UNA HISTÒRIA REAL Funcions del 23 d’octubre al 29 de desembre La Villarroel

Julio Manrique, qui dóna vida a l’ escriptor, diu que l’obra parla “d’ una realitat complexa a la qual ens enfrontem cada dia”, la contradicció entre les bones intencions i els discursos progressistes i l’egoisme personal, i que “els nostres fills veuen i aprenen més de les coses que fem i de les que no en som conscients que del que diem”  i que l’obra “planteja una idea provocadora sobre l’egoisme: el fill converteix aquest egoisme que troba en els altres en ideologia: prioritzar el benefici individual sobre el col·lectiu.”

Laura Conejero, que interpreta l’editora de l’escriptor, «com tota escriptora preocupada per sobre de tot perquè el llibre que ha de pulbicar triomfi» també ha insistit que l’obra planteja com «les idees que podem tenir són unes i després les nostres accions són altres, les idees són boniques però després ser coherents és molt complicat i els fills són esponjes»

Mireia Aixalà interpreta a una sicòloga social, «personatge del que no es pot parlar gaire per no desvetllar la trama.» però que representa «la realitat, una visió externa sobre la incapacitat que tenim els que ens dediquem a la ficció per connectar amb la realitat dels altres» ha dit en Pau Miró

Nil Cardoner, el jove actor que interpreta el paper del fill només s’ha mostrat agraït de participar en el projecte i molt feliç de «ser el canal per explicar aquesta història».

Una història real es podrà veure La Villarroel del 26 d’octubre al 29 de desembre de 2019.
Coincidint amb aquest espectacle, al vestíbul de La Villarroel es pot veure l’exposició de pintures i gravats «Deshacer la cama» de l’artista Sara García Pérez.

UNA HISTÒRIA REAL
Funcions del 23 d’octubre al 29 de desembre
La Villarroel

SINOPSI
Un adolescent que se sent desemparat i incomprès. Un pare absorbit per la seva professió. Un dol per gestionar. Una novel·la pendent de ser publicada. Una butaca atrotinada, plena de records, al bell mig del menjador. Un secret que pot acabar amb tot. I a l’exterior, el món no sembla anar millor: el discurs de la por agafa força, les esquerdes del pensament progressista són cada vegada més grans, l’individualisme ferotge impera. La clau és la supervivència.