ÀNGELS MARGARIT / CIA MUDANCES BACK ÀBAC (del 26 al 30 de desembre i 7 , 8, 14 i 15 de gener)

ÀNGELS MARGARIT / CIA MUDANCES

BACK ÀBAC

  Foto Angels Margarit_Back àbac_Foto Cristina Inocencio_1 

 

 

 

 

 

Espectacle familiar a partir de 8 anys

COPRODUCCIÓ MERCAT DE LES FLORS

Del 26 al 30 de desembre i 7 , 8, 14 i 15 de gener

Sala MAC

8€ nens, 12€ adults

BACK ÀBAC és el títol de la nova creació d’Àngels Margarit / cia.

MUDANCES. Un títol que visualitza els elements que entren en joc com a punt

de partida de la peça: l’infinit, els nombres, la música de Bach i sobretot cossos

que es mouen de manera extraordinària en una partitura escènica d’Àngels

Margarit.

Aquesta nova proposta sorgeix i dona continuïtat a dos espectacles anteriors

dirigits a tots els públics, Origami i Flexelf que, amb un llenguatge abstracte i

suggerent, apropaven la dansa i la interdisciplinarietat escènica contemporània

a un públic més ampli.

La integració dels diferents elements i llenguatges artístics en peces escèniques

és una de les característiques de l’escriptura coreogràfica de la companyia. Un

treball on dialoguen la dansa, els objectes, la música, el dibuix, la llum, el vídeo,

l’animació… una fusió entre arts plàstiques, visuals i escèniques on

l’espectacularitat pot recaure també sobre imatges senzilles.

Origami ens presentava l’espai escènic com a finestra, i la idea del fragment

servia de fil conductor per viatjar per diferents mons, una construcció abstracta

que juga a suggerir i a invitar al públic a imaginar la seva pròpia història.

Estrenat al 2003 continua essent un espectacle molt actual, viu i essencial per

entendre i gaudir de la dansa.

Flexelf juga amb formes i estructures. Ens mostra com la transformació de les

formes, que es produeix en el moviment és una escriptura que podem llegir, i

ens parla del cos i la dansa com a matèria que pot assolir o fer imaginar formes

diferents amb les que construïm i organitzem paisatges que expressen, evoquen,

comuniquen, provoquen… El joc de correspondència entre el dibuix,

l’escriptura, la dansa i les composicions físiques i visuals són els elements forts

d’aquesta peça, on l’estructura del bucle i la idea del fractal tenen ja molta

presència.

BACK ÀBAC es proposa treballar a partir de la idea d’infinit, i per fer-ho escull

la música de Bach, que també és d’alguna manera infinita; ho és per l’extensió i

variació de les seves obres, ho és per les variacions de les variacions de les peces,

ho és perquè juga amb els nombres i estructures matemàtiques que creen

bucles, ho és per les infinites reinterpretacions que s’han fet al llarg del temps i

s’hi fan ara i en el futur, ho és perquè és de totes les persones que l’escolten, i

sobre tot, ho és per les emocions que provoca.

Un altre referent més tangent però no menys provocador és l‘univers del pintor

neerlandès M.C. Escher que juga, com el circ i la dansa, a desafiar la gravetat i

proposa geometries impossibles, bucles infinits, transformacions i retorns que

generen mons enigmàtics i paradoxals ( http://www.mcescher.com)

A través del moviment, la dansa i tècniques de circ de 7 intèrprets i d’alguns

objectes posarem en escena accions que utilitzen, visualitzen o suggereixen

idees i conceptes complexes de ciència i matemàtiques, d’una manera lúdica i

vivencial.

La dansa, el circ i la coreografia permeten compondre geometries impossibles i

desplegar unes matemàtiques molt sensuals. L’ordre i el caos, bucles i

palíndroms, formes que es transformen, l’atzar i la incertesa. La música de

Bach, la seva harmonia, els jocs de contrapunt i les fugues d’estructura

matemàtica serveixen de mapa rítmic on dibuixar una geometria visual. Es

treballa amb un registre ampli de reinterpretacions de Bach ja existents, alhora

que el reinterpretaran una vegada més amb algunes propostes originals per a la

peça. Per a l’assessorament musical i la banda sonora final de la peça la

companyia ha treballat amb el músic i clarinetista Pep Pascual.

La dansa i la música ens fan partícips i ens apropen d’una manera lúdica i

plaent, sense adonar-nos, a un món de gran complexitat física i matemàtica.

Sovint als espectacles d’Àngels Margarit / cia. MUDANCES hi apareixen jocs

lògics i de gran complexitat compositiva però que ens resulten molt fàcils i

atractius de mirar.

