ÀNGELS MARGARIT / CIA MUDANCES
BACK ÀBAC
Espectacle familiar a partir de 8 anys
COPRODUCCIÓ MERCAT DE LES FLORS
Del 26 al 30 de desembre i 7 , 8, 14 i 15 de gener
Sala MAC
8€ nens, 12€ adults
BACK ÀBAC és el títol de la nova creació d’Àngels Margarit / cia.
MUDANCES. Un títol que visualitza els elements que entren en joc com a punt
de partida de la peça: l’infinit, els nombres, la música de Bach i sobretot cossos
que es mouen de manera extraordinària en una partitura escènica d’Àngels
Margarit.
Aquesta nova proposta sorgeix i dona continuïtat a dos espectacles anteriors
dirigits a tots els públics, Origami i Flexelf que, amb un llenguatge abstracte i
suggerent, apropaven la dansa i la interdisciplinarietat escènica contemporània
a un públic més ampli.
La integració dels diferents elements i llenguatges artístics en peces escèniques
és una de les característiques de l’escriptura coreogràfica de la companyia. Un
treball on dialoguen la dansa, els objectes, la música, el dibuix, la llum, el vídeo,
l’animació… una fusió entre arts plàstiques, visuals i escèniques on
l’espectacularitat pot recaure també sobre imatges senzilles.
Origami ens presentava l’espai escènic com a finestra, i la idea del fragment
servia de fil conductor per viatjar per diferents mons, una construcció abstracta
que juga a suggerir i a invitar al públic a imaginar la seva pròpia història.
Estrenat al 2003 continua essent un espectacle molt actual, viu i essencial per
entendre i gaudir de la dansa.
Flexelf juga amb formes i estructures. Ens mostra com la transformació de les
formes, que es produeix en el moviment és una escriptura que podem llegir, i
ens parla del cos i la dansa com a matèria que pot assolir o fer imaginar formes
diferents amb les que construïm i organitzem paisatges que expressen, evoquen,
comuniquen, provoquen… El joc de correspondència entre el dibuix,
l’escriptura, la dansa i les composicions físiques i visuals són els elements forts
d’aquesta peça, on l’estructura del bucle i la idea del fractal tenen ja molta
presència.
BACK ÀBAC es proposa treballar a partir de la idea d’infinit, i per fer-ho escull
la música de Bach, que també és d’alguna manera infinita; ho és per l’extensió i
variació de les seves obres, ho és per les variacions de les variacions de les peces,
ho és perquè juga amb els nombres i estructures matemàtiques que creen
bucles, ho és per les infinites reinterpretacions que s’han fet al llarg del temps i
s’hi fan ara i en el futur, ho és perquè és de totes les persones que l’escolten, i
sobre tot, ho és per les emocions que provoca.
Un altre referent més tangent però no menys provocador és l‘univers del pintor
neerlandès M.C. Escher que juga, com el circ i la dansa, a desafiar la gravetat i
proposa geometries impossibles, bucles infinits, transformacions i retorns que
generen mons enigmàtics i paradoxals ( http://www.mcescher.com)
A través del moviment, la dansa i tècniques de circ de 7 intèrprets i d’alguns
objectes posarem en escena accions que utilitzen, visualitzen o suggereixen
idees i conceptes complexes de ciència i matemàtiques, d’una manera lúdica i
vivencial.
La dansa, el circ i la coreografia permeten compondre geometries impossibles i
desplegar unes matemàtiques molt sensuals. L’ordre i el caos, bucles i
palíndroms, formes que es transformen, l’atzar i la incertesa. La música de
Bach, la seva harmonia, els jocs de contrapunt i les fugues d’estructura
matemàtica serveixen de mapa rítmic on dibuixar una geometria visual. Es
treballa amb un registre ampli de reinterpretacions de Bach ja existents, alhora
que el reinterpretaran una vegada més amb algunes propostes originals per a la
peça. Per a l’assessorament musical i la banda sonora final de la peça la
companyia ha treballat amb el músic i clarinetista Pep Pascual.
La dansa i la música ens fan partícips i ens apropen d’una manera lúdica i
plaent, sense adonar-nos, a un món de gran complexitat física i matemàtica.
Sovint als espectacles d’Àngels Margarit / cia. MUDANCES hi apareixen jocs
lògics i de gran complexitat compositiva però que ens resulten molt fàcils i
atractius de mirar.
