La Sala Hiroshima arrenca la seva sisena temporada el 4 d’octubre, amb una programació de 15 peces de dansa contemporània i noves escenes acuradament seleccionades.


Hiroshima consolida en la seva 6a temporada el model de 15 propostes escèniques singulars, mantenint un 50% de programació internacional i amb 4 estrenes absolutes i 7 estrenes a Espanya.
La Sala Hiroshima arrenca la seva sisena temporada el 4 d’octubre, amb una programació de 15 peces de dansa contemporània i noves escenes acuradament seleccionades.

Hiroshima torna a apostar per un model de 15 “cites especials”, 15 propostes escèniques singulars, 15 trobades entre el públic i l’artista. La programació compta amb un 50% de propostes internacionals, 4 estrenes absolutes i 7 estrenes a Espanya. 

Hiroshima convida al públic a descobrir universos artístics únics que sorprenen, estimulen i saben mostrar la cara més contemporània de la creació escènica. Artistes que avui podem veure a Hiroshima, podran veure’s demà en les principals plataformes europees. 

La majoria de les propostes d’aquesta temporada comparteixen la idea de repensar el cos i la forma en la qual el representem en escena i proposen una nova corporalitat, no tant a partir del moviment intuïtiu de l’intèrpret, sinó dels universos estètics que inspiren al coreògraf.

Hiroshima torna o oferir activitats com els tallers formatius, els meet the artist, el programa Set Up i l’escola de l’espectador: Mirar i veure dansa, per tal de contextualitzar la programació, responent a la curiositat del públic cap a les expressions artístiques contemporànies.

Hiroshima és avui una peça clau en l’escena local i un referent per a l’escena emergent a nivell internacional i  continua consolidant vincles i col·laboracions amb altres estructures i festivals per a potenciar la visibilitat i la projecció dels artistes  i enfortir el teixit professional.

La Sala Hiroshima arrenca la seva sisena temporada el 4 d’octubre, amb una programació de 15 peces de dansa contemporània i noves escenes acuradament seleccionades. Amb un 50% de programació internacional,  4 estrenes absolutes i 7 estrenes a Espanya.

Hiroshima torna a apostar per un model que permet fer un seguiment més compromès dels artistes presentats, comunicar millor els continguts i complementar-se amb la resta d’estructures de la ciutat:  15 “cites especials”, 15 propostes escèniques singulars, 15 trobades entre el públic i l’artista.

Hiroshima aposta cada any per les mirades més innovadores i de major qualitat artística i acompanya les trajectòries d’aquells artistes amb una visió singular, convidant al públic a descobrir universos artístics únics que sorprenen, estimulen i saben mostrar la cara més contemporània de la creació escènica. Artistes que avui podem veure a Hiroshima, podran veure’s demà en les principals plataformes europees.

Els artistes i companyies programats aquesta temporada a Hiroshima són: Ginevra Panzetti i Enrico Ticconi (Itàlia), Marcela Levi (Brasil) i Lucía Russo (Argentina), La Licuadora / Rodrigo Chaverini (Xile), Aina Alegre (Catalunya), Karin Elmore (Perú), Macarena Recuerda Shepherd (País Basc), Flora Détraz (Portugal), Pol Pi (Brasil), Louis Vanhaverbeke (Bèlgica), Guilherme Miotto / Corpo Maquina (Holanda), David Espinosa (Catalunya), Georgia Vardarou (Grècia), Eisa Jocson (Filipines), Miquel Barcelona (Catalunya), Pau Masaló (Catalunya) i Carmen Muñoz (Andalusia).

A la majoria de les seves propostes trobem un denominador comú: la necessitat de repensar el cos i la forma en la qual el representem en escena. Els artistes han revisitat els seus mestres, els seus folklores, les tècniques que han entrenat; han analitzat els seus referents estètics, els gestos de les celebracions dels seus pobles per a crear un sentiment col·lectiu i celebrar o commemorar; han repassat cançoners i estils de moviment o tradicions artístiques. En definitiva, han mirat cap endarrere i  proposen una nova corporalitat, no tant a partir del moviment intuïtiu de l’intèrpret, sinó dels universos estètics que inspiren al coreògraf.