Per a fer aquesta peça s’ha comptat també amb l’assessorament científic d’Irene

Lapuente i el seu projecte La mandarina de Newton per tal de seguir treballant

materials didàctics que permetin veure la dansa com una disciplina transversal

a l’educació. La relació de la dansa i la pràctica del moviment amb les ciències

aporta un coneixement empíric que enriqueix la teoria amb imatges i

experiències pràctiques que poden facilitar-ne la comprensió.

Tallers Familiars

 

 

 

– vacances de Nadal: del 2 al 5 de gener

 

Tal com han fet amb les peces anteriors, també en aquesta la companyia

realitzarà uns tallers pràctics a l’època nadalenca. Es proposaran jocs que

diverteixen i alhora tenen un component didàctic que obre possibilitats i

transmet coneixement.

Es treballaran conceptes bàsics d’espai i temps, a partir dels materials de

moviment, elements escènics i idees que componen la peça. Dibuixar, dissenyar,

ballar a l’espai formes geomètriques, crear patrons de moviment simètrics, fer

estructures en cap i cua, treballar la idea de escala fent créixer moviments

similars, combinacions de moviments, bucles, mesurar l’espai amb el cos,

dividir moviments, etc…

Es faran servir les músiques de Bach com a partitures per al moviment, ens

fixarem amb les seves estructures per entendre-les i jugar amb elles fent

combinacions de moviments.

Els elements escènics de la peça estan inspirats en els jocs lògics de fusta que es

fan servir per comprendre mesures i proporcions; es juga doncs també amb

aquest àbac primari.

Els tallers, de dos dies, es realitzen separats per grups d’edat de 6 a 8 anys i de 9

a 12 anys. El segon dia s’invita a les famílies a veure el treballar i a participar.

Fitxa artística

Direcció i coreografia

 

Àngels Margarit

 

Creació i interpretació

 

Eneko Alcaraz, Dory Sánchez, Fàtima Campos, Miquel

Fiol, Francesca Lissia, Celso Pereira, Jose Luís Redondo

 

 

Laboratori de creació Juny 2016

 

Eneko Alcaraz, Dory Sánchez, Fátima Campos,

Mireia de Querol, Miquel Fiol, Joan Palau, José Luís Redondo, Celso

 

Pereira, Francesca Lissia, Jorge Albuerne, Sergio Pla, Manel Salas,

 

Marcela Meloni

 

 

Música J

 

ohann Sebastian Bach.

 

Interpretacions selecciondes de

 

Makoto Nakura, David Cooper, Claudio Inferno

i Chio Allin, Chris Thile, Llibert Fortuny

 

 

 

entre d’altres

Edició musical i arranjaments originals

 

 

 

Pep Pascual

 

Assessorament científic

 

Irene Lapuente, La mandarina de Newton

 

Assistent coreografia a la residència a Can Gassol

 

Lidia Moraño

 

Il·luminació i espai escènic

 

Cube.bz

 

Àbac de fusta

 

Ferran Capella i Àngels Margarit

 

Vestuari

 

Ariadna Papió

 

Coordinació tècnica

 

Marc Ases

 

Tècnic so

 

Óscar Villar

 

Tècnic il·luminació

 

Ernesto Fois

 

Vídeo documentació

 

Núria Font

 

Fotografia

 

Carme Masiá, Ros Ribas, Cristina Inocencio, Marga Parés

 

Preproducció

 

Elclimamola

 

Comptabilitat

 

Begonya Companyon

 

Producció i gestió companyia

 

MUDANCES – Mariona Castells

 

Difusió

Àngels Margarit /cia.MUDANCES i

Iva Horvat – Agente 129

Producció

 

 

 

Àngels Margarit – Cia MUDANCES

 

Coproducció

 

Mercat de les Flors, Graner fàbrica de creació

Amb la col·laboració

 

Can Gassol, Teatre Monumental, direcció de cultura de

l’Ajuntament de Mataró

 

Residència de creació

 

La Caldera Les Corts

Amb la col·laboració

 

La Central del Circ de Barcelona

Agraïments especials

 

a la resta de persones que ens han ajudat al llarg de tot el

procés de creació: Josep Albert, Àngels Fernández, Jorge Albuerne, Laura Freudenthal,

 

Xavier Moreno, Sergio Pla Roig, Laura Morales Pérez, Jaume Delclós Ayats, Juana

 

Beltran, Marina Benites

 

Àngels Margarit

Àngels Margarit e

s

dedica a la dansa en les diferents vessants de ballarina, pedagoga i

coreògrafa. Pertany a la primera generació de ballarins contemporanis sorgida a

 

principis dels 80 a Barcelona. Després de cinc anys amb un dels grups pioners del

 

nostre país, el col·lectiu

 

 

Heura, Àngels Margarit crea Mudances

(1985), peça que també

donarà nom a la seva companyia.

