’Honor comparteixen aquesta categoria honorífica amb 43 noms propis del cinema català: Josep Miquel Aixalà, Carles Burgès, Jaime Camino, Montserrat Carulla, Carme Contreras, Jordi Dauder, Manel Esteban, Jordi Feliu, Josep Maria Forn, Teresa Gimpera, Macari Gómez, els germans Jordi i Carles Grangel, Román Gubern, A. Isasi-Isasmendi, Anna Lizaran, Antonio Llorens Sanchís, Bigas Luna, Josep Maixenchs, Fermín Marimón, Joan Mariné, Joana Martí, Gregory Nava, Rosa Novell, Josep Mª Nunes, Arnau Olivar, Antoni Padrós, Jesús Pérez, Josep Antoni Pérez, Francesc Pérez-Dolz, Tomàs Pladevall, Paco Poch, Ventura Pons, Pere Portabella, Josep M. Queraltó, Montserrat Salvador, Àngel Santacreu, Carles Santos, Jordi Savall, Marta Selva, Julieta Serrano, Anna Solà, Ramón Martos Vivar i Brian Yuzna.
Amb l’acte de nomenament dels nous Membres d’Honor i la fotografia de família, l’Acadèmia del Cinema encara la recta final cap a la cerimònia de lliurament dels Premis Gaudí 2016. Els guanyadors es coneixeran en el transcurs de la gala que es celebrarà el proper diumenge, 31 de gener des de l’Auditori del Fòrum del CCIB, presentada per Rossy de Palma, retransmesa per TV3 i Catalunya Informació amb la col·laboració de la Xarxa de Comunicació Local.
Crèdits Acadèmia del Cinema Català
L’Acadèmia del Cinema Català es va fundar el 2008 amb la finalitat d’atorgar els Premis Gaudí, que varen prendre el relleu dels Premis Barcelona, impulsats i organitzats pel Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya. Actualment l’Acadèmia compta amb 425 socis. La Junta directiva de l’Acadèmia està formada per Isona Passola, presidenta, Sergi López, vicepresident; Elisa Plaza, secretaria; Maria Rosa Fusté, tresorera i els vocals Pep Armengol, Josep Maria Civit, Aina Clotet, Cesc Gay, Edmon Roch i Clara Segura.
Patrons de l’Acadèmia del Cinema Català: GENERALITAT DE CATALUNYA – DEPARTAMENT DE CULTURA – ICEC / AJUNTAMENT DE BARCELONA / DIPUTACIÓ DE BARCELONA / FUNDACIÓ SGAE / EGEDA – FILMOTECH / GREMI D’EMPRESARIS DE CINEMES DE CATALUNYA / FUNDACIÓ AISGE
Mitjans de comunicació: TELEVISIÓ DE CATALUNYA / CATALUNYA RÀDIO / LA XARXA DE COMUNICACIÓ LOCAL / LA VANGUARDIA
Patrocinador oficial: ESTRELLA DAMM
Perruqueria oficial: L’ORÉAL PROFESSIONNEL
Maquillatge oficial: CAZCARRA IMAGE GROUP
Amb la col·laboració especial en aquest acte de: AJUNTAMENT DE BARCELONA, JEAN LEON, ÀPATS D’ART, FRIT RAVICH, BANDE À PART, SERCOTEL-ÀMISTER ART HOTEL , C3BAR i MENCHÉN TOMÀS
Col·laboradors / amics: COL·LEGI DE DIRECTORS / GUIONISTES ASSOCIATS (GAC) / PROA / PAC / ASSOCIACIÓ D’ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYA (AADPC) / ASSOCIACIÓ CATALANA DE CRÍTICS I ESCRIPTORS CINEMATOGRÀFICS (ACCEC) / MUSEU DEL CINEMA DE GIRONA / DDT EFECTOS ESPECIALES / TRADULAB / DELUXE / ANTAVIANA FILMS / OVIDE / FILMIN / ARTYPLAN / FILMOTECA DE CATALUNYA / FUNDACIÓ TRANSPORTS METROPOLITANS DE BARCELONA / DRAC MÀGIC / INSTITUT RAMON LLULL / GRAMONA / DOS DÉUS VERMOUTH / FEDERACIÓ CATALANA DE CINECLUBS / THE BARCELONA SHOPPING NIGHT / CINEMES TEXAS / CCIB Centre de Convencions Internacional de Barcelona / KARE BARCELONA
L’Acadèmia del Cinema Català és membre de la FAN of Europe, Film Academies Network of Europe-European Film Academy, EFA, del Patronat de la Fundació Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya i de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, FOCIR. L’Acadèmia és una entitat que fomenta l’ús de la llengua catalana inscrita al cens del Departament de Política Lingüística-Generalitat de Catalunya.