El cabell ros i curt i els seus vestits a la moda fan pensar abans en la guanyadora del darrer Goya a la millor intèrpret femenina que en una cantant de tangos i coples. Ana María Alías Vega, malaguenya nascuda a Madrid, es va donar a conèixer l’any 1993, quan amb disset anys va guanyar un concurs de talents a la ràdio. Tres anys després gravava el seu primer disc Un toque de distinción (1996). Són els inicis, en els que el seu repertori està centrat en la copla clàssica, que la cantant interpreta amb elegància i sense concessió als tòpics, sense bata de cola ni excessos vocals o escènics. Amb les noves produccions el seu públic s’eixampla i rejoveneix, també el territori geogràfic i musical: surt dels escenaris andalusos i es comença a donar a conèixer a tota Espanya i a Amèrica; després del tribut als clàssics (amb coples de Quintero, León y Quiroga) l’aposta és per altres gèneres i autors actuals. El seu equipatge: una calidesa vocal extraordinària, una gran expressivitat i una gran connexió amb l’espectador, fruit tant del seu atractiu natural com de les histories properes que canta. Aficionada al flamenc, entre els seus variats referents també es compten la cançó d’autor, el tango, el bolero, la música italiana, les ranxeres, els grans crooners com Frank Sinatra, el fado i altres músiques d’arrel popular.

Joan Albert Amargós (Barcelona, 1950) és probablement un dels músics més sòlids i complets del panorama nacional. Pianista, clarinetista, compositor, arranjador i director d’orquestra, la naturalesa de la feina que li ha donat més projecció, la d’arranjador musical, fa que la seva presència sigui discreta, però determinant. De formació clàssica i nét del també compositor Joan Altisent i Ceardi, la seva voluntat de connexió amb el públic l’ha dut a endinsar-se en un ample ventall de gèneres, particularment el flamenc i el jazz. Ets compositor i un dels arranjadors més reputats del país: com es conjuguen les dues vessants? Fantàsticament bé. Segurament, la meva passió original i més arrelada és la composició de música simfònica. Després hi ha la vida, que sempre et sorprèn. Jo tinc una formació clàssica, però un dia vaig anar a parar a la Cova del Drac per compondre la música d’un homenatge a Picasso de Josep Palau i Fabre, i allò, aleshores, va ser un descobriment. En tot cas, l’important és l’honestedat i el rigor, estiguis treballant amb la teva música o amb la d’un altre. Què cal per ser un bon arranjador? Cal honestedat i humilitat. Cal saber fer-se a un costat sense deixar de fer la teva feina. No és fàcil. Has d’incorporar la teva personalitat i professionalitat sense que es perdi el segell de l’autor, que t’ha de poder dir: “Hem aconseguit el que volíem”. I què és això? Donar més força a la seva creació. És, definitivament, un treball d’equip, a diferència de la composició, que és una feina molt més solitària i artesana.[…] T’agrada dirigir? Molt! Però de tant en tant i només amb la gent que ja sé que em sento a gust, com la Simfònica del Vallès, amb qui ja he col·laborat abans. Dirigir una orquestra simfònica és una tasca molt exigent i sotmesa a moltes tensions. Viure aquestes tensions de manera quotidiana a mi m’esgotaria. En canvi, poder-ho fer de tant en tant és un luxe. Has treballat abans amb Pasión Vega? Sí. Aquest concert és un repertori de tangos amb arranjaments de Fernando Egozcue, que és també el guitarrista i qui em va escollir per dirigir. Treballar amb Pasión Vega és una meravella, és una cantant molt pulcra, amb moltes qualitats: d’afinació, rítmiques. Té també molta intuïció, musicalitat, expressivitat… És una gran artista. […] Naturalment, tots envoltats per l´Orquestra Simfònica del Vallès. És un concert que vol mostrar al públic com les orquestres no només interpreten música simfònica. En aquest cas també poden tocar tangos, per exemple, i són un aparell indispensable i incomparable per transmetre emocions. 

Eva Muñoz, periodista i escriptora, col·laboradora de l’OSV. Llegiu l’entrevista completa i el perfil de Pasión Vega a: Impressions entre bastidors 

 

Pasión Vega, veu José Manuel Zapata, tenor Fernando Egozcue, guitarra Claudio Constantini, bandoneó Joan Albert Amargós, director Orquestra Simfònica del Vallès  

La veu de Pasión Vega s’abraça amb la formació vallesana en una tarda de complicitat. Un vespre de tango simfònic amb els grans del gènere. «El día que me quieras», «Cambalache», «A media luz» i moltes més, tornaran a sonar simfònicament en la ciutat on Gardel i Samitier forjaren la seva amistat. Per no oblidar que,  com un savi va deixar dit, Barcelona va ser una vegada, al costat de  Buenos Aires i París,  la tercera capital planetària del tango.   

 

La 9a de Beethoven no només és una obra meravellosa, és també una obra que crida a la comunitat, que desperta emocions profundes, que desperta el desig de compartir i de trobar-se. Compartir l’Himne a la Joia de Beethoven, a la fi, compartir l’alegria i la felicitat té un extraordinari valor que resulta cabdal en qualsevol acció transformadora que es vulgui emprendre en el nostre entorn.  L’Orquestra Simfònica del Vallès s’ha decidit a interpretar-la cada any fins al seu 200 aniversari, l’any 2024. Ho farà acompanyada d’Eugènia Montenegro (soprano), Mireia Pintó (Mezzosoprano), Francisco Corujo (tenor), Xavier Mendoza (baríton), Cor de Cambra de Granollers (Josep Vila, director) i Coral Càrmina (Daniel Mestre, director). Un regal per al públic assistent que tindrà l’oportunitat de cantar l’Himne a la Joia en català i compartir amb els músics i el cor, l’immortal oda a l’alegria.  El divendres 27 de maig, el Centre Cultural de Terrassa acollirà el primer dels tres concerts que l’OSV farà durant la setmana. Al dia següent, 28 de maig, el Palau de la Música Catalana, serà s’incomparable marc des del qual s’oferirà el concert a Barcelona. I, per últim, el 3 de juny a la Faràndula de Sabadell, serà l’últim escenari on l’OSV interpretarà la simfonia universal de Beethoven. A més, aquest concert serà molt especial: com a part dels projectes socials que recolza l’OSV, els tres concerts es dedicaran al Banc d’Aliments i la seva campanya de recollida solidària d’aliments per als més necessitats «La fam no fa vacances». El públic podrà fer la seva aportació, portant aliments, en cadascun dels concerts.

 

Divendres, 27 de maig, 21 h · Centre Cultural Terrassa Dissabte, 28 de maig, 19 h · Palau de la Música Catalana Divendres, 3 de juny, 21 h · La Faràndula de Sabadell

Eugènia Montenegro, soprano Mireia Pintó, mezzosoprano Francisco Corujo, tenor Xavier Mendoza, baríton Cor de Cambra de Granollers (Josep Vila, director) Coral Càrmina (Daniel Mestre, director) Rubén Gimeno, director Orquestra Simfònica del Vallès L. van Beethoven: Simfonia núm. 9, en Re m, op. 125, «Coral» Pau Casals: Himne de les Nacions Unides