 

Amb els primers espectacles,

 

 

Mudances (1985) i Kolbebasar

(1988), entra a l’escena

internacional on hi presentarà amb regularitat la seva obra. Els seus espectacles han

 

estat coproduïts en importants festivals i programacions internacionals, i al llarg

 

d’aquests anys ha presentat el seu treball a més de 25 països amb peces com

 

 

Atzavara

,

 

Corol·la

 

, Suite d’estiu, la sèrie Solo per a habitació d’hotel, Grevenhofkai, Tèrbola

,

L’Edat de la paciència

 

, Peces mentideres, El Somriure, URBS, Solo por placer

,

Larandland

 

, entre d’altres, i els espectacles per a públic jove ORIGAMI i

FLEXELF.

Els darrers projectes han estat una Retrospectiva 25 anys de A.M./cia.MUDANCES,

que es va desplegar al llarg del 2010,

Órbitas y derivas, peça per a la CND,

From B to

B

 

 

, una col·laboració amb el coreògraf suïs Thomas Hauert, el trio Next

, i la darrera

creació

 

 

Capricis,

estrenada al Grec del 2013, partitura coreogràfica a partir dels 24

Capricci de N. Paganini. Aquesta peça és un treball modular i modulable que es reescriu

 

per a cada ocasió i context. Al setembre del 2015 es va estrenar a La Habana una nova

 

versió de

 

 

Capricis, Caprichos

per a 22 intèrprets per a la CDCUBA.

Amb un estil de creació propi i multidisciplinari des dels seus inicis, Àngels Margarit ha

 

desenvolupat les seves creacions i projectes en diferents àmbits i formats que inclouen

 

els espectacles escènics, sites, vídeo-dansa, instal·lacions i recerca en els nous mitjans,

 

així com improvisacions i col·laboracions amb d’altres artistes com ara el músic i

 

compositor Joan Saura, amb qui ha realitzat moltes de les composicions originals de

 

A.M./cia.MUDANCES, María Muñoz amb qui realitza el duet

 

 

Saò

, Núria Font en la

recerca de nous mitjans i llenguatges visuals, Andrés Corchero, Agustí Fernández,

 

Thomas Hauert, David Zambrano, Krishho Monthieux, Marc Egea, Albert Roig,

 

Constanza Brncic, Rosa Muñoz entre molts d’ altres.

 

Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis com ara el Grand Prix du

 

Concours Chorégraphique de Bagnolet per

 

 

Kolbebasar

(França, 1988), el Premi

Nacional de Dansa de Catalunya per

 

 

Mudances (86) i Tèrbola

(99), el Premi Nacional

d’interpretació per

 

 

Atzavara (91), el Premi

Ciutat de Barcelona d’Arts Escèniques per

 

Corol·la

 

(93). El 2010 rep el Premio Nacional de Danza del Ministeri de Cultura en la

categoria de creació. El setembre del 2013

 

From B to B,

peça de creació compartida

amb el coreògraf suïss Thomas Hauert, rep el premi de creació actual de dansa atorgat

 

per el govern federal Suïs.

 

 

Capricis

ha rebut el premi Butaca 2014 al millor espectacle

de dansa. La Fundació AISGE li acaba d’atorgar el Premi Actúa Danza 2016 per la seva

 

trajectòria i talent innovador.

 

Com a pedagoga imparteix regularment cursos, tallers i repertori dins el programa

 

m.a.p. (mudances aula pedagògica) i a escoles i formacions d’arreu del món com ara La

 

Manufacture de Lausanne, OMTD d’Amsterdam, Skolen for Moderne Danse de

 

Copenhagen, el CSD de Madrid i el CSD de l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha

 

realitzat i col·laborat en diferents programes pedagògics per a diferents institucions i ha

 

dirigit el Conservatori Superior de Dansa (CSD) de l’Institut del Teatre de Barcelona,

 

durant 2006/07. En l’àmbit acadèmic ha realitzat recentment dues peces de 45 minuts

 

amb estudiants de diferents escoles,

 

 

Ginger

per a la promoció de graduació del 2014 de

la OMTD d’Amsterdam, i

 

 

Palimpseste

al 2015 per a la Compagnie Coline, formació

professional per ballarins a la Maison de la danse d’Istres.

