Barcelona, maig del 2017. El proper dilluns 5 de juny, l’artista
Rufus Wainwright serà l’encarregat d’inaugurar l’escenari de la cinquena edició del Festival Jardins Pedralbes. El cantautor nord-americà repassarà amb la seva privilegiada veu les cançons que han marcat la seva carrera. Elogiat pel
New York Times per la seva «originalitat genuïna»,
Wainwright s’ha consolidat com un dels grans vocalistes masculins, compositors i una de les millors veus del panorama del pop independent actual.
Nascut a Nova York, però criat a Montreal (Canadá) dins d’una família de músics, aquest cantant no deixa ningú indiferent, ja sigui amb un piano o una guitarra, o amb una banda a la seva esquena. Sempre a mig camí entre melodies populars i sons lírics, fruit del seu interès per l’òpera, el cantautor nord-americà ha aconseguit posicionar-se més enllà de l’escena ‘indie’. A més de ser un cantant pop contemporani molt reconegut, Rufus s’ha fet un nom per si mateix al món clàssic. La seva gran primera òpera, titulada ‘Prima Donna’, es va estrenar al juliol de 2009 al Festival Internacional de Manchester amb molt bones crítiques.
Un cop es va guanyar el respecte amb el seu primer àlbum, ‘Rufus Wainwright‘ (1998), va arribar ‘Poses‘ (2001), escrit al llegendari Chelsea Hotel de Nova York (font també d’inspiració del seu admirat Leonard Cohen, autor d’un Halellujah que Rufus versiona com ningú). Aquest segon treball el va catapultar ben amunt, més enllà de l’aparador alternatiu, amb temes com Cigarettes and Chocolate Milk o Grey Gardens. Des de llavors, en la seva producció s’han anat alternant els ritmes barrocs, però comercials, amb d’altres més foscos, fruit d’una intensa vida interior i d’un passat mogut. En totes les seves cançons, però, s’hi percep una execució vocal perfecta, que no té por a la complexitat harmònica, i que és molt poc comú en artistes de la seva generació. Cantant polièdric, més enllà de l’estudi de gravació, ha estat capaç, per exemple, de versionar Judy Garland en tot un concert sencer (editat en DVD al 2007). La seva veu, a més, apareix en bandes sonores de films com ara Shrek o Moulin Rouge. El seu darrer àlbum, ‘Out of the Game‘ (2012), és, potser, el més dolç i ballable de la seva carrera, fruit del seu recent matrimoni, i una mostra del bon moment que viu actualment.
Aquest any, després de la publicació de ‘Take All My Loves‘, un treball en el que posa música y recita -juntament amb altres artistes- nou sonets de William Shakespeare, s’embarca en una gira mundial que el portarà també a Pedralbes. Per a Wainwright, els concerts d’aquest tour són un divertiment que l’allibera de la seva complexa, i també aplaudida, feina com a compositor operístic (‘Prima Donna‘, 2009; ‘Hadrian‘, 2018) i es converteix en una festa íntima en la que, sempre a la recerca de la complicitat del públic, no escatima forces a l’hora d’oferir el seus grans èxits, en un escenari aparentment despullat que és capaç d’omplir només amb un instrument i la seva veu.
