Acte d’homenatge públic als nous Membres d’Honor de l’Acadèmia (21 de gener)


DSCN1722

Sergi López, actor i vicepresident de l’Acadèmia del Cinema Català,ha estat el conductor de l’acte d’homenatge públic als nous Membres d’Honor de l’Acadèmia.

Per tal de destacar la seva contribució al món del cinema, cadascun ha glossat per un company proper a la seva activitat professional o un amic. Així, Quique Camín —un dels fundadors de la productora Ovideo— ha estat l’encarregat de fer els honors al realitzador, productor i muntador de cinema i televisió Josep Miquel Aixalà, una de les figures centrals de la realització publicitària dels darrers anys.

El vocal de l’Acadèmia i guionista, director i productor, Edmon Roch,ha donat pas als dissenyadors de personatges d’animació Jordi i Carles Grangel, fundadors dels Estudis Grangel, que han treballat en pel·lícules com Hotel Transilvània, Kung Fu Panda, Madagascar o La núvia cadàver, entre d’altres. Roch és productor de Les Aventures de Tadeu Jones —Millor pel·lícula d’animació als V Premis Gaudí — i també està al darrera de la nominada a 15 estatuetes, El Niño.

Ventura Pons, premi Miquel Porter 2015 a tota la trajectòria, ha estat l’encarregat de glossar la figura del crític, programador i director de cinema Antonio Llorens Sanchis, personatge històric de l’exhibició de cinema d’autor i català al país valencià.

Ramon Martos Vivar, etalonador i fundador dels laboratoris Image Film, ha estat presentat pel director de fotografia Tomàs Pladevall –Membre d’Honor de l’Acadèmia- assistit pel seu deixeble Josep Maria Civit – vocal de la Junta directiva de l’Acadèmia.

Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català (2009-2014)

Formen part de la categoria honorífica d’acadèmics les següent personalitats: Jaime Camino, Montserrat Carulla, Carme Contreras, Jordi Dauder, Manel Esteban, Jordi Feliu, Josep Maria Forn, Teresa Gimpera, Macari Gómez, Román Gubern, A. Isasi-Isasmendi, Anna Lizaran, Bigas Luna, Josep Maixenchs, Fermín Marimón, Joan Mariné, Joana Martí, Gregory Nava, Josep Mª Nunes, Arnau Olivar, Antoni Padrós, Jesús Pérez, Josep Antoni Pérez, Francesc Pérez-Dolz, Tomàs Pladevall, Paco Poch, Ventura Pons, Pere Portabella, Josep M. Queraltó, Montserrat Salvador, Àngel Santacreu, Carles Santos, Jordi Savall, Marta Selva, Julieta Serrano, Anna Solà i Brian Yuzna.

Els nous Membres d’Honor

Josep Miquel Aixalà

Nascut a Lleida l’any 1955, Josep Miquel Aixalà és realitzador, productor i muntador de cinema i televisió. Entre els anys 1973 i 1977 va estudiar al Conservatori de cinema de la Universitat de Vincennes, i després de treballar a França en algunes produccions com a ajudant de muntatge torna a Catalunya per a implicar-se en diversos projectes, entre els quals destaquen la cooperativa cinematogràfica Germinal Film Coop i les pel·lícules de Manuel Huerga, Gaudí (1988) i Buñuel (1989), així com els programes de Televisió de Catalunya Estoc de Pop, Arsenal, Clip Club i Cinema 3. Durant aquella època s’integra a la productora Ovideo juntament amb Pepo Sol, Montse Abbad i els germans Quique i Toni Camín i dirigeix, també, diversos documentals i videoclips, treballant amb La Fura dels Baus o el Tricicle, entre d’altres. Els anys següents es dedica a dirigir diversos curtmetratges juntament amb Marcel·lí Antúnez. A partir de l’any 2005, exerceix com a docent en institucions com la Universitat Pompeu Fabra o l’Escola Elisava, sense renunciar tanmateix a la seva activitat com a realitzador i muntador. Segueix, així, com a responsable d’importants espots i pel·lícules promocionals, guanyadores de guardons internacionals –Cannes, San Sebastián, Nova York…– que l’avalen com un dels directors més reconeguts del món de la publicitat. L’any 2006 torna a treballar amb Huerga i el productor Jaume Roures encarregant-se del muntatge de la premiada Salvador (Puig Antich), que va suposar-li la nominació al Premi Goya entre altres premis. Actualment és director d’imatge del canal de televisió de Mediapro GolTV.