Per a fer aquesta peça s’ha comptat també amb l’assessorament científic d’Irene
Lapuente i el seu projecte La mandarina de Newton per tal de seguir treballant
materials didàctics que permetin veure la dansa com una disciplina transversal
a l’educació. La relació de la dansa i la pràctica del moviment amb les ciències
aporta un coneixement empíric que enriqueix la teoria amb imatges i
experiències pràctiques que poden facilitar-ne la comprensió.
Tallers Familiars
– vacances de Nadal: del 2 al 5 de gener
Tal com han fet amb les peces anteriors, també en aquesta la companyia
realitzarà uns tallers pràctics a l’època nadalenca. Es proposaran jocs que
diverteixen i alhora tenen un component didàctic que obre possibilitats i
transmet coneixement.
Es treballaran conceptes bàsics d’espai i temps, a partir dels materials de
moviment, elements escènics i idees que componen la peça. Dibuixar, dissenyar,
ballar a l’espai formes geomètriques, crear patrons de moviment simètrics, fer
estructures en cap i cua, treballar la idea de escala fent créixer moviments
similars, combinacions de moviments, bucles, mesurar l’espai amb el cos,
dividir moviments, etc…
Es faran servir les músiques de Bach com a partitures per al moviment, ens
fixarem amb les seves estructures per entendre-les i jugar amb elles fent
combinacions de moviments.
Els elements escènics de la peça estan inspirats en els jocs lògics de fusta que es
fan servir per comprendre mesures i proporcions; es juga doncs també amb
aquest àbac primari.
Els tallers, de dos dies, es realitzen separats per grups d’edat de 6 a 8 anys i de 9
a 12 anys. El segon dia s’invita a les famílies a veure el treballar i a participar.
Fitxa artística
Direcció i coreografia
Àngels Margarit
Creació i interpretació
Eneko Alcaraz, Dory Sánchez, Fàtima Campos, Miquel
Fiol, Francesca Lissia, Celso Pereira, Jose Luís Redondo
Laboratori de creació Juny 2016
Eneko Alcaraz, Dory Sánchez, Fátima Campos,
Mireia de Querol, Miquel Fiol, Joan Palau, José Luís Redondo, Celso
Pereira, Francesca Lissia, Jorge Albuerne, Sergio Pla, Manel Salas,
Marcela Meloni
Música J
ohann Sebastian Bach.
Interpretacions selecciondes de
Makoto Nakura, David Cooper, Claudio Inferno
i Chio Allin, Chris Thile, Llibert Fortuny
entre d’altres
Edició musical i arranjaments originals
Pep Pascual
Assessorament científic
Irene Lapuente, La mandarina de Newton
Assistent coreografia a la residència a Can Gassol
Lidia Moraño
Il·luminació i espai escènic
Cube.bz
Àbac de fusta
Ferran Capella i Àngels Margarit
Vestuari
Ariadna Papió
Coordinació tècnica
Marc Ases
Tècnic so
Óscar Villar
Tècnic il·luminació
Ernesto Fois
Vídeo documentació
Núria Font
Fotografia
Carme Masiá, Ros Ribas, Cristina Inocencio, Marga Parés
Preproducció
Elclimamola
Comptabilitat
Begonya Companyon
Producció i gestió companyia
MUDANCES – Mariona Castells
Difusió
Àngels Margarit /cia.MUDANCES i
Iva Horvat – Agente 129
Producció
Àngels Margarit – Cia MUDANCES
Coproducció
Mercat de les Flors, Graner fàbrica de creació
Amb la col·laboració
Can Gassol, Teatre Monumental, direcció de cultura de
l’Ajuntament de Mataró
Residència de creació
La Caldera Les Corts
Amb la col·laboració
La Central del Circ de Barcelona
Agraïments especials
a la resta de persones que ens han ajudat al llarg de tot el
procés de creació: Josep Albert, Àngels Fernández, Jorge Albuerne, Laura Freudenthal,
Xavier Moreno, Sergio Pla Roig, Laura Morales Pérez, Jaume Delclós Ayats, Juana
Beltran, Marina Benites
Àngels Margarit
Àngels Margarit e
s
dedica a la dansa en les diferents vessants de ballarina, pedagoga i
coreògrafa. Pertany a la primera generació de ballarins contemporanis sorgida a
principis dels 80 a Barcelona. Després de cinc anys amb un dels grups pioners del
nostre país, el col·lectiu
Heura, Àngels Margarit crea Mudances
(1985), peça que també
donarà nom a la seva companyia.
