òpera popular de Barcelona arriba al Palau de la Música

Aquest projecte plasma —i cristal·litza— el desig comú, la il·lusió, l’anhel i l’esperança d’un gran equip de gent que estima l’escena, la música i l’art per sobre de tot; unes persones d’ànimes belles i generoses que ara, si així ho desitgeu, podran emprendre un projecte aglutinador d’esforços, talent, art, humilitat i noblesa per donar a la ciutat i el país espectacles de qualitat universal, emocionants i arrelats al territori. Ens plau sincerament presentar-vos una gran companyia amb la ferma voluntat de servir al públic un contingut que, a més d’implicar la bellesa, el sentiment i la humanitat propis de la lírica, fomenta l’interès cultural, social i el pensament crític.
Estem amarats d’amor a la vida i a l’art, a la poesia i a la música; d’amor al nostre ofici.
Sembla que aquest va ser l’esperit germinal de les primeres associacions filharmòniques al món.

EQUIP
Cristina Raventós, CEO, administradora artística
Xavier Biel, CEO
Jaume Villanueva, director escènic titular i director artístic adjunt 
Eric Varas, director musical titular i director artístic adjunt
Xavier Puig, director musical associat
Josep Miquel Mindán, director musical associat
Daniel FloresGloria Llevat, Roberth Aramburo, coreògrafs Montse Miralles, figurinista
Laura Liñán Maria del Mar Cortés, maquillatge i perruqueria Biel_fpv, Asimètic films, disseny gràfic, imatge corprativa Jeloudoli, comunicació
Orquestra de cambra Terrassa 48 orquestra associada Quim Termens, concertino
Marina Negre, directora de producció adjunta i assessora legal 
Blanca Díaz editora de continguts
Maria Reales premsa
Castells Rodríguez Economistas, recursos humans i assessoria fiscal

JAUME VILLANUEVA Director escènic titular i director artístic adjunt
Llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, és director i autor teatral; actor, ajustador i director de doblatge; i director i guionista de ràdio i televisió.
Debuta en la direcció el 1982 amb Zoo Story, d’Edward Albee, traduït per Terenci Moix. Aquest mateix any va guanyar el premi Adrià Gual al millor projecte de direcció per La desaparició de Wendy, de Josep M. Benet i Jornet; protagonitzada per Martí Galindo i Loles León, un gran èxit de públic i crítica a Madrid i a Barcelona.
Incapaç de plantejar qualsevol estratègia mercenària que el faci creixer, només dirigeix quan se sent íntimament implicat en les obres que l’apassionen.
Amor a mitges, d’Allan Aikbourn; El supervivent, de Manuel Vázquez Montalbán; La veu humana, de Jean Cocteau; Carpa Barcelona (que dirigeix obligat per Mario Gas per a l’Olimpíada Cultural); Tirant lo Blanc; 1789, La Revolució, per a Catalunya Ràdio, són algunes de les seves produccions més personals.
El 2005, gràcies a la inoblidable amistat de J. AriasVelasco, funda Octubre Teatral, potser l’etapa més brillant de la seva controvertida carrera teatral.
Con Belisa, Federico G. Lorca, que dedica a Hermann Bonnin (inoblidable mentor estimat) el fa mereixedor de ser nominat com a millor director visitant per l’Association of Entertainment Critics of New York (ACE); després d’una aclamada gira nacional i una brillant temporada al Teatro Español, l’obra realitza una extensa gira internacional; cal destacar l’extraordinària acollida als teatres d’Estats Units i Mèxic, on va inaugurar el Festival Cervantino. El llanto, un altre Lorca representat en teatres tan emblemàtics com The Carnival de Miami, La Barraca de Lisboa, el Teatre Poliorama de Barcelona, o el Teatro Español de Madrid on va fer una brillant temporada; aclamat unànimement pel públic i la crítica internacional ha estat finalista als premis Max (2009 i 2010).
La Vampira del Raval de Josep Arias Velasco amb música de Albert Guinovart, uns dels espectacles més estimats pel públic de Barcelona, va obtenir cinc Premis Butaca y un Max a la millor composició musical. Romance de Curro el Palmo, concebut a partir de la cançó de Serrat; retrat de la Barcelona xarnega immigrant és el seu espectacle més inusual: estrenat al Festival Grec de Barcelona, amb Nacho Blanco, Quiqui Morente i Antonio Canales, considerat, entre els experts, un dels millors musicals flamencs de tots els temps, tanca, per ara, el periple Octubre Teatral.
Torna a la realitat amb Abans de l’estrena, que escriu a petició de Ferran Rañé; malgrat l’extraordinària acollida aconseguida a Vic Ciutat Cultural on s’estrena, passa totalment desapercebut a Barcelona, la seva ciutat.
El públic, en canvi, ha acollit amb caloroses ovacions La Traviata de Verdi i La Flauta Màgica de Mozart, les dues darreres produccions que, de la mà de Cristina Raventós, ha dirigit al Palau de la Música Catalana amb absoluta felicitat.