 

Organitza el programa m.a.p de formació professional dins l’estructura de MUDANCES

 

des de fa més de 15 anys. Com a curadora conceptualitza i porta la programació i

 

direcció artística del Tensdansa, festival internacional de dansa de Terrassa

 

(Barcelona), des del 2003 fins el 2007. Ha estat també assessora i comentarista de

 

dansa de diferents programes dansa per a radio i BTV.

 

 

Col·laboradors

Marc Ases

 

 

 

, coordinador i tècnic de so

 

La seva especialització com a tècnic de monitors i com a microfonista i tècnic d’escenari en grans

muntatges. Treballa per a empreses com Triple Onda, Sono, Unison i L’Espai de la Generalitat

de Catalunya, des de 1989. Cap tècnic i tècnic de so al teatre ARTENBRUT de Barcelona

(1996/97). També és especialista com a tècnic de P.A. i de monitors, inal·làmbrics i en la

producció de so. Treballa des de 1991 per a companyies de teatre com Comediants, Los Los,

Teatre del Bon Temps, Centre. Dramàtic del Vallès i Teatre Lliure, entre d’altres; des de 1996,

per a companyies de dansa com Àngels Margarit/cia.MUDANCES, Lanònima Imperial, IT

Dansa i Las Santas, entre d’altres, i als festivals MARATÓ DE L’ESPECTACLE de Barcelona, des

de 1993, FESTIVAL PROPOST de Barcelona, des de 1998, FESTIVAL SHAKESPEARE STA.

SUSANNA de Sta. Susanna (Barcelona), des de 2003 i FESTIVAL MAPA, Pontós (Girona), des

de 2004. En diverses ocasions al llarg de la seva carrera ha treballat assíduament coma

coordinador tècnic del Mercat de les Flors i de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Cube bz

 

 

 

, intervencions espacials i il·luminació

 

María de la Cámara i Gabriel Paré es dediquen des de mitjans dels noranta al desenvolupament

de les arts, aplicades a l’àmbit de l’espai. Amb formació en arts visuals, teatre i arquitectura,

llicenciats per L’ESAD en l’especialitat d’escenografia i il·luminació.

La seva tasca destaca per la continua recerca en els camps de l’espai, la llum i els objectes que

l’ocupen amb l’actitud transgressora que comporta situar-se als límits de la parateatralitat. El

caràcter conciliador entre espai i llum es converteix en base de creació i aplicació en els seus

muntatges. Professors en màsters i post-graus per a la Universitat Politècnica de Catalunya i

l’escola Elisava de Barcelona.

Ariadna Papió Carrasco

 

 

 

, estilista de cinema, espectacles i moda

 

Formada al Studio Berçot de Paris en disseny de moda, vestuari de cinema i espectacle (1992-

94). Posteriorment, va realitzar estudis de fotografia a l’International Center of Photography

(1996 i 1998) i de cinema a la Film/Video Arts School de Nova York (1998).

Ha dissenyat vestuari per cinema, espectacles de dansa, teatre i circ així com també s’ha

encarregat de l’estilisme de moda de diverses publicacions i projectes de publicitat.

Entre molts podem destacar el Premi Gaudí 2012 al millor vestuari per la pel·lícula Bruc: la

llegenda (Espanya 2010) dirigida per Daniel Benmayor, així com la nominació de per al millor

vestuari als Premis Gaudi 2011 amb Agnòsia (Espanya 2010) dirigida per Eugeni Mira. També

les pel·licules Gernika (Espanya 2016) dirigida per Koldo Serra.

Com a ajudant de figurinista i/o de cap de vestuari, ha treballat a les pel·lícules Haywire (U.S.A

2011) de Steven Soderbergh; Sa Majesté Minor (França/Espanya 2007) de Jean Jaques Anaud;

El Perfum: història d’un assasí (Alemanya 2006) de Tom Tykwer; Les Parents Terribles

(França/Espanya, 2004) de Josée Dayan; Lo Mejor que le puede pasar a un Cruasán (Espanya,

2003) de Paco Mir; El Embrujo de Shangai (Espanya 2001) de Fernando Trueba i Gaudi

Afternoon (E.U.A. 2000) de Susan Seldeiman; i de les series de televisió Gomorra (Itàlia 2013),

Tren Hotel (França/Espanya 2006) de Josep Mª Guell; L’Ombra d’un crim (França/Espanya

2005) de Jean Sagols i S-Club 7 (E.U.A. 2002) de Jonathan Winfrey.