Hiroshima també torna a oferir  activitats complementàries, que responen a la curiositat del públic cap a les expressions artístiques contemporànies i afavoreixen la lectura dels espectacles i de la dansa contemporània i les noves escenes en general. Els  meet the artist són xerrades relaxades amb l’artista després de la funció, acompanyades d’una cervesa. El programa Set Up possibilita visites dels estudiants de l’Institut del Teatre en el moment de muntatge de les peces. A més, la temporada passada es va crear l’ escola de l’espectador: Mirar i Veure dansa, amb una excel·lent acollida per part del públic. Ofereix tres sessions destinades a tres aspectes de la creació escènica on la sala convida a un professional de reconeguda trajectòria per a cada sessió. Finalment, Hiroshima oferirà una selecció de tallers on alguns artistes programats compartiran les seves eines i metodologies de treball.

Finalment cal destacar que, any rere any, Hiroshima ha anat consolidant vincles i col·laboracions amb altres estructures i festivals amb l’objectiu de potenciar la visibilitat i la projecció dels artistes amb els quals treballa i enfortir el teixit professional. Podem dir que Hiroshima és avui una peça clau en l’escena local i un referent per a l’escena emergent a nivell internacional. Com cada any, la programació es compon en un 50% de propostes internacionals, la qual cosa contribueix a la diversitat de la cartellera de la ciutat i ajuda a generar intercanvis i facilitar la presència dels artistes catalans en l’escena internacional.

ESPECTACLE INAUGURAL: HARLEKING

Hiroshima obre temporada amb Harleking, una petita joia a càrrec de dos joves coreògrafs italians: Ginevra Panzetti i Enrico Ticconi. Artistes revelació d’Aerowaves, ja han sorprès el públic en festivals com el Short Theatre Festival o el Festival Artdanthé de París, i acaben de rebre el primer premi de dansa de la Fundació Hermès de París. Harleking és una obra coreogràfica i gestual precisa, impecable, que s’inspira en estètiques teatrals com la Commedia dell’Arte o les tècniques de màscara. Agafa com a punt de referència la figura de l’Arlequí, el viciós i astut servidor que va inspirar tantes pàgines i llenços en la història de la literatura i de l’art occidental. Però a Harleking, més que amb una reinvenció, ens trobarem amb l’essència del teatre: amb el joc, les seves regles, les codis i excepcions. . Aquesta peça simple, de factura minimalista, és un petit homenatge al teatre des d’allò coreogràfic i, alhora, un exercici que desplega totes les capacitats expressives dels seus intèrprets i creadors.

CICLE ORO / ESCENA EMERGENT IBEROAMERICANA

Cicle ORO és un cicle d’Hiroshima de freqüència biennal que vol donar visibilitat a artistes iberoamericans, potenciant la difusió de la seva escena emergent. Aquest any proposem els treballs de sis artistes procedents del Brasil, l’Argentina, Xile, el Perú, Portugal, Catalunya i País Basc.

ORO comença amb HARM-ONY – 1r acto del proyecto Sacar la Lengua de Marcela Levi (Brasil) i Lucía Russo (Argentina) (programades a Hiroshima i el Festival Salmon< el 2017). Una performance que parteix de la figura de l’idiota on sis integrants de la companyia treballaran amb deu participants locals durant dues setmanes. L’idiota ofereix a les artistes la possibilitat d’una irrupció en la lògica quotidiana, una possibilitat per a la reflexió, i els permet desenvolupar la seva investicació física, sempre contundent i que segurament ens sorprendrà.

ORO continua amb Ruido, una proposta entre la instal·lació sonora, el teatre visual i la performance de La Liquadora (Xile) liderat per Rodrigo Chaverini. Tres artistes premiats procedents de la dansa, la música i l’audiovisual respectivament han experimentat estèticament amb el concepte de “soroll”. Ruído és un meravellós joc òptic realitzat en escena amb materials simples i amb una estratègia low tech que resulta absolutament hipnòtic i que pot interessar a tota mena de públic.

Aina Alegre (Catalunya), artista associada a la sala, torna dins del Cicle ORO en col·laboració amb Karin Elmore (Perú), directora del Festival Indisciplinados de Lima. Les artistes es van conèixer al Perú i van constatar interessos de treball comuns. Estan indagant en les tradicions folklòriques dels seus llocs d’origen i proposen a Hiroshima un programa doble. R-A-U-X-A, d’Aina Alegre, és una recerca coreogràfica que part del gest de picar al terra, present en diferents rituals i festivitats. Q’ucchú, de Karin Elmore, és una reinterpretació del cromatisme i la kinética de les festes andines.