ERIC VARAS
Director musical titular i director artístic adjunt
Èric Varas (Barcelona, 1996) cursa el Grau Professional de Piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona sota el mestratge de Maria Rosa Ribas i Jordi Vilaprinyó i en acabar rep la Menció d’Honor per la seva trajectòria.
A continuació entra a l’ESMuC on obté el Títol Superior de Piano de la mà de Jean-François Dichamp. Posteriorment, s’inicia en la direcció orquestral al Conservatori de la ciutat de Viena (MUK) amb el professor Andreas Stoehr, amb qui segueix rebent ensenyances actualment.
El seu interès pel repertori vocal el porta a estudiar amb Alan Branch i Francisco Poyato i a rebre classes de Matthias Goerne, Fiorenza Cedolins, Ermonela Jaho, Josep Surinyac, Malcolm Martineau, Simon Lepper, Wolfram Rieger i Julius Drake.
Com a pianista ha actuat dins de la programació de festivals com el Life Victoria (Tast de Lied, Life New Artists i Life Piano), la Schubertíada Vilabertran (II Acadèmia de la Schubertíada), el Festival de Royaumont i el Festival de Torroella de Montgrí (Fringe) i ho ha fet en sales com el Gran Teatre del Liceu, el Cercle del Liceu, el Foyer del Gran Teatre del Liceu, l’Auditori Eduard Toldrà, la Sala Alícia de Larrocha de l’Auditori de Barcelona, l’Abbaye de Royaumont de París i el Schlosstheater Schönbrunn de Viena, entre d’altres, col·laborant amb cantants com Adriana González, Marina Viotti, Mercedes Gancedo, Pau Armengol, Ulrike Haller, Violeta Alarcón, Lluís Calvet i Jan Antem.
Al llarg dels últims anys, comença a assistir diferents agrupacions instrumentals i corals, destacant la seva feina com a assistent de Miguel Ángel Arqued per al Cor Intermezzo i de Xavier Sans per al Cor Fòrum Vocal.
Actualment, combina els seus compromisos laborals com a pianista, clavecinista i assistent amb la docència al Conservatori Superior de Música del Liceu i amb la direcció de la Coral Mixta d’Igualada..

XAVIER PUIG 
Director musical associat
Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), començà els estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal de la seva ciutat i els amplià posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler.
Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas (1990-1994). Continuà aquesta formació als Cursos Europeus de Direcció, impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya (1996-1998), i a l’Academie International de Pontarlier (França) (1997-1998).
S’introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona i el 1999 fou admès a la Universität für Musik und Darstelende Kunst de Viena, on cursà els estudis de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager.
El març del 2002 guanyà en concurs la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el juliol del 2003 el de la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual ha dirigit diferents concerts amb obres de Mozart, Txaikovski i Britten.
Des del 2018 és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès i director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. També dirigeix l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida. Ha dirigit durant vint-i-cinc anys la Coral Ginesta de Cervera, i el Murtra Ensemble, dedicat a la música del segle XX. En l’àmbit operístic fundà la companyia d’òpera de cambra l’Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format, i actualment dirigeix diversos títols del cicle Òpera al Palau. Ha estat director convidat per nombroses orquestres del país i manté una estreta vinculació amb l’Orquestra Terrassa 48, amb la qual començarà la interpretació integral de les Simfonies de Beethoven.
És professor d’orquestra i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Ha estat director convidat en nombroses orquestres de joves i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra de Terrassa.