Ha realitzat el vestuari de l’espectacle Goldberg de Ferran Carvajal i de diversos espectacles de

les companyies de dansa contemporània Àngels Margarit /cia. MUDANCES (Barcelona, 2000-

2017), Lanònima Imperial (Barcelona 2008-2011), Mal Pelo (Girona, 2005) i Nats Nus/Toni

Mira (Barcelona, 2005); i de diversos espectacles de la companyia de teatre-circ Théatre à Batir

(França, 1994 i 1995).

Pep Pascual Vilapua

 

 

 

, músic i compositor

 

La seva àmplia formació en diversitat d’estils musicals i instrumentals com en solfeig, harmonia,

contrapunt, clarinet, saxo, tenora i flabiol ha esta gràcies al seu pas pels Conservatoris de

Barcelona i de Madrid, Aula de Música Moderna i Jazz, Taller de Musics i també amb en J.J.

Blay i amb els mestres Jorge Sarraute i Josep Colomer.

Com a intèrpret ha tocat i gravat amb diferents formacions i tipus de músic com orquestres

sifòniques, grups de cambra, contemporània, rock, jazz, ”Cançó”, fusió, salsa, sardanes i altres

folklores, cinema, teatre, televisió, dansa…

Té el seu propi estudi “Casa Pepe” i segell discogràfic “Molts Records”.

Ha composat música per a teatre, dansa, televisió, audiovisuals, titelles, pallassos, grups de

cambra i experimentals així com en diversos projectes audiovisuals encapçalats pel

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i per l’Ajuntament de Barcelona.

Entre d’altres podem destacar les peces creades per Zotal Teatre – “Z” & Jorge Sarraute,

“Zigurat” & Martí Parramón, – Comediants – 10º Aniversari TV 3 “Hem fet el 10” & Joan

Montanyés. – Inauguració i Cloenda de les Olimpíades 1992- Companyia Ínfima La Puça –

Guichiguichi

 

, Un Cas com un Cabàs! – Marta Carrasco – Blanc d’Ombra (Fragments)

– Monti i

Cia –

 

RHUM – Teatre de l’Aurora – Comte l’Arnau

, així com arranjaments per a discs o

espectacles de: Ocults, Tres Bessones, Nel·lo y la Banda del Zoco, La Fura dels Baus, Boni, El

 

Paquito, Companyia Pelmanec, Bocarica, Remolcable, Gerard Quintana & Xarim Aresté…

 

D’un parell d’anys ençà, passeja el seu propi espectacle en «Solo»:

 

 

Souvenir Orquestra

.

 

Irene Lapuente

 

 

 

, assessora i fundadora de La Mandarina de Newton

 

(Barcelona). Fundadora i directora de La Mandarina de Newton SL. Abans de crear la seva

pròpia empresa, Irene Lapuente va acumular gairebé deu anys d’experiència en comunicació de

la ciència, educació, museus, desenvolupament d’estratègies de comunicació i gestió de

projectes.

Ha ocupat càrrecs professionals com a Directora de Comunicació de l’Institut Català de

Paleontologia (ICP) i del Departament de LSI de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Anteriorment va actuar com a membre del Departament d’Educació del Museu CosmoCaixa de

Barcelona. També va treballar com a professora d’ensenyament secundari.

Ha dissenyat processos de co-creació en cultura, art, ciència i educació: De la contemplació a la

participació i més enllà amb el Tech Museum de Califòrnia i el Citilab (2009-2010), TalentLab

amb el CSIC (2011-present), Common Grounds a l’Espai Laboratori de l’Arts Santa Mònica

(2011) i Science of the City (2011-2014), entre altres. Així com ha coordinat projectes expositius i

educatius en museus, centres de recerca i escoles.

El seu interès principal rau en la intersecció de les formes d’aprenentatge de la ciència amb

altres formes de coneixement com l’aprenentatge que es deriva del propi cos situat.

Es va graduar en Física per la Universitat de Barcelona. Té un Diploma de Postgrau en

Comunicació de la Ciència (UPF) i un Diploma de Postgrau en Creació de Documentals

Científics (UPF). Així com compta amb el Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP). Ha estat

involucrada amb la dansa clàssica i contemporània des d’una edat molt primerenca, sent

titulada per la Royal Academy of Dance de Londres. Les interconnexions entre totes aquestes

formes d’entendre el món la van convèncer que era hora d’explorar-més a fons i començar a

cooperar amb gent capaç i creativa que compartís la seva passió per la creativitat, la cultura i

l’aprenentatge. Aquestes són les principals motivacions darrere del projecte La Mandarina de

Newton.