Carles Grangel i Jordi Grangel

Fundadors del Grangel Studio, els germans Carles i Jordi Grangel, van néixer a Barcelona els anys 1963 i 1968, respectivament, i des de ben joves van encaminar-se cap al món del dibuix i la il·lustració, enfocant-se als seus inicis en el còmic. Prèviament a la fundació del seu prestigiós estudi, d’on han sortit alguns dels personatges més coneguts del cinema d’animació actual, en Carles es dedicava a dibuixar personatges de Walt Disney, entre altres, per a còmics d’agència. Davant les dificultats creatives i econòmiques que patia el món del còmic durant els anys vuitanta, Carles decideix provar sort a Anglaterra, arribant als estudis d’animació d’Universal/Amblimation. Allà coneix a un Steven Spielberg que el contracta, l’any 1990, per a fer el disseny de personatges de Rex, un dinosaure a Nova York (1993) i Balto (1995). A partir d’aleshores, i ja fundat el Grangel Studio juntament amb Jordi Grangel i Carlos Burgès, es dediquen al disseny d’estils i personatges per llargmetratges de grans estudis de Hollywood com Warner Bros, DreamWorks o Sony Pictures. El nom dels germans Grangel figura als crèdits de pel·lícules com El príncep d’Egipte, La núvia cadàver, Madagascar, Kung-Fu Panda, Hotel Transilvània i fins a vint títols, havent treballat també per als més destacats realitzadors; el mateix Steven Spielberg, Jeffrey Katzemberg, Andrew Lloyd Webber, Tim Burton o Ridley Scott, entre d’altres. Els seus dissenys han estat nominats fins a quatre vegades als Annie Awards, que van guanyar l’any 2002 amb Spirit, i en tres ocasions als Oscar, per Spirit, La núvia cadàver i ¡Piratas!.

Antonio Llorens Sanchis

Nascut a València l’any 1952, Antonio Llorens Sanchis és crític, programador i director de cinema. Pertany, des de l’any 1975, al consell de redacció de la revista Cartelera Turia, per la que segueix escrivint, i ha col·laborat amb altres mitjans de l’àmbit cinematogràfic com Academia i diverses publicacions del Festival de San Sebastián i la Mostra de València. Destaca també com a programador i acèrrim defensor del cinema d’autor i en versió original, així com de les produccions catalanes. Ànima dels cinemes valencians Albatros –desapareguts fa tres anys- i Babel durant gairebé trenta anys, fins el juny de 2012, Llorens continua la seva tasca en favor del desenvolupament cultural a la Filmoteca valenciana o a les sessions de cineclubs amb els que col·labora, formant part, a més,del consell d’administració de la xarxa Europa Cinemas durant prop de vint anys. També ha tingut un paper important com a assessor per a distribuïdores, coordinant la distribució a Espanya de pel·lícules com Marquis, de Henri Xhonneux, o Benny’s Video, de Michael Haneke, de la mà de Tabarca Films. Com a realitzador, destaquen alguns curts que codirigeix juntament amb Pedro Uris però sobretot el seu primer llargmetratge Après le trou (Después de la evasión), del 2002, que és presentat al Festival de Locarno. L’any 2002, amb el curtmetratge Un cuento chino, guanya el Premi Bancaja, i aquest any 2014 ha presentat un segon llarg, en aquesta ocasió documental, titulat Un jardí a la memòria.