JOSEP MIQUEL MINDÁN
Director musical associat
Josep Miquel Mindán Seuba, nascut a Igualada el 28 d’octubre de 1983, inicià els seus estudis musicals a l’Escola de Música d’Igualada a l’edat de cinc anys. Posteriorment, realitzà una diplomatura com a mestre especialitzat en educació musical a la UAB. Ha estudiat direcció coral a l’ESMUC. En aquest període ha treballat amb: Mireia Barrera, Josep Vila i Johan Duijck. L’any 2008 inicia els estudis de direcció al Wien Konservatorium Privatuniversität de Viena on ha treballat amb Georg Mark, David Aronson i Guido Mancusi. Completà la seva formació amb Masterclass de Pierre Cao, Jordi Mora, Antoni Ros Marbà, Alexander Joel i Manuel Hernàndez Silva.
Ha estat director de cor per a les produccions: Le Nozze di Figaro 2008, Die Zauberflöte 2009, Suor Angelica 2010 i Dialogue des Carmélites 2011. La clausura dels seus estudis a Viena es realitzà el 14 de maig de 2012 amb un concert a la Radiokulturhaus amb l’orquestra Slowakische Philarmonie on obtingué les màximes qualificacions.
Ha dirigit, entre d’altres l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Ciudad de Elche, l’Orquestra del Wien Konservatorium Privatuniversität, la Slowakische Philarmonie, l’Orquestra de Girona, la Wiener Tonkunstvereinigung, el Neues Atelier Wien, l’Orquestra del Reial Cercle Artístic de Barcelona, la Camerata Eduard Toldrà, l’Orquestra Terrassa 48 i l’ OTEM (Orquestra Terres de Marca) amb la qual manté una estreta relació professional. En el camp coral ha dirigit el Wiener Kammerchor en qualitat d’assistent, el Cor Anton Bruckner de Barcelona, el Cor de noies EXAUDIO, Choram Publico de Viena i el Cor Albada de l’agrupació Cor Madrigal.
En l’actualitat és director musical de la Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia i la Simfònica Tekhné, el cor Contrapunto Vocale i la coral Ginesta. En el camp operístic cal destacar les produccions de Il Trovatore i La Traviata amb la companyia Operavia de Viena durant les temporades 2017 i 2018 i les produccions de La Traviata, La Bohème i la Flauta Màgica al Palau de la Música Catalana.

ORQUESTRA DE CAMBRA TERRASSA 48 
Direcció
Quim Térmens

Fundada en la seva forma i filosofia actuals l’any 2000, el conjunt ha donat un gran impuls i difusió de la música per a formació d’orquestra de cordes amb uns programes que combinen una gran investigació i proximitat.
L’OCT48 està dirigida des del violí per Quim Térmens, músic sabadellenc que rep la seva primera formació violinística de la mà d’Ofèlia Rodrigo i posteriorment estudia amb el violinista i mestre Gonçal Comellas amb qui es forma musicalment i realitza els seus estudis superiors. Ha rebut també classes magistrals dels violinistes Arkadi Futer i Michel Barta. És premiat, entre d’altres, amb el Primer Premi de les Arts (apartat de música del sgl XX, Premi Xavier Montsalvatge) atorgat per la Generalitat de Catalunya. En els seus anys de trajectòria ha impulsat la difusió i coneixement d’obres escrites per a cordes sent en l’actualitat un referent en aquest camp.
Ha estat membre de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana i de l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas. Actualment realitza el seu treball més cambrístic en el projecte Arcattia amb concerts per tot el país i Costa Rica i ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi Xavier Montsalvatge. Autor de diversos espectacles infantils com Popoff, un compositor despistat, Els quadres de Hartmann, Històries de Tumbuktú, El botó de Haendel i Telemann i la història d’en Quixot; és autor també de diverses composicions per a orquestres de corda d’estudiants.
En el terreny pedagògic s’ha format amb personalitats com Sheila Nelson, Vaartan Manoogian i Mimi Zweig i és autor de diversos espectacles infantils. Desenvolupa la seva tasca docent al Conservatori de Música de Vic com a mestre de violí i director de les seves orquestres de corda i ha estat convidat en xerrades sobre pedagogia, jurat de concursos instrumentals i de cambra, director de trobades d’orquestres juvenils i com a mestre de violí al Curs Internacional de Música Principat d’Andorra. Actualment també és el director artístic del Festival BBVA de Música Religiosa de Vic.

DANIEL FLORES Coreògraf – La traviata
Realitza els estudis de Grau Professional de Dansa Espanyola a l’Institut de Teatre de Barcelona, a més d’un curs de perfeccionament en el Reial Conservatori Professional de Dansa Mariemma de Madrid. Después d’haver quedat finalista en la XXIV Convocatòria Nacional de Dansa de Castelló, el 2009 va formar part de la producció, com a oient, de ” El duende y el reloj” de Javier la Torre i en”la dificil sencillez del duende flamenco” de Rafael Amargo, més tard, al 2011, va participar en les produccions de “Suite Sevilla” de Antonio Najarro, com a oient, i en “Bolero flamenco” d’Antonio Márquez.
Al 2012, va entrar a formar part de l’elenc de ballarins d’Isabel Pantoja per gales de televisió per al canal Telecinco. Aquest mateix any, realitza gires per Xina amb “El Quixot “i de la mà de Carlos Vilán representa a Israel l’òpera de Carmen a gran format davant de la direcció de Jean Carlo de l’Mònaco.
Durant els anys 2013 i 2014 realitza actuacions en companyies com la de Javier Latorre ( “El Quixot”), Innovation Company amb la qual guanyen el primer premi de Concurs de Dansa de Gibraltar i el Ballet Flamenc de Madrid ( “Carmen”).
Entre els anys 2015 i 2016 es veu embolicat en una gran varietat de projectes i companyies que el porten a pertànyer a múltiples actuacions amb Béjart Ballet de Lausanne, Ibèrica Clàssica, Quindalé, “Romance de curro el palmo” sota la direcció d’Antonio Canales i grup de figuració del Gran Teatre de Liceu entre d’altres. Finalitzant l’any amb un dels seus papers més importants com a primer ballarí (paper de “Torero”) en l’obra de Carme amb la Companyia de Ramon Oller a Puerto Rico.
En 2019 va entrar a formar part de la Companyia de Rafael Amargo com a primer ballarí en la producció de Dionís interpretant el paper de Ampelo, participant a la 65 edició de Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida, on a més coreografiar el pas a dos al costat de Claudia Martinell de la cançó “La Ciudad” d’Alfred García interpretant al costat d’ell en directe.
El 2020 va participar al videoclip “Physical” d’Dua Lipa coreografiat per Charmladonna. En aquest mateix any també es va poder veure en el videoclip de Monatik & Bepa. Actualment es coreógraf y ballarí al Palau de la Música Catalana compaginat amb les seves participacions en publicitat i les companyies esmentades anteriorment.
Ballarí de Gatsby Barcelona i convidat como a ballarí solista a Tirana ( Albania) al 2022.