Per tercera vegada Hiroshima col·labora amb el Festival IF, Biennal de Teatre Visual i de Figures i presenta conjuntament i dintre d’ORO la performance Ay! ¡Ya! de Macarena Recuerda Shepherd, estrenada al GREC 2019. Una obra d’il·lusionisme escènic, que desafia la percepció una vegada i una altra, sempre jugant amb l’humor i amb l’expectativa de l’espectador.

Continuant la col·laboració triangular amb Aerowaves i el Mercat dels Flors, es presenta dins del Cicle ORO Muyte Maker de Flora Détraz. Una meravellosa dissertació coreogràfica i musical, una espècie de comèdia musical inspirada en imaginaris diversos d’origen medieval. L’estètica de la posada en escena és fascinant i surrealista i el meticulós treball vocal i gestual de les intèrprets molt destacable. Flora Détraz comença a guanyar presència en l’àmbit internacional, influenciada per coreògrafes com Meg Stuart, Vera Mantero o Marlene Monteiro.

Per a tancar la segona edició del Cicle ORO Hiroshima presenta per primera a Barcelona a Pol Pi amb ECCE (H)OMO. Una elegantíssima reinterpretació de cinc solos creats per la coreògrafa alemanya Dore Hoyer entre 1959 i 1962, basats en cinc afectes humans: Orgull / Vanitat, Desig, Odi, Por i Amor. Pol Pi va a la recerca del seu llegat coreogràfic i, aprofitant per a saltar d’una representació de gènere a una altra, d’un moment històric a un altre, aconsegueix crear una peça bella, sòbria i delicada.

COL·LABORACIONS ESPECIALS: FESTIVAL SALMON< I FESTIVAL HOP

Aquesta temporada Hiroshima col·labora amb el Festival Salmon< per a presentar a dues coreògrafes. D’una banda, Georgia Vardarou, jove coreògrafa grega actualment en residència al Graner, que estrenarà a Espanya Why should it be habiti desirable for green fire balls to exist than not?. Nominada per Anne Teresa de Kaeresmaker per al Dance Umbrella del Sadlers Wells de Londres, el seu treball és d’una exquisida precisió. Incorpora en la seva fisicalitat una gran quantitat de referents i moviments de diverses estètiques que són absorbits i reinterpretats per ella en una dansa enigmàtica i suggerent. En la peça col·labora amb l’artista visual David Bergé per plantejar com contextualitzar el moviment ballat en relació a una imatge projectada.

D’altra banda, Hiroshima ha proposat al Salmon< la peça Macho dancer d’Eisa Jocson. L’artista filipina presenta una contundent performance on balla com a dona les coreografies eròtiques dels go-go dancers masculins dels bars de Manila. L’espectacle ha girat per tota Europa, Àsia, Amèrica i Austràlia, resulta desconcertant i ens obliga a recol·locar la mirada per la seva radicalitat i sensualitat.

També aquest any arrenca la col·laboració amb el Festival HOP! per presentar a Barcelona a Guilherme Miotto (Corpo Maquina) i la seva peça Even Worse. Parteix del hip-hop i del break com a substància per a deconstruir aquest tipus de moviment i proposar una nova forma coreogràfica i un vocabulari de moviment absolutament personal i coherent. La representació del cos masculí, la resistència, la fortalesa i la cerca constant de l’equilibri i les figures heroiques són recurrents i Miotto aconsegueix projectar una imatge del cos contemporani en perpètua tensió i en contradicció amb la seva pròpia representació.

PÚBLIC NO TAN INFANTIL: MULTIVERSE

Cap de les propostes de la temporada d’Hiroshima està ideada específicament per a nens o adolescents, però hi ha un espectacle en el qual podran passar-s’ho molt, molt bé. Multiverse, de Louis Vanhaverbeke, és una obra inclassificable, on l’artista utilitza totes les eines que té a la seva disposició. Mescla les melodies més sentimentals de Sting amb el funky de Giogio Moroder, el bricolatge, l’slam i la dansa. Alhora, fa que tots els objectes al seu voltant girin amb la tecnologia dels tocadiscs convertint l’escenari en una espècie d’univers o en la intimitat de l’habitació d’un nen jugant a aventures espacials. Una obra centrada en el joc, en l’art de jugar que entendreix, fa riure i estimula la imaginació. Louis és un dels coreògrafs joves belgues que comença a girar a Europa i Multiverse és totalment recomanable per a totes les edats.

