Un museu del gest : Inauguració de l’exposició dimarts 26 de novembre a les 19.30h a La Capella. Entrada lliure


1471947_700235219988719_367147813_n

Inauguració de l’exposició dimarts 26 de novembre a les 19.30h a La Capella. Entrada lliure

La Capella
Hospital, 56

Un museu del gest continua fora de l’abast dels historiadors. Elusiu per naturalesa, l’àmbit del gest sovint es passa per alt com una qüestió menor. Si bé tothom segurament estaria d’acord que els cossos ‘parlen’ —i són molts els que s’afanyarien a assenyalar que alguns cossos parlen diferent—, gairebé no es presta atenció a les històries polítiques i les lluites culturals que travessen els diferents llenguatges del gest, l’estil i les actituds corporals. Els artistes d’aquesta exposició desenterren només un grapat d’aquestes històries inadvertides, i cadascun proposa genealogies radicalment diverses entorn del gest. Però hi ha una idea comuna i irrenunciable que dóna forma a les seves obres: el significat dels gestos està —i hauria d’estar sempre— en conflicte.

“Un museu del gest” articula un conjunt de treballs d’artistes i col·lectius que examinen el gest com un espai de resistència, endinsant-se en les gramàtiques transformatives i els codis expressius inventats per les minories polítiques, les subcultures i els grups subalterns. L’exposició parteix d’una visió del gest com a senyal de la inscripció cultural en els nostres cossos. En aquest cas, però, no es tracta de posar l’accent en l’expressió visible d’una identitat donada, sinó en el potencial de les pràctiques minoritàries i els subjectes polítics emergents per inventar nous cossos i produir articulacions inesperades del gest, capaces d’ofendre la majoria silenciosa i plantejar un repte al món normatiu.

El títol de l’exposició fa referència al projecte històric de crear un museu del gest a França durant les primeres dècades del segle XX. A mig camí entre la ciència i la propaganda, aquest museu ara oblidat (una de les primeres institucions dedicades a col·leccionar pel·lícules i gravacions sonores) es va convertir en un arxiu etnogràfic i va participar en l’Exposició Colonial de 1931. En diàleg amb les obres d’artistes contemporanis, “Un museu del gest” presenta una selecció de materials d’arxiu que reflecteixen l’impacte de la imatge en moviment sobre la representació científica del gest, així com la seva relació amb les economies colonials del segle XIX. Aquesta secció documental gira entorn de pel·lícules i escrits de Félix Regnault, fisiòleg, etnògraf pioner i figura fonamental per entendre la biopolítica de la modernitat, ja que encarna la incorporació del cos humà en els discursos científics que s’havien desenvolupat al llarg de tot un segle.

Amb aquest rerefons, es podria dir que els artistes de l’exposició presenten els seus propis museus del gest, donant espai a cossos i pràctiques que es resisteixen a ser delimitades i que no encaixen en categories fixes o tipologies establertes. Més enllà de les polítiques d’identitat, aquestes obres ens animen a prendre el control d’aquelles tècniques per a la producció de la diferència sexual, racial i de classe, que han estat decisives per al poder des del segle XIX, alhora que demanen que posem en suspens les definicions del cos —tant individual com col·lectiu— heretades de la modernitat.

Artistes: Erick Beltrán, Pauline Boudry / Renate Lorenz, Mark Leckey, Jaume ‘Mal’ Ferrete Vazquez & R. Marcos Mota, Karen Mirza & Brad Butler, Ultra-red.

Sabel Gavaldon (Barcelona, 1985) és investigador i comissari independent.

MATERIALS D’ARXIU:
L’exposició presenta les pel•lícules cronofotogràfiques filmades per Félix Regnault l’any 1895, juntament amb una selecció de materials d’arxiu reproduïts de publicacions científiques, diaris i manuals de retòrica, entre els que s’inclouen obres de Gilbert Austin, Léon Azoulay, Jonathan Barber, Albert M. Bacon, John Bulwer, Jean-Martin Charcot, Charles Comte, Georges Demenÿ, Albert Londe, Étienne-Jules Marey, Émile Massard, Eadweard Muybridge, Victor Perrot, Paul Richer, Félix Regnault i Pauline Tarnowsky.