GLORIA LLEVAT
ROBERTH ARAMBURO Coreògrafs – La flauta màgica –
Glòria Llevat
Es va graduar en dansa contemporània en el Real Conservatori professional de dansa de Madrid. Complementa la seva formació amb altres tècniques com la dansa clàssica, acrobàcia i gran varietat de professors i coreògrafs. Ha treballat amb els coreògrafs Jose Reches, Pedro Berdäyes, Gemma Peramiquel, Jaume Sangrà i amb les companyies Cia. Nats Nus de Toni Mira, companyia de circ Dos Punts, Guarini Dansi Company de Ponciano Almeida i ha treballat en Crea Dansi Company amb Maria Rovira realitzant gires per Espanya amb les obres Carmina Burana i Rèquiem de Mozart, entre altres produccions. En 2020 funda la seva pròpia companyia, Homeland Dansi Company, al costat d’Angel Gutiérrez i Roberth Aramburo, produint les seves pròpies obres com Júpiter,Brevis i Parallel Ways, aquesta última en col·laboració amb Fuse Company. Amb Homeland Dansi Company ha girat en festivals com Dansa Metropolitana, Miratges, Dansòmetre, Tardor en Dansa, Enlaire Sabadell i Barrejant Sant Boi.

Roberth Aramburo
Va estudiar Teatre i Interpretació en la Universitat de les Arts (Unearte) en la càtedra permanent de Jerzy Grotowski .Ballet Clàssic i Dansa Contemporània. Va estar ballarí solista principal Ballet del teatre Teresa Carreño (2008 – 2018) i és Premi Municipal de dansa 2016 (Equivalent a Premi Nacional a Veneçuela).
El seu Repertori més destacat en Ballet Clàssic: Don Quixote / Carmen /Romeo y Julieta / /Cascanueces/ Coppelia/Giselle / Lago de los cisnes / Danzas polovevsiana.
En Contemporani: Carmina Burana / Doble corchea /La Luna y los hijos que tenía / Amor brujo. /Cuadros de una exposición / Réquiem de Mozart /Pájaro de fuego / / El salto de Nijinsky / Evangelium. També ha estat: La traviata (Bailarin), El elixir de amor (asistencia dirección), Opera de los tres centavos (asistencia dirección), Libreta de California (Coreografo-bailarín), La Flauta Mágica (Coreógrafo 2022)
La Condesa Sangrienta ( 2016), El Gran Rescate ( 2016) , Carmina Burana (versió escènica per el cor de TTC y l’Orquesta Sinfónica de Venezuela ( 2018)
En 2020 funda la seva propia companyia, Homeland Dance Company, amb Angel Gutiérrez i Gloria Llevat. .