Amb els primers espectacles,
Mudances (1985) i Kolbebasar
(1988), entra a l’escena
internacional on hi presentarà amb regularitat la seva obra. Els seus espectacles han
estat coproduïts en importants festivals i programacions internacionals, i al llarg
d’aquests anys ha presentat el seu treball a més de 25 països amb peces com
Atzavara
,
Corol·la
, Suite d’estiu, la sèrie Solo per a habitació d’hotel, Grevenhofkai, Tèrbola
,
L’Edat de la paciència
, Peces mentideres, El Somriure, URBS, Solo por placer
,
Larandland
, entre d’altres, i els espectacles per a públic jove ORIGAMI i
FLEXELF.
Els darrers projectes han estat una Retrospectiva 25 anys de A.M./cia.MUDANCES,
que es va desplegar al llarg del 2010,
Órbitas y derivas, peça per a la CND,
From B to
B
, una col·laboració amb el coreògraf suïs Thomas Hauert, el trio Next
, i la darrera
creació
Capricis,
estrenada al Grec del 2013, partitura coreogràfica a partir dels 24
Capricci de N. Paganini. Aquesta peça és un treball modular i modulable que es reescriu
per a cada ocasió i context. Al setembre del 2015 es va estrenar a La Habana una nova
versió de
Capricis, Caprichos
per a 22 intèrprets per a la CDCUBA.
Amb un estil de creació propi i multidisciplinari des dels seus inicis, Àngels Margarit ha
desenvolupat les seves creacions i projectes en diferents àmbits i formats que inclouen
els espectacles escènics, sites, vídeo-dansa, instal·lacions i recerca en els nous mitjans,
així com improvisacions i col·laboracions amb d’altres artistes com ara el músic i
compositor Joan Saura, amb qui ha realitzat moltes de les composicions originals de
A.M./cia.MUDANCES, María Muñoz amb qui realitza el duet
Saò
, Núria Font en la
recerca de nous mitjans i llenguatges visuals, Andrés Corchero, Agustí Fernández,
Thomas Hauert, David Zambrano, Krishho Monthieux, Marc Egea, Albert Roig,
Constanza Brncic, Rosa Muñoz entre molts d’ altres.
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis com ara el Grand Prix du
Concours Chorégraphique de Bagnolet per
Kolbebasar
(França, 1988), el Premi
Nacional de Dansa de Catalunya per
Mudances (86) i Tèrbola
(99), el Premi Nacional
d’interpretació per
Atzavara (91), el Premi
Ciutat de Barcelona d’Arts Escèniques per
Corol·la
(93). El 2010 rep el Premio Nacional de Danza del Ministeri de Cultura en la
categoria de creació. El setembre del 2013
From B to B,
peça de creació compartida
amb el coreògraf suïss Thomas Hauert, rep el premi de creació actual de dansa atorgat
per el govern federal Suïs.
Capricis
ha rebut el premi Butaca 2014 al millor espectacle
de dansa. La Fundació AISGE li acaba d’atorgar el Premi Actúa Danza 2016 per la seva
trajectòria i talent innovador.
Com a pedagoga imparteix regularment cursos, tallers i repertori dins el programa
m.a.p. (mudances aula pedagògica) i a escoles i formacions d’arreu del món com ara La
Manufacture de Lausanne, OMTD d’Amsterdam, Skolen for Moderne Danse de
Copenhagen, el CSD de Madrid i el CSD de l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha
realitzat i col·laborat en diferents programes pedagògics per a diferents institucions i ha
dirigit el Conservatori Superior de Dansa (CSD) de l’Institut del Teatre de Barcelona,
durant 2006/07. En l’àmbit acadèmic ha realitzat recentment dues peces de 45 minuts
amb estudiants de diferents escoles,
Ginger
per a la promoció de graduació del 2014 de
la OMTD d’Amsterdam, i
Palimpseste
al 2015 per a la Compagnie Coline, formació
professional per ballarins a la Maison de la danse d’Istres.
Organitza el programa m.a.p de formació professional dins l’estructura de MUDANCES
des de fa més de 15 anys. Com a curadora conceptualitza i porta la programació i
direcció artística del Tensdansa, festival internacional de dansa de Terrassa
(Barcelona), des del 2003 fins el 2007. Ha estat també assessora i comentarista de
dansa de diferents programes dansa per a radio i BTV.