CREADORS LOCALS: UN HIT, DUES PROMESES I UNA CARTA BLANCA

Al gener de 2020 Hiroshima programa amb quatre funcions la meravellosa Una Història Universal de David Espinosa, un dels referents de la creació contemporània local. Els seus treballs, que sempre parteixen de projectes megalòmans i acaben representant-se sobre una taula d’escriptori amb petites troballes de mercat ambulant, han recorregut el món i han estat aplaudits a llocs de referència com la Tate Modern o la Biennale di Venezia. Una Història Universal proposa un recorregut fantàstic a través dels esdeveniments més significatius de la història. El seu treball sempre es dirigeix a tota mena de públic i ressalta la variant lúdica en el teatre amb un gran sentit de l’humor.

Aquest curs Hiroshima vol destacar també a dos prometedors creadors locals. En primer lloc, Miquel Barcelona, gestor cultural, ballarí i coreògraf, cofundador de Nunart i que obre una nova etapa de la seva carrera amb una meravellosa peça de grup. [Kórps] posa en escena amb una gran sobrietat a cinc excel·lents i singulars intèrprets i aborda diferents manifestacions populars, folklores i cançoners entorn de les pràctiques funeràries. El treball compositiu integra amb intel·ligència aquests materials creant una veu comuna amb cinc fabulosos intèrprets, que, a vegades com processó i lament i unes altres com a celebració, avancen cap a la construcció d’una imatge del col·lectiu enfront del misteri. El moviment coreogràfic és un estudi de com traslladar els cossos en l’espai amb un mateix impuls i una mateixa direcció. La posada en escena és sòbria, elegant, justa. Les escenes transiten de forma orgànica. Les imatges coreogràfiques susciten possibles narratives sobre allò sagrat.

En segon lloc, Hiroshima presenta a la jove Carmen Muñoz, recentment sortida de l’Institut del Teatre i amb qui continua l’aposta per les noves figures del flamenc que l’any passat va portar l’estrena de La oscilante de Pol Jiménez. Proposat com un viatge a través dels cossos de les bailaores Fanny Elsler, Carmen Mora, Manuela Vargas i La Chana, Muñoz construeix a Bailes de histéricas el seu propi cos a partir del d’elles. Acompanyada pel cantaor Pepe de Pura, aquesta jove coreògrafa fa una doble tasca compositiva: d’una banda repassa les aportacions a nivell de moviment de cadascuna d’aquestes pioneres del neoflamenco i, per un altra, viatja al fons del concepte d’histèria, redimint-lo en escena i proposant un sistema expressiu potent, singular i profundament femení. Una artista que cal descobrir.

Finalment, en aquesta temporada Hiroshima torna a donar una carta blanca a un creador local, convidant a Pau Masaló, dramaturg i director d’escena que ja va presentar a Hiroshima al GREC 2017 Utopia, premi Adrià Gual d’aquella edició. Aquest singular creador ha format part de diferents produccions com Flamingos d’Albert Quesada o Coda d’Atresbandes i Quartet Brossa i ha presentat les seves pròpies peces a festivals com FiraTàrrega. En totes les seves obres anteriors ha demostrat una veritable profunditat d’anàlisi sobre els continguts tractats, els quals porta a escena amb dissenys espaials d’una gran bellesa i una selecció de textos i referents estètics que l’ajuden a projectar una imatge de l’Europa contemporània. A The National Body es proposa partir del joc escènic amb un gimnasta, un entrenador i tres veus en off per a arribar a una reflexió sobre la instrumentalització del cos per part de l’Estat; un duel poètic-escènic entre la moral individual i l’ètica nacional, entre Caspar Hauser i Feuerbach.

Imatge Jordi Gual

SALA HIROSHIMA
TEMPORADA 2019/2020
Més informació i venda d’entrades: Sala Hiroshima