MONTSE MIRALLES
Figurinista, vestuari i atrezzo
Veu
Actriu de formació, treballa habitualment en teatre, tv, cinema i doblatge.
També exerceix com a docent i directora de diferents espectacles, sobretot musicals i òperes. Compagina la seva feina d’actriu amb la seva col·laboració com a dissenyadora i responsable de vestuari de l’empresa familiar Rafató Teatre.
ESTUDIS REALITZATS
Interpretació amb Carlo Gandolfo, John Strasberg, James de Paul, Dominique de Fazio, Bob MacAndrew, Eduardo Daulte.
Dicció i vers amb: Esteve Polls y Salvador Oliva. Técnica Meisner con Javier Galito-Cava. Master de Camera (Luis Gimeno, Carlos Manzanares, Carmen Utrilla i Laura Caballero)
Veu, cant i música al Conservatori del Liceu, Alfons Miró, Lídia González, Hellen Gallagher, Paul Farrington (Voice Craft), Cristine Adaire (Met. Linklater), Coralina Colom.
TEATRE
Testimoni de càrrec (Teatre del Raval), El somni de nit de Sant Joan (Nau Ivanow), L’auca del Senyor Esteve (T. Romea), El violinista sobre el tejado, (Madrid y Barcelona) La dama enamorada (T. LLiure) En la ardiente oscuridad, (Méjico, Israel, Madrid, Barcelona), Sota el bosc lacti, L’augment, (Grec i Teatreneu), Ram de Mar, (TNC), El ventall de Lady Windermeer (TNC).
CINEMA I TV
Herederos de la tierra, Tros, Acacias 38, Cuéntame,, Com si fos ahir, Cites, Polseres vermelles, Operación Malaya, La que se avecina, Hospital Central, Porca Miseria, Vent del Pla. De moda. Transfuga. La Mary. Laberint d’ombres. Maki Navaja. La moños. De professió API. Todo falso. Prêt a porter. Vostè Jutja. L’auca del senyor Esteve. El prou de les dones. El bigote de Babel. Una historia particular. El planeta imaginario. El Doctor Caparrós. Secta siniestra. Inclinación sexual al desnudo. Perros callejeros II. Los sueños húmedos de Patricia Jugando a papás. Los bingueros. En qué lío me han metido
DOBLATGE
Treballa habitualment en doblatge com actriu, directora i adaptadora de diàlegs. També posa veu a falques i anuncis publicitaris.
PEDAGOGIA
2002/2020 EOLIA+ tricicle + dagoll dagom. Cap de Dp. Doblatge)
2020/2021 Escola de doblaje 35 MM
2010/2011 Museo del cinema de Girona
2008/2010 ESADIB Escolala Superior d’Art Dramàtic de Balears. Dpto. Interpretació 1991/1999 Institut del Teatre de Barcelona. Dp. de Veu

LAURA LIÑÁN Maquillatge i perruqueria
Es forma a l’escola d’art i de cinema de Saragossa.
Complementa els seus estudis en diverses escoles de la seva ciutat natal per a especialitzar-se en maquillatge de fantasia i caracterització, audiovisual, maquillatge social i de núvies.
Compte en la seva trajectòria amb més de 12 curtmetratges i en diversos d’ells sent cap de maquillatge i perruqueria. Maquilladora en els Premis Feroç del 2022. Participa en diverses sèries de Movistar+ i en programes de TV per a Quars Produccions com – T’ho menjaràs?. Maquilladora en les desfilades de l’Aragó fashion week.També participa en un sense fi de videoclips i caracteritzacions. Ha fet més de 15 espots publicitaris, entrevistes i vídeos corporatius [entre ells dos capítols de «Els Yetis de San Miguel» per a les cerveses San Miguel
Maquilladora de teatre i òpera a Saragossa i el Palau de la Música Catalana de Barcelona.
Actualment, treballa en d’Aragó TV.
Ha estat nominada 3 vegades per als Premis Simón de Saragossa
Ha estat l’encarregada del disseny dels maquillatges de la cartelleria de la nova temporada d’òpera de Òpera Popular de Barcelona

MARY CORTES Maquillatge i perruqueria
María de la Mar Cortés estudia maquillatge i caracterització en el Centre Bacanord de Barcelona Activa i més tard a la Casa d’oficis de l’espectacle de Barcelona.
S’especialitza en maquillatge per a càmera participant en diferents curtmetratges amb l’Escola de cinema de Barcelona i també en maquillatge corporal participant en festivals com l’Urban festival Badalona des del 2015. Realitza el maquillatge i caracterització d’òperes com Carmen, La boheme, La flauta màgica al Palau de la Música Catalana.
També va ser l’encarregada del departament de caracterització d’Un conte de Nadal en el Teatre Romea de Bohèmies Produccions.

ESPECTACLES

ÒPERA & CLÀSSICS
LA FLAUTA MÀGICA de Wolfgang Amadeus Mozart
LA TRAVIATA de Giuseppe Verdi
CARMEN de Georges Bizet
RÈQUIEM de Wolfgang Amadeus Mozart
ORQUESTRA GUITARRES DE BARCELONA, direcció Sergi Vicente