Col·laboradors
Marc Ases
, coordinador i tècnic de so
La seva especialització com a tècnic de monitors i com a microfonista i tècnic d’escenari en grans
muntatges. Treballa per a empreses com Triple Onda, Sono, Unison i L’Espai de la Generalitat
de Catalunya, des de 1989. Cap tècnic i tècnic de so al teatre ARTENBRUT de Barcelona
(1996/97). També és especialista com a tècnic de P.A. i de monitors, inal·làmbrics i en la
producció de so. Treballa des de 1991 per a companyies de teatre com Comediants, Los Los,
Teatre del Bon Temps, Centre. Dramàtic del Vallès i Teatre Lliure, entre d’altres; des de 1996,
per a companyies de dansa com Àngels Margarit/cia.MUDANCES, Lanònima Imperial, IT
Dansa i Las Santas, entre d’altres, i als festivals MARATÓ DE L’ESPECTACLE de Barcelona, des
de 1993, FESTIVAL PROPOST de Barcelona, des de 1998, FESTIVAL SHAKESPEARE STA.
SUSANNA de Sta. Susanna (Barcelona), des de 2003 i FESTIVAL MAPA, Pontós (Girona), des
de 2004. En diverses ocasions al llarg de la seva carrera ha treballat assíduament coma
coordinador tècnic del Mercat de les Flors i de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Cube bz
, intervencions espacials i il·luminació
María de la Cámara i Gabriel Paré es dediquen des de mitjans dels noranta al desenvolupament
de les arts, aplicades a l’àmbit de l’espai. Amb formació en arts visuals, teatre i arquitectura,
llicenciats per L’ESAD en l’especialitat d’escenografia i il·luminació.
La seva tasca destaca per la continua recerca en els camps de l’espai, la llum i els objectes que
l’ocupen amb l’actitud transgressora que comporta situar-se als límits de la parateatralitat. El
caràcter conciliador entre espai i llum es converteix en base de creació i aplicació en els seus
muntatges. Professors en màsters i post-graus per a la Universitat Politècnica de Catalunya i
l’escola Elisava de Barcelona.
Ariadna Papió Carrasco
, estilista de cinema, espectacles i moda
Formada al Studio Berçot de Paris en disseny de moda, vestuari de cinema i espectacle (1992-
94). Posteriorment, va realitzar estudis de fotografia a l’International Center of Photography
(1996 i 1998) i de cinema a la Film/Video Arts School de Nova York (1998).
Ha dissenyat vestuari per cinema, espectacles de dansa, teatre i circ així com també s’ha
encarregat de l’estilisme de moda de diverses publicacions i projectes de publicitat.
Entre molts podem destacar el Premi Gaudí 2012 al millor vestuari per la pel·lícula Bruc: la
llegenda (Espanya 2010) dirigida per Daniel Benmayor, així com la nominació de per al millor
vestuari als Premis Gaudi 2011 amb Agnòsia (Espanya 2010) dirigida per Eugeni Mira. També
les pel·licules Gernika (Espanya 2016) dirigida per Koldo Serra.
Com a ajudant de figurinista i/o de cap de vestuari, ha treballat a les pel·lícules Haywire (U.S.A
2011) de Steven Soderbergh; Sa Majesté Minor (França/Espanya 2007) de Jean Jaques Anaud;
El Perfum: història d’un assasí (Alemanya 2006) de Tom Tykwer; Les Parents Terribles
(França/Espanya, 2004) de Josée Dayan; Lo Mejor que le puede pasar a un Cruasán (Espanya,
2003) de Paco Mir; El Embrujo de Shangai (Espanya 2001) de Fernando Trueba i Gaudi
Afternoon (E.U.A. 2000) de Susan Seldeiman; i de les series de televisió Gomorra (Itàlia 2013),
Tren Hotel (França/Espanya 2006) de Josep Mª Guell; L’Ombra d’un crim (França/Espanya
2005) de Jean Sagols i S-Club 7 (E.U.A. 2002) de Jonathan Winfrey.