Ramón Martos Vivar

Nascut a Jaén l’any 1949, Ramón Martos Vivar comença la seva intensa relació amb el cine als 23 anys, fent etalonatge –procés químic per a la correcció de color, lluminositat i contrast– i edició als laboratoris barcelonins Fotofilm, dedicats a la producció i postproducció. Després d’alguns anys com a treballador a l’empresa, i havent esdevingut cap d’etalonatge, l’any 1977 passa a ser-ne director, càrrec que ocupa durant gairebé dues dècades. En aquest període revoluciona el sector al país introduint tecnologies videogràfiques a l’activitat del laboratori. A mitjan anys noranta posa fi a la seva etapa a Fotofilm per a fundar Image Film, companyia que segueix el camí de l’anterior incorporant, a més, la tecnologia digital aplicada a l’etalonatge i el tiratge de còpies cinematogràfiques. L’aparició d’ Image Film és altament important pel sector, no només per les produccions que se’n beneficien, sinó també per la prevalença d’un sector de la indústria que d’altra manera, amb la desaparició de Fotofilm i Cinematiraje Riera, hagués quedat orfe. En donen fe els milers de pel·lícules que han passat per les seves mans, des de Fotofilm fins a Deluxe, la multinacional que l’any 2002 va comprar Image Film i que actualment dirigeix el seu fill, Ramón Martos Calvo. Martos Vivar ha estat, així, responsable de la postproducció d’obres com Souvenir de Rosa Vergés o El orfanato de Juan Antonio Bayona, entre moltes d’altres, contribuint en la còpia i la difusió del cinema autòcton. En aquest sentit, també ha col·laborat amb la Filmoteca de Catalunya en tasques de restauració i preservació, i donant suport al naixement de l’Acadèmia del Cinema Català.

Rosa Novell

La presència de l’actriu Rosa Novell a les pantalles de cinema ha estat discreta però especial. Actualment la podem veure a les sales de cinema en dues pel·lícules candidates als VII Premis Gaudí de la mà de Maria Ripoll a Rastres de sàndal i del director i productor Lluis Miñarro a Stella Cadente. Darrerament, el director Agustí Villaronga l’ha dirigit en una pel·lícula, pendent d’estrena, que Rosa Novell protagonitza en el paper de Maria. Davant de la càmera, ha treballat amb directors com Abel Folk i Joan Riedweg a Xtrems, Ventura Pons a El vicari d’Olot i a El perquè de tot plegat, Bigas Lunas a Lola, Mario Gas a El pianista, Jesús Garay a La banyera, a Pasión lejana i a Mirant el cel, Antoni Martí a Hic Digitur Dei, Jordi Cadena a Els papers d’Aspern o Jaime Chávarri a El año del diluvio.
Nascuda a la ciutat de Barcelona el 1953, Novell comença la seva trajectòria com a actriu l’any 1974 interpretant Les Troianes, d’Eurípides. Des d’aleshores, no deixa de pujar als escenaris tant per actuar com per a recollir reconeixements per la seva contribució al teatre català. Gràcies a les seves interpretacions en obres d’autors tals com Jean Genet, William Shakespeare, Samuel Beckett, Marguerite Yourcenar, Edward Albee o Àngel Guimerà, rep el Premi Nacional d’Interpretació, el 1988, el Margarida Xirgu, el 1989, el Premi de la Crítica del 1995 per la seva actuació a La senyoreta Florentina i el seu amor Homer, i la Creu de Sant Jordi el 2007. Com a directora teatral, destaca pels seus muntatges de Maria Rosa, de Guimerà o Fi de partida, de Beckett, entre altres. Rosa Novell ha combinat els escenaris amb la petita pantalla, participant en sèries o pel·lícules per a la televisió com Mare i fill, societat limitada; 14 d’abril. Macià contra Companys; Desátate; Majoria absoluta; El cor de la ciutat; Germanes de sang; Crims… i un llarg etcètera.