LA FLAUTA MÀGICAWOLFGANG AMADEUS MOZART
Aquesta Flauta Màgica vol ser un humil homenatge a totes les companyies líriques que van recórrer els camins del món, amb amor. Barcelona, octubre 1960, Palau de la Música, tres quarts de quatre de la tarda. Els artistes de La Catalana, -humil companyia de repertori líric La Catalana-, fa hores que esperen amb excitat neguit l’arribada de Néstor Ortiz, el joveníssim tenor que fa de Tamino. El cònsol d’Àustria i els membres del jurat esperen a la platea impacients perquè han de seleccionar una companyia estrangera per representar La Flauta Màgica al Festival de Salzburg —com a excentricitat, òbviament—. La situació, ja prou crítica, s’agreuja per moments. Laureano Foróncoll, fill natural de la propietària de la companyia —soprano de coloratura amargada que fa de reina de la nit— s’ofereix com a solució. Constrenyit habitualment al paper Monostatos, —com a mal menor donada la seva notòria incapacitat per al cant — el taimat Laureano vol aprofitar la incompareixença del tenor per mirar de prosperar. Desesperats els cantants s’estiren els cabells, però ja el «maestro» s’afanya a atacar el primer compàs, resignat. L’espectacle ha de continuar… Tanmateix… quan el Laureano ha de tirar-se a cantar… davant la sorpresa general… al fons de la sala se sent una veu meravellosa, com la de serafí més bell del cel…-Zu Hilfe! Zu Hilfe! Sonst bin ich verloren… És Néstor, que, al final, gràcies a Mozart ha pogut agafar el primer tren… Tot està salvat?… No! Un flatulent regidor mediocre i greixós —el mateix que va equivocar Néstor de tren, perquè no arribés a temps— ha parat tot de trampes per fer que la funció surti malament, però… Mozart tornarà a baixar del cel per defensar la bondat: aquesta és la lliçó simple de La Flauta Màgica: el bé sempre triomfa sobre el mal.
No us perdeu el darrer miracle de Mozart: Opera Popular de Barcelona. Al Palau de la Música.

FITXA ARTÍSTICA
Josep Miquel Mindán, director musical
Jaume Villanueva, director escènic
Orquestra de cambra Terrassa 48
Quim Térmens, concertino
Companyia estable de l’Òpera Popular de Barcelona.
Figuració cartell Sergi Espin


LA TRAVIATA GIUSEPPE VERDI
Una Traviata per a Marcel Proust
Proust ja estava comprès a La Traviata, cinquanta anys abans de publicar À la recherche du temps perdu i a l’apassionada vehemència de Dumas fill a La Dama les Camèlies
La follia general provocada per l’armistici de la Primera Gran Guerra converteix París en una festa, poc abans de la seva mort.
La follia de passions i plaers que s’apodera dels anys vint defineix, amb la precisió d’una radiografia, els refinaments sense pietat dels salons adulterats de Flora Berboixo. Bandejada públicament, de manera ostentosa, la moral, els salons de les meretrius adopten una pompa irrisòria, insubstancial i pueril, que parodia sense pudor la inassequible jerarquia dels hàbits domèstics d’una burgesia la qual anhela afiliar-se.
Les amistançades —que mantingudes pels seus amants comparteixen llotja, modes, joiers, sabates, barrets i complements, lacais, carrossers, s’abandonen sense pudor a una imitació sarcàstica, sovint bufonesca, de la cortesia, del tradicional bel esperit dels salons de les grans nissagues de l’aristocràcia. Les formes i les maneres mundanes són parodiats amb l’ímpetu deliberadament maldestre i burlesc imperant els espuris salons demi-mondaines de les grans meretrius.
El llibertinatge, únic objectiu plausible dels personatges en trànsit, envaeix els salons com una boira impossible d’esbravar. L ́amor és inabastable; la mort és l ́única sortida piadosa —i absurda— que concedeixen a la víctima, Violeta, pràcticament una desconeguda; potser una d’aquelles modistetes desvalgudes, o una d’aquelles ballarines sense fortuna de l’hospici, que accedien al grau de meretriu un cop claudicaven defallides al carruatge del Duc de Germantes.
Podem imaginar Violeta com una més entre aquells pobres hospicians de l’Hôpital de la Pitié-Salpêtrière que acollia els nadons que les prostitutes abandonaven a les esglésies de París. A l’hospici —disbarat absurd— ensenyaven els nens a ballar. Els més afortunats eixamplaven les distingides files dels ballarins Reials, del Palais Garnier, o dels nombrosos teatres d’òpera bufa, varietats o cabarets que, a partir del segle XIX, començaven a poblar els rutilats carrers de la Rive Droite. Els menys afortunats, solien dedicar-se al servei domèstic, majordoms, valet de chambre, o choffeurs com Alfred Agostinelli ho fou de Proust; les noies treballaven de planxadora, bugadera o modistes. Algunes consideraven una sort que un cavaller acabalat les retirés pel seu servei exclusiu.
L’amor és una malaltia inevitable, dolorosa i fortuïta; la mort, refinada perversió en la ciutat més depravada del món, gravita subreptíciament, oculta com un pecat inconfessable i secret, sobre el pit malalt de Violeta, una d’aquelles nenes de l’hospici que mai van aprendre a ballar.
Jaume Villanueva