Ha realitzat el vestuari de l’espectacle Goldberg de Ferran Carvajal i de diversos espectacles de
les companyies de dansa contemporània Àngels Margarit /cia. MUDANCES (Barcelona, 2000-
2017), Lanònima Imperial (Barcelona 2008-2011), Mal Pelo (Girona, 2005) i Nats Nus/Toni
Mira (Barcelona, 2005); i de diversos espectacles de la companyia de teatre-circ Théatre à Batir
(França, 1994 i 1995).
Pep Pascual Vilapua
, músic i compositor
La seva àmplia formació en diversitat d’estils musicals i instrumentals com en solfeig, harmonia,
contrapunt, clarinet, saxo, tenora i flabiol ha esta gràcies al seu pas pels Conservatoris de
Barcelona i de Madrid, Aula de Música Moderna i Jazz, Taller de Musics i també amb en J.J.
Blay i amb els mestres Jorge Sarraute i Josep Colomer.
Com a intèrpret ha tocat i gravat amb diferents formacions i tipus de músic com orquestres
sifòniques, grups de cambra, contemporània, rock, jazz, ”Cançó”, fusió, salsa, sardanes i altres
folklores, cinema, teatre, televisió, dansa…
Té el seu propi estudi “Casa Pepe” i segell discogràfic “Molts Records”.
Ha composat música per a teatre, dansa, televisió, audiovisuals, titelles, pallassos, grups de
cambra i experimentals així com en diversos projectes audiovisuals encapçalats pel
Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i per l’Ajuntament de Barcelona.
Entre d’altres podem destacar les peces creades per Zotal Teatre – “Z” & Jorge Sarraute,
“Zigurat” & Martí Parramón, – Comediants – 10º Aniversari TV 3 “Hem fet el 10” & Joan
Montanyés. – Inauguració i Cloenda de les Olimpíades 1992- Companyia Ínfima La Puça –
Guichiguichi
, Un Cas com un Cabàs! – Marta Carrasco – Blanc d’Ombra (Fragments)
– Monti i
Cia –
RHUM – Teatre de l’Aurora – Comte l’Arnau
, així com arranjaments per a discs o
espectacles de: Ocults, Tres Bessones, Nel·lo y la Banda del Zoco, La Fura dels Baus, Boni, El
Paquito, Companyia Pelmanec, Bocarica, Remolcable, Gerard Quintana & Xarim Aresté…
D’un parell d’anys ençà, passeja el seu propi espectacle en «Solo»:
Souvenir Orquestra
.
Irene Lapuente
, assessora i fundadora de La Mandarina de Newton
(Barcelona). Fundadora i directora de La Mandarina de Newton SL. Abans de crear la seva
pròpia empresa, Irene Lapuente va acumular gairebé deu anys d’experiència en comunicació de
la ciència, educació, museus, desenvolupament d’estratègies de comunicació i gestió de
projectes.
Ha ocupat càrrecs professionals com a Directora de Comunicació de l’Institut Català de
Paleontologia (ICP) i del Departament de LSI de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Anteriorment va actuar com a membre del Departament d’Educació del Museu CosmoCaixa de
Barcelona. També va treballar com a professora d’ensenyament secundari.
Ha dissenyat processos de co-creació en cultura, art, ciència i educació: De la contemplació a la
participació i més enllà amb el Tech Museum de Califòrnia i el Citilab (2009-2010), TalentLab
amb el CSIC (2011-present), Common Grounds a l’Espai Laboratori de l’Arts Santa Mònica
(2011) i Science of the City (2011-2014), entre altres. Així com ha coordinat projectes expositius i
educatius en museus, centres de recerca i escoles.
El seu interès principal rau en la intersecció de les formes d’aprenentatge de la ciència amb
altres formes de coneixement com l’aprenentatge que es deriva del propi cos situat.
Es va graduar en Física per la Universitat de Barcelona. Té un Diploma de Postgrau en
Comunicació de la Ciència (UPF) i un Diploma de Postgrau en Creació de Documentals
Científics (UPF). Així com compta amb el Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP). Ha estat
involucrada amb la dansa clàssica i contemporània des d’una edat molt primerenca, sent
titulada per la Royal Academy of Dance de Londres. Les interconnexions entre totes aquestes
formes d’entendre el món la van convèncer que era hora d’explorar-més a fons i començar a
cooperar amb gent capaç i creativa que compartís la seva passió per la creativitat, la cultura i
l’aprenentatge. Aquestes són les principals motivacions darrere del projecte La Mandarina de
Newton.