La vigília de la festivitat de Sant Joan, el 24 de juny
Diada: 23 de juny
Barcelona es prepara per viure la nit més màgica de l’any, Sant Joan. Molt aviat tindrem disponible la web i el programa
La revetlla de Sant Joan és una festa que es fa arreu del país amb formes molt diferents. A Barcelona és una celebració popular que cadascú viu a la seva manera, amb trobades veïnals, familiars o d’amistats per a sopar, fer música i encendre fogueres.
El 23 de juny a la tarda la Flama del Canigó arriba a la plaça de Sant Jaume, on és rebuda per les autoritats municipals, l’Àliga de la Ciutat i els Gegants de la Ciutat, mentre sona la cançó «Muntanyes del Canigó». Tot seguit, els representants de cada barri agafen el foc que encendrà les fogueres de tota la ciutat.
Amb l’encesa de les fogueres comencen les revetlles a les places i carrers dels barris barcelonins i, paral·lelament, els sopars populars, espectacles pirotècnics, balls i molta gresca fins a la matinada.
Motiu
La nit del 23 de juny, revetlla de Sant Joan, és una nit màgica en què se celebra el solstici d’estiu, amb dos dies de retard. És una celebració que l’Església Catòlica fa coincidir amb la data de naixement de sant Joan Baptista i que ha esdevingut una festa amb elements i costums molt marcats i simbòlics: el foc purificador, els banys de mitjanit, les herbes de sant Joan, les cançons, el ball o els guariments i més rituals màgics.
Orígens
L’origen de la celebració de la Nit de Sant Joan és pagà i forma part del grup de festes solsticials, com Nadal. Amb una tradició que es remunta a molt abans de la implantació de cristianisme, és un culte al sol, a l’allargament del dia, pel solstici d’estiu.
La festa de la Nit de Sant Joan a la ciutat de Barcelona és molt antiga, sobretot amb la presència central de les fogueres, perquè és creença comuna que les flames allunyen i espanten els mals esperits que campen durant aquesta nit. De fet, al segle XVIII ja es van dictar lleis que pretenien posar fre als focs d’artifici i a les fogueres dins la ciutat, cosa que fa suposar que aleshores la tradició ja era molt assentada. Però la festa s’ha mantingut fins avui a desgrat de les prohibicions i les restriccions durant el segle XX.
L’aigua, considerada una font de virtuts i garantia de vida en el medi rural, aquesta nit es considera plena de poders guaridors. Antigament, els banys a mitjanit eren un ritual gairebé obligatori. Als indrets de la costa aquest bany continua essent molt comú, bé sigui per les creences propiciatòries de salut, bé perquè la temperatura, l’entorn i la festa permeten de continuar la gresca dins la mar.
Sobre la festivitat
Nit de fogueres i revetlles. La Nit de Sant Joan no té una festa única a Barcelona, sinó que, simultàniament, cada barri fa les fogueres i les revetlles pròpies. Amb l’arribada del foc del Canigó s’encén el foc i la festa que es fa al voltant pot ser de moltes menes: sopars populars, espectacles pirotècnics amb diables i bèsties, orquestres i grups musicals que fan ballar el públic, etc. Ara, una cosa que no falta mai a enlloc és el cava i la coca, menges típiques de Sant Joan.
La Flama del Canigó. Des del 1966 diversos col·lectius i organitzacions distribueixen la Flama del Canigó, des del cim de la muntanya, arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la Nit de Sant Joan. La flama roman encesa tot l’any al Castellet de Perpinyà i es renova cada 23 de juny de bon matí al cim del Canigó. A Barcelona, la Flama hi arriba d’ençà de la dècada dels setanta.
L’entitat responsable de l’arribada de la Flama del Canigó a Barcelona és Òmnium Cultural, que n’organitza la recepció el 23 de juny a la tarda a la plaça de Sant Jaume. Quan els portadors hi arriben amb la flama, l’Àliga de la Ciutat i els Gegants de la Ciutat els fan una escorta d’honor fins al gresol situat al bell mig de la plaça, mentre s’interpreta la melodia de «Muntanyes del Canigó». Després dels parlaments dels organitzadors i les autoritats, es distribueix el foc entre els representants dels barris, que seran els encarregats d’encendre els foguerons respectius.
Anterior Siguiente
Elements d’interès
La menja més tradicional d’aquesta diada és la coca de Sant Joan, que actualment es presenta en moltes varietats: n’hi ha amb fruita, pinyons, llardons i n’hi ha de farcides amb crema o bé amb nata. Es una derivació del tortell amb ous que es menjava antigament, una gran peça rodona amb clares reminiscències de culte al sol. Segons el cuiner Ignasi Domènech, la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que d’ample.