FITXA ARTÍSTICA
Josep Miquel Mindán, director musical
Jaume Villanueva, director escènic
Orquestra de cambra Terrassa 48
Quim Térmens, concertino
Companyia estable de l’Òpera Popular de Barcelona.
Figuració cartell Ester Balsel


CARMEN GEORGES BIZET
La vaig matar perquè era meva. Crònica d’un crim de violència de gènere.
Amarga i sinistra, exempta d’anacronismes que la puguin relegar a la condició de costumista, la nostra Carmen vol ser la crònica d’un homicidi, de l’assassinat violent d’una dona.
Robada a la imatgeria de Luís Buñuel, la “mise-en escène” es nodreix del xerès agre dels “tablaos” de les Rambles i de la fragància de taronges i de mar que té el regust amarg de l’absenta dels prostíbuls de Barcelona, port de contraban i d’esclaus d’una misèria secular més intensa encara durant la dictadura del general Franco.
La Barcelona més sòrdida dels anys quaranta és el dèdal on transiten una puta tenyida de ros, un torero ascendit a la categoria de Déu i un pobre guàrdia civil borratxo i ranquejant invàlid de guerra. Carmen i Escamillo són l’al·legoria involuntària i premonitòria de Manolete i Lupe Sino: el torero més gran de tots els temps i la seva experimentada amiga. Lupe Sino, una dona de passat inconfessable, injuriada públicament per la mare del torero i escarnida per l’opinió pública en general. A Lupe l’ajusticien mediàticament fins a convertir la seva vida en un nyap. La luxúria de l’aroma d’un cigar confon, tot sovint, el perfum acre de la sang del brau que agonitza agenollat “en el ruedo”.
L’analogia entre els sentiments que l’assassinat de Carmen a mans de don José ha suscitat al llarg de la història i el linxament mediàtic al qual la premsa sotmetria Lupe Sino després de mort Manolete el 1947, resulta sorprenent i prodigiosa. Corroborant la moral imperant a l’època, la crònica de successos justificaria el crim titllant-lo de vindicatiu i merescut en considerar la condició moral de Carmen i l’animadversió general que suscitava el seu comportament, el seu hipotètic llibertinatge i la seva relació desclassada amb el conspicu matador.
En aquesta concepció esperpèntica i dantesca, centrada en la tragèdia de la dona, la figura de don José i d’Escamillo ha de resultar ridículament insignificant. De no haver-los separat els avatars de la fortuna, Escamillo i Don José, haurien compartit sort i destí; són idèntica criatura: cara i creu de la mateixa moneda.
Als anys quaranta els fills de l’Espanya profunda somniaven a ser toreros de rang. Els milions i milions d’adolescents que no aconseguien materialitzar la glòria, podien optar entre emigrar a l’estranger, si volien prosperar, o fer-se membres del cos de la Guardia Civil, fundada pel Duc d’Ahumada, el 1844 —pocs mesos abans que Merimée posés fi al manuscrit— precisament per mirar de foragitar els gitanos, contrabandistes i bandolers que habiten la partitura de Bizet .
Carmen és una metàfora taurina de la lídia entre don José —»un napbuf que es troba gran perquè aconsegueix escopir molt lluny»— i le diable qui tente au paradís: Carmen cobejosa, intel·ligent i lliure al preu més alt, ruborosa com una Verge perfumada.
Jaume Villanueva

FITXA ARTÍSTICA
Xavier Puig, director musical
Jaume Villanueva, director escènic
Orquestra de cambra Terrassa 48
Quim Térmens, concertino
Companyia estable de l’Òpera Popular de Barcelona
Figuració cartell Esther Bastida

 
RÈQUIEM WOLFGANG AMADEUS MOZART
ESPECTACLE EN PREPRODUCCIÓ

FITXA ARTÍSTICA
Eric Varas, director musical
Jaume Villanueva, director escènic Orquestra de cambra Terrassa 48, Quim Termens, concertino
Figuració cartell Marc Lanza


ORQUESTRA DE GUITARRES DE BARCELONA
 DIRECCIÓ SERGI VICENTE
Fa més de 30 anys, el seu fundador i director Sergi Vicente va iniciar una experiència pedagògica que, amb el temps, es va convertir en un gran projecte professional, essent pioner en el seu gènere i consolidant-se com a referència per a totes les orquestres de guitarres posteriors. Aquesta original formació orquestral, producte d’un constant treball d’investigació, adaptació i interpretació, ha realitzat més de 700 actuacions, tot interpretant un ampli repertori que inclou obres de compositors provinents de tots els períodes de la història de la música. Durant aquests anys, han format part de l’Orquestra més de 150 guitarristes de nombroses nacionalitats. Alguns han desenvolupat una brillant carrera de solistes i uns quants han sigut seleccionats per formar part de la European Guitar and Mandolin Youth Orchestra juntament amb altres músics de tots els països europeus. A més, l’Orquestra ha sigut sempre acompanyada per prestigiosos solistes (O. Kobékina, clavicèmbal, A. Voronkova, violí, O. Ponce, dansa, etc.), els quals ajuden a confeccionar un gran concert i espectacle, a l’alçada del meravellós marc arquitectònic i artístic on es representa.
També han col·laborat com a solistes molts instrumentistes de destacat prestigi internacional.
A més de tocar a les més prestigioses sales i participar en els més rellevants festivals d’Espanya, l’Orquestra ha mantingut sempre un reconeixment i una intensa activitat internacional: l’any 2000 va participar en el Festival Internacional de Guitarra de la Habana, el 2003 va realitzar una gira per diverses ciutats de Rússia, i el 2009 i el 2011 va culminar amb gran èxit dues gires als Estats Units. També són destacables les seves actuacions a Roma, París i Viena i les seves participacions en el Festival de Música del Mediterrani els anys 2008, 2011, 2013, 2014 i 2018.
Amb motiu del seu 15è aniversari va ser editat un CD i DVD amb gran acollida comercial, i el 2009 el Mestre Leo Brouwer va dirigir personalment l’Orquestra a l’Auditori de Barcelona. Va ser gravat en directe per TV3, i la difusió d’aquest material audiovisual suposa un referent reconegut internacionalment per totes les formacions de guitarres del món.
Figuració cartell Aleix Solinas

ALTRES ESPECTACLES

CLÀSSICS INÈDITS
Aquest nou projecte és una declaració d’intencions des del seu nom, fins a la manera com pensem treballar.
El nom «CLÀSSICS INÈDITS» obeeix a la idea de seguir amb allò que ens ha portat aquí, l’òpera i els concerts; repensant el que ja fèiem, reconstruint-ho, dotant-lo d’un nou talent, vigor i rigor. I, perquè no, sumant noves produccions a mitjà o llarg termini.
Semànticament, la novetat, radica en l’apartat «Inèdits». Volem proposar sumar a les nostres propostes, uns continguts més arriscats i personals, rescatant propostes originals, nascudes de creadors del país –tant de joves talents, com de mestres de la creació arrelats al territori– en els que creiem i als quals volem donar visibilitat.

Els projectes de futur, més enllà de sumar títols al repertori operístic i de concerts com a tal, i ara mateix sense data concreta, i que encaixaríem en l’apartat «Inèdits» de moment, serien els següents:
LA VAMPIRA DEL RAVAL de Pepe Arias-Velasco, música d’Albert Guinovart.
LLANTO POR IGNACIO SÁNCHEZ MEJÍAS de Federico García Lorca, música d’Enric Granados. ROMANCE DE CURRO EL PALMO, a partir de la cançó
de Joan Manuel Serrat i les novel·les de Paco Candel.

Voldrem valorar també sumar propostes on el protagonisme sigui del ballet i la música en igual proporció.
Tenim com a seu central l’escenari del Palau de la música, que és un espai insuperable, exclusiu, transcendental; que genera una estètica pròpia i sublim, per poc que se’l vulgui escoltar.

Així doncs, sense perdre aquesta essència, volem créixer, sortir del centre de la ciutat i obrir-nos a noves places i noves realitats, acostant encara més l’òpera i la nostra música al públic d’aquesta ciutat; sumant noves propostes arrelades al territori, amb més identitat, ens dedicarem a escenificar humils i entregats, amatents i servidors de l’ampli i poderós sentit que comporta l’infinitiu escenificar.
Peter Brook escenificava. Seguirem el seu mestratge.

La rigorositat artística, la planificació intel·lectual i la persistència de la perfecció musical, estètica sentimental, la perseverança de l’art durant tot el procés creatiu, com en els assajos i en els concerts, serà la nostra marca fonamental d’identitat.

En aquest ideari de companyia la preparació, l’entrega, les facultats i el virtuosisme dels nostres artistes constitueixen l’aval decisiu que ens dona seguretat.

L’objectiu fonamental és aconseguir produccions musicals reeixides, d’estètica poderosa i singular: l’esperit escènic i musical del Palau de la Música Catalana de Barcelona, com a referent de projecció internacional.
Aspirem a realitzar produccions dotades d’una magnitud artística acord al prestigi secular del Palau de la música catalana, sublim referent universal

 CRISTINA RAVENTOS +34 657 90 76 23

hola@operapopulardebarcelona.cat 
www.operapopulardebarcelona.cat